Universitat Brown
La Universitat Brown (en anglès: Brown University) és una universitat privada nord-americana, situada a Providence, a l'estat de Rhode Island. Va ser fundada l'any 1764, la qual cosa la converteix en la setena universitat més antiga dels Estats Units[1] i una de les nou establertes abans de la Declaració d'Independència.
Forma part de la prestigiosa Ivy League, una associació que aplega vuit universitats privades del Nord-Est americà famoses per la seva llarga història, alta selectivitat[2] i unes dotacions financeres multimilionàries.[3] La població estudiant de Brown és de les més reduïdes de l'Ivy League, amb prop de 6.600 estudiants de grau i aproximadament 2.500 a nivell postgrau (segon i tercer cicle).[4]
Brown és coneguda pel seu programa de grau, en el qual els estudiants dissenyen el seu propi pla d'estudis,[5] per l'arquitectura colonial del seu campus[6] i per l'èxit professional que han tingut els seus exalumnes en àmbits com l'acadèmic, la política i l'entreteniment.[7] La qualitat de la institució ha estat reconeguda pels rànquings més citats, que la situen entre les millors universitats dels Estats Units[8][9][10] i del món.[11][12]
Història
[modifica]Primers anys
[modifica]L'origen de la universitat data de 1761, quan tres residents de Newport van redactar l'esborrany d'una petició a l'Assemblea General de la colònia de Rhode Island:[13]
| « | Els seus peticionaris proposen obrir una institució literària o escola per instruir joves cavallers en les llengües, matemàtiques, geografia i història, i altres branques del coneixement. Per això... caldrà... erigir un Edifici públic o Edificis per a l'allotjament dels joves i les residències dels Professors. | » |
Els peticionaris van ser Ezra Stiles, pastor de la Segona Església Congregacional de Newport i futur rector de la Universitat Yale; William Ellery, futur signant de la Declaració d'Independència dels Estats Units; i Josiah Lyndon, futur governador de la colònia.
Stiles i Ellery van ser coautors de la carta constitutiva de la universitat dos anys després. L'editor dels documents de Stiles comenta: «Aquest esborrany de la petició es vincula amb altres proves del projecte del Dr. Stiles per a una Institució Universitària a Rhode Island, abans de la carta constitutiva del que es convertiria en la Universitat Brown».[13][14]
L'Associació d'Esglésies Baptistes de Filadèlfia també tenia la vista posada sobre Rhode Island, seu de l'església més antiga de la seva denominació. A diferència dels congregacionalistes, presbiterians i episcopalians, els baptistes encara no tenien la seva pròpia universitat. L'octubre de 1762, l'Associació d'Esglésies Baptistes de Filadèlfia va decidir donar suport a l'establiment d'una universitat baptista a Rhode Island i va aconsellar que James Manning exercís com el seu primer president.
El mes de juliol de 1763, James Manning va arribar a Newport i va ser presentat a Ezra Stiles, que va accedir a escriure una carta. L'agost del mateix any el seu primer esborrany va ser presentat a l'Assemblea General. El document va ser rebutjat per membres baptistes que els preocupava que no estiguessin prou representats. El 3 de març de 1764 una carta revisada va ser aprovada per l'Assemblea. La versió modificada estipula que la Junta de Síndics haurà d'estar composta per 22 baptistes, cinc quàquers, cinc episcopalians, i quatre congregacionalistes.
La carta va garantir la plena llibertat de consciència i de religió per a tots els alumnes. Brown va ser la primera universitat nord-americana que va acceptar alumnes de totes les afiliacions religioses.
James Manning va prestar jurament com el primer president de la universitat el 4 de setembre de 1765. El 1770, la universitat es va mudar des de Warren, Rhode Island a Providence i va començar a construir el seu primer edifici, University Hall.
La família Brown
[modifica]Nicholas Brown, un traficant d'esclaus, el seu fill Nicholas Brown Jr.. (classe de 1786), John Brown, Joseph Brown, i Moses Brown van ser fonamentals en el trasllat de la universitat a Providence i en l'establiment de la seva dotació. Joseph Brown es va convertir en professor de filosofia natural a la universitat; John Brown va servir com el seu tresorer entre 1775 i 1796; i Nicholas Brown Jr. va succeir al seu oncle com a tresorer. El 8 de setembre de 1803, la Corporació va votar per a donar els drets del nom a qualsevol benefactor disposat a donar 5.000 dòlars. A l'any següent aquesta crida va ser resposta per Nicholas Brown, que va contribuir amb la quantia demanada per part de la institució. Per consegüent la universitat va ser renombrada de College of the English Colony of Rhode Island a Brown University.
