Universitat d'Antioquia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat d'Antioquia
Escudo-UdeA.svg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat i editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1803 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Format per

Lloc webudea.edu.co Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Universidad.de.Antioquia Twitter: UdeA Instagram: udea Modifica els identificadors a Wikidata

La Universitat d'Antioquia[1] (UdeA) és la institució d'educació superior més important del departament de Antioquia, subjecta a inspecció i vigilància per mitjà de la Llei 1740 de 2014 i la llei 30 de 1992 del Ministeri d'Educació de Colòmbia. Fundada el 1803, l'UdeA és reconeguda com una de les millors universitats del país.

El seu campus principal, Ciutat Universitària, està situat a la ciutat de Medellín, i compta a més amb les seus de Ciutadella Universitària de Robledo, Edifici Sant Ignasi i Àrea de la Salut. També té seus alternes Port Berrío, Santa Fe de Antioquia, Segòvia, Sonsón, Turbo i Yarumal.[2]

És una entitat descentralitzada del departament d'Antioquia, organitzada com un ens universitari autònom amb règim especial, vinculada al Ministeri d'Educació Nacional en el qual té a veure amb les polítiques i la planificació del sector educatiu i en relació amb el Sistema Nacional de Ciència i Tecnologia.

Està integrada per 26 unitats acadèmiques dividides en 14 facultats, quatre escoles, quatre instituts i tres corporacions que ofereixen prop de 130 programes de pregrau. En postgrau, ofereix 58 especialitzacions, 46 especialitats mèdiques, 57 mestratges i 23 doctorats, per a un total de 184 programes en aquesta modalitat.[cal citació]

Va rebre l'acreditació institucional d'alta qualitat del Ministeri d'Educació Nacional el 5 de setembre de 2003, per un lapse de 9 anys, convertint-se a la primera universitat pública a aconseguir-ho. El 14 de desembre de 2012, la universitat va rebre la renovació de l'acreditació institucional d'alta qualitat de forma consecutiva, per part del Consell Nacional d'Acreditació, i per un període de 10 anys, sent, juntament amb la Universitat dels Andes, la Universitat Nacional de Colòmbia i la Universitat de la Vall, les úniques a obtenir el reconeixement del major nombre d'anys d'acreditació institucional al país.

Història[modifica]

Universitat de Antioquia (esquerra) abans de la gran reforma. Al mig Església de Sant Ignacio i a l'altre costat quedava el col·legi de Sant Ignacio.
Facultat de Medicina.
Facultat d'Enginyeria.
Placeta Central, Ciutat Universitària.

Seus [cal citació][modifica]

Ubicació dels diferents campus a la ciutat.

La Universitat aquesta dispersa en diversos campus i edificis a la Ciutat de Medellín, sent la Ciutat Universitària la seu principal, i fora d'ella està la Ciutadella Robledo (petit campus situat al nord-occident al barri Robledo) i l'Àrea de la Salut el qual comprèn les facultats de Medicina, Infermeria, Odontologia, Salut Pública, la Seu de Recerca Universitària –SIU– i la IPS Universitària totes escampades al voltant de l'Hospital Universitari Sant Vicent de Paúl. Relativament prop de l'Àrea de la Salut es troba el Laboratori d'Arqueologia (al barri Prado).

Al centre de la ciutat, es localitza l'Edifici Sant Ignacio calmi històrica de la Universitat, el qual conté el Paranimf Aula Màxima de la Institució i darrere d'est, es troba l'edifici que va ocupar l'antiga Escola de Dret, el qual està restaurat completament i és la nova seu dels programes d'extensió de l'Escola d'Idiomes i dels consultoris jurídics de la Universitat. A més, l'Edifici Sud-americana situat al centre de la ciutat, es troba la seu del Centre Internacional d'Idiomes i Cultures.

En els voltants de la Ciutat Universitària es troba l'edifici d'Extensió i la Clínica León XIII, adquirida en el 2007 per la Universitat i administrada per la IPS Universitària. Pròximament es construirà la seu de Postgraus a l'antiga seu del Trànsit Departamental d'Antioquia.

