Vés al contingut

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióUnió de Federacions Esportives de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUFEC Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització sense ànim de lucre
associació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballesport a Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 juliol 1933
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGerard Esteva i Viladecans (2014–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataGerard Esteva i Viladecans Modifica el valor a Wikidata
Format per
Indicadors econòmics
Ingressos totals9.711.388 € (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-934-87-45-75 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webufec.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UFECcat X: ufeccat LinkedIn (empresa): unio-de-federacions-esportives-de-catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) és una associació esportiva catalana, constituïda per primera vegada el 1933 amb el nom d'Unió Catalana de Federacions Esportives, i reconstituïda el 1985 per la Generalitat de Catalunya. Té com a objectiu coordinar i potenciar les federacions esportives de Catalunya.[1] Des de juny de 2014, el president és Gerard Esteva i Viladecans.[2]

La UFEC té com a objectiu principal[3] promocionar i representar l'esport federat a Catalunya, a més de col·laborar i participar amb organismes públics i privats per desenvolupar l'esport en general, vetllar per al foment i la promoció de les activitats de les seleccions esportives catalanes, dels clubs esportius federats de Catalunya i dels seus esportistes tant en l'àmbit autonòmic com internacional i projectar Catalunya com a país esportiu. És un òrgan assessor de la Secretaria General de l'Esport.

Història

[modifica]

Constitució (1933-1936)

[modifica]
Cartell anunciador de la 1a Setmana de l'Esport organitzada per la UCFE

La Confederació Esportiva de Catalunya, que s'havia fundat el 1922,[4] va deixar un buit, quan després d'entrar en una profunda crisi va pràcticament desaparèixer a la fi de 1931. A principi de l'any 1933 es va veure la necessitat de treballar de manera coordinada entre totes les federacions i es va crear una comissió organitzadora encarregada d'elaborar el projecte dels estatuts d'una nova entitat que agrupés l'esport federat català.[cal citació]

És per això que el 3 de juliol de 1933 va ser fundada la Unió Catalana de Federacions Esportives en una Assemblea de federacions convocada per a tal motiu a la seu de la Federació Catalana de Lluita, la seva principal impulsora. En aquella assemblea es van reunir els representants d'una dotzena d'entitats esportives catalanes, a les quals van adherir-se sis més, fins a arribar a les divuit que integraven la UCFE: la Federació Catalana de Lluita, la Lliga Oficial de Base-Ball, la Federació Catalana de Gimnàstica, la Federació Catalana de Rugby, la Federació Catalana de Natació, la Federació Catalana de Boxa, la Federació Catalana de Pilota Basca, la Federació Catalana de Rem, la Federació Catalana d'Esgrima, la Unió Velocipèdica Espanyola; Motor Club de Catalunya, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, la Federació Catalana d'Atletisme, la Federació Catalana de Basquetbol, la Federació Catalana de Futbol, la Federació Catalana de Hockey, la Federació Catalana de Tennis i la Federació Catalana de Tir.[5]

L'associació es va fundar amb l'objectiu, entre d'altres, de fomentar la cultura física i l'esport en general, reunir totes les federacions esportives de Catalunya vetllant perquè regni la millor harmonia entre elles, ajudar totes les federacions afiliades en totes les formes i ocasions, i representar-les en quantes ocasions hagi de manifestar-se l'esport català en conjunt.[6] En aquella assemblea també es va elegir el primer el Comitè Executiu, format per Pompeu Fabra, president; Joan Roca, secretari; Francesc Fàbregues, vicesecretari; Lluís Ortín, tresorer; Francesc Guarner, comptador; Càndid Vidal de Llobatera, arxiver; Joan Boix, bibliotecari; Jaume Güell, Josep Sunyol, Ramon Peypoch, vicepresidents.[7]

El 17 de juliol de 1934 va ser declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya.[8] Ho va fer per mitjà d'un decret que especificava que, per als efectes d'aquesta oficialitat, es constituïa una Junta Consultiva formada per cinc membres de la junta directiva de la UCFE, dos membres elegits pel Conseller de Cultura, un representant del Consell de Cultura, un representant de l'Acadèmia de Medicina i dos representants de les associacions esportives proposats per elles mateixes. Aquesta Junta Consultiva tenia com a principal missió col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en la coordinació i regularització de l'esport català.[9]

Durant la primavera de 1935, entre el 25 de maig i el 2 de juny, la UCFE va organitzar la I Setmana de l'Esport[10] en què, sense subvencions oficials, es van programar una gran varietat d'activitats esportives. Entre els actes hi havia regates de rem al Port de Barcelona, un encontre Catalunya-Midi Pyrénées de boxa al Gran Price, un partit de bàsquet femení, combats d'esgrima, el campionat d'Espanya amateur de lluita, un encontre Catalunya-Portugal d'atletisme, un partit de beisbol entre el Méjico i un combinat de jugadors catalans a l'Estadi de Montjuïc, competicions hípiques, un concurs d'elegància automobilística al Polo Jockey Club, els campionats d'Espanya preolímpics de tir al Camp de Montjuïc, els Campionats de Catalunya de tennis, un partit d'hoquei entre la selecció de Barcelona i una selecció comarcal, un altre de rugbi entre la Santboiana i la selecció catalana, un encontre Barcelona-Basilea de natació, sessions de cinema esportiu, combats de lluita grecoromana i de jujitsu, exhibicions gimnàstiques, pilota basca a mà, futbol, ciclisme, curses d'obstacles per a cotxes i motos, i molts altres esports.[11]

La UCFE va deixar les seves activitats entre 1936, a causa de la Guerra Civil espanyola.[9]

Refundació (1985)

[modifica]
peu de foto: Catalunya i l'Esport

La UFEC va ser reinstaurada el 1985, quaranta-nou anys més tard, després de deixar enrere la dictadura franquista i una vegada instaurat l'Estat de les Autonomies,[9] la Generalitat de Catalunya va recuperar aquest organisme mitjançant el Decret 196/1985 amb data 15 de juliol,[12] pel qual es creava la Unió de Federacions Esportives Catalanes que l'any 1996, i sota el mandat de David Moner, va canviar el seu nom per Unió de Federacions Esportives de Catalunya.[13]

Una setmana després, el 23 de juliol de 1985, es van reunir divuit presidents de federacions catalanes i van acordar convocar una assemblea per tal de constituir la UFEC, elegir el Consell Directiu i el seu president, i redactar els estatuts. L'assemblea constitutiva es va celebrar el 31 de juliol a la sala d'actes de la Direcció General de l'Esport amb l'assistència de trenta-nou de les quaranta-set federacions catalanes legalment constituïdes en aquell moment i es va elegir president provisional Joan de la Llera, que presidia la Federació Catalana de Gimnàstica i va encapçalar l'única candidatura que es va presentar, amb el suport de trenta-nou federacions. També es van elegir els nou membres del Consell Directiu provisional: Francesc Josep d'Abadal (FC de Polo), Jordi Batalla (FC de Tir Olímpic), Francesc Colomer (FC d'Hípica), Àngel Font (FC de Motonàutica), Joan Garrigós (F. Entitats Excursionistes de Catalunya), Francesc Isard (FC d'Esports d'Hivern), Josep Maria Martí (FC de Petanca), Joan Maria Roig (FC de Vela) i Emili Serna (FC de Judo).[cal citació]

El Consell Directiu provisional va redactar els estatuts, que van ser aprovats per unanimitat en una assemblea celebrada el 18 de novembre de 1985 a la sala d'actes de la Federació Catalana de Basquetbol amb l'assistència de vint-i-sis federacions. Una vegada constituïda la UFEC i aprovats els seus estatuts, es va obrir un procés electoral per escollir el president i el Consell Directiu definitiu. I el 19 de desembre de 1985, a la sala d'actes de la Direcció General de l'Esport, es va celebrar l'Assemblea General Extraordinària que va elegir Joan de la Llera, també únic candidat, com a president definitiu. Amb ell, van formar el primer Consell Directiu Guillem Ros (FC d'Atletisme) com a vicepresident primer; Àngel Font (FC de Motonàutica) com a vicepresident segon; Josep Ferrer Peris (FC de Tennis) com a tresorer; i Francesc Josep d'Abadal (FC de Polo) com a secretari i cinc vocals Joan Anton Camuñas (FC de Vela), Enric Piquet (FC de Bàsquet), Jordi Batalla (FC de Tir olímpic), Antoni Guasch (FC de Futbol) i Joan Garrigós (F. Entitats Excursionistes de Catalunya). El 16 de gener de 1986, en la primera reunió del Consell Directiu, es va nomenar secretari general Francesc Martínez i Massó, expresident de la F. d'Entitats Excursionistes de Catalunya.[cal citació]

La publicació del Decret 70/1994, de 22 de març pel qual es regulen les federacions esportives catalanes va obrir una nova etapa que es va veure consolidada per la Llei de l'esport 1/2000,[3] de 31 de juliol. En l'actualitat, seixanta-nou federacions formen part de la UFEC i reben els seus serveis i recursos.[cal citació]

L'any 2009 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per modificar el llenguatge que es fa servir a l'esport i visibilitzar les dones.[14]

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi «en reconeixement a [sic] la seva valuosa aportació per difondre la pràctica de l'esport».[15]

Presidències

[modifica]

Pompeu Fabra i Poch (1933-36)

[modifica]

Pompeu Fabra a banda de la seva activitat com a filòleg,[4] va ser afeccionat a l'esport, principalment l'excursionisme, era soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891 i paral·lelament, jugava regularment a tennis, des de 1912 formà part de la secció de tennis del FC Barcelona fins al 1935. Va ser un dels fundadors del Badalona Lawn Tennis Club i soci del Club de Tennis el Masnou, i va presidir entre el 1927 i el 1935 l'Associació de Lawn-Tennis de Catalunya, precedent de la Federació Catalana, càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i la presidència de la UCFE. El 1933 va ser elegit president en l'Assemblea de Federacions del 3 de juliol, juntament amb Joan Roca, com a secretari; Francesc Fàbregues, vicesecretari; Lluís Ortín, tresorer; Francesc Guarner, comptador; Càndid Vidal de Llobatera, arxiver; Joan Boix, bibliotecari; Jaume Güell, Josep Sunyol, Ramon Peypoch, vicepresidents.[16] de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República.

Es té poca informació del seu mandat al capdavant de la UFEC, però sí que es té constància de l'organització de la I Setmana de l'Esport entre el 25 de maig i el 2 de juny, del 1935[17] en què, sense subvencions oficials, es van programar una gran varietat d'activitats esportives. També va ser impulsor d'un programa radiofònic setmanal dedicat a les federacions catalanes emès per Ràdio Barcelona entre 1934 i 1936. Presentació del programa radiofònic a càrrec de Pompeu Fabra:

Joan de la Llera Trens (1985-87)

[modifica]

De la Llera va presidir al mateix temps la UFEC i la Federació Catalana de Gimnàstica. Quan va arribar a la presidència de la UFEC, ja era president de la de Gimnàstica i de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, a més vicepresident de la Federació Espanyola de Gimnàstica. Joan de la Llera va viure, el 17 d'octubre de 1986, la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, però va tenir molt poc temps per engegar projectes perquè l'11 de desembre de 1987, va morir en un accident de trànsit poc abans de l'aprovació de la Llei de l'esport de la qual havia estat un ferm defensor.[cal citació]

Guillem Ros Massot (1987-1988)

[modifica]

Quan Joan de la Llera va morir, Guillem Ros que era el president de la Federació Catalana d'Atletisme i vicepresident del Consell Directiu de la UFEC des de la seva creació, el va substituir interinament com a president en funcions, càrrec que va ocupar fins al mes de maig de 1988 quan Enric Piquet va ser elegit com a nou president.[cal citació]

Enric Piquet i Miquel (1988-1996)

[modifica]

Enric Piquet, que era president de la Federació Catalana de Basquetbol ja formava part del Consell Directiu presidit per Joan de la Llera, el van elegir el 26 d'abril de 1988 encapçalant una candidatura única després de fusionar-se amb la de l'altre candidat, Alexandre Soler Cabot, president de la Federació Catalana de Pentatló Modern. El 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, va ser reelegit quan la UFEC ja estava formada per cinquanta-set federacions i el 1996 no es va presentar a la reelecció, perquè la nova llei impedia que un president de federació la dirigís i ell volia seguir al capdavant de la de bàsquet. Del seu mandat cal destacar, per sobre de tot, el procés de reivindicació del paper de les federacions catalanes i de l'ús del català en els Jocs de Barcelona, així com el I Congrés de l'Esport Català o la creació del Servei Lingüístic de la UFEC, que des de 1989 vetlla per la normalització de l'ús del català en l'esport. Durant la seva presidència la Generalitat va publicar el Decret 70/1994 de 22 de març pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes,[18] i el 1995 la UFEC va aconseguir la concessió a precari de la gestió del Poliesportiu de l'Estació del Nord, que obriria una etapa molt important en el seu procés d'autofinançament.[cal citació]

David Moner i Codina (1996-2014)

[modifica]

David Moner va arribar a la presidència després de guanyar les eleccions, celebrades el 25 de novembre de 1996, a Alexandre Soler-Cabot i Leandre Negre. Durant els diversos mandats de Moner, que va ser reelegit quatre vegades més en el càrrec sense oposició, la UFEC va intensificar la seva tasca en la promoció, defensa i representació de l'esport federat català en el seu conjunt, va treballar de la mà amb la Secretaria General de l'Esport en el reconeixement internacional de les seleccions catalanes, i va instaurar la Festa de l'Esport Català, però per sobre de tot va treballar per convertir la Unió en una entitat de serveis amb solidesa econòmica. A la recerca de recursos propis per finançar els seus objectius, la UFEC va guanyar el 1998 el concurs de la gestió per vint-i-cinc anys del Poliesportiu de l'Estació del Nord i va assumir la seva ampliació i remodelació afegint una piscina a les seves instal·lacions, que va ser inaugurada el 1999. Posteriorment, es van aconseguir la gestió d'altres instal·lacions esportives. L'any 2004, el Comitè Olímpic Català (COC), en fase d'inactivitat per la demora en el seu reconeixement internacional, s'integrà a la UFEC. L'1 de juliol de 2014 deixà el càrrec de president tot donant pas al fins aleshores vicepresident de la UFEC, Gerard Esteva.[cal citació]

Gerard Esteva i Viladecans (2014-actualment)

[modifica]

Activitats

[modifica]

Amb l'objectiu de difondre la realitat federativa catalana, la UFEC impulsa diverses activitats, com la Festa de l'Esport Català, les Insígnies d'argent als expresidents, la Medalla de campions de Catalunya, la Fira dels esports federats, el Premi a la Dona dirigent esportiva o el Concurs de dibuix i d'humor gràfic esportiu.[cal citació]

El Manifest sobre els greuges a l'esport català és un document reivindicatiu redactat per la Unió i presentat conjuntament per les federacions, els clubs, els esportistes, els consells esportius escolars, els voluntaris i el conjunt del teixit associatiu esportiu de Catalunya, que denuncia i posa de manifest els Greuges i perjudicis que el sector esportiu està patint arran de les darreres accions legislatives i dels poders públics en les seves diferents actuacions, que han menystingut i menyspreat la realitat del sector i estan perjudicant greument l'associacionisme de l'esport, majoritàriament amateur, voluntari i altruista que vol aturar els greuges a l'esport per part del govern central.[19]

Recursos

[modifica]

[20] La UFEC compta amb recursos propis gràcies a la gestió, a través de concessions administratives, de sis instal·lacions esportives que són el poliesportiu municipal de l'Estació del Nord de Barcelona, Complex Esportiu Municipal d'Alella, el Complex Esportiu Municipal Fondo de les Creus d'Arenys de Mar, Complex Esportiu Sot de les granotes a Sant Celoni, la Piscina Municipal de Salt i les piscines municipals Joan Serra de Sabadell. Una altra font important de generar recursos propis, que es reparteixen entre les diverses federacions, va ser la creació el 2003 de la Unifedesport Corredoria d'Assegurances SA, amb l'objectiu de gestionar pòlisses d'assegurances per a federacions, clubs, entitats i instal·lacions esportives i els seus esportistes.

Federacions que constitueixen la UFEC

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Unió de Federacions Esportives de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.}
  2. ↑ «Consell directiu». UFEC. [Consulta: 25 febrer 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Llei de l'esport 1/2000, de 31 de juliol
  4. ↑ 4,0 4,1 Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-1956-4. 
  5. ↑ «Estatuts UCFE». UFEC. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2014. [Consulta: 21 octubre 2014].
  6. ↑ «Estatuts UCFE». UFEC. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2014. [Consulta: 21 octubre 2014].
  7. ↑ «Unió Catalana de Federacions Esportives». La Rambla, núm. 189 (21 ag. 1933), p. 6. [Consulta: 21 octubre 2014].
  8. ↑ «La Generalidad de Cataluña ha dado su primer decreto deportivo». Mundo Deportivo, 2 agost 1934. [Consulta: 21 octubre 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Unió de Federacions Esportives de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.}
  10. ↑ «Para la I Semana del Deporte». Mundo Deportivo, 18 maig 1935. [Consulta: 21 octubre 2014].
  11. ↑ «Un extenso y atractivo programa para la I Semana del Deporte». Mundo Deportivo, 23 maig 1935. [Consulta: 21 octubre 2014].
  12. ↑ Decret del 196/85, de 15 de juliol de 1985, de constitució de la UFEC
  13. ↑ Pujades, Xavier; Santacana, Carles. La història il·lustrada de l'esport a Catalunya.. Barcelona: Columna, 1994. 
  14. ↑ «L’ADPC lliura els Premis de Comunicació no Sexista 2009». Dones. Revista digital, 08-10-2009. [Consulta: 27 desembre 2020].
  15. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].
  16. ↑ «Unió Catalana de Federacions Esportives». La Rambla, núm. 189 (21 ag. 1933), p. 6. [Consulta: 21 octubre 2014].
  17. ↑ «Para la I Semana del Deporte». Mundo Deportivo, 18 maig 1935. [Consulta: 21 octubre 2014].
  18. ↑ Decret de federacions 70/1994, de 22 de març
  19. ↑ «Nota de Premsa Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 març 2015].
  20. ↑ «Al servei de les federacions esportives catalanes». Apunts educació Física i Esports, 107, pàg. 4.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_de_Federacions_Esportives_de_Catalunya&oldid=36727792»