Udju Azul di Yonta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaUdju Azul di Yonta
Os Olhos Azuis de Yonta Modifica el valor a Wikidata
Yonta.jpg
Fitxa
DireccióFlora Gomes
Protagonistes
Jorge Quintino Biague
Maysa Marta
Marcelo Cabral
Jacquelina Camara
GuióManuel Rambout Barcelos
Flora Gomes
Ina Césaire
MúsicaAdriano Ferreira-Atchutchi
Dissenyador de soPierre Donnadieu
FotografiaDominique Gentil
MuntatgeDominique Pâris
Anita Fernandez
ProductoraArco-Íris Guinea Bissau
Euro Creation Production, RTP França.
DistribuïdorMarfilmes
Dades i xifres
País d'origenGuinea Bissau Guinea Bissau, França França
Estrena5 de febrer de 1992
Durada90 minuts
Idioma originalCrioll de Guinea Bissau, portuguès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format35 mm
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióGuinea Bissau Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0105675 Filmaffinity: 241624 Allocine: 27815 Allmovie: v147311 Modifica els identificadors a Wikidata

Udju azul di Yonta (els ulls blaus de Yonta) és una pel·lícula de 1992 del director de cinema de Guinea Bissau Flora Gomes, una coproducció entre Guinea Bissau, Portugal i França.

És el segon llargmetratge de Flora Gomes en que dóna continuïtat temàtica a Mortu Nega, revivint les mateixes qüestions de fons, les del seu país davant la Història. Torna als temes del trauma i de l'esperança, però alterant el temps de la trama, en què els mateixos problemes es manifesten d'una altra manera.

Argument[modifica]

Yonta té disset anys. Viu a Bissau amb la seva família, el seu pare fuster, la mare que treballa en les telecomunicacions, i el seu petit germà Amilcar. Mentre, Yonta està secretament enamorada d'un amic del seu pare, heroi de la guerra de la independència nacional, rep cartes anònimes d'amor que l'intriguen. Es tracta d'un jove tímid que envia aquestes cartes, copiades d'una col·lecció de cartes d'amor ...

Les dones i els homes en una gran ciutat africana, les seves esperances i dificultats, i el riure dels nens.[1]

Protagonistes[modifica]

Apreciació crítica[modifica]

« Flora Gomes entrellaça amb lleugeresa i elegància dubtes i errors de la post-independència. Després de l'alliberament en 1973, els anys han passat en desordre, amb rialles i catàstrofes com aquesta allau de pneumàtics, cadascun marcat amb una mil·lèsima i els nens creixent pels carrers. A on? Amilcar, el germà petit del Yonta va escriure "2000" en la seva cambra d'aire: la història no ha acabat, simplement és incerta.

L'aspecte de la Flora Gomes, sobre l'estat del seu país, Guinea Bissau, no és tan sols blau: la desocupació, dificultats de subministrament, nous rics i pobres que segueixen sent pobres, expulsions, l'emigració a Portugal com horitzó per a molts, la ciutat dels carrers plens de sots ... Filmar-ho tot amb claredat, però amb la calidesa i tendresa dels seus personatges, ràpids per aprofitar la primera oportunitat de somriure, de seguir l'exemple de la primera dansa. La segona pel·lícula de Flora Gomes (després de Mortu Nega) és una conclusió lúcida i alegre alhora.

»
Jean-Michel Frodon, Le Monde, 29 de maig de 1993

Distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. The Blue Eyes of Yonta a New York Times

Enllaços externs[modifica]