Unió, Progrés i Democràcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Unió Progrés i Democràcia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unió, Progrés i Democràcia
Unión, Progreso y Democracia
Portaveu Andrés Herzog
Fundació 26 de setembre de 2007 (2007-09-26)
Seu C/ Cedaceros, núm. 11, 2n H
28014, Madrid
Ideologia Progressisme,[1][2]
Socioliberalisme,[3][4]
Laïcisme,[5][6]
Centralisme,[3][4][7]
Radicalisme,[8][9]
Reformisme,[10]
Constitucionalisme,[11]
Federalisme europeu,[12]
Centrisme radical,[13][14]
Transversalisme,[15]
Patriotisme espanyol,[16]
Nacionalisme espanyol[5][17][18][19][20]
Posició política Centre[3][7][13][14][21]
Afiliació europea Cap
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Colors oficials      Magenta
Diputats al
Congrés
5 / 350
Escons en parlaments autonòmics
1 / 1.268
Regidors
129 / 67.611
Eurodiputats al
Parlament Europeu
4 / 54
Lloc web
www.upyd.es

Unió, Progrés i Democràcia[22] (en castellà: Unión, Progreso y Democracia,[nota 1] acrònim: UPyD) és un partit polític espanyol fundat el 2007. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripció de Madrid en la persona del seu cap de llista i exdirigent del PSOE, Rosa Díez, en les eleccions generals de 2008, obtingueren un total de 306.079 vots i van convertir-se en la cinquena força política per nombre de vots d'Espanya (la novena pel que fa al nombre de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedràtic i ex president del Fòrum Ermua Mikel Buesa i els filòsofs Carlos Martínez Gorriarán i Fernando Savater.

Mikel Buesa en una presentació del partit el 2007 i Irene Lozano en una entrevista televisiva el 2013 han explicat el significat dels 3 conceptes que constitueixen la denominació del partit: Unió a causa de la seva defensa incondicional de «la unitat d’Espanya», Progrés perquè afirmen ser «un partit progressista respectuós amb la llibertat individual» i Democràcia perquè diuen ser «un partit radical que aposta per aprofundir la democràcia».[42][43][44][45]

Ideologia

Ideològicament, UPyD no es defineix com un partit d'esquerres o de dretes i entre la seva massa electoral s'arrepleguen tant votants desencantats del Partit Socialista com votants amb una certa afinitat per la dreta política.[46] Ells declaren, al començament del seu Manifest Fundacional:

Partim d'un supòsit revolucionari: que els ciutadans no neixen sent ja d'esquerres o de dretes ni amb el carnet de cap partit en els bolquers. Anem encara més lluny, a risc d'escandalitzar els timorats: considerem els ciutadans capaços de pensar per si mateixos i de triar en conseqüència, d'acord amb les ofertes dels partits i la seva experiència de la situació històrica que vivim. Per tant no creiem que ningú estigui obligat a votar sempre el mateix o a resignar-se a les opcions polítiques vigents, quan ja li han decebut anteriorment. Ser considerats d'esquerres o dretes no ens sembla el centre del problema, encara que ens apiadem cordialment de qui manca de millors arguments per a desqualificar l'adversari.

UPyD, a l'hora de situar-se de forma clara en l'espectre polític esquerra-dreta, es defineix com «un partit progressista situat en el centre polític»[47] però alhora s'engloba en l'anomenant transversalisme: és un partit que inclou conceptes i idees d'ambdós eixos polítics.[48] Segons declarà la seva portaveu Rosa Díez, la formació és «progressista i transversal», «té gent d'esquerres i de la dreta liberal».[49] També, Álvaro Anchuelo ha comentat que UPyD és un «partit monàrquic en la mesura que la monarquia compleixi la seva funció».[50] Afirmen com a senyals d'identitat addicionals el «constitucionalisme», definint-ho com la defensa de l'Estat de Dret espanyol sota l'empara de la Constitució Espanyola de 1978 (tot i que proposen la seva modificació); el «laïcisme», com la defensa d'un Estat neutral davant les creences, en què cap confessió religiosa ni identitària gaudeixi de privilegis enfront de les altres; el «patriotisme espanyol», com la defensa dels valors comuns: la justícia, la llibertat i la igualtat;[51] la «democràcia liberal», com el sistema de govern que millor coordina l'exercici del poder amb la garantia dels drets individuals; i el «no-nacionalisme», com l'oposició als partits nacionalistes perifèrics i independentistes del sistema polític espanyol. Rosa Díez defineix UPyD en oposició a aquests com un partit «inequívocament nacional, amb un projecte únic per a tot Espanya».[52] A més a més, ha puntualitzat que UPyD és «un partit radical que vol transformar la política a fons i de fons des de les institucions».[9] En últim lloc, Rosa Díez ha detallat que UPyD uneix elements de dos grans corrents ideològics: el «liberalisme polític» i la «socialdemocràcia», i que, doncs, la doctrina política que millor definiria UPyD és el «socioliberalisme».[53] Encara que UPyD ha estat qualificada per la vasta majoria dels politicòlegs i mitjans d'informació com un partit de centre (com per l'Enquesta Social Europea[3] o els periòdics britànics Financial Times[21] i The Economist[14]), ha estat situada excepcionalment en el centreesquerra (per Navarra Confidencial[54]) i en el centredreta (per l'Encyclopædia Britannica[55]).

Rosa Díez durant un acte a Móstoles

Les seves propostes fonamentals, d'acord amb la seva terminologia, són les següents:

