Umbriel (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Umbriel
Cos esfèric arrodonit amb la meitat esquerra il·luminada. La superfície és fosca i té poc contrast. Només hi ha algunes parts brillants. El terminador es troba lleugerament a la dreta del centre i va de dalt a baix. Un cràter gran amb un anell brillant al seu fons es pot veure a la part superior de la imatge, a prop del terminador. Es veuen un parell de cràters grans amb pics centrals brillants al llarg del terminador a la part superior del cos. La superfície il·luminada està coberta per un gran nombre de cràters.
Umbriel vista pel Voyager 2 des de 557.000 km.
A la part de dalt de la imatge es pot apreciar Wunda
i una mica més avall i a la dreta, Skind.
Descobriment
Descobert per William Lassell
Data de descobriment 24 d'octubre de 1851
Semieix major 266.000 km
Excentricitat 0,0039
Període orbital 4,144 d
Velocitat orbital mitjana 4,67 km/s (calculada)
Inclinació 0,128 ° (respecte l'equador d'Urà)
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Radi mitjà 584,7±2,8 km (0.092 Terres)[2]
Àrea de superfície 4.296.000 km² (0.008 Terres)[nota 1]
Volum 837.300.000 km3 (0.0008 Terres)[nota 2]
Massa 1,172±0,135×1021
 kg
(2× 10-4 Terres)[3]
Densitat mitjana 1,39±0,16 g/cm3[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
0,2 m/s2 (~ 0.023 g)[nota 3]
Velocitat d'escapament 0,52 km/s[nota 4]
Període de rotació suposada síncrona[4]
Obliqüitat 0[4]
Albedo
  • 0.26 (geomètrica)
  • 0.10 (Bond)[5]
Temp. de superfície
   solstici[7]
miním mitjana màxim
? ≈ 75 K 85 K
Magnitud aparent 14,5 (Band V, oposició)[6]
Atmosfera
Pressió superficial zero

Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors. Va ser descobert per William Lassell el 1851.

Nom[modifica | modifica el codi]

Els satèl·lits d'Urà reben els seus noms de personatges de ficció creats per William Shakespeare o Alexander Pope. Umbriel és el nom d'un «esperit crepuscular de la malenconia» en el poema The Rape of the Lock d'Alexander Pope. El seu nom fa pensar en «ombra», un nom molt adequat per a un objecte fosc com Umbriel. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petició de William Lassell. També s'anomena Urà II.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Umbriel és un cos de forma esfèrica i fa 1.169 km de diàmetre. Aproximadament, la mateixa mida que Ariel, un altre dels satèl·lits d'Urà. En les fotografies preses per la Voyager 2, que el va visitar el 1986, s'aprecia una superfície rocosa i plena de cràters, força uniforme en tot el satèl·lit. A diferència de les altres llunes d'Urà, els cràters d'Umbriel són foscos, fent que la superfície només reflecteixi un 16% de la llum incident. Està compost majoritàriament per gel d'aigua amb parts de roca i metà congelat. La major part d'aquest metà es troba a la superfície. No sembla que hagi tingut activitat geològica des de fa molt de temps.

La característica més destacable d'Umbriel és Wunda, una zona blanca brillant en forma d'anell situada prop de l'equador del satèl·lit. Té 140 km de diàmetre i no se sap amb seguretat què és però probablement sigui el terra d'un cràter cobert amb algun tipus de gel. També es coneix un altre cràter anomenat Skind, amb un brillant pic central (vegeu imatge).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Àrea de superfície calculada a partir del radi r : .
  2. Volum v calculat a partir del radi r: .
  3. Gravetat a la superfície calculada a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: .
  4. Velocitat d'escapament calculada a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r : .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology.
  2. Thomas, P. C.. «Radii, shapes, and topography of the satellites of Uranus from limb coordinates». Icarus, 73, 3, 1988, pàg. 427–441. Bibcode: 1988Icar...73..427T. DOI: 10.1016/0019-1035(88)90054-1.
  3. 3,0 3,1 Jacobson, R. A.; Campbell, J. K.; Taylor, A. H.; Synnott, S. P. «The masses of Uranus and its major satellites from Voyager tracking data and earth-based Uranian satellite data». The Astronomical Journal, 103, 6, juny 1992, pàg. 2068–2078. Bibcode: 1992AJ....103.2068J. DOI: 10.1086/116211.
  4. 4,0 4,1 Smith, B. A.; Soderblom, L. A.; Beebe, A.; Bliss, D.; Boyce, J. M. «Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results». Science, 233, 4759, 4 juliol 1986, pàg. 43–64. Bibcode: 1986Sci...233...43S. DOI: 10.1126/science.233.4759.43. PMID: 17812889.
  5. Karkoschka, Erich. «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  6. «Planetary Satellite Physical Parameters». NASA/JPL. [Consulta: 6 juny 2010].
  7. Grundy, W. M.; Young, L. A.; Spencer, J. R.; Johnson, R. E.; Young, E. F. «Distributions of H2O and CO2 ices on Ariel, Umbriel, Titania, and Oberon from IRTF/SpeX observations». Icarus, 184, 2, octubre 2006, pàg. 543–555. arXiv: 0704.1525. Bibcode: 2006Icar..184..543G. DOI: 10.1016/j.icarus.2006.04.016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umbriel (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata