Vés al contingut

Ua Huka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaUa Huka
Imatge

Localització
Map
 8° 54′ S, 139° 33′ O / 8.9°S,139.55°O / -8.9; -139.55
Col·lectivitatPolinèsia Francesa

ComunaUa-Huka Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població584 Modifica el valor a Wikidata (7 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície83,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura9,5 (amplada) × 14,5 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud855 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Ua Huka (en marquesà del sud ’uahuka) és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Està situada al grup nord de l'arxipèlag, a 42 km a l'est de Nuku Hiva. També és un municipi de la Polinèsia Francesa, que inclou tots els seus illots litorals: Hemeni, Teuaua, Motu Papa, Motu Hane, al sud; Motu Tapu, Komautuee, Tekohai, Epiti, Motu Tina, al nord. La seu administrativa està a Hane,[1] comprèn els pobles de Vaipaee i Hokatu. El 2017 tenia 678 habitants.[2]

Geografia

[modifica]

L'illa té una forma de mitja lluna obert cap al sud, amb una superfície total de 83,4 km². Amb un relleu menys elevat que les illes veïnes, l'altitud màxima és de 855 m al mont Hitikau. Moltes zones són àrides i quasi desertes, en ser desforestades pels ramats de cabres i cavalls. Hi hauria uns tres mil caps de bestiar.

L'Arboretum de Pupuakeiha consta de disset hectàrees on s'han plantat més de tres-centes espècies d'arbres. Permet constatar l'adaptació al sol marquesà i seleccionar les varietats per a la repoblació forestal.

A l'oest es troba la misteriosa «gruta de les passes». Es tracta d'una gruta accessible només per mar on hi ha unes petjades.

Economia

[modifica]

Els habitants viuen principalment en autarquia agrícola. S'exporta una mica de copra i productes d'artisania local als escassos turistes. L'interés turístic rau en els nombrosos jaciments arqueològics, en la col·lecció de vestigis als sis museus, i en la conservació de la flora a l'únic jardí botànic polinesi. La infraestructura turística és modesta. Des de 1972 hi ha un petit aeroport que accul gairebé sis cents vols per any (± 3300 passatgers).[3]

Història

[modifica]

Les primeres traces d'assentaments humans trobades daten del segle iii. Hi ha tiquis gravats al tuf vermell de la vall d'Hane.[4] Entre els vestigis arqueològics destaquen uns antics petròglifs.

L'ocupació occidental data de la darreria del segle xviii. El capità nord-americà Joseph Ingraham, hi va arribar el 1791 i l'anomenà Washington Island, nom que també va donar a tot el grup nord en honor del president d'aleshores George Washington.[5] Altres noms utilitzats són Riou i Solide i en documents més antics Huauka.

Referències

[modifica]
  1. «Décret n° 72-407 du 17 mai 1972 portant création de communes dans le territoire de la Polynésie française» (en francès). Journal officiel de la République française, 20-05-1972, pàg. 5101.
  2. «La population légale en Polynésie française au 17 août 2017» (en francès). ISPF, 2017. Arxivat de l'original el 2021-01-14. [Consulta: 29 desembre 2020].
  3. «Aéroport de Ua Huka» (en francès). Union des Aéroports Français, 2019. [Consulta: 29 desembre 2020].
  4. Conte, Eric «Current Research on the Island of Ua Huka, Marquesas Archipelago, French Polynesia» (en anglès). Asian Perspectives, 41, 2, 2002, pàg. 258–268. DOI: 10.1353/asi.2003.0005. ISSN: 1535-8283.
  5. Te Rangi Hiroa. «Joseph Ingraham». A: Explorers of the Pacific: European and American Discoveries in Polynesia (en anglès). Honolulu: Bishop Museum, 1953, p. 64 (New Zealand Electronic Text Collection (NZETC)) [Consulta: 29 desembre 2020]. 

Bibliografia

[modifica]