  1. Reforma de la Constitució espanyola de 1978, centrant-se en tres àmbits:
    1. Acabar amb l'Estat autonòmic. UPyD advoca per un federalisme simètric amb una àmplia centralització política com a model territorial,[56] definint clarament les competències que són exclusives de l'Estat i, igualment, aclarint quines són delegables a les comunitats autònomes o municipis. La formació vol centralitzar les competències que concerneixen els drets fonamentals com educació, sanitat i justícia,[57] entre altres, perquè considera que l'Estat de les autonomies és «elefantiàsic», «políticament inviable» i «econòmicament insostenible»[58] i perquè, a més, crea desigualtats al llarg del territori. Un altre tret del model federal simètric d'UPyD és la supressió dels règims forals de Navarra i el País Basc, juntament amb tots els drets històrics, establint un règim comú de finançament per a totes les comunitats autònomes.[59] Finalment, altres característiques destacables en són l'eliminació del Senat,[60] l'eliminació de les diputacions provincials i la fusió d'ajuntaments.[61]
    2. Millora i reforç dels drets i obligacions individuals, definint-los estrictament iguals per a tots els ciutadans del país, sense desigualtats territorials, lingüístiques, ideològiques o religioses. La «unitat de la nació espanyola» és «l'únic instrument capaç de garantir la igualtat de tots els ciutadans».
    3. Millora de la separació de poders, reforçant l'autonomia del poder judicial respecte a l'executiu i el legislatiu, consolidant la unitat del sistema judicial en tot el país, i cercant formes de garantir la independència i professionalitat dels Tribunals i Òrgans Reguladors de caràcter econòmic, eliminant la seva dependència del poder executiu.
  2. Fer d'Espanya un Estat laic, proposant la revisió dels actuals concordats amb la Santa Seu, l'autofinançament de l'Església Catòlica i de la resta de confessions religioses i la total separació entre l'Església i l'Estat.[62] UPyD assevera respectar únicament «les religions respectuoses amb els drets humans i amb l'Estat de dret», així doncs el partit menysprea l'islam a causa de la «lapidació de les dones» o del «assassinat d'homosexuals».[63][64] En consonància amb això, UPyD s'ha mostrat favorable a prohibir l'ús dels vels islàmics (burca i hijab) en els espais públics perquè considera que són «una forma de sotmetiment de la dona a l'home» dintre de l'islam.[65][66]
  3. Reforma de la Llei Electoral, pretenent aconseguir la igualtat de cada votant independentment del seu lloc de residència i millorar la representació electoral dels partits minoritaris, infrarrepresentats amb l'actual sistema electoral enfront dels majoritaris (PP i PSOE). El 2008, Rosa Díez va efectuar una Proposició de Llei en el Congrés dels Diputats per a reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que plantejava l'augment del nombre de diputats de 350 a 400. Dels 400 diputats es triaria 1 per cada província i 1 per cada ciutat autònoma donant un total de 52, altres 146 es triarien per les comunitats autònomes, repartits en proporció a la població d'aquestes. Els 200 diputats restants es triarien en una única circumscripció electoral de caràcter nacional. També, plantejava l'eliminació de l'obligació d'arreplegar el 0,1% del cens electoral de les circumscripcions que actualment necessiten els partits extraparlamentaris per a poder presentar-se.[67] Més avant, UPyD afegí la substitució del sistema d'Hondt pel quocient Hare.[68]
  4. Millores en l'ensenyança pública, promovent el laïcisme i la investigació científica així com també eradicant la discriminació lingüística i assegurant la llibertat d'elecció de llengua en l'escolarització de totes les assignatures no lingüístiques a les comunitats autònomes amb llengua cooficial encara que garantint el bilingüisme, sent obligatori l'aprenentatge tant de la llengua espanyola com de la llengua regional a través de l'assignatura Llengua i Literatura.[69] Juntament amb l'educació, rebutgen la discriminació lingüística en el tracte amb l'Administració i en tots els servicis públics.[70][71]
  5. Canvis en el sistema democràtic: un sistema electoral de llistes obertes i desbloquejades,[72] l'elecció directa dels alcaldes en una segona volta electoral com a mesura preventiva contra els pactes postelectorals que desvirtuïn la voluntat dels ciutadans,[73] la limitació de mandats per als càrrecs públics de caràcter executiu,[74] la impossibilitat d'acumular dos o més càrrecs públics[75] i l'enduriment del règim d'incompatibilitats dels exalts càrrecs.[76] Així mateix, suggereixen mesures que facin més transparent el finançament dels partits polítics i millorin la seva independència dels grans poders econòmics.
  6. Mesures per combatre el terrorisme que posin l'èmfasi a derrotar a ETA, o a qualsevol altra organització terrorista, perseguint el seu finançament i censurant els seus canals de justificació política. En conseqüència, UPyD vol endurir la llei de partits per a il·legalitzar les formacions polítiques Amaiur, Bildu, EH Bildu i Sortu, per considerar que són el braç polític d'ETA, ja que no condemnarien el terrorisme etarra i el justificarien fent apologia del mateix, per exemple, quan diuen «presos polítics» als membres d'ETA empresonats.[77][78]
  7. Mesures econòmiques i socials que promoguin el desenvolupament i la competitivitat de l'economia espanyola, corregint les desigualtats regionals. Segons ells, l'Estat ha de millorar l'educació, formació i seguretat dels treballadors, propiciar la integració del mercat interior mitjançant les infraestructures, afavorir la investigació i innovació empresarial i garantir la llibertat i competència econòmica.
  8. Major control de la immigració: UPyD defèn que cal protegir les fronteres espanyoles de Ceuta i Melilla encara que tractant amb sensibilitat i humanitat els immigrants il·legals.[79] El partit creu que la Guàrdia Civil hauria de detenir els immigrants il·legals i tornar-los als seus països d'origen o al país per on entraren, sense vulnerar els drets humans d'aquests. Així doncs, està en contra de l'ús de les concertines[80] i de disparar boles de goma com elements dissuasius. Així mateix, reclama a la Unió Europea un protocol d'actuació europeu que freni la immigració il·legal, ja que aquesta afecta tot Europa.[81] Conseqüentment, vol demanar a la Comissió Europea que inclogui Ceuta i Melilla en l'espai duaner europeu perquè la Unió Europea s'impliqui definitivament en la gestió de les fronteres exteriors europees en ambdós ciutats.[82] Respecte a Europa, UPyD vol enfortir la integració territorial de la Unió Europea.
  9. Mesures en política mediambiental que facin compatible el desenvolupament econòmic i tecnològic amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat. Entre aquestes mesures destaquen: l'ús de l'energia nuclear com una part important del mix energètic que, junt amb les energies renovables, hauria de tenir Espanya,[83] la defensa de la fracturació hidràulica,[84] l'oposició a la destrucció del litoral i d'àrees naturals sensibles per una urbanització abusiva o altres usos inadequats, la investigació sobre el canvi climàtic i les seues possibles mesures correctores, i la millora de la legislació sobre la protecció d'espais naturals.
  10. Quant a l'avortament, UPyD apostaria per una llei de terminis, proposa la despenalització de l'avortament induït fins a un període de temps de 14 setmanes o quelcom superior durant el qual qualsevol dona pugui avortar lliurement.[85] El termini definitiu deuria de ser establit per un consens mèdic i científic basat en la detecció precoç de possibles malformacions. Més enllà d'aquest termini, UPyD defèn que es pugui avortar únicament en el supòsit de risc de mort de la mare, amb l'objectiu de conciliar el dret de la mare a una maternitat consentida i la protecció jurídica de la persona no nascuda.[86] Tanmateix, l'avortament per al partit sempre és «un drama» i, doncs, mai no hauria de considerar-se un dret positiu. Per tant, creuen que l'educació secundària hauria de treballar des d'edats primerenques l'àrea de l'educació sexual, informant els alumnes de tots els mètodes anticonceptius existents per a prevenir els embarassos no desitjats i fomentant la noció que l'avortament sempre ha d'evitar-se en la mesura que sigui possible.[87]

Crítiques relatives a la ideologia d'UPyD

Des de la seva fundació, la ideologia del partit ha estat qüestionada. Per exemple, el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, professor titular de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, postulà que UPyD pretén combatre «el nacionalisme basc i català no amb arguments, sinó amb una bona dosi de nacionalisme espanyol», els retreu la seva ideologia centralista o que pretenguin suprimir la presència dels partits nacionalistes perifèrics del Congrés dels Diputats, cosa que, al seu judici, significaria «sacrificar els elements més essencials de la nostra democràcia». Sánchez-Cuenca conclou: «en el cas del partit de Díez i Savater, la seva mercaderia ideològica sembla clarament avariada».[20] Aquestes opinions van ser rebutjades per Carlos Martínez Gorriarán, que va atribuir les crítiques de Sánchez-Cuenca a la «tergiversació» i a «atorgar a UPyD alegrement allò que a ell li agradaria que digués el nostre partit, no el que realment diu».[88] En la mateixa línia que Ignacio Sánchez-Cuenca, el periodista Javier Ortiz, difunt el 2009, cofundador del diari El Mundo i cap de la seva secció d'opinió entre 1992 i 2000, i, fins a la seva mort, columnista del diari Público va afirmar que UPyD, a més de centralista, és una iniciativa «nacionalista espanyola».[89] També, Albert Branchadell en un article d'opinió en El País ha situat UPyD en el «nacionalisme espanyol».[90]

Malgrat que ells es defineixin com «no nacionalistes» i «patriotes espanyols», el partit ha estat titllat de nacionalista espanyol, a més de per Ignacio Sánchez-Cuenca, Javier Ortiz i Albert Branchadell, per alguns escriptors com Monica Dorange,[5] José Ramón Montero i Ignacio Lago,[17] Jean-Pierre Cabestan i Aleksandar Pavković,[18] i a l'últim per l'associació acadèmica Consorci Europeu per a la Investigació Política (European Consortium for Political Research).[19] Això probablement és a causa que UPyD, tot i el seu autoproclamat «no-nacionalisme», ha defensat postures comuns amb el nacionalisme espanyol, com és el fet de negar l'existència de nacions diferenciades a l'estat, fins i tot afirmant que l'única nació que existeix a Espanya és la «nació espanyola»,[91] una proposició no de llei on demanava al govern espanyol que recuperés per llei els topònims en espanyol de les províncies, ciutats, municipis i accidents geogràfics a les comunitats autònomes que posseeixen llengua pròpia[92] i la modificació de l'article número 2 de la Constitució espanyola perquè no es faci cap distinció entre regions i nacionalitats reemplaçant aquests termes per comunitats autònomes i ciutats autònomes.[93]

Igualment, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero va criticar UPyD perquè al seu parer el centralisme ha provocat encara més desigualtat que l'actual model autonòmic i alhora va apuntar que calia no confondre igualtat amb uniformitat.[94] Finalment, l'Enquesta Social Europea també situa UPyD en el centralisme en lloc de fer-ho en el federalisme.[3] Miguel Zarranz, coordinador d'UPyD a Navarra, ha explicat que UPyD defèn el federalisme simètric com a model territorial però que això no és incompatible que el partit sigui centralista perquè vulgui centralitzar competències.[95]

Des del Partit Popular, Ignacio González, inclús admetent la seva coincidència en temes com «la integritat territorial i la lluita contra el terrorisme», ha situat UPyD en l'extrema esquerra en la resta de qüestions,[96] i, d'altra banda, la militant del PSE-EE Gotzone Mora, pròxima a les tesis de Rosa Díez respecte a la negociació amb ETA i en les seves crítiques al president Rodríguez Zapatero, i que va demanar el vot per al Partit Popular en les eleccions municipals de 2007, va afirmar que «els postulats d'UPyD ja els defensa el PP»,[97] que «UPyD vol llevar l'espai polític i cívic al Partit Popular que és l'únic partit que ha defensat la idea d'Espanya reiteradament» i va acusar UPyD de ser un «submarí» del PSOE.[98]

UPyD ha estat també qualificada de populista pel discurs, actuació i personalisme de la seva líder,[99] qualificacions que han generat la resposta del partit.[100] Per part d'altres formacions ha alçat simpaties per ambdós extrems de l'espectre polític, des de la Falange Autèntica[101] fins a la Unificació Comunista d'Espanya.[102]

Es defineixen com a partit liberal-progressista i no nacionalista. Pel que fa a les polítiques socials, existeix un debat en el si del partit al voltant d'alguns temes conflictius, com l'adopció de nens per part de persones homosexuals: Savater, un dels ideòlegs, ha afirmat que accepta l'adopció per parelles homosexuals, però diu que «és immoral» plantejar nous naixements de nens mitjançant diverses formes (per exemple, mares de lloguer), ja que és una manera de negar el dret del nen a una filiació.[103]

Origen

Fernando Savater a la Casa de Campo de Madrid. Acte fundacional.

El dissabte 19 de maig de 2007 es van reunir 45 persones a Sant Sebastià amb l'objectiu de debatre sobre la necessitat i possibilitat de crear un nou partit polític que fes enfront dels dos principals partits a nivell estatal: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En la reunió, la majoria dels presents eren bascos, molts d'ells amb una llarga experiència en organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, en molts casos procedents de l'àmbit de l'esquerra, però també de tradició liberal i ciutadana. Després de dita reunió, van prendre la decisió de posar en marxa un projecte polític d'àmbit estatal que rebutgés el reconeixement de les nacionalitats basca, catalana, gallega i de cap altra dintre de la nació espanyola.

Per a això el primer que es va fer va ser crear una associació, Plataforma Pro. Per a això es van donar xerrades de presentació del projecte per tota Espanya exposant els objectius del partit que es crearia, entre els quals destacaven:

  • la lluita contra ETA i qualsevol tipus de terrorisme;
  • la regeneració de la democràcia a Espanya;
  • l'oposició al «nacionalisme obligatori», és a dir, a l'obligatorietat de ser nacionalista espanyol o nacionalista perifèric;
  • la reforma de la Constitució. El seu objectiu seria reforçar les llibertats ciutadanes i la igualtat, amb independència de la comunitat autònoma en la qual es visqués, al seu judici amenaçades.

