Unió Esportiva Llagostera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula club esportiuUE Llagostera
Escutuellagostera.png
Nom complet UE Llagostera-Costa Brava[1]
Fundació 1947
Colors           blau, grana
País Espanya
Àrea social
Estadi Nou Estadi de Palamós
(3.724 espectadors)
Localització Llagostera
Presidència Isabel Tarragó
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Oriol Alsina[2]
Lliga Segona divisió
(20è de 2a (descendit) la temporada 2015-16)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web www.uellagostera.com
Modifica dades a Wikidata

La Unió Esportiva Llagostera - Costa Brava és un club de futbol català de la vila de Llagostera, municipi del Gironès. Juga a la Segona divisió espanyola de futbol B i ho fa al Nou Estadi de Palamós, si bé les categories inferiors ho va fer al Municipal de Llagostera. El primer equip, que la temporada 2004-2005 jugava a Segona Regional, en nou temporades va viure sis ascensos fins a arribar al futbol professional,[3] esdevenint el municipi menys poblat dels Països Catalans a tenir un equip professional de la història.[4][5]

Història[modifica | modifica el codi]

Entre el 1915 i el 1920 sorgí la Unió Sport Club Llagostera, una entitat impulsada per Abelard Fàbregas. Aviat va canviar de nom per a dir-se Club Esportiu Llagostera, amb Julià Cutiller com a màxim representant. Durant aquests anys compartí la seva vida esportiva amb la Penya La Nao. Amb la Guerra civil espanyola, el futbol passà a segon terme.[6]

Amb el nom original de Unión Deportiva Llagostera, el club va ser fundat el novembre de 1947 per l'alcalde de la localitat en aquells temps, Leandre Calm, qui també fou el seu primer president. Va participar en els campionats provincials de la Federació Catalana a partir de la temporada 48/49.[7] Fins a la temporada 60/61 no va aconseguir ascendir a Primera Regional, però a la 61/62 va tornar a descendir. Amb la presidència de Pompeu Pascual i Coris entre 1962 i 1969[8] l'equip va tornar a Primera Regional, fins que a la temporada 68/69 van tornar a Segona Regional. Més endavant, a la temporada 71/72, l'equip va baixar a Tercera Regional i va adoptar el nom Club de Futbol Llagostera. Tota la dècada va estar a aquesta categoria fins que la temporada 80/81 no es va presentar.[9]

El 1981 representa un punt d'inflexió pel club llagosterenc. L'equip va recuperar el nom anterior i a la temporada 82/83 va ascendir a Segona Regional, encadenant un nou ascens a la temporada 83/84 que els portà a militar a Primera Regional des de la temporada 84/85 fins a la temporada 91/92, coincidint amb la segona etapa de presidència de Pompeu Pascual i Coris entre 1988 i el 1992.

La dècada dels ascensos[modifica | modifica el codi]

Un moment del partit entre la Unió Esportiva Llagostera i el València Club de Futbol als setzens de final de la Copa del Rei del 2012 al Municipal de Llagostera.

L'equip es va mantenir a Segona Regional fins que, amb Josep Valentí de president i Oriol Alsina a la banqueta, la temporada 04/05 es va guanyar l'ascens a Primera Regional, encadenant un nou ascens a la temporada 05/06 a Preferent. Aquest seria l'inici d'una dècada daurada, en què s'encadenarien fins a sis ascensos en deu anys.[5] La temporada 07/08 aconsegueix accedir a Primera Catalana per primera vegada en la història del club.

El juliol de 2008 Isabel Tarragó, esposa del tècnic Oriol Alsina, va accedir a la presidència el club en substitució de Josep Valentí. La temporada 2010-11 es proclama campió de Tercera Divisió en la seva segona campanya en la categoria aconseguint l'ascens a Segona Divisió B. Oriol Alsina, doncs, havia aconseguit cinc ascensos en set anys.

A la temporada 2011-2012 va participar per primer cop en la Copa del Rei. En la 2012/2013, l'equip va finalitzar en 10è lloc a Segona B. A la Copa del Rei va arribar als setzens de final. El 28 de novembre del 2012 va jugar els setzens de final d'aquesta competició contra el València al Municipal de Llagostera.[10][11] A la Copa Catalunya, l'equip va arribar a les semifinals, on va caure davant l'Espanyol (3-0) al Nou Estadi de Tarragona.

