Una sombra ya pronto serás
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Héctor Olivera  |
| Protagonistes | |
| Producció | Fernando Ayala |
| Dissenyador de producció | Héctor Basaldúa |
| Guió | Héctor Olivera i Osvaldo Soriano |
| Música | Osvaldo Montes |
| Dissenyador de so | Pedro Marra |
| Fotografia | Félix Monti |
| Muntatge | Eduardo López |
| Maquillatge | Elena Sapino |
| Productora | Aries Cinematográfica Argentina i Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals |
| Distribuïdor | Distrifilms Gativideo (Argentina, video) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1994 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
Una sombra ya pronto serás és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 1994. Dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Miguel Ángel Solá i Pepe Soriano. Coprotagonitzada per Alicia Bruzzo, Luis Brandoni, Roberto Carnaghi, Marita Ballesteros i Alfonso de Grazia. També, va comptar amb l'actuació especial d'Eusebio Poncela. I les presentacions de Diego Torres i Gloria Carrá. Escrita per Olivera en col·laboració amb Osvaldo Soriano, basant-se en la novel·la homònima de Soriano. Filmada en Eastmancolor i estrenada en 5 de maig de 1994. Filmada parcialment a Chacharramendi, província de la Pampa, Carhué província de Buenos Aires i Viedma, província de Río Negro.[1]
Sinopsi[modifica]
Un enginyer argentí arribat de Europa, encarregat de dissenyar programes informàtics, troba estranys i solitaris personatges en el seu deambular per la Pampa argentina.[1]
Repartiment[modifica]
- Miguel Ángel Solá … Ingeniero
- Pepe Soriano … Coluccini
- Alicia Bruzzo … Nadia
- Luis Brandoni … Barrante
- Roberto Carnaghi … Cura Salinas
- Marita Ballesteros … Alicia
- Alfonso De Grazia … Maldonado
- Diego Torres … Boris
- Gloria Carrá … Rita
- Eusebio Poncela … Lem
- Martín Coria … Encargado surtidor
- Hernán Jiménez … Rubio
- Pedro Segni … Petiso
- Mario Lozano … Patrón Bar
- Juan José Ghisaberti … Conserje hotel
- Leandro Regúnaga … Empleado motel
- Susana Cabrera … Julia
- Horacio Nittalo … Comisario
- Augusto Larreta … Capitán de Navío
- Jorge Varas González … Estanciero
Premis i nominacions[modifica]
- Pepe Soriano guanyador del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment
- Alicia Bruzzo guanyadora del Premi Còndor de Plata a la Millor Actriu de Repartiment
- Félix Monti guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Fotografia
- Emilio Basaldúa guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Escenografia
- Osvaldo Montes guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Música.
- Una ombra molt aviat seràs, nominada al Premi Còndor de Plata a la Millor Pel·lícula.
- Héctor Olivera: nominat del Premi Còndor de Plata a la Millor Direcció.
- Miguel Ángel Solá: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor.
- Luis Brandoni: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment.
- Héctor Olivera i Osvaldo Soriano: nominats al Premi Còndor de Plata al Millor Guió Adaptat.
- Miguel Ángel Solá: Guanyador del Premi al Millor Actor
- Héctor Olivera: nominat al Premi Hugo d'Or a la Millor Direcció
- Héctor Olivera: nominat al Premi Lleó d'Or.
També va ser seleccionada com a entrada argentina per a l 'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1994, però no va ser acceptada com a nominada.[3]
Comentaris[modifica]
Marcelo Zapata a Ámbito Financiero va escriure:
| « | «Una fallida road movie discepoliana.»[1] | » |
Isabel Croce en La Prensa va opinar:
| « | «Un film excel·lent.»[1] | » |
Claudio España en La Nación va opinar:
| « | «…una obra de maduresa…Despullada de baluerns…el resultat fílmic és impecable.»[1] | » |
Manrupe i Portela escriuen en el seu llibre:
| « | «Amb una estètica prestada, que vol acostar-se al Wim Wenders de Paris, Texas (Estats Units, 1984), o al Bagdad Café de Percy Adlon (Alemanya, 1988) que al Olivera clàssic, la pel·lícula busca el clima del sense-futur, de l'etern retorn. El desenvolupament es compleix amb fredor avançant per fragments o retallades per mitjà de diferents personatges-fantasmes.»[1] | » |
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe i Portela, 2001, p. 544.
- ↑ «Venezia, Stone in gara fra tanti deb». Corriere della Sera, 29-07-1994.
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
Bibliografia[modifica]
- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 544. ISBN 950-05-0896-6.
