Unió Nacional Espanyola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUnió Nacional Espanyola
(es) Unión Nacional Española
Dades bàsiques
Nom curt UNE
Tipus partit polític
Ideologia política Catolicisme polític, tradicionalisme i espanyolisme
Alineació política dreta
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1975
Fundador Antonio María de Oriol y Urquijo, José Luis Zamanillo González-Camino, Ramón Rabanera Rivacoba i José María Valiente
Data de dissolució 1979
Organització i govern
Seu 
Part de Alianza Popular (1976–1978)
Modifica les dades a Wikidata

La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Unión Nacional Española) va néixer en 1975 com associació política.[1] Entre els seus promotors destacaven importants exdirigents del carlisme que van reconèixer el nomenament de Joan Carles I com a príncep i successor de Franco a títol de rei: Antonio María de Oriol y Urquijo, Juan María de Araluce, José Luis Zamanillo o José María Valiente. Els seus promotors davant el Registre d'Associacions Polítiques en 1976 van ser Ricardo Larrainzar Yoldi i Carlos Arauz de Robles.[2] El seu president fou l'ex ministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora i un dels seus vicepresidents el diplomàtic José María Velo de Antelo.

Destacats dirigents d'aquest partit polític van participar en l'anomenada Operació Reconquista, que va tenir com a resultat els fets de Montejurra.

Al novembre de 1977, després d'una tumultuosa assemblea, els dirigents Zamanillo i Velo de Antelo van encapçalar una escissió que va abandonar el partit amb motiu de la permanència a Alianza Popular, a la qual pertanyia des de la seva constitució en 1976. La UNE, dirigida per Fernández de la Mora i Miguel Fagoaga com a secretari general, va abandonar Aliança Popular al novembre de 1978 pel seu suport a la Constitució espanyola de 1978. Poc després va formar al costat del grup dirigit per Federico Silva Muñoz la coalició Dreta Democràtica Espanyola[3][3][4] que acabà per transformar-se en partit en desembre de 1979.

Va ser el partit que van triar per iniciar-se en política Mariano Rajoy o Loyola de Palacio, que exercia de secretària del partit. Va ser un dels partits que va donar origen a Aliança Popular el 1976 i va desaparèixer oficialment al maig de 1977 quan s'hi integrà.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pascual, Pedro. Partidos políticos y constitucionales en España. Fragua, D.L., 1986, p. 521. 
  2. "Veintidós solicitudes presentadas en el Registro de Asociaciones Políticas" ABC edición de Andalucía. 2 de octubre de 1976 ABC. Consultat el 2 d'agosto de 2010
  3. 3,0 3,1 Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España : del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 333. ISBN 978-8-40007-442-5. 
  4. Penella, Manuel. Los orígenes y la evolución del Partido Popular: 1973-1982. Caja Duero, 2005, p. 1322.