Ugo Rondinone
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 novembre 1962 (61 anys) Brunnen (Suïssa) |
Formació professional | Hochschule fur Angewandte Kunst (Viena) |
Activitat | |
Lloc de treball | Nova York Zúric |
Ocupació | artista visual, artista multimèdia, videoartista, pintor, escultor, fotògraf, artista conceptual |
Activitat | 1984 - 2017 |
Art | art contemporani |
Representat per | Gladstone Gallery, Galerie Kamel Mennour i Esther Schipper Gallery |
Família | |
Cònjuge | John Giorno |
Descrit per la font | UbuWeb |
Lloc web | ugorondinone.com |
Ugo Rondinone (Brunnen, Suïssa, 1964) és un artista plàstic, llurs obres exploren temes de la fantasia i el desig. Moltes de les seves peces busquen transportar l'espectador en un estat de meditació, com l'exposició variada de colors brillants, anells concèntrics o els seus paisatges estrictament en blanc i negre. Viu i treballa a Nova York, i és la parella del poeta John Giorno.
Biografia
[modifica]Rondinone va estudiar a la Hochschule fur Angewandte Kunst de Viena, de 1986 a 1990. Ha realitzat exposicions individuals al Kunsthalle de Viena, al Musac de Lleó, al Museu d'Art Contemporani de Louisiana, al Humlebaek de Dinamarca i al Sculpture Center de Nova York entre d'altres. El 2007 va representar a Suïssa a la Biennal de Venècia. El Museum of Contemporary Art de Nova York conserva obra seva, i la seva obra es pogué admirar per primer cop a Catalunya l'any 2003, quan va exposar amb Tor-Magnus Lundeby, David Renaud i Hugues Reip a la mostra Psychodrome.04 de l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. L'obra de Rondinone no es va poder veure a Espanya fins a l'any 2009, quan el MUSAC de Lleó va acollir la primera exposició individual de l'artista en terres espanyoles.[1]
Obra
[modifica]L'obra de Rondinone, per bé que normalment presenta objectes a gran escala, acostuma a presentar objectes amb els quals el públic hi és familiar.[1] Tanmateix, a vegades les seves creacions tenen un aire enigmàtic —com els signes en arc de Sant Martí—, o van acompanyades de missatges concisos —Hell, yes, Lour Magic Hour o Dog Days Are Over— que tenen una connexió directa —per bé que no revelada— amb la seva vida personal, al mateix temps que són càpsules de metàfores i desitjos universals.[1] En aquesta línia, Rondinone considera que part de la seva obra és com un diari personal, que en el cas de les seves pintures es pot reconstruir amb certa facilitat, ja que les titula amb la data en què les va elaborar.[1]
Exposicions rellevants
[modifica]Selecció d'exposicions individuals destacades:[2]
- 2014
- Naturaleza humana, Museum Anahuacalli, Ciutat de Mèxic
- 2013
- We run through a desert on burning feet, all of us glowing our faces look twisted, Art Institute of Chicago, Chicago
- Thank you silence Museum Leuven, Brussel·les
- Soul Gladstone Gallery, Nova York
- Ugo Rondinone: Human Figure Public Art Fund, Rockefeller Plaza, Nova York
- Pure Moonlight Almine Rech Gallery, París
- Ugo Rondinone M Museum, Lovaina
- 2012
- Pure Sunshine Sadie Coles HQ, Londres
- Primitive The Common Guild, Glasgow
- The moth poem and the holy forest Krobath, Viena
- Wisdom? peace? blank? all of this? Kunst Historisches Museum Wien, Viena
- 2011
- We are poems Gladstone Gallery, Brussel·les
- outside my window Peder Lund Fine Art, Oslo
- Kiss Now Kill Later Galerie Eva Presenhuber, Zúric
- 2010
- 2009
- La Noche de Plomo, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Lleó
- SUNRISE. east Museu del Louvre, París
- Art Wall Project Institute of Contemporary Art, Boston
- 2008
- CLOCKWORK FOR ORACLES II Institute of Contemporary Art, Boston
- Turn back time. let's start this day again Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
- We Burn, We Shiver SculptureCenter, Nova York
- Moonrise. East Public Art Project, Art Basel, Basilea