El 1891, Brown va establir un college femení (Pembroke College), el qual posteriorment va ser unit al college masculí el 1971.
Des de 1902, Brown ha permès els seus alumnes prendre classes d'art a l'Escola de Disseny de Rhode Island (RISD), una de les millors institucions artístiques dels Estats Units. El 2007, Brown i RISD van establir un programa a través del qual els estudiants són capaços d'obtenir títols dels dues institucions al mateix temps. Aquest programa es coneix com el Brown/RISD Dual Degree Program.
Després de les protestes estudiantils ocorregudes en 1969, Brown va instituir el New Curriculum (Nou Currículum). En base a aquest currículum, un alumne ja no està obligat a prendre una distribució de cursos entre diferents assignatures, i el sistema de notes ha estat simplificat.[15]
Des de 2001 fins a 2012, la rectora de Brown fou Ruth J. Simmons, la primera d'ascendència africana, i la segona dona rectora d'una universitat de la Ivy League. Des de l'any 2012, la presidència fou assumida per Christina Paxson.
Informe sobre esclavitud i justícia
[modifica]El 2003, la llavors presidenta de la Universitat, Ruth Simmons, va formar un comitè directiu per a investigar els llaços històrics entre la universitat i l'esclavitud. A l'octubre de 2006, el comitè va publicar un informe amb les seves troballes titulat Esclavitud i justícia. L'informe detalla com la universitat es va beneficiar directa i indirectament del comerç atlàntic d'esclaus i del treball de persones esclavitzades.
A més de la documentació, l'informe incloïa set recomanacions sobre com la universitat hauria d'esmenar el que va succeir. Des de llavors, Brown ha completat diverses d'aquestes recomanacions, incloent l'establiment del Centre per a l'Estudi de l'Esclavitud i la Justícia, la construcció d'un monument a l'esclavitud, i el finançament d'una dotació permanent de $10 milions per a les Escoles Públiques de Providence. Això va marcar el primer intent significatiu d'una universitat estatunidenca per a fer front als seus llaços històrics amb l'esclavitud.[16][17][18]
Presidents
[modifica]Des del seu establiment el 1764, Brown ha tingut 19 presidents. Des de 2001 a 2012, la presidenta de Brown va ser Ruth J. Simmons, fins a 2012, quan es va triar a Christina Paxson, l'actual. Anteriorment havia estat degana de la Facultat Woodrow Wilson d'Assumptes Públics Internacionals de la Universitat de Princeton. Altres presidents notables inclouen Jonathan Maxcy, Francis Wayland, i Vartan Gregorian.
Campus
[modifica]Brown és el major terratinent de Providence i té propietats en els barris de College Hill i Jewelry District.
El campus principal ocupa 58 mançanes i es compon de 235 edificis al barri College Hill. El campus i el veïnat circumdant es caracteritzen per la seva arquitectura històrica. Sis edificis universitaris, incloent el primer edifici, s'enumeren dins el Registre Nacional de Llocs Històrics.
-
University Hall -
Departament d'economia -
La Biblioteca John Hay -
Residències pel primer any -
El centro esportiu Nelson
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Perfil acadèmic
[modifica]Com la majoria d'universitats nord-americanes, Brown està composta de diverses escoles, que es diferencien entre elles pel tipus de títol que atorguen.
