Unitat d’emmagatzematge i transport

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Garba de blat
Sarró militar alemany model 1931, del tipus anomenat Brotbeutel ('panera')

En diferents camps de la vida humana (especialment en els sectors de l'emmagatzematge i el transport) és possible considerar unitats de càrrega. Una unitat de transport o emmagatzematge és una quantitat de càrrega definida tradicionalment, o a partir del contenidor o recipient emprat en cada cas.

La càrrega pot ser homogènia o heterogènia. O ser classificada segons criteris molt diversos. Les unitats de càrrega s'associen sovint a unitats de mesura (de capacitat o de pes). També s'associen als estris o vehicles de transport i als contenidors tradicionals.

Partint de la base de la doble dificultat de presentar una classificació exhaustiva i, a la vegada, una llista prou àmplia d'unitats de càrrega, el que és important és entendre el concepte i poder-lo aplicar quan convingui.

Classificació de la càrrega[modifica]

Utilitat[modifica]

Hi ha càrregues útils (cereal, fruita, mena de ferro,...) , càrregues de rebuig (escòries, runa, brossa,...) i càrregues que poden ser classificades com a útils o de rebuig en funció de les circumstàncies (terra, argila o sorra d'una excavació; roques residuals d'una pedrera,...).

Estabilitat i conservació[modifica]

Hi ha càrregues que poden considerar-se molt estables o inerts des del punt de vista químic. Hi ha altres càrregues que es poden deteriorar amb facilitat (fruita, llet, peces de ferro laminat, fusta verda, ...)

Perillositat[modifica]

Hi ha molts compostos químics, per separat o formant part d'un conjunt, que són molt perillosos. Perquè poden explotar, són tòxics o agresius.

Època primitiva[modifica]

Dos pescadors carregant una tonyina en una perxa.
Cistell tradicional de canya i vímet.

Les primeres unitats de càrrega emprades pels humans, els neandertals i alguns simis foren les que es basaven en les extremitats o altres parts del cos:

  • grapat[1]
  • manat[2][3][4][5]
  • glop
    • Encara en l'actualitat, alguns boiximans omplen d'aigua els ous buits d'estruç (que empren com a cantimplores) a glops. Xuclen amb una canyeta l'aigua de petits dolls subterranis i la transvasen des de la boca a l'ou.
  • mos, mossada

Els humanoides primitius degueren descobrir alguns instruments de transport:

  • farcell
  • sarró
  • recipients naturals: carbassa buida, ou d'estruç
  • cistell
  • xarxa, bosses de xarxa[7]

El transport de peces de caça pesants amb la col·laboració de dos individus cal suposar-la també molt antiga, emprant una perxa per a portar la peça penjada.

Unitats derivades de l'agricultura[modifica]

Carro carregat de bales de palla. Tres Tombs. Igualada (2006).
  • Manat
  • Garba
  • Bala o paca
  • Portadora
  • Cabàs[9]
  • Cistell[10]
  • Sac.[11]
  • Sàrria.[12]
  • Borrassada[13][14]
    • Una borrassada consistia en la càrrega que podia ser embolicada i continguda en una borrassa. Sovint consistia en palla o alfals. La carregava una mula o un cavall. Amb sària o sense.
  • Carretada
  • Cove
  • Argadells[15]
  • Alforges[16]

Unitats de tipus casolà[modifica]

Relacionades amb l'alimentació[modifica]

Porró al Vinseum.
  • Tupí
  • Porró
    • El porró és un exemple típic d'unitat de transport (i d'emmagatzematge en un temps limitat). Permet transportar el vi des de la bóta fins a la taula. I des de la taula a la boca. A la vegada el porró s'associava a una unitat de capacitat.
  • Càntir
  • Petricó
  • Gerra
  • Got
  • Tassa
  • Copa
  • Setrill
  • Ampolla.[18]
  • Canyís (un canyís de figues seques)
  • Llaurador
  • Cullerada
    • sopera
    • culleradeta de cafè
  • Mesureta
  • Safata
  • Cassola
  • Plat
    • plat pla
    • plat fondo o soper
  • Bol
  • Biberó

Recipients industrials[modifica]

  • Llauna de conserves
  • Llauna de begudes
  • Sifó
  • Ampolla amb tap corona

Unitats de transport[modifica]

Tradicionals[modifica]

  • Àmfores
  • Gerres
  • Càntirs
  • Bótes
  • Bots

Personals[modifica]

  • Sarró
  • Motxilla
  • Cantimplora
  • Bóta de beure
  • Bidó de ciclista i altres esports
  • Sac
  • Maleta
    • maletí
  • Bagul
  • Bossa
  • Ronyonera
  • Moneder
  • Cartera
  • Portafolis
  • Necesser
  • Farmaciola
  • Cosidor de viatge
  • Vademècum

Industrials[modifica]

  • Palet
  • Contenidor
  • Tanc
  • Sac
  • Garrafa
  • Bric

Unitats derivades de vehicles o estris[modifica]

Pala carregadora de tipus frontal, sobre pneumàtics.
  • Carretada
  • Camionada
  • Carretó (per exemple: un carretó de grava)
  • Bolquet (un bolquet de sorra)
  • Palada

Referències[modifica]

  1. Jaume Fàbrega. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí. Cossetània Edicions, 2004, p. 93–. ISBN 978-84-9791-001-9. 
  2. DCVB: Manat.
  3. Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 44–. ISBN 978-84-9791-220-4. 
  4. Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 224–. ISBN 978-84-01-38666-4. 
  5. Bernhard Long. Partit Cuina Ahoy: Els 1000 millors receptes per celebrar. epubli, 15 juny 2016, p. 67–. ISBN 978-3-7418-2492-0. 
  6. Chris McIntyre. Namibia. Bradt Travel Guides, 15 gener 2011, p. 21–. ISBN 978-1-84162-335-1. 
  7. Noticia de la California y de su conquista temporal, y espiritual hasta el tiempo presente (etc.). Fernandez, 1757, p. 55–. 
  8. DCVB: Cavalló.
  9. Josep Gironès i Descarrega. La cabana XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Cossetània Edicions, 2008, p. 51–. ISBN 978-84-9791-352-2. 
  10. Júlia Costa. Rondalla del camí. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 20–. ISBN 978-84-490-1444-4. 
  11. El franquisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 136–. ISBN 978-84-8415-237-8. 
  12. DCVB: Sàrria.
  13. DCVB: Borrassada.
  14. Ramón Bernaus i Santacreu. Visca la vila!: I altres narracions, 20 gener 2017, p. 81–. ISBN 978-84-17205-64-5. 
  15. DCVB: Argadells.
  16. DCVB: Alforges.
  17. DCVB: Farcell.
  18. Chufo Lloréns. La llei dels justos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 19 febrer 2015, p. 1404–. ISBN 978-84-15961-70-3.