La temporada 2013-2014 es proclamà campió del grup 3r de la Segona Divisió B. A l'eliminatòria directa per l'ascens, contra el Real Racing Club de Santander va empatar 0-0 a Llagostera i va perdre a l'estadi El Sardinero per un 0-1. Després, contra el Real Avilés Club de Fútbol va perdre 2-0 al seu camp i va guanyar per 3-0 a Llagostera. L'eliminatòria definitiva, contra el Club Gimnàstic de Tarragona, es va resoldre amb un 2-1 al Nou Estadi de Tarragona i un 3-1 a la pròrroga a Llagostera, el resultat representava l'ascens a Segona A.[3] D'aquesta manera un equip que la temporada 2004-2005 jugava a Segona Regional, en nou temporades va viure sis ascensos fins a arribar al futbol professional,[3] i va aconseguir que Llagostera sigui la ciutat amb menys habitants a tenir un equip professional al futbol espanyol.[5]

Estadi[modifica | modifica el codi]

Infotaula d'edifici
Municipal de Llagostera
Campllagostera1.jpg
Vista del camp al 2012.
Dades bàsiques
Tipus club de futbol
Començament 1947
Inauguració 3 de febrer de 1948
Característiques
Dimensions 95 x 60
Superfície Gespa artificial
Ubicació
Localització Llagostera, Gironès
Activitat
Propietari Ajuntament de Llagostera
Capacitat 1.400
Equips locals UE Llagostera
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'estadi de la UE Llagostera és el Camp Municipal d'Esports de Llagostera, ubicat a l'Avinguda de l'Esport. El recinte va ser inaugurat el 3 de febrer de 1948 al barri de Sant Llorenç. Els successius ascensos de la UE Llagostera van obligar a remodelar l'estadi, pel que el club es va veure obligat a jugar, durant un temps, a la localitat de Santa Cristina d'Aro. Les obres es van realitzar durant la temporada 2008/09 i van culminar amb la instal·lació de gespa artificial. El 2013 l'estadi tenia capacitat per a 1.400 espectadors. En un enfrontament de setzens de final la Copa del Rei de futbol 2012-13 amb el València Club de Futbol, es van instal·lar grades supletòries per arribar als 2.500 espectadors.[12] Al partit de tornada de l'eliminatòria que donà l'ascens a segona A, el juliol del 2014, quan es va arribar als 3.000 espectadors.[13]

El 2014, i davant la impossibilitat de complir els requisits de la Lliga de Futbol Professional per a jugar a la segona divisió espanyola de futbol, el Llagostera hagué de cercar un altre estadi per a jugar. Després que les negociacions per jugar a l'Estadi Municipal de Montilivi no prosperessin,[14] finalment el primer equip del Llagostera optà per jugar al Nou Estadi de Palamós.[15] Si bé aquest estadi entre el 1989 i el 1995 acollí partits de Segona A, van caler millores per a poder acollir els partits del Llagostera.[15]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

  • Temporades a 1a: 0
  • Temporades a 2a: 2
  • Temporades a 2a B: 3
  • Temporades a 3a: 2

Palmarès[modifica | modifica el codi]

  • 1 cop campió de Primera Territorial (2005/06)
  • 1 cop campió de Tercera Divisió Gr.5 (2010/11)
  • 1 cop campió de 2 divisió B Gr.3 (2013/14)

Evolució de l'uniforme[16][modifica | modifica el codi]

Equipació
1955
Equipació
1967
Equipació
1978
Equipació
1981
Equipació
1996
Equipació
2010

Temporades[modifica | modifica el codi]

  • 1999-00: Segona Territorial (Grup 15) - 6è
  • 2000-01: Segona Territorial (Grup 15) - 16è
  • 2001-02: Segona Territorial (Grup 16) - 14è
  • 2002-03: Segona Territorial (Grup 16) - 8è
  • 2003-04: Segona Territorial (Grup 16) - 15è
  • 2004-05: Segona Territorial (Grup 16) - 2n
  • 2005-06: Primera Territorial (Grup 1) - 1r
  • 2006-07: Preferent Territorial (Grup 1) - 8è
  • 2007-08: Preferent Territorial (Grup 1) - 2n
  • 2008-09: Primera Div. Catalana - 3r
  • 2009-10: Tercera Divisió (Grup 5è) - 8è
  • 2010-11: Tercera Divisió (Grup 5è) - 1r
  • 2011-12: Segona Divisió 'B' (Grup 3r) - 5è
  • 2012-13: Segona Divisió 'B' (Grup 3r) - 10è
  • 2013-14: Segona Divisió 'B' (Grup 3r) - 1r
  • 2014-15: Segona Divisió 'A' - 9è
  • 2015-16: Segona Divisió 'A' - 20è
  • 2016-17: Segona Divisió 'B'