Campus[modifica]

Mapa de la Ciutat Universitària.
Mapa de l'Àrea de la Salut, situat al voltant de l'Hospital Universitari Sant Vicent de Paúl.
Mapa de la Ciutadella Robledo.

Regionalització de la Universitat d'Antioquia[modifica]

L'O. de A. va concentrar les seves instal·lacions a la ciutat de Medellín; però al llarg de les últimes dècades ha madurat emfatitzant el seu caràcter Departamental, i s'ha fixat, dins dels seus propòsits fonamentals, projectar-se a les regions del Departament per oferir el servei de l'educació superior.[cal citació]

Per fer efectiva la seva regionalització, la Universitat va establir en la seva estructura administrativa una unitat organizacional nomenada Adreça de Regionalització, que procedeix com a connexió entre les unitats acadèmiques i administratives i les comunitats regionals, convertint-se en l'entitat universitària encarregada de proposar polítiques, orientar, motivar, promocionar i recolzar la regionalització. A més d'atorgar-se activitats directives i de coordinació, l'Adreça s'encarrega del suport logístic, financer, de gestió i d'assessoria, no només en el nivell directiu de l'estructura universitària, sinó a més, en el nivell operatiu del desenvolupament de les activitats de docència, extensió i recerca.[cal citació]

La Universitat compta amb seus en les localitats d'Embigat, Port Berrío, Amalfi, Segòvia, Yarumal, Santa Fe de Antioquia, Carmen de Viboral, Sonsón, Andes i Turbo, cobrint així totes les regions de Antioquia. Estan inscrits uns 3646 estudiants (2006) en programes de pregrau i 26 en postgraus. Igualment compta amb l'estació piscícola de San José del Nús (corregimiento del municipi de Sant Roque), quatre hisendes situades en els municipis antioqueños de Barbosa, Caucasia, Sant Pere dels Miracles i Santo Domingo, i la Reforestadora Sant Sebastià, localitzada en la depressió momposina.[cal citació] Sedes UdeA-Actualizado.png

Regió Antiocana Seu
Valle de Aburrá Medellín i Envigado
Bajo Cauca Caucasia
Magdalena Medio Puerto Berrío
Nordeste antioqueño Amalfi y Segovia
Norte antioqueño Yarumal
Occidente antioqueño Santa Fe de Antioquia
Oriente antioqueño Carmen de Viboral y Sonsón
Suroeste antioqueño Andes
Urabá Apartadó y Turbo

Consell Superior Universitari[modifica]

El Consell Superior Universitari és el màxim organisme d'adreça i govern de la Universitat.[3] Està integrat pel Governador del departament de Antioquia, qui ho presideix, el Ministre d'Educació Nacional o el seu delegat, un representant del President de la República, i representants del Consell Acadèmic, professors, estudiants, Egressats, sector productiu, exrectors, i el Rector de la Universitat, amb veu i sense vot.[cal citació]

Entre les seves funcions aquesta crear i modificar els estatuts i altres normes universitàries, vetllar perquè la Institució estigui d'acord amb la llei. Aprovar el pressupost. Nomenar al Rector per a un període de tres anys, de candidats presentats pels membres de la Corporació i pel personal universitari. Establir l'estructura organitzativa, amb nivells jeràrquics, competències i funcions, de les unitats de l'àrea administrativa de la Universitat, perquè aquestes constitueixin un suport efectiu a les dependències acadèmiques i cooperin amb elles en les activitats que els són comunes.[cal citació]

Consell Acadèmic[modifica]

El Consell Acadèmic és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat.[4]

Rectoria[modifica]

Paranimf de la Universitat.

