Un cor en perill

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaUn cor en perill
None but the Lonely Heart
None-but-the-Lonely-Heart.jpg
Fitxa
Direcció Clifford Odets
Protagonistes
Director artístic Mordecai Gorelik
Producció David Hempstead i Sherman Todd
Dissenyador de producció Mordecai Gorelik
Guió Clifford Odets adaptació d'una obra de Richard Llewellyn
Música Hanns Eisler
Fotografia George Barnes
Muntatge Roland Gross
Vestuari Renié
Productora RKO Pictures
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1944
Durada 113 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Londres
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0037135 Filmaffinity: 806964 Allocine: 8409 Allmovie: v35601 TCM: 694
Modifica les dades a Wikidata

Un cor en perill (original: None but the Lonely Heart) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clifford Odets, estrenada el 1944 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Ernie Mott és un londinenc de classe baixa que va per la vida aprofitant-se dels seus amics i tenint abandonada la seva mare. Coneix un lladre, Jim Mordinoy, i s'enamora de la seva promesa, Ada. En una discussió amb la seva mare, Ernie descobreix que la dona té càncer i decideix ajudar-la a la seva botiga. Ada li recomana que se'n vagi, perquè Jim està molt gelós, però Ernie s’hi enfronta. La malaltia de la seva mare es complica quan l'empresonen perquè tenia objectes robats a la botiga. Ernie Mott lluita per a una vida millor, per a sortir dels barris baixos de Londres on gent com Ma Mott, malalta de càncer, pateix moltes desgràcies i dificultades. Un rodamón busca una classe de satisfacció espiritual en els dies previs a la Segona Guerra Mundial.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Crítica[modifica]

La pel·lícula, que adapta una novel·la de l’autor de “Que verda era la meva vall”, planteja fonamentalment l’enfrontament del protagonista amb ell mateix i té el handicap d’un excés de solemnitat i pretensions. Els seus valors estrictament cinematogràfics són limitats i el seu principal interès se centra en les excel·lents composicions de la Barrymore i de Cary Grant, allunyant-se esforçadament del registre del comediant.[3]

Referències[modifica]

  1. Un cor en perill
  2. «None but the lonely heart». The New York Times.
  3. Calderon, pàg. 124

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.