Plantilla 2015-2016[modifica | modifica el codi]

La relació de jugadors de la plantilla del Llagostera la temporada 2015-16 és la següent:[17]

Núm. Nac. Posició Jugador
1 Flag of the Balearic Islands.svg POR Moragón
2 Flag of Catalonia.svg DEF Aimar
3 Flag of the Canary Islands.svg DEF Ruyman
4 Flag of Catalonia.svg MIG Jordi López
5 Flag of Asturias.svg DEF Jorge García
6 Flag of Catalonia.svg MIG Tito
7 Flag of Catalonia.svg DAV Querol
8 Flag of Catalonia.svg MIG Pitu
9 Flag of Cantabria.svg DAV Juanjo Expósito
11 Flag of Andalucía.svg DAV José Carlos
12 Flag of Catalonia.svg DEF Masó
13 Flag of Andalucía.svg POR René
Núm. Nac Posició Jugador
15 Flag of Castile-La Mancha.svg MIG Emilio
16 Flag of Aragon.svg DEF Chus Herrero
17 Flag of the Region of Murcia.svg DAV Rafa Chumbi
18 Flag of the Community of Madrid.svg MIG Marcos Tébar
20 Flag of Catalonia.svg MIG Edu Oriol
21 Flag of Catalonia.svg MIG Imaz
22 Flag of Catalonia.svg DAV Benja
23 Flag of Andalucía.svg DEF Ríos
24 Flag of Andalucía.svg MIG Escassi
25 Flag of Andalucía.svg DEF Samu
29 Flag of Catalonia.svg MIG Quesada
30 Flag of Argentina.svg POR Nico Ratti

Equip tècnic[modifica | modifica el codi]

  • Entrenador i director esportiu: Oriol Alsina
  • Segon entrenador: Òscar Álvarez
  • Tercer entrenador: Cristo Avilés
  • Entrenador de porters: Kiko
  • Preparadors físics: Jordi Mir i Xavier Coll
  • Secretari tècnic: Javi Salamero
  • Material: Pere Serrat

Equip mèdic[modifica | modifica el codi]

  • Metges: Dr. Sandoval i Dr. Timoteo
  • Fisioterapeuta: Edu Bardera
  • Recuperador: Ernest Esteve

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llagostera». UE Llagostera. Lafutboteca. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. Alsina serà l'entrenador
  3. 3,0 3,1 3,2 Ruiz Marull, David «El Llagostera derrota al Nástic y logra un histórico ascenso a Segunda». La Vanguardia, 21-06-2014 [Consulta: 21 juny 2014].
  4. «El despertar d'un poble de Segona A». Diari de Girona, 23-06-2014 [Consulta: 20 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Llagostera, amb 8.500 habitants, es converteix en la població més petita que tindrà un equip professional al futbol espanyol». 324.cat, 22-06-2014. [Consulta: 22 juny 2014].
  6. «Una petita però gran història». Unió Esportiva Llagostera. [Consulta: 20 agost 2013].
  7. Masià Pous, Vicent. Historia básica de los principales clubs de fútbol españoles, 2011, p. Segon volum. 
  8. Ferrer, Jordi «L'empenta que no para». El9.cat, 11-05-2011 [Consulta: 28 agost 2013].
  9. «Unió Esportiva Llagostera». La futboteca. [Consulta: 20 agost 2013].
  10. Aldunate, Ramiro «El Valencia resuelve a balón parado». Marca, 31-10-2012 [Consulta: 15 agost 2013].
  11. Garcia, Núria «El València supera un Llagostera que no ha perdut la cara al partit (0-2)». ARA, 30-10-2013 [Consulta: 15 agost 2013].
  12. «El Valencia resuelve a balón parado» (en castellà). Diari Marca, 31-10-2013. [Consulta: 23 juny 2014].
  13. Redacció «Llagostera obra el milagro y asciende a la Liga Adelante». Marca, 22-06-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
  14. Redacció «Montilivi, només per al Girona». Diari de Girona, 05-07-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  15. 15,0 15,1 Ribas, Ramon «El Llagostera jugarà a Palamós». Diari de Girona, 07-07-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  16. «Uniformes». lafutbolteca.com. [Consulta: 20 octubre 2012].
  17. «Primer equip» (en català). UE Llagostera. [Consulta: 5 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]