Unitats de mesura de l'Antic Egipte

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Unitats de mesura en l'Antic Egipte)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les unitats de mesura de l'Antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. N'hi havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat en papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del ric Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrees de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.

Pesos i mesures de l'Antic Egipte.

Colze egipci: meh. Segle XIV a. C. Louvre.

Unitats de longitud[modifica | modifica el codi]

La principal unitat de mesura lineal es coneix com a Colze Real, i mesura 0,524 m. de longitud; se subdividia en set pams de quatre dits cadascun, donant 28 dits. Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des d'almenys la III dinastia egípcia, al voltant de l'any 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze; alguns d'ells es van elaborar com a unitats de mesurada cerimonials que es conservaven en els temples. Una mostra exacta d'aquesta mesura pot observar-se en la "càmera del rei" de la Gran Piràmide de Guiza, obra mestra de cadirat en granit l'amplària del qual és de 10 Colzes Reals (5,24 m.) i la seva longitud és de 20 Colzes Reals (10,48 m.).

Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat,

Unitats de longitud
Nom equivalència longitud jeroglífic translit. trancrip.
dit 1,86 a 1,88 cm
ḏb‘ dyeba
pam 4 dits 7,47 a 7,52 cm
šsp shesep
5 dits 9,35 cm drt deret
puny 6 dits 11,28 cm ȝmm amem
doble pam 8 dits o 2 pams 14,96 cm
petit lapse 12 dits o 3 pams 22,44 cm spd seped
gran lapse 14 dits 26,18 cm
colze sagrat 16 dits o 4 pams 29,92 cm bw bu
colze remin 20 dits o 5 pams 36,98 cm rmn remin
colze curt 24 dits o 6 pams 45,08 cm
mḥ šrr meh sherer
Colze Real egipcioo


colze llarg

28 dits o 7 pams 52,36 a 52,64 cm
mḥ nsw meh nesu
Sistema uncial
polzada 1/12 de colze 2,5 cm
puny 10 cm
colze sagrat 3 punys 30 cm
canya 7 punys 70 cm
braça 18 punys 1,80 m
vara 10 colzes reals 18,0 m hȝyt mḥ hayt meh
jet, vara de corda 100 colzes reals 52,5 m
ḫt jet
riu, hora de marxa 20.000 colzes reals 10.500 m
itrw iteru

Unitats de superfície[modifica | modifica el codi]

La unitat de superfície bàsica era el sechat (arura en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és a dir, 10.000 colzes quadrats.

Unitats de superfície
Nom equivalència superfície jeroglífic translit. trancrip.
sechat (arura) 10.000 colzes quadrats 2.735,29 m²
sṯȝ.t sechat
remin 1/2 sechat5.000 colzes quadrats


1.367,65 m²
rmn remin
sa 1/8 sechat1.250 colzes quadrats


341,91 m²
sa
ja 1/10 sechat1.000 colzes quadrats


273,53 m²
ḫȝ ja
mej o colze de terra 1/100 sechat100 colzes quadrats


27,35 m²
mḥ mej
múltiples
jat 10 sechat100.000 colzes quadrats


27.352,9 m²
ḫȝt jat
jata[1] 100 sechat1.000.000 colzes cuadr.


273.529 m²
ḫȝtȝ jata

Unitats de volum[modifica | modifica el codi]

La unitat de capacitat era el heqat, representat com l'Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i l'ordi; equivalia a uns 4,8 litres.[2] El henu o hin, és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per al mesurament de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids s'emprava el donis i el secha (de molt poc contingut) per a la cervesa; per al vi s'emprava el hebenet i per a l'encens el men i el hebenet.[2]

Unitats de volum
Nom equivalència volum jeroglífic translit. trancrip.
heqat 4,8 litres
hqȝ.t heqat
henu o hin 1/10 heqat 0,48 litres
hnw henu
ra 1/320 heqat 0,060 litres
ra
múltiples
doble-heqat 2 heqat 9,6 litres
ḥqȝ.ty doble-heqat
ipet o cuáduple-heqat 4 heqat 19,22 litres
ip.t ipet
Jar (Imperi Antic) 10 heqat 48,50 litres
ḫr jar
Jar (Imperi Nou) 16 heqat 76,88 litres
ḫr jar
Durant l'Imperi Antic i l'Imperi Mitjà, el heqat s'indicava amb el signe
; el mateix jeroglífic va passar a significar un cuádruple heqat durant l'Imperi Nou.

Unitats de pes[modifica | modifica el codi]

La unitat de pes fonamental era l'han de (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 grams durant l'Imperi Antic, 91 g des de l'Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu kite, o qedety, d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un han de. El shaty (o anell) equivalia a mitjà han de.[3] El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.

L'han de, normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en debenes d'or o plata. Durant gran part de la història d'Antic Egipte, s'estimava que un deuen plata equivalia a cent deuen cobri.

Unitats de pes
Nom equivalència pes jeroglífic translit. trancrip.
han de 91 grams
dbn han de
kite 1/10 han de 9,10 grams
qd.t quedety o kite
senius 1/12 han de 7,6 grams
shȝts shates o senius

Unitats de temps[modifica | modifica el codi]

Al calendari egipci, l'any té 365 dies repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagómenos. Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hores, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.

Unitats de temps
Nom equivalència temps jeroglífic translit. trancrip.
renpet (any) 12 mesos
rnp.t renpet
ajet (inundació) 4 mesos 1/3 any
ȝḫt ajet
peret (sembra) 4 mesos 1/3 any
prt peret
shemu (recol·lecció) 4 mesos 1/3 any
šmw shemu
abed (mes) 30 dies 1/12 any
ȝbd abed
heru (dia) 24 hores 1/30 mes
hrw heru
unut (hora) 1/24 dia
wnw.t unut
at (instant)
ȝ.t at
Rellotge de sol portàtil egipci.

Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el sechat (esṯȝt, un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Francisco López: Las Matemáticas en el Antiguo Egipto, Medidas de superficie.
  2. 2,0 2,1 Francisco López: Las Matemáticas en el Antiguo Egipto, Medidas de volumen.
  3. Francisco López: Las Matemáticas en el Antiguo Egipto, Medidas de peso.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sanchez Rodriguez, Ángel (2000) Astronomia i Matemàtiques en l'Antic Egipte. Aldebarán. ISBN 84-95414-08-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]