Una rossa molt legal 2

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLegally Blonde 2: Red, White & Blonde
Una rossa molt legal 2
Fitxa tècnica
Direcció Charles Herman-Wurmfeld
Protagonistes
Direcció artística Missy Stewart
Producció David Nicksay i Marc E. Platt
Guió Amanda Brown, Eve Ahlert, Dennis Drake i Kate Kondell
Música Rolfe Kent
Fotografia Elliot Davis
Muntatge Peter Teschner
Vestuari Sophie Carbonell
Productora Metro-Goldwyn-Mayer, Marc Platt Productions, Type A Films
Distribuïdora InterCom
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2003
Durada 95 min min.
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere comèdia
Lloc de la narració Washington DC
Palmarès
Premis Genesis Award
Més informació
IMDb Fitxa 4.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.mgm.com/view/Movie/1100/Legally-Blonde-2:-Red,-White-&-Blonde/
Modifica dades a Wikidata

Una rossa molt legal 2 (títol original: Legally Blonde 2: Red, White & Blonde) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Herman-Wurmfeld, estrenada el 2003 i doblada al català.[1] Aquesta pel·lícula és la continuació de la pel·lícula Legally Blonde.

Argument[modifica | modifica el codi]

Després de les seves aventures a Harvard, la vida d'Ella Woods s'ha tornat més tranquil·la. Té una feina en un despatx d'advocats i viu amb el seu promès, Emett Richards. Però tot es capgira quan se li posa al cap trobar la mare del seu chihuahua orfe, Bruiser. Contracta un detectiu privat que li comunica que la mare de Bruiser és tancada en un laboratori on li fan proves farmacèutiques. Decideix anar a la Cambra de representants per fer prohibir els tests als animals.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "No hi ha aquí substància suficient ni per una sitcom de mitja hora, però Reese Witherspoon suporta la càrrega amb una 'fusta d'estrella' de la qual té per donar i prendre."[3]
  • "Un dels millors arguments per considerar il·legals les seqüeles."[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Una rossa molt legal 2
  2. «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The New York Times.
  3. Travers, Peter «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». Rolling Stone.
  4. Morgenstern, Joe «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The Wall Street Journal.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema