Una sombra ya pronto serás

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUna sombra ya pronto serás
Fitxa
DireccióHéctor Olivera Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFernando Ayala Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHéctor Basaldúa Modifica el valor a Wikidata
GuióHéctor Olivera i Osvaldo Soriano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOsvaldo Montes Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPedro Marra
FotografiaFélix Monti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEduardo López
MaquillatgeElena Sapino
ProductoraAries Cinematográfica Argentina i Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDistrifilms
Gativideo (Argentina, video)
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0111236 Filmaffinity: 371639 Rottentomatoes: m/shadow_you_soon_will_be Letterboxd: a-shadow-you-soon-will-be Allmovie: v134092 TMDB.org: 203958 Modifica el valor a Wikidata

Una sombra ya pronto serás és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 1994. Dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Miguel Ángel Solá i Pepe Soriano. Coprotagonitzada per Alicia Bruzzo, Luis Brandoni, Roberto Carnaghi, Marita Ballesteros i Alfonso de Grazia. També, va comptar amb l'actuació especial d'Eusebio Poncela. I les presentacions de Diego Torres i Gloria Carrá. Escrita per Olivera en col·laboració amb Osvaldo Soriano, basant-se en la novel·la homònima de Soriano. Filmada en Eastmancolor i estrenada en 5 de maig de 1994. Filmada parcialment a Chacharramendi, província de la Pampa, Carhué província de Buenos Aires i Viedma, província de Río Negro.[1]

Sinopsi[modifica]

Un enginyer argentí arribat de Europa, encarregat de dissenyar programes informàtics, troba estranys i solitaris personatges en el seu deambular per la Pampa argentina.[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, 1995
  • Pepe Soriano guanyador del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment
  • Alicia Bruzzo guanyadora del Premi Còndor de Plata a la Millor Actriu de Repartiment
  • Félix Monti guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Fotografia
  • Emilio Basaldúa guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Escenografia
  • Osvaldo Montes guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Música.
  • Una ombra molt aviat seràs, nominada al Premi Còndor de Plata a la Millor Pel·lícula.
  • Héctor Olivera: nominat del Premi Còndor de Plata a la Millor Direcció.
  • Miguel Ángel Solá: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor.
  • Luis Brandoni: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment.
  • Héctor Olivera i Osvaldo Soriano: nominats al Premi Còndor de Plata al Millor Guió Adaptat.
Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz, 1995
  • Miguel Ángel Solá: Guanyador del Premi al Millor Actor
Festival Internacional de Cinema de Chicago, 1994
  • Héctor Olivera: nominat al Premi Hugo d'Or a la Millor Direcció
51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, 1994[2]
  • Héctor Olivera: nominat al Premi Lleó d'Or.

També va ser seleccionada com a entrada argentina per a l 'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1994, però no va ser acceptada com a nominada.[3]

Comentaris[modifica]

Marcelo Zapata a Ámbito Financiero va escriure:

« «Una fallida road movie discepoliana.»[1] »

Isabel Croce en La Prensa va opinar:

« «Un film excel·lent.»[1] »

Claudio España en La Nación va opinar:

« «…una obra de maduresa…Despullada de baluerns…el resultat fílmic és impecable.»[1] »

Manrupe i Portela escriuen en el seu llibre:

« «Amb una estètica prestada, que vol acostar-se al Wim Wenders de Paris, Texas (Estats Units, 1984), o al Bagdad Café de Percy Adlon (Alemanya, 1988) que al Olivera clàssic, la pel·lícula busca el clima del sense-futur, de l'etern retorn. El desenvolupament es compleix amb fredor avançant per fragments o retallades per mitjà de diferents personatges-fantasmes.»[1] »

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe i Portela, 2001, p. 544.
  2. «Venezia, Stone in gara fra tanti deb». Corriere della Sera, 29-07-1994.
  3. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences

Bibliografia[modifica]

  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 544. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs[modifica]