El rector és el representant legal i la primera autoritat executiva de la Universitat.[5]

El rector conforma i dirigeix la Dirreció, constituïda a més per: els vicerectors general, de Recerca, de Docència, d'Extensió i Administratiu, així com els directors de l'administració central i el secretari general.[6]

Unitats acadèmiques[modifica]

La Universitat està integrada per 26 unitats acadèmiques dividides en 14 facultats, quatre escoles, quatre instituts i tres corporacions que ofereixen prop de 130 programes de pregrau, i en postgrau, s'ofereixen 23 doctorats, 58 especialitzacions, 46 especialitats mèdiques, 57 mestratges, per a un total de 184 postgraus. El personal docent de la universitat és de 1853 professors (2011) dels quals, 497 són doctorats, 459 tenen una especialització, 727 amb mestratges i 170 pregrau-professional.[cal citació]

Estan inscrits aproximadament 37 032 estudiants (2011), dels quals 34 685 són de pregrau i 2347 de postgrau, no obstant això aquesta informació varia cada semestre.[7][8][Enllaç no actiu]

Facultats Escoles
Facultad de Artes [1] Escuela de Microbiología [2]
Facultad de Ciencias Agrarias [3] Escuela Interamericana de Bibliotecología [4]
Facultad de Ciencias Económicas [5] Escuela de Idiomas [6]
Facultad de Ciencias Exactas y Naturales [7] Escuela de Nutrición y Dietética [8]
Facultad de Ciencias Sociales y Humanas [9] Instituts
Facultad de Comunicaciones [10] Instituto de Educación Física [11]

Arxivat 2008-juliol-5 en la Wayback Machine.

Facultad de Derecho y Ciencias Políticas [12] Instituto de Filosofía [13]
Facultad de Educación [14] Instituto de Estudios Regionales [15]
Facultad de Enfermería [16] Instituto de Estudios Políticos [17]
Facultad de Ingeniería [18] Corporacions
Facultad de Medicina [19] Corporación Académica Ciencias Básicas Biomédicas [20]
Facultad Nacional de Salud Pública [21] Corporación Académica Ambiental [22][Enllaç no actiu]
Facultad de Odontología [23] Corporación Patologías Tropicales [24]
Facultad de Química Farmacéutica [25]

La facultat és la dependència bàsica i fonamental de l'estructura acadèmic administrativa de la Universitat, amb l'autonomia que els estatuts i els reglaments li confereixen per donar-se la seva organització interna, administrar els seus recursos, planificar i promoure el seu desenvolupament, coordinar, dirigir i administrar recerca, docència i extensió, en totes les seves modalitats i nivells. És dirigida pel Degà i el Consell de la Facultat.

La Facultat està constituïda al seu torn, per Instituts o Escoles i per Departaments Acadèmics o Centres. Els Instituts i les Escoles ocupen el primer ordre en l'estructura; els Departaments Acadèmics i Centres, el segon. A més, algunes Escoles i Instituts no pertanyen a cap Facultat, sent autònoms i independents gairebé com qualsevol facultat i cadascun està dirigit per un Director.

Admissió [cal citació][modifica]

L'admissió a la universitat està dividida en dos processos diferents d'acord amb els nivells educatius, un per a pregraus i uns altres per a postgraus.

Pregrau [cal citació][modifica]

L'admissió per a pregrau s'efectua a través d'un examen de coneixement que es realitza dues vegades a l'any i és administrat pel Departament d'Admissions i Registre, que al seu torn és una dependència de la Vicerrectoria de Docència.

L'examen d'admissió és un instrument amb el qual es mesuren habilitats i coneixements bàsics apresos durant la secundària, així com el coneixement a l'àrea a la qual es desitja presentar. Des de l'examen d'admissió per al semestre 2016-1 s'avalua a l'aspirant pel que fa a la carrera a la qual desitja ingressar.

L'examen consta de dos components: Prova de Competència Lectora (Llengua Materna) amb una ponderació del 50 % de l'examen, Prova de Raonament Lògic (Lògica Matemàtica) amb una ponderació del 50 %.

Per ser admès s'ha de superar un puntuat mínim de cort i a més estar dins del nombre de contingents disponibles per a cada carrera. L'examen d'admissió a la universitat és en extrem competitiu, per punt, la selectivitat en l'ingrés a cadascun dels programes acadèmics és molt alta; en alguns casos, presentant-se la proporció d'aspirants admesos menor al 10 %.

Notes:

  • L'examen és igual per als aspirants de totes les carreres excepte pels de la Facultat d'Arts.
  • En el procés d'admissió no es presta major importància a l'examen d'Estat (prova Saber 11°) aplicat pel ICFES, i no es tenen en compte les qualificacions de batxillerat.

Recerca[modifica]

Seu de Recerca Universitària (SIU)

En el transcurs dels últims anys la Universitat ha incrementat el seu suport a la recerca. Una part dels recursos humans, econòmics i logístics han estat destinats per a tal fi. La Universitat ha creat fons que enforteixen la recerca, tals com: fons de passatges nacionals, fons de passatges internacionals, fons per a dotació d'equips a docents nous, etc., els quals estan adscrits a la Vicerrectoria de Recerca. Altres fons adscrits a la Vicerrectoria de Docència han estat creats també per a la mateixa fi.

A més, el 2004 es va posar en funcionament la Seu de Recerca Universitària –SIU–, l'edifici més important de la universitat per desenvolupar recerca interdisciplinària, en àrees tan diverses com a biotecnologia, química, ciències dels materials, genètica, medi ambient, immunologia, malalties infeccioses i tropicals, entre unes altres.

Tot això ha permès que la Universitat compti amb més de 160 grups de recerca reconeguts per Colciencias, dividits en 91 grups classificats en categoria A, 47 en la categoria B, 23 en la categoria C, i 14 grups Reconeguts.[9][10][11][12] Al voltant de mil projectes de recerca en curs, llancen entre els seus resultats més de 153 publicacions internacionals per any, en revistes científiques tan prestigioses com American Journal of Human Genetics, American Journal of Tropical Medicine and Higiene, Physical Review, Optik, Physica B: Condensed Matter, Optics Communications, entre unes altres. El suport de la Universitat a la recerca també es veu en més de 600 joves investigadors formats; més de 145 000 milions de pesos de recursos empleats en recerca durant l'any 2006, el 50 % dels quals s'obtenen amb recursos externs a la Universitat; més de 300 empreses nacionals i internacionals que financen recerca en la institució; diferents premis nacionals i internacionals; consecució de patents.[13]

Creixement de les publicacions internacionals 1998-2007
Any de publicació 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Núm. de publiciones 87 94 111 107 117 130 148 154 167 159
font:Thomson Scientific (Institute for Scientific Information)

És una de les institucions amb més programes acreditats i reacreditats d'alta qualitat pel Ministeri d'Educació Nacional per mitjà del Consell Nacional d'Acreditació -CNA-. Tot això contribueixen al posicionament de l'O. de A. com una universitat de recerca.

Hospital Universitari de Sant Vicent Fundació[modifica]

Hospital Universitari Sant Vicent de Paúl.
Facultat de Medicina, àrea de la salut.

L'Hospital és una institució privada sense ànim de lucre que presta serveis de salut amb èmfasi en l'atenció del pacient d'alta complexitat, i és una de les institucions de salut més grans i importants del país i de la regió, pionera en nombrosos trasplantaments i on es realitza recerca mèdica d'alt nivell.[cal citació]

Els programes de trasplantaments a l'Hospital, amb el suport acadèmic i de recerca de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Antioquia es van iniciar fa més de trenta anys i des de llavors, els assoliments han estat permanents i per això s'ha posicionat com una de les institucions de trasplantaments més avançades a Colòmbia i Amèrica Llatina.[cal citació]

Canal U[modifica]

El Canal Universitari d'Antioquia (Canal O) és el primer canal de televisió de senyal obert especialitzat en el públic universitari a Colòmbia.[14] Cobreix una àrea de deu municipis de la Vall d'Aburrá, inclosa la ciutat de Medellín, la qual cosa significa que el senyal arriba a més de tres milions d'habitants.[15]

Centre de Ciència i Tecnologia d'Antioquia[modifica]

El Centre de Ciència i Tecnologia d'Antioquia (CTA), és una entitat mixta, sense ànim de lucre, creada amb el suport del Govern Departamental, de Proantioquia, de Colciencias, de diverses universitats incloent l'O. d'A., gremis, fundacions, institucions i empreses privades de Antioquia. La seva seu es troba a l'Edifici Torre d'Argos en ple centre de la ciutat de Medellín.[cal citació]

Edifici Torre d'Argos, seu del CTE.

Museu Universitari[modifica]

El Museu Universitari Universitat d'Antioquia és una institució cultural de caràcter públic, adscrita a la Vicerrectoría d'Extensió de la Universitat; té els seus orígens en dos antics museus universitaris, el de Ciències Naturals, fundat en 1942 pel professor Eduardo Zuluaga, i el d'Antropologia, fundat el 1943 pel professor Graciliano Arcila Vélez; aquests museus van ser fusionats el 1970 mitjançant l'Acord No. 3 expedit pel Consell Superior de la Universitat establint un nou règim administratiu anomenat “Museu Universitari”.[16] La seva seu principal està situada en la Placeta Central de la Ciutat Universitària (Bloc 15) i compta amb 6400 m² d'àrea, també té calmis satèl·lits a l'edifici Sant Ignacio i en la Facultat de Medicina.

Compta amb més de quaranta mil objectes museales distribuïts en les seves sis col·leccions:

  • La Col·lecció d'antropologia exhibeix una col·lecció de 20 000 peces arqueològiques de ceràmica, lítics, petxina, os, metall, cuir, fusta, restes òssies; compte a més amb objectes etnogràfics de la cultura material dels grups i pobles indígenes i afrodescendents.[17] La Col·lecció d'Antropologia ocupa a Colòmbia el primer lloc en ceràmica prehispánica i és la primera col·lecció etnogràfica dels grups afrodescendents.
  • La Col·lecció de Ciències Naturals compta amb 23.888 peces entre animals embalsamats, esquelets, pells d'estudi, minerals, fòssils i il·lustracions científiques, amb les quals es pretén aportar a la conscienciació sobre la importància de la preservació i conservació ambiental, així com la divulgació dels nostres recursos ambientals, especialment de la fauna.[19]
  • Per la seva condició de Col·lecció Patrimonial, està situada a l'Edifici de Sant Ignacio, lloc on va néixer la Universitat fa més de 200 anys. La Col·lecció Història de la Universitat posseeix 952 elements patrimonials i peces representatives dels diferents moments històrics del Departament d'Antioquia.[20] A aquesta Col·lecció també pertanyen l'Arxiu Històric i l'Arxiu Fotogràfic de la Universitat.
  • (Sala ja no present) La sala Galileu Interactiva ofereix una varietat d'elements que permeten al visitant experimentar fenòmens de les Ciències Naturals mitjançant la manipulació dels mateixos. Compta amb més de 70 muntatges i dissenys gràfics sobre diversos temes relacionats amb la ciència tals com: Moviment, termodinàmica, electricitat i magnetisme, ones, òptica, matemàtiques i biologia.[21]
  • La Col·lecció Ésser humà, situada a l'Edifici de Morfologia de la Facultat de Medicina, a l'àrea de la salut, va ser declarat Monument Nacional, està conformada per 250 peces entre preparats permanents, preparats anatòmics: disseccions, proseccions anatòmiques (corts axials), preparats histològics permanents, col·leccions d'ossos i fetus (tècnica de transparentant). Aquesta Col·lecció compta amb dos muntatges: el primer se sensibilització i el segon especialitzat en l'ésser humà. Tots dos busquen aproximar als diferents públics al funcionament i comportament del cos humà.

Biblioteca[modifica]

La Biblioteca Central és la principal i més gran de l'O. d'A., està situada en la Placeta Central de la Ciutat Universitària (Bloc 8), al seu torn, és la més antiga i gran de la ciutat de Medellín i la de major riquesa en col·leccions de llibres i revistes, per a ús d'estudiants i públic en general. Compta amb 12 008  d'àrea, té un catàleg de més de 650 000 textos de consulta.[22] I entre el seu patrimoni té la col·lecció sobre Antioquia més completa de Colòmbia, des del segle XVIII fins avui, i arxius de periòdics nacionals des de mitjan segle xix fins avui. Té una mitjana de 5128 usuaris al dia, atesos per personal especialitzat, format a l'Escola de Bibliotecología de la mateixa universitat. Per Internet s'accedeix a la seva base de dades i al catàleg de noves publicacions, i ofereix servei de va enviar d'articles per correu electrònic.[cal citació]

La biblioteca va sofrir totes les vicissituds d'un agitat segle i de visions personals que no sempre van ajudar al seu desenvolupament, fins que el 1935 es va lliurar l'administració de la biblioteca al Dr. Alfonso Habita Taronger, qui li va donar vida pròpia i la denominació de Biblioteca General, oberta a l'ús de la comunitat estudiantil de la ciutat.[cal citació]

Teatre Universitari[modifica]

Compta amb una àrea de 4362 m², amb capacitat per 1500 persones i un hall per a exposicions. El teatre pot ser utilitzat per les dependències de la Universitat, institucions afins a la labor de la Universitat, i el públic en general. A l'any es realitzen més de 330 activitats culturals a les quals assisteixen prop de 183.806 persones.[cal citació]

Editorial Universitat d'Antioquia[modifica]

L'Editorial Universitat d'Antioquia, és l'empresa editora de la Universitat, té com a objectiu fer públiques les millors produccions científiques i culturals punt de la Institució com d'altres sectors del món acadèmic i intel·lectual. Amb aquesta fi proposa, planifica, dissenya, administra i comercialitza projectes editorials, sempre amb una perspectiva de benefici acadèmic, social i cultural.[cal citació]

Alguns llibres publicats per l'Editorial UdeA.

Emissora Cultural[modifica]

L'Emissora Cultural Universitat d'Antioquia és una radio estació de caràcter cultural i acadèmic amb seu a l'Edifici Sant Ignacio, està integrada per set estacions, dues d'elles amb seu en Medellín, 1410 AM i 101.9 FM i les restants situades en les subregiones d'Urabá, Baix Cauca, Magdalena Mitjà, Sud-oest i Orienti antioqueños.[23]

Amb l'arribada de l'Emissora Cultural, va sorgir llavors una preocupació per arxivar els sons que fan part de la memòria de la Universitat i de l'Emissora. Per a aquesta raó es va crear la Fonoteca la qual compta amb els mitjans adequats per a la cura i conservació de la memòria sonora, que l'Emissora ha estat recopilant. Són milers d'hores d'enregistrament de conferències, entrevistes, successos, peces musicals, etc. La Fonoteca, s'ha donat a la tasca de registrar i arxivar aquestes veus per preservar-les en el temps i alhora protegir-les de les inclemències del mateix, duent a terme un procés de digitalització de les cintes per conservar el seu so original en formats digitals que siguin de fàcil accés i que perdurin sense posar en risc les cintes originals.[cal citació]

Banda Simfònica Universitat de Antioquia[modifica]

Edifici Sant Ignacio.
Antiga seu de la Facultat de Dret.

La Banda Simfònica Universitat d'Antioquia fundada el 1954, és el conjunt simfònic més antic de la ciutat de Medellín, declarada com a Patrimoni Cultural de la Ciutat. Es troba adscripta a la Facultat d'Arts de la Universitat i té com a seu el Teatre Universitari. La componen 46 músics (entre els quals es troben professors i estudiants), 15 d'ells pertanyen també a l'Orquestra Filharmònica de Medellín. L'agrupació ha gravat tres discos llarga durada titulats La música colombiana, De Colòmbia per al món i Retreta colombiana. A aquestes produccions se suma el seu primer disc compacte anomenat Música colombiana.[cal citació]

D'aquesta forma, la banda ha estat lligada a la història i al desenvolupament cultural de Medellín i Antioquia, amb els seus continus concerts a la ciutat i els seus desplaçaments a gairebé tots els municipis del Departament. Una de les seves tradicions més conegudes és el seu concert anomenat la "Retreta del Parc", el qual, es realitza en els tres primers diumenges del mes, a les 11.15 a. m. al Parc de Bolívar i l'últim diumenge del mes actuen al Centre Comercial Unicentro, a les 12.30 m.[cal citació]

Universitat d'Antioquia Televisió[modifica]

