Un cor en perill

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngNone but the Lonely Heart
Un cor en perill
Fitxa tècnica
Direcció Clifford Odets
Protagonistes
Direcció artística Mordecai Gorelik
Producció David Hempstead i Sherman Todd
Disseny de producció Mordecai Gorelik
Guió Clifford Odets adaptació d'una obra de Richard Llewellyn
Música Hanns Eisler
Fotografia George Barnes
Muntatge Roland Gross
Productora RKO Pictures
Distribuïdora RKO Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1944
Durada 113 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere Drama
Lloc de la narració Londres
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu secundària
Oscar al millor actor
Oscar al millor muntatge
Academy Award for Best Original Dramatic or Comedy Score
Premis Oscar a la millor actriu secundària
Més informació
IMDB Fitxa 6.4/10 stars
FilmAffinity 5.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Un cor en perill (original: None but the Lonely Heart) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clifford Odets, estrenada el 1944 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Ernie Mott és un londinenc de classe baixa que va per la vida aprofitant-se dels seus amics i tenint abandonada la seva mare. Coneix un lladre, Jim Mordinoy, i s'enamora de la seva promesa, Ada. En una discussió amb la seva mare, Ernie descobreix que la dona té càncer i decideix ajudar-la a la seva botiga. Ada li recomana que se'n vagi, perquè Jim està molt gelós, però Ernie s’hi enfronta. La malaltia de la seva mare es complica quan l'empresonen perquè tenia objectes robats a la botiga. Ernie Mott lluita per a una vida millor, per a sortir dels barris baixos de Londres on gent com Ma Mott, malalta de càncer, pateix moltes desgràcies i dificultades. Un rodamón busca una classe de satisfacció espiritual en els dies previs a la Segona Guerra Mundial.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula, que adapta una novel·la de l’autor de “Que verda era la meva vall”, planteja fonamentalment l’enfrontament del protagonista amb ell mateix i té el handicap d’un excés de solemnitat i pretensions. Els seus valors estrictament cinematogràfics són limitats i el seu principal interès se centra en les excel·lents composicions de la Barrymore i de Cary Grant, allunyant-se esforçadament del registre del comediant.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un cor en perill
  2. «None but the lonely heart». The New York Times.
  3. Calderon, pàg. 124

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema