Unió Sindical Obrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióUnió Sindical Obrera
Logo Unión Sindical Obrera.png
Dades base
Tipus entitat sindicat
Història
Fundació 1961

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Unió Sindical Obrera (USO) és una central sindical espanyola independent de partits polítics, organitzacions governamentals i empresarials, fundada en els anys 50 en nuclis cristians obrers.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1961 es va aprovar la carta fundacional i va crear-se definitivament la Unió Sindical Obrera. Cinc anys més tard es va fundar la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), omplint el buit creat per la desaparició de les centrals sindicals tradicionals que a Catalunya havien tingut molta força abans de la guerra. Va tenir una important presència vers la Transició amb lluites reivindicatives a empreses, sectors i moviments socials que treballaven per la democràcia, i per reconstruir el moviment sindical independent i autònom de tot orgue de poder i partits polítics. El 1977, coincidint amb la seva legalització, una gran part de l'organització se'n va anar a la UGT i en 1980 una altra gran part de la seva militància va ingressar a les Comissions Obreres. De resultes, l'USO es va debilitar notablement.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Actualment s'ha refermat com a alternativa sindical, independent i autònoma amb més de 100.000 afiliats, i 10.000 delegats sindicals[1] a tota Espanya, i amb molta representativitat en els sectors de la seguretat privada, dels empleats públics i de l'ensenyament privat concertat i amb capacitat per negociar més de 500 convenis col·lectius.[1]

Com a fet diferencial, l'USO és l'únic sindicat d'àmbit nacional que té una Caixa de Resistència i Solidaritat (CRS),[2] per vetllar pels interessos econòmics dels seus afiliats en casos de vaga, sancions professionals, tancaments patronals o acomiadaments sindicals, i demostra el seu caràcter solidari amb la seva ONGD, Sotermun (Solidaritat amb els Treballadors del Tercer Món).[3]

Dirigents[modifica | modifica el codi]

Manuel Zaguirre fou el seu Secretari General durant 25 anys, des que va obtenir el càrrec amb 28 anys, després de l'escissió cap a la UGT de la majoria de la militància. Després del VII Congrés (13 d'abril del 2002) Zaguirre es va retirar, i va crear-se-li el càrrec de President Honorific, bo i conservant el de vicepresident de la Confederació Mundial del Treball (CMT). El va succeir Benito López González, fins aleshores Secretari General d'USO-Canarias, que va ser Secretari General fins al desembre de 2005 en què es va celebrar el VIII Congrés de l'USO. L'actual secretari general és Julio Salazar, elegit en una votació en què va obtenir el 93,9% dels vots dels 425 delegats presents. Ha comptat amb sindicalistes destacats com Francisco Giménez Bautista.

Òrgans Confederals[4][modifica | modifica el codi]

  • Comissió Executiva Confederal
  • Comitè Confederal
  • Consell Confederal
  • Congrés Confederal
  • Comissió Confederal de Garantia

L'Octubre de 2005, l'USO es va integrar a la Confederació Europea de Sindicats (CES). També des de la CMT, en l'actualitat està participant en la creació d'una Gran Central Sindical Mundial, que fusionaria l'actual CMT i la CIOSL.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]