Vés al contingut

Unió Valldostana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUnion Valdôtaine (UV)
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUV Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític valldostà
Ideologia políticaNacionalisme, centrisme
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 de setembre de 1945
Governança corporativa
Seu
PresidènciaEgo Perron
Òrgan de premsaLe Peuple Valdôtain
Part deVallée d'Aoste - Autonomie Progrès Fédéralisme Modifica el valor a Wikidata
Consell de la Vall
7 / 35
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Y27due per mille Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.unionvaldotaine.org
Facebook: unionvaldotaine Twitter (X): unionvaldotaine Modifica el valor a Wikidata

Unió Valldostana (francès Union Valdôtaine, UV) és un partit polític italià que reclama l'autogovern de la Vall d'Aosta, així com la defensa de la seva especificat cultural i lingüística. Té el seu origen en una associació d'immigrats valldostans a París fundada el 1897, amb seus a Lió i Grenoble, i en la Lliga Valldostana, fundada el 1909.

Fundació[modifica]

El partit es va fundar després de la Declaració de Chivasso el 13 de setembre de 1945 pels dirigents del Moviment de la Resistència Valldostana:

Pretenia agrupar tots els sectors de l'autonomisme i interpretar els sentiments locals, intenta cridar l'atenció dels Aliats sobre la situació valldostana i que el problema valldostà sigui debatut en la Conferència de Pau, tot demanant un plebiscit o un acord bilateral entre França i Itàlia per a regular definitivament la qüestió, i per això que, mentrestant, l'autonomia valldostana resti sota tutela internacional. S'hi imposaran les tesis de Federico Chabod, autonomisme dins un Estat Italià unitari, que és l'espai econòmic natural de la vall. Chabod serà el primer president del Consell de la Vall i quan la vall sigui considerada Regió amb Estatut Especial es presentà a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1949 en coalició amb la Democràcia Cristiana Italiana, però a les eleccions de 1959 formà part d'una coalició d'esquerres. El cap del partit en aquest període fou Severino Caveri.

Institucionalització i escissions[modifica]

La institucionalització d'UV en els anys seixanta provocà diverses escissions provocades pels sectors més activistes i nacionalistes. El 1960 s'escindí la Union des Valdôtains (UdV), que considerava l'autonomia insuficient. El 1966 se'n separaren Ligue Valdôtaine (LV) i Union Democratique Valdôtaine (UDV), que consideren la possibilitat independentista, i que afebliran molt la UV. El partit va caure al 20% a les eleccions de 1963, i encara baixà al 12% a les eleccions de 1973. A partir de 1970, però, es van intensificar les relacions amb el sindicat SAVT.

El partit va renéixer gràcies al lideratge de Bruno Salvadori el 1976-1980. El seu objectiu a llarg termini és l'autodeterminació i el federalisme dins l'Europa dels pobles. El 1979 intenta elaborar per a les eleccions europees una Llista de les Nacionalitats d'Itàlia, però fracassà perquè el SVP sudtirolès preferí pactar amb la DCI. Així es recuperà electoralment i va obtenir el 27,1% dels vots a les eleccions de 1983. El nou cap, Carlo Perrin va convocar el 1984 el Congrés Nacional d'UV on intenta desenvolupar un pacte federatiu amb les Lligues del Piemont i de la Llombardia, anomenada Aliança Lliure Europea, encapçalada pel sard Mario Melis, el valldostà Luciano Caveri i el tirolès Alfons Benedikter. A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1988 la UV assolí el 34,2% dels vots, tot recuperant bona part del sostre electoral perdut a costa de formacions menors nacionalistes.

L'UV i el Lliguisme[modifica]

El 6 de setembre del 1991 el nou secretari general d'UV, Guido Grimod, demana la revisió de l'estat italià i una constitució més federal. A les eleccions legislatives italianes de 1992, en ple auge de les Lligues, la Llista Valldostana obté un diputat i un senador. A les eleccions de 1993 va obtenir el 37% dels vots, i a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1998 va obtenir majoria absoluta.

Resultats electorals[modifica]

Consell de la Vall
Elecció Vots % Escons +/–
1949a 17.118 (#1) 43,60
28 / 35
-
1954 16.278 (#3) 29,21
1 / 35
Disminució27
1959 30.214 (#1) 51,43
15 / 35
Augment14
1963 12.930 (#3) 20,42
7 / 35
Disminució8
1968 11.237 (#3) 16,67
6 / 35
Disminució1
1973 8.081 (#4) 11,55
4 / 35
Disminució2
1978 18.318 (#1) 24,75
9 / 35
Augment5
1983 20.495 (#1) 27,10
9 / 35
=
1988 26.960 (#1) 34,20
12 / 35
Augment3
1993 30.312 (#1) 37,27
13 / 35
Augment1
1998 33.311 (#1) 42,57
17 / 35
Augment4
2003 35.297 (#1) 47,23
18 / 35
Augment1
2008 32.614 (#1) 44,39
17 / 35
Disminució1
2013 24.121 (#1) 33,47
13 / 35
Disminució4
2018 12.265 (#1) 19,25
7 / 35
Disminució6
2020 10.470 (#2) 15,80
7 / 35
=

a En coalició amb Democràcia Cristiana.

Enllaços externs[modifica]

  • (francès) Web oficial del Partit
  • (francès) Le Peuple Valdôtain