Entre els membres o col·laboradors de dita Plataforma es trobaven el filòsof Fernando Savater, el portaveu de Basta Ya!, Carlos Martínez Gorriarán (que n'era el coordinador), o l'eurodiputada del PSOE Rosa Díez. Aquesta última, va anunciar el seu abandó de les files del PSOE a l'agost de 2007 per a involucrar-se definitivament en el projecte. Altres grups que van manifestar el seu suport a la Plataforma van ser el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, especialment els seus membres Arcadi Espada, Albert Boadella i Xavier Pericay, i l'Associació Basta Ya!, de la qual procedeixen molts dels seus promotors.

A mitjans de setembre de 2007, el fins llavors president del Fòrum Ermua Mikel Buesa va anunciar el seu propòsit de participar en el partit polític sorgit de la Plataforma Pro.

Finalment, en un acte públic de presentació el 29 de setembre de 2007 en el Teatre-Auditori de la Casa de Camp de Madrid va quedar constituït el nou partit. En l'esmentat acte van intervenir el dramaturg Albert Boadella, el filòsof Fernando Savater, l'escriptor Mario Vargas Llosa i Rosa Díez. Van assistir el periodista Arcadi Espada, els antropòlegs Teresa Giménez Barbat i Félix Pérez Romera (els tres membres promotors de Ciutadans de Catalunya), l'historiador Antonio Elorza, el pintor Agustín Ibarrola i l'ex dirigent del Fòrum Ermua Mikel Buesa, el filòsof Carlos Martínez Gorriarán, els diputats de Ciutadans Albert Rivera i Antonio Robles, el catedràtic de Filosofia Aurelio Arteta, l'escriptor peruà Fernando Iwasaki, l'ex secretari general de la UGT Nicolás Redondo i el diputat autonòmic basc del PP Fernando Maura (aquest últim finalment es va incorporar a UPyD el dia 6 de novembre de 2007, passant a formar part del seu Consell de Direcció). Posteriorment es van unir al partit l'escriptor Álvaro Pombo, Ricardo Moreno Castillo o l'esportista Álvaro de Marichalar.

Altres col·laboradors del partit són personalitats com José Antonio de la Marina, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, José Luis Pardo, Ramón Rodríguez i José María Ruiz Soroa.[104]

Resultats electorals

Xifres d'àmbit estatal
Eleccions i data
Vots
%
Representants
Cap de llista
Eleccions generals espanyoles de 2008[105] 306.079 1,19 1 diputat Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2009[106] 451.866 2,85 1 europarlamentari Francisco Sosa Wagner
Eleccions municipals espanyoles de 2011[107] 464.824 2,06 152 regidors -
Eleccions generals espanyoles de 2011[108] 1.143.225 4,70 5 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2014[109] 1.022.232 6,51 4 europarlamentaris Francisco Sosa Wagner
Eleccions municipals espanyoles de 2015[110] 232.917 1,04 129 regidors -
Xifres d'àmbit autonòmic
Eleccions i data
Vots
%
Representants
Cap de llista
Eleccions al Parlament Basc de 2009[111] 22.233 2,15 1 diputat Gorka Maneiro
Eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2011[112] 189.055 6,32 8 diputats Luis de Velasco
Eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries de 2012[113] 18.813 3,75 1 diputat Ignacio Prendes
Eleccions al Parlament Basc de 2012[114] 21.539 1,94 1 diputat Gorka Maneiro

Situació a Catalunya

Eleccions i data
Vots
%
Representants
Cap de llista
Eleccions generals espanyoles de 2008[115] 6.252 0,17 0 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2009[116] 15.720 0,80 - Francisco Sosa Wagner
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010[117] 5.418 0,17 0 diputats Antonio Robles Almeida
Eleccions generals espanyoles de 2011[118] 39.650 1,15 0 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012[119] 14.614 0,40 0 diputats Ramón de Veciana Batlle
Eleccions al Parlament Europeu de 2014[120] 32.686 1,30 - Francisco Sosa Wagner

Crítiques de Francisco Sosa Wagner

L'eurodiputat i cap de llista d'UPyD en les eleccions europees del 2009 i 2014, Francisco Sosa Wagner, va criticar durament el funcionament intern de la formació magenta en un article d'opinió publicat en el diari El Mundo amb aquestes paraules: «UPyD hauria d'alliberar-se de les pràctiques autoritàries que nien en el seu si, pràctiques que desemboquen en l'expulsió constant d'afiliats o en la seva sepultura en vida quan decideixen romandre en les seves files acollits a un ominós silenci». «Unes pràctiques que es donen en tots els partits polítics i que en el cas d'UPyD es tradueixen en baixes o expulsions contínues d'afiliats o condemnes al silenci quan es discrepa amb la direcció». Un dia després d'haver publicat l'article, entrevistat en la COPE, Sosa Wagner va reiterar la seva menció de les «pràctiques autoritàries» en UPyD i va posar aquest exemple: «Vagi a la web oficial d'UPyD i cerqui el meu article. No el trobarà. Això no pot ser. Aquesta grossera manipulació de la informació no pot ser».

Rosa Díez es va mostrar «dolguda» davant de l'article de Sosa Wagner perquè allò que es diu en ell és, al seu parer, «injust i radicalment fals». Va esgrimir que li cridava l'atenció «que parlés d'autoritarisme qui havia votat més d’una vegada en direcció contrària al partit i no havia passat res». Rosa Díez va posar com a exemples que Sosa Wagner havia votat recentment a Juncker i que va votar un acord amb El Marroc sobre el Sàhara «en contra del criteri del partit». També, va afegir que se sentia dolguda perquè el seu article «no fa honor a la veritat i fa mal a un partit que fa primàries, que és transparent, que lluita per la regeneració democràtica i la practica».

