UHZ1
UHZ1 | |
---|---|
Tipus | quàsar |
Data de descobriment | 2023[1] , observatori de raigs X Chandra i telescopi espacial James Webb[2] |
Constel·lació | Escultor |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 13.200.000.000 a. ll. |
Desplaçament cap al roig | 10,1 |
Ascensió recta (α) | 0h 14m 16.8s |
Declinació (δ) | -31° 37' 19.56'' |
Edat estimada | 13.328 milions d'anys |
UHZ1 és una galàxia que conté un quàsar i es troba a una distància d'uns 13.200 milions d'anys llum, amb un desplaçament cap al roig d'aproximadament 10.1 quan el nostre univers tenia al voltant del 3 per cent de la seva edat actual.[3][4] Aquest desplaçament cap al roig el va convertir en el quàsar més llunyà i, per tant, el més antic conegut de l'univers observable l'any 2023.[5] Per detectar aquest objecte, els astrònoms que treballaven a l'Observatori de raigs X Chandra van utilitzar la massa del cúmul de l'Abell 2744 com a lent gravitatòria per tal d'ampliar objectes llunyans directament darrere d'ell. En el moment del descobriment, va superar el rècord de distància de QSO J0313−1806.
El descobriment d'aquest objecte ha portat als astrònoms a suggerir que les llavors dels primers quàsars podrien haver estat forats negres de col·lapse directe, procedents del col·lapse d'estrelles primordials supermassives al començament del nostre univers.[4]
Repercussió en la recerca astronòmica
[modifica]El descobriment dels observatoris Chandra i JWST d'un quàsar amb un desplaçament cap al roig de ≈ 10,1 al centre d'UHZ1 revela que els forats negres supermassius que acreten ja existien uns 470 milions d'anys després del Big-bang.[6] La detecció de forats negres primerencs a mesura que passen de "llavors" a forats negres supermassius proporciona bones fonts amb un alt desplaçament cap al roig, facilitant la prova de models de sembra i creixement de forats negres.[6] Una de les preguntes obertes sobre la formació de forats negres supermassius és si s'originen a partir de forats negres de massa estel·lar, es a dir, de restes de la mort d'estrelles massives, o si hi ha mecanismes que funcionen per formar llavors inicials més pesades per començar la seva formació. Les dades d'UHZ1 mostren que es requereix un creixement continu que superi el límit d'Eddington per> 200 Myr o bé una llavor massiva. Les dades recollides proporcionen una pista sobre el mecanisme de sembra i el donen suport.
Forats Negres Sobremassius
[modifica]Segons algunes prediccions teòriques hi ha una classe d'objectes transitoris i d'alt desplaçament cap al roig anomenats forats negres sobremassius (overmassive black holes en anglès) que tenen una massa semblant a la massa de la seva galàxia hoste. Aquesta és una diferencia important amb els forats negres supermassius que normalment es veuen al centre de les galàxies i que tenen una massa petita comparada amb la massa total de la seva galàxia.
Els forats negres sobremassius són les llavors inicials de galàxies més massives i probablement formats a partir del col·lapse directe del núvols interestel·lars. Les dades recollides d'UHZ1 i el seu quàsar estan d'acord amb aquestes prediccions teòriques. A causa de l'acord entre les propietats de longitud d'ona múltiple d'UHZ1 i les prediccions de la plantilla del model teòric, alguns astrònoms suggereixen que UHZ1 és el primer candidat a forats negres sobremassius detectat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Evidence for heavy seed origin of early supermassive black holes from a z~10 X-ray quasar», 25-09-2023. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ «Oldest, Massive Black Hole Discovered With JWST Data. Confirms 'Collapsed Gas Cloud' Theory - Slashdot» (en anglès), 11-11-2023. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ «UHZ1: Distant Galaxy and Black Hole». Astronomy Picture of the Day. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Daniel J. Whalen, Muhammad A. Latif, and Mar Mezcua «Radio Emission From a z = 10.1 Black Hole in UHZ1». The Astrophysical Journal. American Astronomical Society, 956, 2, 17-10-2023. DOI: 10.3847/1538-4357/acf92c [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ Bogdan; et al. «Evidence for heavy seed origin of early supermassive black holes from a z~10 X-ray quasar». Nature Astronomy, 8, pàg. 126–133. DOI: 10.1038/s41550-023-02111-9 [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Priyamvada Natarajan et al. «First Detection of an Overmassive Black Hole Galaxy UHZ1: Evidence for Heavy Black Hole Seed Formation from Direct Collapse». The Astrophysical Journal Letters. American Astronomical Society, 960, 1, 29-12-2023. DOI: 10.3847/2041-8213/ad0e76 [Consulta: 25 novembre 2024].