Universitat Basca d'Estiu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat Basca d'Estiu
UEU logoa.png
Markeskua.JPG
Seu de Markeskua (Eibar)
Dades bàsiques
Nom curt UEU
Tipus universitat, editorial i organització sense ànim de lucre
Forma jurídica
Creació 1973
Organització i govern
Seu 
Campus

Campus de Bilbao: carrer Erribera, 14, 1r C
Campus de Pamplona: carrer Martzelo Zelaieta, 75, edifici IWER, nau B2, oficina 38

Campus de Baiona: plaça Arsenal, 1
Xifres destacables
Finançament Públic
Altres dades

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: udakoeuskalunibertsitatea
Modifica les dades a Wikidata

La Universitat Basca d'Estiu (en basc i oficialment: Udako Euskal Unibertsitatea, UEU) és una institució universitària creada el 1973, que ofereix cursos universitaris en col·laboració amb la Universitat del País Basc, la Universitat de Mondragón, la Universitat Pública de Navarra, la Universitat de Deusto i la Universitat de Pau i Pays de l'Adour (Baiona).

La UEU té la seu principal al Palau de Markeskua (Eibar). Encara que el nom oficial sigui Universitat Basca d'Estiu, la institució ofereix cursos universitaris tot l'any i no només a l'estiu. Actualment, és una organització sense ànim de lucre i el 1990 va ser reconeguda com a entitat d'utilitat pública en considerar-se que promou l'interès general en el camp de la recerca, l'aprenentatge i la divulgació, principalment en l'àmbit universitari, a través dels múltiples serveis que ofereix de caire pedagògic i cultural.[1]

Història[modifica]

Antecedents: cap tipus de formació universitària en basc fins al 1972[modifica]

Després d'examinar la contínua regressió històrica de l'entorn geogràfic on el basc era parlat, el 1809 Wilhem von Humboldt va predir que aquesta llengua podria desaparèixer en menys d'un segle de la llista de les llengües vives.

Al llarg del segle XIX, els processos socials, econòmics, polítics i culturals engegats amb la industrialització i el liberalisme van ocasionar una reculada encara més gran del basc, que va quedar al marge de l'escola, on fins i tot va arribar a estar prohibit utilitzar-lo.

Entre les iniciatives sorgides en el segle XX per afrontar el risc de desaparició del basc, són destacables la creació de la Societat d'Estudis Bascos i d'Euskaltzaindia (l'acadèmia de la llengua), el 1919, i de les ikastoles (escoles en basc) en la dècada dels anys trenta, inicialment, i en els anys seixanta, en una segona etapa.

Antecedents: creació del basc unificat (1968)[modifica]

El basc, amb 7 dialectes principals, no va tenir un model estàndard d'escriptura fins al 1968, quan Euskaltzaindia va posar les bases del basc unificat (euskara batua). Històricament i fora d'excepcions puntuals i breus, fins llavors mai no hi havia hagut formació universitària en basc. El 1972, seguia sent impossible estudiar en basc una titulació universitària, ni tan sols una assignatura.

Creació de la UEU (1973)[modifica]

En aquest context, entre els anys 1970 i 1972 es van organitzar a Baiona les anomenades Setmanes Basques. Atès l'èxit d'aquestes jornades i després d'un discurs del matemàtic Carlos Santamaría Ansa sobre la necessitat de crear una Universitat Basca, el 1973 les associacions Euskaldunen Biltzarra, Ikas i Fededunak van decidir organitzar uns cursos d'estiu amb el suport d'Euskaltzaindia. Iniciatives similars que ja existien per a l'occità i el català (la Universitat Catalana d'Estiu havia estat funcionant des del 1968) van servir d'antecedent i de referència.

Les dues primeres edicions de la UEU (el 1973 i el 1974) es van fer a Donibane Lohizune (Lapurdi) i les dues següents (el 1975 i el 1976), a Uztaritze (Lapurdi).

Cursos d'estiu a Pamplona (1977-1999)[modifica]

El 1977, els cursos d'estiu de la UEU es van traslladar a Pamplona i es van convertir, any rere any, en el punt de trobada que permetia la formació de professorat i la creació de materials que es van anar incorporant a l'oferta de noves assignatures de les universitats oficials.[2] Amb el temps, es van arribar a oferir anualment entre 40 i 50 cursos d'estiu a Pamplona: el 1995, se'n van fer 45 distribuïts en 26 departaments, amb un total de 750 hores lectives (entre classes, pràctiques, seminaris i sortides) i més de 650 participants. Anualment, es van publicar una mitjana de 10 llibres. Una prova de l'èxit i la contribució d'aquests cursos, malgrat els recursos econòmics limitats, és que, el 1995, el nombre total de professors i alumnes universitaris que desenvolupaven la seva tasca en basc no superava les 4.000 persones, de què 650 participaven en la UEU.[3]

Situació actual[modifica]

Des del 1999, els cursos s'imparteixen durant tot l'any i en diverses localitats. Després de gairebé 50 anys, gràcies a aquest procés social impulsat i liderat per la UEU, s'ha aconseguit fer alguns passos significatius en la inclusió del basc en la universitat. Així, el 2019, gairebé tots els graus universitaris també es poden estudiar en basc de forma presencial en alguna de les universitats del País Basc, s'han publicat més de 400 llibres en basc sobre 27 disciplines universitàries i regularment s'organitzen congressos en basc per a professionals i acadèmics.[4][5] La UEU col·labora amb altres universitats del País Basc, amb què ofereix cursos: la Universitat del País Basc, la Universitat de Mondragón, la Universitat de Deusto, la Universitat de Pau i Pays de l'Adur...

Actualment, la UEU té la seu principal al Palau de Markeskua (Eibar) i 1.200 socis. La institució organitza formació universitària en basc en diferents formats: postgraus, cursos especialitzats, seminaris, congressos professionals, formació dirigida a docents i professionals, cursos d'estiu i projectes de recerca. També ofereix estudis de postgrau.[6][7][8]

L'oferta de la UEU abasta la Comunitat autònoma del País Basc, Navarra i el País Basc del Nord, per tal com el seu objectiu és impulsar una universitat bascòfona de qualitat a tot el territori del País Basc.[9] Segons aquest plantejament, aconseguir una universitat que treballi en basc seria fonamental perquè la previsió de Humboldt no es compleixi i el basc es mantingui en la llista de llengües vives. A més, l'experiència amb el basc pot ser una referència per a la preservació d'altres llengües minoritàries i minoritzades.

Els rectors de la UEU han estat: Manex Goihenetxe (1973-1976), Martin Orbe (1976-1983), Baleren Bakaikoa (1983-1987), Inaki Irazabalbeitia (1987-1991), Kepa Altonaga (1991-1996), Mikel Aizpuru (1996-2000), Xabier Isasi (2000-2004), Aitzpea Leizaola (2004-2005), Lore Erriondo (2005-2010), Karmele Artetxe (2010-2014), Iñaki Alegria (2014-2018) i Kepa Sarasola (2018-).

Publicacions[modifica]

La UEU va publicar el primer llibre el 1977 i, fins al 2018, n'havia publicat 419.[10] En l'àmbit de l'edició de llibres, des del començament ha perseguit dos objectius: d'una banda, crear una infraestructura bibliogràfica i, d'una altra, desenvolupar la terminologia i la sintaxi del basc per als textos universitaris. La versió electrònica de la majoria dels llibres publicats per la UEU és d'accés públic a la biblioteca digital Buruxkak.

A més de llibres, la UEU també publica revistes acadèmiques. El 2018, n'hi havia quatre: Uztaro, sobre ciències socials, creada el 1990; Aldiri, Arkitektura eta abar, sobre arquitectura, creada el 2009; Osagaiz, sobre ciències de la salut, creada el 2017, i Kondaira, sobre història, creada el 2003.

Títols propis i postgraus[modifica]

Des del 2001 i en col·laboració amb la Universitat del País Basc, la UEU ha impartit 14 títols propis i postgraus, amb més de 240 persones titulades. El 2018, se'n van oferir dos: un sobre traducció i tecnologia i un altre sobre l'ús de les noves tecnologies en l'educació.

Cursos de formació[modifica]

Des del 1973, la UEU ha impartit més de 1.800 cursos de formació universitària.[11] El 2003, es van començar a impartir cursos en línia, amb el MOOC Android programazioaren hastapenak (Introducció a la programació en Android).

Els cursos sempre han estat organitzats des de les seccions temàtiques de la UEU:

  • Antropologia
  • Teatre
  • Arquitectura
  • Art
  • Bertsolarisme
  • Economia
  • Filosofia
  • Física
  • Glotodidàctica
  • Història
  • Lingüística
  • Informàtica
  • Traducció
  • Periodisme
  • Química
  • Climatologia i meteorologia
  • Literatura
  • Matemàtica
  • Música
  • Ciències naturals
  • Ciències de la salut
  • Pedagogia
  • Psicologia
  • Sexologia
  • Sociolingüística
  • Sociologia
  • Dret
  • Klaudio Harluxet (1984)

  • El físic Etxenike i el químic Bandrés (1983)

  • Curs sobre Wikidata (2017)

  • Congressos professionals i acadèmics[modifica]

    Des del 1996, la UEU ha organitzat més de 30 congressos, entre què:

    • XI Congrés d'Informàtics Bascòfons
    • V Trobades de Glotodidàctica
    • III Trobades de Ciències Naturals
    • V Trobades d'Història[12]
    • III Trobades de Matemàtiques[13]
    • III Trobades d'Investigadors en Ciències de la Salut[14]
    • III Trobades de Lingüistes Bascòfons[15]
    • II Trobades En Arquitectura, en Basc?[16]
    • II Trobades de Psicòlegs[17]
    • I Trobades de Pedagogia: Com aconseguir una escola inclusiva al País Basc?[18]

    Bases de dades i serveis d'Internet[modifica]

    La UEU fa anys que crea projectes associats a les noves tecnologies per respondre a les necessitats formatives, entre què:

    Base de dades sobre producció científica Inguma.

    Inguma (base de dades sobre la producció de la comunitat científica basca)[modifica]

    Inguma és una base de dades de tot el que s'ha produït en basc, de forma oral i escrita, en el món acadèmic des que el 1968 es van començar a fixar les pautes del basc unificat.

    El 2018, hi havia catalogats tant documents escrits (llibres, articles, pròlegs, ressenyes, traduccions, edicions crítiques, projectes de recerca, tesis doctorals) com orals (conferències, cursos, trobades, jornades, assignatures).

    Xarxa social Artizarra per a professionals i recerca.

    Buruxkak (biblioteca digital)[modifica]

    El 2018, Buruxkak, la biblioteca digital de la UEU, aplegava les versions digitals de 380 dels 419 llibres publicats per l'entitat.

    Otarrea (anotacions)[modifica]

    Otarrea és una recopilació de treballs, informes, anotacions i altres tipus de documents universitaris per ser compartits de forma lliure amb llicència Creative Commons.[19]

    El 2018, contenia 941 documents de set àmbits: art i música (4), humanitats (112), ciències socials (333), enginyeria i tecnologia (393), ciències de la salut (19), ciències aplicades (2) i ciències (78).

    Tesiker (tesis doctorals)[modifica]

    La base de dades Tesiker ofereix informació i accés a més de 450 tesis que han estat publicades en basc.[20] Aquest servei web s'ofereix des del lloc del govern basc després d'haver estat recollit per la UEU.

    Unibertsitatea.net (portal de la comunitat universitària)[modifica]

    Portal Unibertsitatea.net

    El portal universitari Unibertsitatea.net publica notícies sobre la comunitat universitària basca, entre què 140 entrevistes a joves investigadors[21] i 10 blogs (d'economia, processament del llenguatge, art, medi ambient...).

    Iparrorratza (orientació per a l'accés a la universitat)[modifica]

    Iparrorratza ofereix un servei d'assessorament per a joves que estan a punt d'entrar a la universitat, per ajudar-los en la tria dels estudis que cursaran.

    Softkat (programari)[modifica]

    Softkat era un catàleg que recollia els diferents programes informàtics que es podien utilitzar en basc. Va estar en funcionament des de l'any 2000 fins al 2013.

    Ikasgela birtuala (aula virtual)[modifica]

    Ikasgela birtuala és una plataforma basada en Moodle que serveix com a suport per a l'oferta en línia de la UEU.[22]

    Comunitat d'investigadors joves[modifica]

    Des del 2012, la UEU ha promogut la creació d'una comunitat de joves investigadors amb l'objectiu d'impulsar el coneixement i l'intercanvi multidisciplinaris. Les seves activitats més rellevants són:

    Congrés Ikergazte[modifica]

    Congrés Ikergazte.