Carlos Martínez Gorriarán va acusar Francisco Sosa Wagner de ser «corrupció política pura i dura». Irene Lozano va incórrer en la desqualificació personal de Francisco Sosa Wagner en una carta publicada en el diari El Mundo titulada Querido Paco, en ella va dir coses com «segons l'última enquesta del CIS, no et coneix ni el 12% dels espanyols, i la teva campanya és la pitjor valorada pels enquestats, que aprecien més l'executòria del partit» o «resultarà difícil que algú t'iguali en mesquinesa». Francisco Sosa Wagner va confessar que li havien «dolgut molt» les acusacions que Carlos Martínez Gorriarán, que el va titllar de «corrupte», i Irene Lozano, que el va titllar de «mesquí», van llançar contra ell. Va criticar que ningú li hagués demanat perdó i va denunciar que els «insults» que va rebre proven que hi ha «pràctiques autoritàries» i que la direcció d'UPyD no té «educació democràtica». Aleshores, Irene Lozano va demanar disculpes públicament a Sosa Wagner però Carlos Martínez Gorriarán va afirmar que no anava a disculpar-se i va tornar a qualificar-lo de «corrupte».

El 15 d'octubre del 2014, el Consell de Direcció d'UPyD va destituir Francisco Sosa Wagner de la presidència i càrrec de portaveu d'UPyD en el Parlament Europeu i va nomenar Maite Pagazaurtundúa com nova presidenta i portaveu. Álvaro Anchuelo va explicar que aquesta decisió va ser presa a causa de la negativa de Francisco Sosa Wagner de reunir-se amb la direcció del partit. Aquesta decisió va fer que, dos dies després, Francisco Sosa Wagner dimitís i renunciés a la seva acta d'europarlamentari i a la seva afiliació a UPyD, denunciant la «manca de llibertat» que hi havia en la formació.

Abandó i crítiques a l'organització per part d'antics membres

Diversos membres, impulsors i antics candidats del partit han abandonat l'organització per discrepàncies amb la direcció d'aquesta i entre altres qüestions han criticat la seva actitud, que l'han titllada de discriminatòria amb les veus crítiques. Entre ells es troben Mikel Buesa, Nicolás de Miguel, José Manuel Vidal i José Canedo.[121][122][123][124]

Cent cinquanta exmilitants d'UPyD van criticar que, al seu parer, la formació s'ha convertit en un instrument al servici dels interessos personals del seu líder, Rosa Díez, i van qualificar-la de frau en un manifest conjunt.[125]

Fracàs en les eleccions municipals autonòmiques i municipals de 2015

El partit va perdre la meitat de vots en les municipals, amb 229.458 vots i 129 regidors, contraposats als 465.125 vots i 152 regidors de 2011, fet que fa renunciar de portaveu a Rosa Díez,[126] i en un congrés extraordinari celebrat a Madrid fou escollit Andrés Herzog amb el 43% dels vots enfront Irene Lozano Domingo que va obtenir el 40%.[127]

Controvèrsies

Crítiques a UPyD per part del col·lectiu homosexual

La Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) va expulsar UPyD de l'Orgull Gai, ja que criticà que el partit no hagués votat a favor d'una resolució per a forçar a Lituània a reformar una llei que criminalitzava l'homosexualitat i la bisexualitat. Tanmateix, el partit va al·legar que el seu parlamentari va confondre's de botó a l'hora de votar, i que de seguida va iniciar els processos de rectificació perquè quedés constància del seu suport a favor de la resolució.[128] Una altra associació del col·lectiu homosexual, COLEGAS, va rebutjar aquesta expulsió per considerar la decisió pròpia d'«inquisidors roses».[129]

En qualsevol cas, UPyD s'ha posicionat a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe i de la seva regulació legal tal com ara és a Espanya així com també ha participat en les celebracions del Dia de l'Orgull LGTB des de la seva creació en moltes ciutats espanyoles, incloent les Marxes de l'Orgull Gai de Madrid en què ha arribat a participar la seva portaveu nacional, Rosa Díez.[130] A més, UPyD demaní al PP que retirés el seu recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Matrimoni Homosexual de 2005 que permet els matrimonis entre persones del mateix sexe a Espanya.[131]

UPyD i la tauromàquia

Va haver-hi controvèrsia amb les paraules de Toni Cantó quan defenia la posició d'UPyD respecte a la tauromàquia, cosa que unida al vot favorable d'UPyD a la ILP que pretenia que la Festa dels Bous fos declarada Bé d'Interès Cultural a Espanya per al seu debat en el parlament, ha fet que moltes fonts consideren que UPyD és a favor que la tauromàquia sigui declarada Patrimoni Cultural.

UPyD va votar a favor del debat de la ILP taurina en Ple per respecte als 600.000 ciutadans que l'havien firmada. UPyD en la seva esmena a la totalitat de dita ILP va esgrimir que el Patrimoni Cultural immaterial, en línia amb la UNESCO, és una figura més adequada que el Bé d'Interès Cultural ja que aquesta última és una figura per als béns materials i a més comporta subvencions. Així i tot, UPyD va posicionar-se en contra de les dues figures.[132]

Finalment, el PP va canviar la figura de Bé d'Interès Cultural per la de Patrimoni Cultural immaterial. UPyD, en la votació definitiva de la Proposició de Llei per a la regulació de la tauromàquia com a Patrimoni Cultural, va optar per l'abstenció perquè UPyD no està d'acord que la tauromàquia rebi subvencions ni ajudes de cap tipus com la seva inclusió en el Patrimoni Cultural per part dels poders públics però tampoc està d'acord amb la seva prohibició per part de les comunitats autònomes.[133][134]

La posició d'UPyD respecte a les corregudes de bous, principal element de la tauromàquia, és que han de ser els ciutadans espanyols els que amb la seua assistència o inassistència a les places de bous marquen el seu futur.[132] Tanmateix, val la pena dir que UPyD va votar a favor de l'abolició del Torneig del Bou de la Vega en una PNL presentada per L'Esquerra Plural.[135]

Notes

  1. La denominació definida en els seus estatuts i usada normalment en els documents oficials del partit porta la coma omesa (Unión Progreso y Democracia). Tanmateix, la denominació utilitzada en alguns documents oficials del partit i en nombroses institucions és Unión, Progreso y Democracia, cosa que demostra que la decisió d'ometre la coma ortogràfica és qüestió d'estilització o màrqueting.[23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41]

