Ultar Sar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaUltar Sar
Ultar sar.jpg
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísPakistan
LocalitzacióGilgit-Baltistan, Pakistan
 36° 23′ 59″ N, 74° 41′ 31″ E / 36.3997°N,74.6919°E / 36.3997; 74.6919Coord.: 36° 23′ 59″ N, 74° 41′ 31″ E / 36.3997°N,74.6919°E / 36.3997; 74.6919
SerraladaBatura Muztagh, Karakoram
Dades i xifres
Altitud7.388 m
Prominència700[1]
Esport
Primer ascens1996 per Akito Yamazaki i Kiyoshi Matsuoka
Ruta normalper l'aresta est des del Camp Base a Bathbakor

L'Ultar Sar (en urdú:آلتر سار), també anomenat Ultar, Ultar II i Bojohagur Duanasir II, és una muntanya de la Batura Muztagh, una serralada secundària del gran massís del Karakoram, al Pakistan. Amb els seus 7.388 metres és la 70a muntanya més alta de la Terra. El cim destaca pel gran desnivell que hi ha des de la vall fins al cim. Així, des de la veïna població de Karimabad, situat a tan sols 2.060 msnm, a la vall d'Hunza, hi ha més de 5.300 metres fins al cim en tan sols 10 km de distància.

Ascensions[modifica]

Durant la dècada de 1990 l'Ultar Sar va ser conegut com a suposadament el cim independent més alt sense haver estat escalat. Això no era correcte, ja que el Gangkhar Puensum, al Bhutan, és més alt i continua sense haver estat escalat. Amb tot, això va fer que fossin nombroses les expedicions que es plantegessin la seva escalada. Durant les dècades de 1980 i 1990 fins a quinze expedicions intentaren, en va, fer el cim. No va ser fins al 1996 quan dues expedicions japoneses van coronar-lo per separat, la primera l'11 de juliol amb Akito Yamazaki i Kiyoshi Matsuoka.[2] Van escalar el cim per l'aresta sud-est, en estil alpí, escalant de moltes hores de nit per evitar la caiguda de roques i gel per efecte de la calor. Després de fer el cim es van veure afectats per fortes tempestes que els va retenir diversos dies a la muntanya, fent vivac i sense menjar, abans no tornessin al camp base. Yamazaki morí poc després per culpa del mal d'altura i l'esgotament.[3] El 31 de juliol va fer cim, per l'aresta sud, el segon equip format per Ken Takahashi, Masayuki Ando, Ryushi Hoshino, Wataru Saito i Nobuo Tsutsumi. Des de 1996 no hi ha documentades noves ascensions al cim.[4]

Referències[modifica]

  1. «Ultar Sar II, Pakistan». peakbagger.com [Consulta: 14 novembre 2016].
  2. Jozef Nyka. «Asia, Pakistan, Ultar Sar, First Ascent». American Alpine Journal, 1997, vol. 39.
  3. First Ultar II Ascent and Tragedy, 1996
  4. Himalayan Index

Bibliografia[modifica]

  • High Asia: An Illustrated History of the 7000 Metre Peaks per Jill Neate, ISBN 0-89886-238-8
  • Batura Mustagh (sketch map and pamphlet) per Jerzy Wala, 1988.
  • Orographical Sketch Map of the Karakoram per Jerzy Wala, 1990. Publicat per la Swiss Foundation for Alpine Research.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ultar Sar