- 2007
- get up girl a sun is running the world Església San Stae, Biennal de Venècia
- Ugo Rondinone Arario Gallery, Seül
- air gets into everything even nothing Creative Time, Ritz Carlton Plaza, Battery Park, Nova York
- 2006
- Giorni felici Galleria Civica di Modena, Mòdena
- On butterfly wings Galerie Almine Rech, París
- Thank you silence Matthew Marks Gallery, Nova York
- A waterlike still Ausstellungshalle zeitgenössische Kunst, Münster
- Zero built a nest in my navel Whitechapel Gallery, Londres
- 2005
- Clockwork for oracles Instituto Svizzero di Milano, Milà
- Sunsetsunrise Sommer Contemporary Art, Tel-Aviv
- 2004
- Sail me on a silver sun Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
- Long night short years Le Consortium, Dijon
- Clockwork for oracles Australian Centre for Contemporary Art, Melbourne
- 2003
- La Criée Théâtre National de Bretagne, Galerie Art & Essai, Rennes
- Moonrise Galerie Hauser & Wirth & Presenhuber, Zúric
- Our magic hour Museum of Contemporary Art, Sydney
- Roundelay Centre Georges Pompidou, París
- 2002
- In alto arte sui ponteggi Centro Culturale Svizzero via Politecnico, Milà
- Our magic hour Centre for Contemporary Visual Arts, Brighton
- Coming up for air Württembergischer Kunstverein Stuttgart, Stuttgart
- Lowland Lullaby with Urs Fischer, Swiss Institute, Nova York
- Cigarettesandwich Sadie Coles HQ, Londres
- No how on Kunsthalle Wien, Viena
- A horse with no name Matthew Marks Gallery, Nova York
- On Perspective Galleri Faurschou, Copenhaguen
- 2001
- Slow graffiti Galerie Schipper & Krome, Berlín
- Yesterdays dancer Sommer Contemporary Art, Tel-Aviv
- Dreams and dramas Herzliya Museum of Art, Herzliya
- Kiss tomorrow goodbye Palazzo delle Esposizioni, Roma
- If there were anywhere but desert Galerie Almine Rech, París
- 2000
- So much water so close to home P.S.1 Contemporary Art Center, Nova York
- Love invents us Matthew Marks Gallery, Nova York
- A doubleday and a pastime Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
- In the sweet years remaining Museum Aarhus, Aarhus
- Hell, yes! Sadie Coles HQ, Londres
- 1999
- Guided by voices Galerie für zeitgenössische Kunst Leipzig
- Guided by voices Kunsthaus Glarus, Glarus
- Moonlighting Galerie Hauser & Wirth & Presenhuber, Zúric
- Light of fallen stars Yves Saint Laurent, Nova York
- In the sweet years remaining Schipper & Krome, Berlín
- 1998
- In the sweet years remaining Galerie João Graça, Lisboa
- The evening passes like any other Galerie Almine Rech, París
- So much water so close to home Galerie Krobath Wimmer, Viena
- 1997
- Stillsmoking Galleria Raucci/Santamaria, Nàpols
- Moonlight and aspirin Galleria Bonomo, Roma
- Tender places come from nothing Cato Jans Der Raum, Hamburg
- Where do we go from here? Le Consortium, Dijon
- 1996
- Dog days are over Migros Museum für Gegenwartskunst, Zúric
- Ugo Rondinone Le Case d'Arte, Milà
- Heyday Centre d'Art Contemporain, Ginebra
- 1995
- Meantime Galerie Froment-Putman, París
- Migrateurs Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, París
- Cry me a river Galerie Walcheturm, Zúric
- 1994
- 1993
- Drawings Centre d'Art Contemporain de Martigny, Martigny
- Lightyears Galerie Ballgasse, Viena
- 1992
- Pastime Galerie Walcheturm, Zúric
- 1991
- Far away trains passing by Galerie Martina Detterer, Frankfurt
- Two stones in my pocket Galerie Pinx, Viena
- I'm a tree Galerie Walcheturm, Zúric
- 1989
- Ugo Rondinone Galerie Pinx, Viena
- 1987
- Ugo Rondinone Raum für aktuelle Schweizer Kunst, Lucerna
- 1986
- Ugo Rondinone Sec 52, Ricco Bilger, Zúric
- 1985
- Ugo Rondinone Galerie Marlene Frei, Zúric
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ugo Rondinone: "El poder del arte es que te pone en alerta"». ABC Cultural, 18-07-2009.
- ↑ «Biografia d'Ugo Rondinone». Gladstone Gallery. [Consulta: 22 febrer 2014].