Unionisme espanyol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Unió Liberal ni amb Espanyolisme.

L'unionisme espanyol és una ideologia o actitud política que defensa mantenir la dependència dels diferents territoris que formen actualment el Regne d'Espanya. En conseqüència, es caracteritza per oposar-se a la independència de les nacions sense estat i als moviments d'alliberament nacional,[1] descatalanitzant Caralunya i harmonitzant-la amb Espanya,[2] ja siguin defensant una Espanya única i indivisible, com aquells que volen canviar la relació,[3] en tot cas sense considerar-se nacionalistes.[4]

El terme és utilitzat des de 2000[5] per la societat, la política i els mitjans de comunicació d'Espanya i les diferents comunitats amb moviments independentistes,[6][7] en referència a l'unionisme al Regne Unit,[8] amb un to despectiu,[9] en posar en qüestió el respecte als conceptes de plurinacionalitat i respecte al principi democràtic com a guia d'actuació d'un sistema democràtic de convivència entre nacions.[10]

Les manifestacions unionistes es convoquen en 12 d'octubre i el Dia de la Constitució Espanyola, i en contra del Procés independentista català[11] acostumen a gaudir de força cobertura mediàtica i molts mitjans materials tot i que tinguin escassa afluència, siguin a Madrid o a Barcelona, i s'acostuma a mostrar simbologia franquista,[12] i van arribar a convocar 350.000 persones a Barcelona pocs mesos després del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017,[13] molt lluny de les xifres convocades per l'independentisme català.[14]

Es considera que formen part de l'unionisme espanyol les formacions polítiques Partit Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol, Ciutadans - Partit de la Ciutadania i Vox,[15] i altres entitats com Societat Civil Catalana,[16] Impulso Ciudadano, Asamblea por una Escuela Bilingüe i S'ha acabat,[17] Atès que la gran majoria dels no independentistes, tret dels votants de PP i de Ciutadans estan a favor del dret a decidir, els unionistes son insuficients per construir una majoria contrària a la independència tant a Catalunya[18] com a Euskadi.[19] A les eleccions a la Generalitat de Catalunya, una part de l'electorat vota al partit unionista hegemònic del moment independentment del seu posicionament en l'eix dreta-esquerra, que des de la recuperació de democràcia fins a finals de la dècada de 1990 ho fou el PSC, des de 2010 amb competència del PP, i des de 2015, de Ciutadans,[20] que la va tornar a perdre en 2021.[21] El procés independentista català ha esperonat comportaments violents dins de l'unionisme.[22]

Referències[modifica]

  1. Palà, Roger «Contra el concepte ‘unionista’». Crític - La nevera: Blog de Roger Palà, 26-06-2017.
  2. Antich, José. «Campanya, dia 0: PSOE, Podemos i Vox de bracet». El Nacional, 27-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  3. Mercader, Jordi. «El unionismo vergonzante» (en castellà). Cronica Global, 30-11-2017. [Consulta: 16 gener 2021].
  4. de Carreras, Francesc. «Nosotros, los unionistas» (en castellà). El Pais, 21-10-2015. [Consulta: 16 gener 2021].
  5. Gastaminiza, Genoveva. «Otegi llama "gusanos" y "unionistas" a los manifestantes contra ETA» (en castellà). El Pais, 21-02-2000. [Consulta: 16 gener 2021].
  6. Anguera, Iva. «Una entidad afín a CDC divide a los catalanes entre "independentistas" y "unionistas"». Diari ABC, 06-03-2009. [Consulta: 27 octubre 2013].
  7. Martínez, Isabel C. «El PNV defiende la autodeterminación y descalifica al PSE en el Aberri Eguna». Diari El País, 12-04-2009. [Consulta: 26 octubre 2013].
  8. Gómez Damborenea, Pedro. «Soy unionista, ¿y?» (en castellà). El Diario, 17-09-2014. [Consulta: 16 gener 2021].
  9. Lluís, Joan-Lluís. «Mots per dir el que volem que sigui Catalunya». El Punt Avui, 27-09-2015. [Consulta: 16 gener 2021].
  10. «PNV defiende el derecho de autodeterminación, frente al proyecto del "unionismo" de crear "una España uniforme"» (en castellà). Europa Press, 11-04-2009. [Consulta: 16 gener 2021].
  11. Guasch, Albert. «Última hora de la manifestación constitucionalista, en directo» (en castellà). La Vanguardia, 27-10-2019. [Consulta: 28 gener 2021].
  12. Cotarelo García, Ramón. La República catalana. Ara llibres, 2016. ISBN 8416245398. 
  13. «350.000 persones en la manifestació per la unitat d'Espanya a Barcelona». CCMA, 08-10-2017. [Consulta: 28 gener 2021].
  14. Sorolla, José A. «El unionismo en Catalunya deja de ser silencioso» (en castellà). El Pertódico, 14-10-2013. [Consulta: 6 febrer 2021].
  15. Palmer, Jordi. «PSC, Vox, PP i Cs, junts però no barrejats». El Nacional, 27-10-2019. [Consulta: 16 gener 2021].
  16. «Societat Civil Catalana admet que l’unionisme es pot desmobilitzar». El Nacional, 03-02-2020. [Consulta: 16 gener 2021].
  17. «Entidades unionistas piden voz en la negociación del nuevo gobierno» (en castellà). El Nacional, 24-11-2019. [Consulta: 16 gener 2021].
  18. Ríos, Mario. «Sobre el unionismo» (en castellà). ElDiario.es, 16-10-2014. [Consulta: 6 febrer 2021].
  19. Sola, Ramon. «El crecimiento de EH Bildu y PNV sella otra derrota de la derecha unionista en Euskal Herria» (en castellà). Naiz. [Consulta: 12 febrer 2021].
  20. Puig i Sedano, Xavier. «El més gran dels perdedors». El Temps, 19-10-2020. [Consulta: 16 gener 2021].
  21. Esteve, Mireia. «El PP busca recuperar el liderazgo del unionismo en Catalunya». Ara, 28-01-2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
  22. Hedgecoe, Guy. «Basques watch Catalan independence bid with caution» (en anglès). Irish Times, 18-05-2018. [Consulta: 16 gener 2021].

Vegeu també[modifica]