Uigurs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Uigurs
Uigurs nenes
Població total 28.4 millions (cens 2000)
Regions amb població significativa Xina / Xinjiang, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Mongòlia, Turquia, Rússia
Llengua uigur
Religió islam sunnita
Grups humans relacionats
Uzbeks, altres pobles turcs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر; xinès simplificat: 维吾尔; xinès tradicional: 維吾爾; pinyin: Wéiwú'ěr; turc:Uygur) són un poble turc d'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinés. Està formada per 8.4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uyghur (també Turkistan Oriental o Uyghurstan), a Xina.

Bandera dels uigurs

També hi ha petites, però actives comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs més a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.

A Kirguizistan estan concentrats a Naryn, on hi tenen l’Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.

Activitats polítiques[modifica | modifica el codi]

Poc se sap de l'existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels 90 i que va efectuar alguns actes terroristes; comptava amb el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uygur, independentista i nacionalista, partidari de la "descolonització" i de la fi de l'espoli per part dels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les següents associacions:

  • A Munic, Congrés Nacional d'Uiguristan, d’Enver Can; East Turkstan Union in Europe, d'Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d'Abduljelil Karakash.
  • A Turquia, East Turkestan Foundation, de Mehmete Riza Bekin a Istanbul; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a Kayseri.
  • A la resta d'Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a Estocolm; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a Brussel·les, l’Uyghur House de Shahelil, a Holanda.
  • A Rússia, l’Uyghur Association, de Serip Hajè, a Moscou.
  • Als EUA, l’Uyghur American Association, de Turdi, a Washington, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti.
  • A Austràlia, l’Australia Turkestan Association, d'Ahmet Igamberdi.
  • A Kazakhstan, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman.
  • A Kirguizistan, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.

També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguziistan. Se l'ha acusat de formar part de la xarxa d'Al Qaeda, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan.

Mapa de la situació dels uigurs i altres minories a la província xinesa de Xinjiang

Història política recent[modifica | modifica el codi]

L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turkestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.

A la dècada dels seixanta del segle XX es produeixen massives migracions d'uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia Han, majoritària a Xina.

En l'actualitat la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997 van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats "d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials").

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • [1] Li Tang "A History of Uighur Religious Conversions

(5th - 16th Centuries)" ARI Working Paper, No. 44, June 2005, http://www.ari.nus.edu.sg/docs/wps/wps05_044.pdf.

  • [2] Peter Golden, An Introduction to the History of the Turkic Peoples (Wiesbaden: Harrassowitz, 1992): 94.
  • [3] Sima Qian, Shiji [Records of the Historian] Vol. 110: Xiongnu; and Ban Gu, Han Shu [History of the Han Dynasty], Vol. 94: Xiongnu.
  • [4] Jiu Tangshu, Vol. 206: Huigu.
  • [5] Weishu Vol.130: Gaoche.
  • Findley, Carter Vaughn. 2005. The Turks in World History. Oxford University Press. ISBN 0-19-516770-8; 0-19-517726-6 (pbk.).
  • Mackerras, Colin. Ed. and trans. 1972. The Uighur Empire according to the T'ang Dynastic Histories: a study in Sino-Uyghur relations 744–840. University of South Carolina Press. ISBN 0-87249-279-6.
  • Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" New York: NBM Publishing, 2006.
  • Millward, James A. and Nabijan Tursun, "Political History and Strategies of Control, 1884–1978" in Xinjiang: China's Muslim Borderland (ISBN 0-7656-1318-2).
  • Rudelson, Justin Ben-Adam, Oasis identities: Uyghur nationalism along China's Silk Road, New York: Columbia University Press, 1997.
  • Ollé, M., Made in China, Destino S.A., Barcelona, 2005.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uigurs