Referències

  1. Medina, Lucía. «From recession to long-lasting political crisis? Continuities and changes in Spanish politics in times of crisis and austerity» (pdf) (en anglès). Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), 2015. ISSN: 1133-8962 [Consulta: 28 de juliol de 2015]. «and Union, Progress and Democracy (a progressive party founded in 2007 and strongly characterized by its rejection of the peripheral nationalisms)»
  2. (anglès)Could a pair of minority groups spell the end of Spain's two-party system? - El País
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (anglès)UPyD. Ideology: centralism, social liberalism. Political Position: Centre- European Social Survey
  4. 4,0 4,1 (anglès)«Parties and Elections in Europe, "Spain", The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck». Parties & Elections.
  5. 5,0 5,1 5,2 Dorange, 2013, p. 100 «Partido españolista republicano, nacional y laico»
  6. The Democratic Society. «Union, Progress and Democracy (UPyD)» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2015]. «The party is rigidly secularist»
  7. 7,0 7,1 Leonisio, Rafael; Strijbis, Oliver. «Más allá de la autoubicación: Por qué el nacionalismo predice mejor el comportamiento electoral en el País Vasco» (pdf) (en castellà). Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 2014, pàg. 56. ISSN: 0210-5233 [Consulta: 2 de desembre de 2014]. «y había surgido un partido centralista y centrista: UPyD (Unión Progreso y Democracia)»
  8. Alegre, Simón. «¿Liberal tú?» (en castellà). eldiario.es, 17 de juliol de 2014 [Consulta: 03 d'octubre de 2014]. «La abigarrada diversidad de nuestro ALDE nos revela no sólo la convivencia de nacionalistas de distinto signo, sino también de formaciones de ascendencia radical, como UPyD»
  9. 9,0 9,1 (castellà)"Somos un partido radical y profundamente institucional, hay que transformar la política a fondo y de fondo desde las instituciones" - UPyD
  10. Vidal; Jiménez Losantos, 2012 «cualquier acuerdo con UPyD, la única fuerza reformista española»
  11. (castellà)UPyD y Ciudadanos no pueden resignarse a ser irrelevantes - El Mundo (editorial)
  12. The Democratic Society. «Union, Progress and Democracy (UPyD)» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2015]. «The party is the most pro-European in Spain, and supports a federal Europe, which it sees as an important guarantor of individual rights»
  13. 13,0 13,1 Azagra Ros; Romero González, 2012, p. 120 «más el radical-centrismo de UPyD»
  14. 14,0 14,1 14,2 (anglès)«Mr Savater and Rosa Díez, a former Basque Socialist leader, have set up a new party of the radical centre called Union, Progress and Democracy (UPyD), in an effort to combine social liberalism with a defence of the idea of Spain»The Economist
  15. (castellà)«Toda una declaración de intenciones de los candidatos del partido transversalista Unión Progreso y Democracia» - Europa Sur
  16. (francès)«La droite ne supporte pas cette formation car elle se dit tout aussi patriote qu’elle» «La dreta no suporta aquesta formació perquè és tan patriota com ella» - Le Temps
  17. 17,0 17,1 Montero; Lago, 2010, p. 361 «Los resultados de este capítulo han mostrado que la movilización del nacionalismo español fue un mecanismo efectivo de competición con el PSOE, dado que consiguió movilizar el voto de nuevos votantes y antiguos abstencionistas. La estrategia caló de tal forma que UPyD, un nuevo partido creado pocos meses antes de la convocatoria electoral, consiguió entrar en el Congreso de los Diputados abanderando posiciones claras sobre la política antiterrorista y enfatizando la identidad nacional española»
  18. 18,0 18,1 Cabestan; Pavković, 2013, p. 116 «It condemns ETA violence and maintains a strong pro-Spanish nationalist orientation»
  19. 19,0 19,1 (anglès)"UPyD is a (Spanish) nationalist party with a very critical stand with the way the process of devolution to the regions has evolved in Spain"- European Consortium for Political Research
  20. 20,0 20,1 Sánchez-Cuenca, Ignacio. «UPD, partido nuevo, viejos tópicos» (en castellà). El País, 23 d'octubre de 2007 [Consulta: 02 d'octubre de 2014]. «Esta tesis sobre "el derecho a permanecer unidos e iguales" es el pretexto para combatir el nacionalismo vasco y catalán no con argumentos, sino con una buena dosis de nacionalismo español. De ahí el silencio elocuente de los ideólogos de este partido sobre el renacido nacionalismo español de la derecha»
  21. 21,0 21,1 (anglès)Spain’s Popular party challenged by newcomers - Financial Times
  22. UPyD. "Sigla del partit polític Unió, Progrés i Democràcia" - És a dir
  23. Unión, Progreso y Democracia, Parlament Europeu
  24. Unión, Progreso y Democracia, Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
  25. Grupo Parlamentario de Unión, Progreso y Democracia, Assemblea de Madrid
  26. UNIÓN, PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD) - LUGO, Junta de Galícia
  27. Unión, Progreso y Democracia (UPyD), Parlament Basc
  28. Grupos parlamentarios - Junta General del Principat d'Astúries
  29. Unión, Progreso y Democracia, Corts d'Aragó
  30. Unión, Progreso y Democracia en La Rioja (UPyD), Govern de La Rioja
  31. Unión, Progreso y Democracia (UPyD), Diputació de Burgos
  32. Grupo Municipal Unión, Progreso y Democracia, Ajuntament de Majadahonda
  33. Grupo municipal Unión, Progreso y Democracia, Ajuntament de Burgos
  34. Grupo municipal de Unión, Progreso y Democracia, Ajuntament de Las Rozas
  35. Unión, progreso y democracia (UPYD), Ajuntament de Sabadell
  36. Unión, Progreso y Democracia (UPy D), Ajuntament de Logronyo
  37. VOCAL UNIÓN, PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD), Ajuntament d'Espartinas
  38. [1], Govern de La Rioja
  39. [2]
  40. Proclamación de candidaturas a las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, a celebrar el 7 de junio de 2009., Junta Electoral Central
  41. [3]
  42. Unió, Progrés i Democràcia. «La economía hace aguas por todos los lados, se ha aumentado la presión fiscal en un 2 % del PIB» (en castellà). upyd.es, 18 desembre 2007. [Consulta: 20 maig 2015]. «Mikel Buesa explicó el significado de la denominación del partido, “Unión porque somos un partido contra la disgregación política de la última legislatura y abogamos por la unión de España sin condiciones, Progreso porque somos un partido progresista de raíz liberal y socialdemócrata y, por otra parte, respetamos la libertad individual y de elección y Democracia porque es el sistema que alberga todas las identidades, podemos ser lo que queramos y lo podemos expresar libremente”»
