Unió Sionista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUnió Sionista
המחנה הציוני
Zionist Union.svg
Zionist Union.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític
Ideologia sionisme i progressisme
Posició política centreesquerra
Història
Fundació 10 desembre 2014
Dissolució 1r gener 2019
Activitat
Organització i govern
Seu central 
Presidència Isaac Herzog
Portaveu Tzipi Livni

Web Lloc web oficial
Facebook: hamachanehazioni Twitter: ZionistUnion
Modifica les dades a Wikidata

La Unió Sionista (en hebreu: המחנה הציוני) (transliterat: Hamachane Hatzioni ) és una coalició formada pel Partit Laborista Israelià, de centre esquerra, i per la formació centrista Ha-Tenuà per participar en les Eleccions legislatives d'Israel de 2015.

El líder laborista Isaac Herzog és el cap de llista, tot i que hi ha altres cares conegudes com a Tzipi Livni, que es presenta amb l'objectiu de crear una llista conjunta per a participar en les eleccions legislatives d'Israel del 17 de març de 2015.

Història[modifica]

El Partit Laborista Israelià i la formació Ha-Tenuà varen acordar el 10 de desembre de 2014 la creació d'una llista conjunta.[1]

La llista fou establerta per a crear una gran coalició electoral de centre-esquerra, amb l'objectiu de liderar el govern. La líder de la formació Ha-Tenuà, Tzipi Livni, va senyalar que altres partits també formarien part de l'aliança electoral.[2]

Livni i el líder laborista Isaac Herzog inicialment van assenyalar que si la coalició electoral aconseguia prou escons per a liderar el proper govern, rotarien en el càrrec de Primer Ministre, amb Herzog durant la primera meitad del mandat de quatre anys de durada, fins l'elecció d'una nova Kenésset, i amb Livni com a Primer Ministre, durant la segona meitat del mandat parlamentari,[3] tot i que Livni va anunciar el dia 16 de març, que Herzog tindria el càrrec de Primer Ministre.[4]

Plataforma[modifica]

Els afers clau per al partit polític de la Unió Sionista, son solucionar els problemes econòmics, com ara la manca d'habitatges, i la bretxa social entre els rics i els pobres, reiniciar les converses de pau amb els palestins, i reparar els lligams diplomàtics amb els Estats Units.[5]

Referències[modifica]