Escola de grau: Brown College
[modifica]Els estudiants de Brown que opten al títol de grau es matriculen a Brown College, l'escola Brown més antiga. Tot i que històricament, com moltes altres institucions similars, havia tingut un pla d'estudis basat en el cànon occidental, l'any 1969 va introduir l'anomenat New Curriculum (Nou Currículum).[19] Sota el New Curriculum, les úniques obligacions curriculars dels alumnes són cursar un seminari d'escriptura acadèmica[20] i completar com a mínim una especialització, anomenada concentration, d'entre més de vuitanta opcions.[21] A més, el sistema de notes ha estat simplificat de manera que en molts casos, les qualificacions són opcionals.[19][22]
Escoles de postgrau
[modifica]Encara que els estudiants de postgrau a Brown només representen vora un terç dels estudiants totals, la Universitat compta amb una sèrie d'escoles de postgrau, com la d'Afers Internacionals o l'Institut d'Arqueologia i del Món Antic. També té una escola de medicina (Brown Medical School), amb 595 estudiants.[13]
Rànquings
[modifica]| Publicació | Posició |
|---|---|
| Forbes[8] | 26 |
| Times Higher Education[9] | 5 |
| US News and World Report[10] | 14 |
| Washington Monthly[23] | 37 |
| Publicació | Posició |
|---|---|
| Academic Ranking of World Universities (ARWU)[11] | 101-150 |
| QS[24] | 60 |
| Times Higher Education[9] | 61 |
| US News and World Report[12] | 102 |
Antics alumnes cèlebres i mestres il·lustres
[modifica]Alumnes
[modifica]- Artistes
- Wendy Carlos (1962), compositora
- Laura Linney (1986), actriu
- Lisa Loeb (1990), cantautora
- Jessica Capshaw (1998), actriu
- Esportistes
- John Lee Richmond, jugador de beisbol
- Joe Patern (1950), jugador de futbol americà
- Cory Gibbs (2001), futbolista
- Empresaris
- John Sculley (1961)
- Ted Turner
- Escriptors
- Jeffrey Eugenides (1983), novel·lista
- Nicanor Parra (1943), antipoeta
- Polítics
- William L. Marcy (1808), polític estatunidenc
- José Tomás Urmeneta (1827), polític i industrial xilè
- Jerónimo Urmeneta (1834), polític xilè
- John Milton Hi ha (1858), polític estatunidenc
- Altres
- Julio Velarde, economista peruà
Professors
[modifica]- Ama Lliga Aidoo
- Fernando Henrique Cardoso
- Bernard Chazelle
- Carlos Fuentes
- Edwin Honig
- Serguei Jruschov, fill de Nikita Khrusxov
- Joan Massagué Solé
- Otto Neugebauer
- Lars Onsager
- Enric Bou
Referències
[modifica]- ↑ «Brown’s History» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Top 100 - Lowest Acceptance Rates». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «What Could You Buy with Harvard's Endowment Fund? Crimson Education». Arxivat de l'original el 2020-12-04. [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «Enrollment Factbook» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «The Open Curriculum» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Tolles, Bryant Franklin. Architecture & Academe: College Buildings in New England Before 1860. (en anglès). UPNE, 2011, p. 44. ISBN 978-1-58465-891-7.
- ↑ Browning, Lauren. «The 24 most successful Brown alumni of all time» (en anglès americà). [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «America’s Top Colleges 2021» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Times Higher Education: Brown University» (en anglès), 21-05-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «US News and World Report - Brown University overall rankings». [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ 11,0 11,1 «Shanghai Ranking - Brown University». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 12,0 12,1 «US News and World Report - Best Global Universities: Brown University». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Cornell University Library, Ezra; Dexter. Extracts from the itineraries and other miscellanies of Ezra Stiles, D. D., LL. D., 1755-1794, with a selection from his correspondence;. New Haven, Conn., Yale university press, 1916.
- ↑ Internet Archive, Walter Cochrane. The history of Brown University, 1764-1914. Providence, The University, 1914. ISBN 978-0-405-03697-2.
- ↑ Leubsdorf, Ben. «The New Curriculum Then» (en anglès americà). Brown Daily Herald, 02-03-2005. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Gimenes, Livia. «Brown to fully fund $10 million endowment for Providence Public Schools» (en anglès americà). Brown Daily Herald, 29-07-2020. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Lehrer-Small, Asher. «Lehrer-Small ’20: Revisiting the Slavery and Justice Report» (en anglès americà). Brown Daily Herald, 16-10-2019. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». www.chronicle.com. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 19,0 19,1 «The Brown Curriculum | The Brown Degree». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «The Writing Requirement | The Brown Degree». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «The Concentration | The Brown Degree». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Grade Options | The Brown Degree». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Cortellessa, Eric. «2020 National University Rankings» (en anglès americà), 28-08-2020. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «QS Ranking - Brown University» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Universitat Brown - Lloc web oficial (anglès)