Universitat Yale

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat Yale
(en) Yale University Modifica el valor a Wikidata
Yale University Shield 1.svg
Yale Law School in the Sterling Law Building.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Lemaurim i tummim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat privada
colleges colonials
universitat de recerca
organització educativa privada sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1701 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
1969-coeducació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deIvy League
International Alliance of Research Universities
Center for Research Libraries
Fundació Linux
Coalition for Networked Information
Consortium of Social Science Associations
Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition
Association of Research Libraries
New England Association of Schools and Colleges (en) Tradueix
IIIF Consortium
Association of American Universities (en) Tradueix
ORCID
Dryad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants12.336 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPeter Salovey (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats3.619 Modifica el valor a Wikidata
Autoritat executivaYale Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyale.edu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: YaleUniversity Twitter: Yale Instagram: yale Youtube: UCSh-dNnqe1agUSzPM01LgBA Modifica el valor a Wikidata

La Universitat Yale és una institució d'educació superior privada situada a New Haven, Connecticut. Va ser fundada l'any 1701 com a Collegiate School, essent la tercera universitat més antiga dels Estats Units i un dels nou "col·legis colonials" fundats abans de la Declaració d'Independència. Anys més tard el seu nom canviaria a Yale College en honor del benefactor Elihu Yale, i més endavant seria reanomenada Yale University.

Com set altres universitats privades històriques del nord-est americà, Yale forma part de l'Ivy League, una lliga atlètica que reuneix institucions d'educació terciària famoses per la seva excel·lència acadèmica, tradició elitista,[1] alta selectivitat[2] i grans dots financers.[3] En concret, Yale té la segona dotació financera més gran dels Estats Units, amb un total de 30.295 milions de dòlars,[4] i una taxa d'admissió extremadament baixa, d'un 6.6%.[5] La cèlebre Escola de Dret només admet un 6.9% dels sol·licitants, sent la més selectiva del país.[6]

El campus de Yale es troba al centre de New Haven, una ciutat de mida mitjana al sud de Nova Anglaterra. L'estil arquitectònic que hi predomina és el neogòtic típic de moltes universitats americanes, inspirat en Oxford i Cambridge. En particular, Yale va voler replicar el sistema col·legiat que caracteritza universitats del Regne Unit.[7] Actualment, la Universitat Yale compta amb catorze colleges als quals els estudiants de primer cicle pertanyen.[8]

La Universitat Yale destaca per la seva presència en l'imaginari col·lectiu i la cultura popular nord-americana com una de les universitats més icòniques dels Estats Units,[9] amb exalumnes que han desenvolupat carreres d'èxit en àmbits com la política o les arts;[10] són famoses també les societats secretes a les quals els estudiants d'últim any poden optar integrar.[11] L'impacte acadèmic de la institució, especialment robust en les àrees de les humanitats[12] i el dret,[13] ha estat reconegut per publicacions acadèmiques, que la solen classificar entre les 5 millors universitats dels Estats Units[14][15] i les 15 primeres del món.[16][17]

Perfil acadèmic[modifica]

Pregrau[modifica]

L'única escola de Yale que ofereix un Bachelor of Arts (títol nord-americà de grau) és Yale College, on hi ha 4.664 estudiants matriculats.[18] Per tal de graduar-se, un alumne ha de completar els requisits d'una àrea d'especialització (major) i un seguit d'assignatures a escollir en diverses disciplines fora de l'especialització (distributional requirements).[19]

Postgrau[modifica]

Yale compta amb diverses escoles de postgrau que ofereixen formació de segon i tercer cicle. Hi ha un total de 7.357 alumnes de postgrau.[18] Són especialment conegudes l'Escola de Dret, per la quantitat de graduats que han esdevingut candidats a la presidència dels Estats Units, i la d'Arts Dramàtiques, on han estudiat múltiples actors guanyadors d'Oscars.

Sistema bibliotecari[modifica]

La Universitat Yale té el segon sistema bibliotecari més gran de qualsevol universitat. L'edifici principal del sistema és la Sterling Memorial Library, d'inspiració neogòtica,[20] però els llibres rars i els facsímils s'emmagatzemen a la Beinecke Rare Book and Manuscript Library.[21]

Rànquings[modifica]

Classificacions a rànquings nacionals (Estats Units)
Publicació Posició
Forbes[22] 2
QS[23] 6
Times Higher Education[14] 3
US News and World Report[15] 5
Washington Monthly[24] 4
Classificacions a rànquings globals
Publicació Posició
Academic Ranking of World Universities (ARWU)[17] 11
QS[16] 14
Times Higher Education[14] 9
US News and World Report[25] 11

Vida estudiant[modifica]

La vida social dels alumnes de pregrau està organitzada al voltant dels colleges als quals pertanyen els estudiants. Tot i que la majoria resideixen a la zona coneguda com Old Campus ("campus vell") durant el primer any, a partir del segon es poden instal·lar al seu college. Cada college disposa del seu propi refectori, biblioteca i sales comunes, havent-se inspirat en l'estructura d'Anglaterra. Tanmateix, a diferència del que passa a Oxbridge, els col·legis de Yale només són institucions residencials, i la docència està centralitzada per la universitat.

