USS Saratoga (CV-3)

Infotaula de vaixellUSS Saratoga (CV-3) Modifica el valor a Wikidata
Epònimbatalla de Saratoga Modifica el valor a Wikidata
DrassanaNew York Shipbuilding Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióCamden Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
1917
Col·locació de quilla
25 setembre 1920
Autoritzat
1922
Avarament
7 abril 1925
Assignació
16 novembre 1927
NaufragiOperació Crossroads,
25 juliol 1946

11° 36′ N, 165° 30′ E / 11.6°N,165.5°E / 11.6; 165.5
Retirada del registre
15 agost 1946 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   US Navy Modifica el valor a Wikidata

  USS Saratoga (CV-3)
16 novembre 1927 – 25 juliol 1946
OperadorU.S. Navy
DestíEnfonsat com a blanc de proves a l'Atol de Bikini
Característiques tècniques
Tipuscreuer de batalla (–1922)
portaavions (1922–) Modifica el valor a Wikidata
ClasseClasse Lexintong Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament37.000 t (estàndard)
43.746 t (màxim)
Eslora266,4 m
Mànega32,1 m Modifica el valor a Wikidata
Calat11 m
Propulsió
16 calderes 300 psi
4 turbines de vapor
4 hèlix
Velocitat33 nusos
Autonomia10.000 mn a 10 nusos
Tripulació2.122
Capacitat2.122
90 aeronaus Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
BlindatgeCintura: 127–178 mm
Coberta: 19–51 mm
Torretes: 19 mm
Mampares: 127–178 mm
Armament
12 canons simples de 12/127 mm
8 canons quadrubles 8/200 mm
4 canons bessons de 127/38 mm
25 canons simples de 40mm
16 canons simples de 20mm
Aeronaus73
Més informació
Distintiu de trucada
November
N
Echo
E
Lima
L
Bravo
B
(November-Echo-Lima-Bravo) Modifica el valor a Wikidata
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El Saratoga va ser segon portaavions de la Marina dels Estats Units, i el cinquè vaixell a portar aquest nom. Va ser comissionat un mes abans que el seu bessó i líder de la seva classe, el USS Lexington (que de fet va ser el tercer en ser comissionat, després del USS Langley i el USS Saratoga. Com que era pràcticament igual al Lexington, li pintaren a la xemeneia una franja negra vertical per ajudar els pilots identificar-lo. Això ocasionà que el seu àlies fos "Stripe-Stacked Sara". El USS Saratoga, el USS Enterprise i el USS Ranger i van ser els únics portaavions de la Marina dels Estats Units construïts abans de la guerra i que van servir durant tota la Segona Guerra Mundial.

El USS Saratoga amb tots els avions a coberta

Fou usat com a blanc i ensorrat el 25 de juliol de 1946 en les proves atòmiques de l'Operació Crossroads en l'atol de Bikini.

Característiques de la seva construcció[modifica]

La seva proa en la forma de clíper presentava la forma de bulb, que ja estava sent adoptada en moltes armades del món, i que millorava l'avanç. El timó únic resultà ser deficient per a maniobrar la gran massa en moviment, i requeria amplis radis de viratge i molt de temps per a canvis radicals de direcció, cosa que redundà en una maniobrabilitat pesant en moments crítics.

Junt amb la seva gran eslora, el USS Saratoga com el seu bessó el USS Lexington, presentaren l'inconvenient que la seva particularment alta (46,7 m) i amplia rectangular illa-xemeneia, tingues l'efecte de vela durant les marors amb vents laterals forts, obligant a corregir constantment la deriva del navili. El problema també es presentava si s'havia de llençar avions amb proa al vent, malgrat que en menor mesura.

L'hangar era més aviat tancat, però rebia ventilació des de les obertures dels alvèols dels bots nàutics; aquest resultà no ser suficient per a allotjar els 90 avions requerits i s'hagué de col·locar part d'ells en la coberta de vol.

El seu armament fou modificat moltes vegades. Es disposaren vuit peces de 203 mm en torres dobles per a acció contra unitats de superfície, però el 1942 foren reemplaçades per 4 torres antiaèries Mk de 127 mm. No va ser així amb el seu germà bessó, el USS Lexington, que resultà enfonsat amb la seva configuració original.