    S'organitza cada dos anys des del 2015.[23] Sempre ha reunit més de 200 participants i s'hi han presentat més de 140 articles.[24]

    Concurs Txiotesia[modifica]

    Amb el mateix objectiu de fomentar el coneixement mutu i també cada dos anys, des del 2012 s'ha organitzat aquest concurs. Els participants descriuen el seu treball de tesi doctoral en tan sols sis tuits.[25]

    Entrevistes al portal web[modifica]

    El portal Unibertsitatea.net ha entrevistat més de 120 investigadors.[21]

    Premis i distincions[modifica]

    • L'any 2014, la UEU va rebre el premi al mèrit en la divulgació científica CAF-Elhuyar, atorgat per la Fundació Elhuyar, pels mèrits acumulats en socialització de la ciència i la tecnologia.

    Referències[modifica]

    1. «Decreto 280/1990. Reconocimiento de Utilidad Pública a la asociación Udako Euskal Unibertsitatea, UEU, de Bilbao.». www.euskadi.eus (Butlletí Oficial del País Basc).. [Consulta: 12 desembre del 2018].
    2. «Educación y la UEU presentan un convenio de colaboración». www.navarra.es. [Consulta: 18 gener del 2018].
    3. Berria.eus. «Euskaldunon Egunkariaren hemeroteka. 1990-2003.». Berria. [Consulta: 29 agost del 2019].
    4. «Oferta de titulacions - Vicerectorat d'Estudis de Grau i Postgrau - UPV/EHU». vicer.grado-posgrado. [Consulta: 29 agost del 2019].
    5. «Euskara - Irakaskuntza euskaraz - Nafarroako Unibertsitate Publikoa - Nazioarteko Bikaintasun Campusa». www.unavarra.es. [Consulta: 29 agost del 2019].
    6. Vasco, Diario. «La universidad en la que siempre es verano». www.diariovasco.com. [Consulta: 18 gener del 2018].
    7. «La Udako Euskal Unibertsitatea ofrece este año 35 cursos y jornadas, siete de ellos en Pamplona. Noticias de Navarra» (en es-es). [Consulta: 18 gener del 2018].
    8. «Portal de la comunidad universitaria vasca — Unibertsitatea.Net». www.unibertsitatea.net. [Consulta: 18 gener del 2018].
    9. Pamplona, Europa Press. «La Universidad Vasca de Verano dispondrá de una sede en el Palacio Ezpeleta». diariodenavarra.es. [Consulta: 18 gener del 2018].
    10. «Llibres publicats per la Universitat Basca d'Estiu. Inguma - Base de dades de la comunitat científica basca.». www.inguma.eus. [Consulta: 12 desembre del 2018].
    11. «Cursos impartits per la UEU. Inguma - Base de dades de la comunitat científica basca.». www.inguma.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    12. «Historialari Euskaldunen V. Topaketak. Historia euskaraz: unibertsitarioen ibilbidea :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    13. «Matematikari Euskaldunen II. Topaketak. :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    14. «Osasun-zientzietako Ikertzaileen III. Topaketak :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    15. «Hizkuntzalari Euskaldunen III. Topaketa: Zer berri? :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    16. «Arkitekturan, euskaraz? II. Topaketa. :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    17. «Psikologo Euskaldunen II. Topaketak. :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    18. «Pedagogia I. Topaketak: nola lortu dezakegu Euskal Herrian eskola inklusiboa? :: ikasi :: Udako Euskal Unibertsitatea». www.ueu.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    19. «Apunteen Otarrea — Unibertsitatea.Net». www.unibertsitatea.net. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    20. «Tesis doctorals escrites en basc». www.euskara.euskadi.eus. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    21. 21,0 21,1 «Albisteak — Unibertsitatea.Net». www.unibertsitatea.net. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    22. «Tots els llibres de l'editorial Udako Euskal Unibertsitatea». www.todostuslibros.com. [Consulta: 18 gener del 2018].
    23. «What is Ikergazte?». IkerGazte 2019. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    24. «IkerGazte kongresurako matrikula, zabalik». El Diario Vasco, 17-03-2015. [Consulta: 13 desembre del 2018].
    25. «86 tesilariren txioak ikerkuntza euskaraz aldarrikatzeko». Argia. [Consulta: 13 desembre del 2018].

    Vegeu també[modifica]