  43. Mezcua, Unai. «UPyD: «El magenta es necesario para crear otros colores, como lo es UPyD para la regeneración de la democracia»» (en castellà). ABC, 18 maig 2015 [Consulta: 20 maig 2015]. «En las directrices que Díez envió a la agencia figuraba una fundamental, según explica Labarthe: «que en el logotipo estuvieran representados los conceptos e ideas que defendemos como Unión, Progreso y Democracia». En 2007, cuando Díez presentó UPyD arropada por Mikel Buesa, Carlos Martínez Gorriarán y Fernando Savater, desde el partido se justificó la elección del nombre porque defendería incondicionalmente la unidad de España, respetaría las libertades individuales y apostaría por una democracia «radical»»
  44. «Entrevista a Irene Lozano en La Noche en 24 horas (des del minut 16)» (en castellà). RTVE, 26 setembre 2013. [Consulta: 20 maig 2015]. «Unión, o sea, que estamos a favor de que España esté unida; Progreso, o sea, que somos un partido progresista; y Democracia, o sea, que somos radicales en el sentido de que creemos que la democracia tiene mucho que profundizarse y que queda mucho por hacer en las instituciones que, en fin, yo creo que casi todo el mundo percibe como de muy baja calidad democrática»
  45. (castellà)"Unión: defendemos la unidad de España. Progreso: somos progresistas y Democracia: somos demócratas radicales" - Twitter oficial d'UPyD
  46. Muñoz Mendoza, 2012, p. 65.
  47. «UPyD acusa a Rivera de promover el transfuguismo» (en castellà). La Voz de Galicia, 15 abril 2015. [Consulta: 30 maig 2015]. «Díez, pese a mantener su apuesta por «un proyecto político libre, autónomo, de centro, decente y progresista», ya no quiere aclarar si volverá a postularse como líder en el congreso extraordinario de junio y si aspirará a ser la candidata a la Moncloa»
  48. (castellà)"UPyD ofrece entendimiento a través del transversalismo, que bien pueden servir sin necesidad de inclinarse a un lado o a otro, ya que todos tienen algo positivo que aportar y la formación magenta sabe bien sintetizar lo mejor de cada idea, ofreciendo un dulce cóctel al ciudadano" - UPyD
  49. (castellà)Rosa Díez abre las puertas del nuevo partido a la "derecha liberal" - Libertad Digital
  50. (castellà)UPyD apoya la monarquía en la medida que "cumpla su función" - Agencia Efe
  51. (castellà)Rosa Díez presenta a UPyD como el partido del voto útil - La Voz de Galicia
  52. (castellà)Rosa Díez asegura que hay suficientes ciudadanos descontentos como para conseguir hasta dos diputados nacionales por Burgos - Noticias de Burgos
  53. «El día menos pensado - Rosa Díez: "Si fuera Rajoy hace tiempo que estaría negociando condiciones del rescate"» (en castellà). RTVE, 18 setembre 2012. [Consulta: 30 maig 2015]. «Dentro de Unión, Progreso y Democracia coexisten y conviven bien esas dos grandes familias del pensamiento político europeo: el liberalismo político y la socialdemocracia. Si hubiera que buscarle un adjetivo, pero es que no me gustan los adjetivos, pues diría que somos un partido, por las políticas que defendemos y no porque nos definamos así, pues que podríamos decir social liberal»
  54. (castellà)3 perspectivas para analizar los resultados de las elecciones - Navarra Confidencial
  55. Encyclopædia Britannica, 2014, p. 488 «and Union, Progress and Democracy (UPD, 7.7%) on the centre-right»
  56. (castellà)El federalismo significa igualdad y eficacia - UPyD
  57. (castellà)"Las competencias de educación, sanidad y justicia deben volver a ser del Estado" - UPyD
  58. (castellà)Díez: "Tenemos un modelo de Estado elefantiásico, inviable e insostenible" - Libertad Digital
  59. (castellà)“Suprimir la disposición adicional primera que consagra los derechos históricos de los territorios forales, por ser contrarios al valor superior de la igualdad que rige la Constitución y por consolidar una situación inaceptable de privilegio de unos españoles sobre otros, además de por pretender la existencia de derechos históricos anteriores a la Constitución, lo que es insostenible”UPyD (Resolucions polítiques del 1r Congrés)
  60. El Correo. «"Gobernar es elegir, y Rajoy ha elegido amnistiar a los defraudadores en vez de perseguir el fraude"» (en castellà). upyd.es, 13 d'agost 2012. [Consulta: 10 març 2015]. «La portavoz de UPyD, que según la última encuesta del CIS es la política más valorada por los españoles, cree que la solución pasa por abordar reformas estructurales en el sistema institucional del Estado, entre ellas, la eliminación del Senado»
  61. Fusión de ayuntamientos y eliminación de Diputaciones - UPyD
  62. (castellà)UPyD propone y defiende la autofinanciación de la Iglesia Católica y del resto de confesiones religiosas - UPyD País Basc
  63. (castellà)Rosa Díez y UPyD respetan "todas las religiones excepto las que lapidan mujeres" - Libertad Digital
  64. (castellà)Rosa Díez desmonta la campaña de "sectarios" y "acomplejados" contra UPyD - Libertad Digital
  65. (castellà)Rosa Díez (UPyD), favorable a prohibir el velo islámico en espacios públicos - El Confidencial
  66. (castellà)UPyD critica la sentencia que avala el uso del burka en edificios municipales - El Periódico de Aragón
  67. Montero; Riera, 2010, p. 176.
  68. (castellà)Ignacio Prendes: "Proponemos la reforma electoral para que más ciudadanos se sientan representados en nuestro sistema político" - UPyD
  69. (castellà)Gorriarán: "Privar a un niño de una educación en lengua materna es un atentado contra sus derechos" - UPyD
  70. (castellà)UPyD planteará en el Congreso erradicar por ley la imposición lingüística - Libertad Digital
  71. (castellà)En defensa de la igualdad lingüística - UPyD
  72. (castellà)"Una reforma de la Ley Electoral no puede ser un parche para responder a un problema puntual", UPyD
  73. (castellà)UPyD exige que los dirigentes políticos asuman su responsabilidad política en el caso de corrupción policial, Europa Press
  74. (castellà)Rosa Díez: "En UPyD establecemos limitación de mandatos para nosotros mismos. Y defendemos que para los cargos institucionales ejecutivos esa limitación de mandatos se incorpore en la ley" - Andalucía Información
  75. (castellà)UPyD apuesta por la celeridad en sus propuestas de medidas anticorrupción - Te interesa
  76. (castellà)UPyD pide una regulación más estricta para evitar "puertas giratorias" como la que permite a Aznar negociar comisiones - Europa Press
