Un anglès a Moscou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaUn anglès a Moscou
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorKazimir Malèvitx
Creació1914
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Movimentcubisme [1]
Mida88 (Alçada) × 57 (Amplada) cm
Col·leccióStedelijk Museum, Àmsterdam
Catalogació
Número d'inventariA 7656 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Un anglès a Moscou (Англичанин в Москве en rus) és un quadre del pintor rus Kazimir Malèvitx del 1914 que s'exposa actualment al Museu Stedelijk, a Àmsterdam.[2]

El quadre va estar exposat al museu Tate Modern del 16 de juliol fins al 26 d'octubre de 2014.[3][4]

Descripció[modifica]

El quadre mostra una escena concorreguda que consisteix en un home tapat parcialment per un peix blanc cridaner, una espasa i una espelma, i tota una col·lecció d'objectes, lletres i signes que podrien possiblement representar una parada del mercat de Moscou o un carrer concorregut del centre històric de la ciutat. Més enllà de la ubicació, el quadre és una sèrie de símbols amb significats singularment significatius per a l'artista.[5]

Anàlisi[modifica]

Alguns teòrics i crítics creuen que Un anglès a Moscou és un apropament a la idea que res no és el que sembla en realitat; altres han suggerit que insinua que qualsevol cosa sempre n'amaga una altra. Cada símbol del quadre té un propòsit. Se sap que l'escala simbolitza l'assoliment d'una veritat o d'una perspectiva més alta, mentre que els símbols religiosos, l'espelma, l'església i la creu que fa l'espasa podrien simbolitzar la renovació de la fe. L'escrit a la part de baix del quadre és una paraula trencada que significa "cada hora", un símbol del temps. El peix és sovint associat al coneixement, i les imatges violentes com la serra, les tisores o l'espasa podrien representar el trencament de les mentides il·legibles i la informació confusa amb què s'ha alimentat l'ésser huma per tal de revelar el coneixement de la veritat.[5]

En una ressenya d'una exposició dedicada a Kazimir Malèvitx a principis de la dècada dels 90, Michael Brenson va escriure un article pel New York Times: “Malèvitx no volia ser natural, a diferència de molts artistes, que seguien la tradició de Monet o Van Gogh. [Malèvitx] No es va moure pas a pas de la natura a l'abstracció, com Mondrian. Ell volia anar més enllà de la natura i definir una nova realitat en què la part es fusionés amb el tot i les lleis humanes i còsmiques es combinessin. El seu suprematisme és un salt sobtat i un gran sotregueig.”[6]

Referències[modifica]

  1. «Englishman in Moscow» (en anglès). WikiArt. [Consulta: 3 juny 2015].
  2. «Malevich» (en anglès). Stedelijk. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2017. [Consulta: 3 juny 2015].
  3. «Malevich: Revolutionary of Russian Art» (en anglès). BBC. [Consulta: 3 juny 2015].
  4. «Malevich An Englishman in Moscow custom print» (en anglès). Tate Modern. [Consulta: 3 juny 2015].
  5. 5,0 5,1 «An Englishman in Moscow» (en anglès). Aaron Art Prints. [Consulta: 3 juny 2015].
  6. Text original en anglès: Malevich did not want to be nature, unlike many artists in the tradition of Monet and van Gogh. He did not move step by step from nature to abstraction, like Mondrian. He wanted to get beyond nature and define a new reality in which the part would merge with the whole and human and cosmic laws would be combined. His Suprematism is a sudden, jolting leap.