Uedaïta-(Ce)

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:01, 23 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralUedaïta-(Ce)
Fórmula químicaMn²⁺CeAl₂Fe²⁺(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Modifica el valor a Wikidata
EpònimTateo Ueda Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedrera Marutoku, Shodoshima, Mar Interior de Seto, Prefectura de Kagawa, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.9.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Simetria2/m - prismàtica
Colornegre a marró fosc
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Color de la ratllagris
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat4,19 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2006-022

La uedaïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el seu nom del cristal·lògraf japonès Tateo Ueda (19112-2000) de la Universitat de Kyoto, qui va determinar l'estructura de l'al·lanita.

Característiques

La uedaïta-(Ce) és un silicat de fórmula química {Mn2+Ce}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb Mn2+ de l'al·lanita-(Ce).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uedaïta-(Ce) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Marutoku, a Shodoshima, al mar Interior de Seto (Prefectura de Kagawa, Japó). També ha estat descrita a altres indrets del Japó, a Noruega (Heftetjern, Telemark) i al Canadà (pedrera Poudrette, Québec).

Referències