El darrer any del primer cicle, els estudiants es poden unir a societats secretes que els ho ofereixin. Algunes de les societats secretes més famoses són Skull and Bones, Scroll and Key i Sage and Chalice.

La rivalitat entre Yale i Harvard és la més antiga i intensa de l'Ivy League i involucra l'aspecte acadèmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al de futbol americà, esport inventat precisament per un entrenador de Yale. Aquest partit és conegut com "The Game".

Exalumnes i professors famosos[modifica]

Yale ha produït alumnes destacats en diferents àmbits. Tot i ser una universitat relativament petita, s'han graduat més presidents dels Estats Units de l'era moderna que en qualsevol. Des de 1972 fins a 2016, un graduat de Yale ha estat present en la contesa per a la presidència, i sis graduats de la universitat han guanyat el Premi Nobel des de 1994. D'acord amb la revista Fortune, Yale ha graduat més directors executius de companyies del Fortune 500 que qualsevol altra universitat. Segons el president de la universitat Richard C. Levin, Yale està concentrada a educar líders que puguin operar en el marc internacional.

Actors com Jodie Foster i Edward Norton són graduats de Yale College, mentre que Paul Newman i Meryl Streep són exalumnes de l'Escola d'Arts Dramàtiques. En l'àmbit catalano-parlant, destaquen l'economista català Xavier Sala i Martín, qui hi va exercir de professor, i el polític andorrà Juli Minoves, que hi va estudiar ciències polítiques

Referències[modifica]

  1. Karabel, Jerome. The chosen : the hidden history of admission and exclusion at Harvard, Yale, and Princeton. Boston : Houghton Mifflin, 2005. ISBN 978-0-618-57458-2. 
  2. «Top 100 - Lowest Acceptance Rates». [Consulta: 31 maig 2021].
  3. «What Could You Buy with Harvard's Endowment Fund? Crimson Education». [Consulta: 2 juny 2021].
  4. «10 Universities with the Biggest Endowments». [Consulta: 22 juny 2021].
  5. «Yale College Class of 2024 | First-Year Class Profile». [Consulta: 21 juny 2021].
  6. «2020 Law School Rankings - Acceptance Rate (Low to High)». [Consulta: 21 juny 2021].
  7. Duke, Alex. Importing Oxbridge: English Residential Colleges and American Universities. Yale University Press, 1996. ISBN 978-0-300-06761-3. 
  8. «Residential Colleges | Yale College Undergraduate Admissions». [Consulta: 21 juny 2021].
  9. Harris, Hunter. «Why Does Every Teen in Every Movie Want to Go to Yale?» (en anglès americà), 30-05-2019. [Consulta: 22 juny 2021].
  10. McDowell, Lauren Browning, Erin. «24 of the most successful Yale alumni of all time» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2021].
  11. Jackson, Abby. «7 of Yale's super-elite secret societies ranked by wealth» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2021].
  12. «Top 5 US Universities to Study Humanities - Crimson Education US» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2021].
  13. «US News and World Report: Top Law Schools». [Consulta: 21 juny 2021].
  14. 14,0 14,1 14,2 «Times Higher Education - Yale University» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].
  15. 15,0 15,1 «US News and World Report - Best Colleges: Yale University». [Consulta: 16 setembre 2021].
  16. 16,0 16,1 «QS Rankings - Yale University» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2021].
  17. 17,0 17,1 «ShanghaiRanking's Academic Ranking of World Universities». [Consulta: 22 juny 2021].
  18. 18,0 18,1 «Yale Facts» (en anglès), 03-08-2015. [Consulta: 22 juny 2021].
  19. «A. Requirements for the B.A. or B.S. Degree < Yale University». [Consulta: 22 juny 2021].
  20. «Sterling Memorial Library | Yale University Library». [Consulta: 22 juny 2021].
  21. «Beinecke Rare Book & Manuscript Library» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2021].
  22. «America’s Top Colleges 2021» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].
  23. «QS USA Rankings 2021». [Consulta: 22 juny 2021].
  24. Cortellessa, Eric. «2020 National University Rankings» (en anglès americà), 28-08-2020. [Consulta: 22 juny 2021].
  25. «US News and World Report, Best Global Universities: Yale University» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2021].

Vegeu també[modifica]