A causa de les limitacions del Tractat Naval de Washington de 1921, el govern dels Estats Units, conseqüent amb les clàusules disposades, ordenà que dos dels sis creuers de batalla projectats de la classe Lexington ja en fase de construcció, en etapa de casc, fossin reconvertits en portaavions. Es conservaren originals la planta motriu i la protecció del casc. El seu cost va estar al voltant dels 45.000.000 de dòlars.

Estigué la major part del període de preguerra en el port de San Diego i el sector de San Pedro; i en 1932 a causa de l'anomenat Incident de Manxúria participà en exercicis en la zona de Hawaii prevenint un atac japonès.

En 1938, el USS Saratoga participà en un atac simulat a Pearl Harbor llençant un atac aeri des d'un punt a 100 milles al nord d'Oahu i demostrà la vulnerabilitat de les defenses hawaianes. Aquest pla d'atac seria l'emprat pels japonesos el 7 de desembre de 1941.

Mentre que l'atac a Pearl Harbor tenia lloc, el 7 de desembre de 1941, el USS Saratoga, estava a San Diego i immediatament fou enviat a reunir-se amb l'USS Enterprise i el USS Lexington per a reforçar l'Illa Wake. El USS Saratoga arribà a Pearl Harbor el 15 de desembre i només amb el temps necessari per carregar combustible, reinicià la seva navegació amb tropes i recanvis, però la presència d'un lent petroler en mar grossa endarrerí la marxa dels portaavions. Finalment, s'ordenà la tornada de les unitats el 21 de desembre. L'illa de Wake caigué l'endemà.

El 2 gener, el USS Saratoga fou torpedinat per un submarí japonès de Primera Classe, el I-16 a 500 milles d'Oahu amb la pèrdua de 6 tripulants. Assolí arribar a Pearl Harbor per reparacions temporals, després fou enviat a Puget Sound, Washington para reparacions definitives i modernitzacions en la seva defensa antiaèria. Per això, el Sara no va poder participar en la Batalla de Midway, el 6 de juny d'aquest any i només el 7 d'aquest mes fou enviat per atacar les illes Aleutianes, però novament se li ordenà retornar a Pearl Harbor, el 13 de juny de 1942.

L'agost de 1942 fou el seu millor moment, el seu grup aeri participà en l'ensorrament del petit portaavions japonès, el Ryujo usat com parany en la Batalla de les Illes Salomó Orientals i a més danyà greument a un altre portaavions japonès, el Chitose.

Tanmateix, el 31 d'agost novament fou assolit per un torpede provinent del submarí japonès I-26 que si bé no causà baixes, danyà greument el sistema de propulsió turbo elèctrica del navili.

Quedà fora de servei per quasi un any. Més tard, ja reparat, operà en conjunt amb forces navals britàniques en l'àrea del Pacífic al costat del portaavions britànic HMS Victorious

Més tard, operà amb el USS Princeton en el sector de les illes Marshall, realitzant nombroses incursions contra posicions japoneses a Mloelap, Wojto, les illes Toroa, les illes Sabang, Sumatra i Surabaya.

El febrer de 1945, sofria un atac kamikaze prop de l'illa de Chi-chi Jima sofrint 123 baixes. L'atac resultà molt perjudicial per al pesant portaavions i fou primer retirat a Eniwetok i posteriorment a la costa Est para reparacions, arribant a Bremerton el 16 de març.

El 22 de maig les reparacions foren completades i tornà al servei actiu el 3 de juny. Rere la rendició japonesa, se'l destinà a l'Operació Catifa Màgica, per a repatriar personal militar estatunidenc, transportant un total de 29.204 veterans mentre participà en aquesta operació, més que qualsevol altra unitat naval. Un altre rècord fou el seu nombre pontatges, 98.549 al llarg de la seva carrera de 17 anys.

Autobombardeig en l'encreuament Baker

Ja acabada la guerra, fou seleccionat com a blanc per les proves atòmiques en l'atol de Bikini. Resultà ensorrat el 25 de juliol de 1946 a conseqüència de la prova submarina Baker, la segona de les tres previstes en l'Operació Crossroads.

Enllaços externs[modifica]