  77. (castellà)UPyD pide reforzar la Ley de Partidos para que los que apoyan al terrorismo "no destruyan la democracia desde dentro" - UPyD
  78. (castellà)Maneiro: "Cuando EH Bildu se refiere a los presos de ETA como "presos políticos" está justificando a ETA" - UPyD País Basc
  79. (castellà)Rosa Díez dice que Fernández Díaz se "escondió" detrás de la Guardia Civil - Libertad Digital
  80. (castellà)UPyD critica que el Gobierno recoloque las cuchillas en la valla de Melilla, "crueldad gratuita que atenta contra DDHH" - Europa Press
  81. (castellà)Inmigración. UPyD reclama un protocolo europeo para contener la inmigración ilegal - Lainformación.com
  82. (castellà)UPyD exigirá a la UE que Ceuta y Melilla se incluyan en el espacio aduanero europeo - UPyD
  83. (castellà)Rosa Díez pide una «Garoña II» y el mantenimiento de la actual planta - Diario de Burgos
  84. Gorriarán: "No se puede prohibir el 'fracking' si queremos una política energética racional" - UPyD
  85. (castellà)Carlos M. Gorriarán UPyD: "Aborto: no se puede imponer por ley una moral particular" - vidqt.com
  86. (castellà)Ni de izquierdas, ni de derechas - El País
  87. (castellà)Enmienda a la totalidad de UPyD al Proyecto de Ley Orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. ABORTO - UPyD
  88. (castellà)Sobre UPD - El País
  89. Unión, Progreso y Democracia - Público
  90. Branchadell, Albert. «Combatir los Nacionalismos?» (en castellà). El País, 8 de desembre de 2011. [Consulta: 3 de novembre de 2012].
  91. Rosa Díez diu que Catalunya no és "cap nació", a e-noticies
  92. «UPyD pide restaurar por ley los nombres en castellano de provincias y localidades» (en castellà). La Voz Libre. [Consulta: 30/8/2012].
  93. «Programa Electoral UPyD Elecciones 2011, art. 13, 19» (en castellà). UPyD. [Consulta: 30/8/2012].
  94. (castellà)Zapatero replica a Díez que el centralismo ha provocado desigualdad en España - Europa Press
  95. (castellà)UPyD dice que no contempla colaborar con UPN "ni antes ni después de las elecciones" - Periodista Digital
  96. (castellà)El PP arremete contra UPyD y sitúa a Díez a "la izquierda de la izquierda" - El País
  97. (castellà)«Los postulados del nuevo partido de Rosa Díez ya los defiende el PP» - Peridista Digital
  98. (castellà)Gotzone Mora destapa 'la indignidad y podredumbre del nuevo partido de Rosa Díez' - City FM Radio
  99. (castellà)Rosa Díez: las ventajas del populismo - Diariocrítico
  100. (castellà)SI FUÉRAMOS POPULISTAS - UPyD
  101. (castellà)Rosa Díez levanta pasiones entre los falangistas - El Plural
  102. (castellà)La opción de la izquierda - Unificació Comunista d'Espanya
  103. Savater (UPyD) qüestiona l'adopció per homosexuals i observa una "immoralitat" que es "plantegen orfes", a Europapress (castellà)
  104. Nou manifest espanyol d'intel·lectuals en favor del castellà, Racó Català, 23 de juny 2003 (consulta: 16-12-09).
  105. (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Generales 2008 - Ministerio del Interior
  106. (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Europeas 2009 - Ministerio del Interior
  107. (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Municipales 2011 - Ministerio del Interior
  108. (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Generales 2011 - Ministerio del Interior
  109. (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Europeas 2014 - Ministerio del Interior
  110. (castellà)Resultats Provisionals de les Eleccions Municipals Espanyoles de 2015 - Ministeri de l'Interior
  111. (castellà)Resultats Definitius Eleccions Parlament Basc 2009 - Generalitat Valenciana
  112. (castellà)Resultados Definitivos Asamblea de Madrid 2011 - Elecciones 2011 (Asamblea de Madrid)
  113. Resultados Definitivos Junta General Principado de Asturias 2012 - El Comercio
  114. (castellà)Resultats Definitius Eleccions Parlament Basc 2012 - Generalitat Valenciana
  115. (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2008 (Catalunya) - Ministeri de l'Interior
  116. (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Europees de 2009 (Catalunya) - Ministeri de l'Interior
  117. Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 - Resultats definitius - Generalitat de Catalunya
  118. (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2011 (Catalunya) - Ministeri de l'Interior
  119. Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 - Resultats definitius - Generalitat de Catalunya
  120. (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Europees de 2014 (Catalunya) - Ministeri de l'Interior
  121. (castellà)Crecen las bajas de cabezas de lista de UPyD críticos con la dirección - El País
  122. (castellà)Mikel Buesa abandona UPyD: “No entré al partido para hacer reverencias a Rosa Díez” - El Confidencial
  123. (castellà)El candidato de UPyD a la Alcaldía de Ponferrada abandona el partido y denuncia colocaciones “a dedo” - Leóndirecto.com
  124. (castellà)Abandona UPyD el que fue candidato de la formación a la Xunta en las elecciones - ABC
  125. (castellà)Ex militantes de UPyD califican al partido de fraude - La Voz de Galicia
  126. «IU y UPyD son las principales víctimas del cambio político» (en castellà). El País, 25/5/2015. [Consulta: 13/7/2015].
  127. «Andrés Herzog liderarà UPyD en guanyar les primàries amb el 43% de vots». Diari de Girona, 12/7/2015. [Consulta: 13/7/2015].
  128. (castellà)El colectivo homosexual 'expulsa' a UPyD del Orgullo Gay - Público
  129. (castellà)Colegas arremete contra la Federación Estatal LGTB por "el veto a gays de Israel" - La Voz Libre
  130. (castellà)IGUALDAD REAL Y EFECTIVA - UPyD
  131. (castellà)UPyD exige al PP que retire el recurso de inconstitucionalidad contra el matrimonio gay - Europa Press
  132. 132,0 132,1 (castellà)Cantó: "Que sea la sociedad la que, con su presencia o no, decida el futuro de los toros" - UPyD
  133. (castellà)El PP declara la tauromaquia "Patrimonio Cultural Inmaterial" - PACMA
  134. (castellà)El Congreso aprueba que los toros sean patrimonio cultural inmaterial. La proposición, aprobada con votos del PP y UPN, busca evitar prohibiciones de las corridas en las autonomías - La Voz de Galicia
  135. (castellà)Toni Cantó: "Rechazo absoluto al Torneo del Toro de la Vega, es una barbaridad" - You Tube

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió, Progrés i Democràcia Modifica l'enllaç a Wikidata