Universitat d'Antioquia Televisió és la productora de televisió oficial de la Universitat, existeix des de 1982, i les seves instal·lacions es localitzen en el bloc 10 de la Ciutat Universitària. La seva llarga trajectòria li ha permès realitzar aportacions importants per a la construcció i l'enfortiment del primer canal regional de Colòmbia: Teleantioquia, així com per a la creació del primer canal universitari del país: Canal O, del qual, la Universitat és sòcia i gestora juntament amb altres quatre institucions d'educació superior de la ciutat. A més, el seu acompliment li ha significat a la productora importants reconeixements i premis a nivell regional, nacional i internacional, consolidant el seu compromís per la televisió educativa i cultural.[cal citació]

Com a productora universitària de televisió presta serveis d'assessoria i producció en televisió i video, és l'enllaç de la Universitat en el "Comitè de Programació del Canal Universitari de Antioquia", coordina la Xarxa interna de televisió de la Universitat, realitza recerques sobre l'impacte de la televisió en la societat i produeix televisió d'interès públic que s'emet pels canals de televisió pública de Colòmbia. La televisió és a més un escenari permanent de construcció de cultura i una eina útil per projectar la Institució al conjunt de la societat.[cal citació]

Convenis educatius [cal citació][modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. No s'ha de confondre la pronúncia de la paraula Antioquia (Colòmbia), amb la d'Antioquia, (Turquia). En el primer caso l'accent cau sobre la lletra "o", i en el segon cas sobre la segona "i".
  2. Dirección de Relaciones Internacionales (2006). «Estrategia de Internacionalización Universidad de Antioquia» (PDF). Consultat el 30 de desembre de 2008. «Información general de la UdeA».[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  3. Universidad de Antioquia. «Gobierno, Consejo Superior Universitario.». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Gobierno Universitario.» [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  4. Universidad de Antioquia. «Gobierno, Consejo Académico». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Gobierno Universitario.»[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  5. Universidad de Antioquia. «Gobierno, Rector». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Gobierno Universitario.»[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  6. Universidad de Antioquia. «Gobierno-Rectoría». Consultat el 20 de gener de 2008 .[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  7. planeación institucional. «matriculados en 2011». Consultat el 29 de novembre de 2012.[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  8. planeación institucional. «matriculados en 2011». Consultat el 29 de novembre de 2012 .[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  9. Vicerrectoría de Investigación U.deA. «Grupos Categoría A». Consultat el 1 de 18 de 2008. [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  10. Vicerrectoría de Investigación U.deA. «Grupos Categoría B». Consultat el 1 de 18 de 2008 .[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  11. Vicerrectoría de Investigación U.deA. «Grupos Categoría C». Consultat el 1 de 18 de 2008 .[Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  12. Vicerrectoría de Investigación U.deA. «Grupos Reconocidos». Consultat el 1 de 18 de 2008 . [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  13. Universidad de Antioquia. «Grupo de la UDEA radica tres patentes en Estados Unidos». Consultat el 1 de 19 de 2008 . [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  14. Canal Universitario de Antioquia. «Nuestro Canal - Un Poco de Nuestra Historia». Consultat el 21 de gener de 2008. . [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  15. Canal Universitario de Antioquia. «Nuestro Canal - Somos originales». Consultat el 21 de gener de 2008. . [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  16. Museo Universitario. «Reseña Histórica». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario.» [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  17. Museo Universitario. «Colección Antropología descripción». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  18. Museo Universitario. «Colección Artes Visuales descripción». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  19. Museo Universitario. «Colección Ciencias Naturales descripción». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  20. Museo Universitario. «Colección Historia de la Universidad descripción». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  21. Museo Universitario. «Sala Galileo Interactiva descripción». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información del Museo Universitario». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]
  22. Alcaldía de Medellín. {{{títol}}}. Impreso por Especial Impresores, Medellín, pp. 73. ISBN 958-33-5064-8. 
  23. Emisora Cultural Universidad de Antioquia. «Sistema de Radio Educativa». Consultat el 26 de desembre de 2007 . «Información de la Emisora Cultural». [Enllaç no actiu].[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

    • Universidad de Antioquia (1998). Universidad de Antioquia, Historia y Presencia. Editorial Universidad de Antioquia, Medellín. ISBN 958-655-314-0.
    • Vicerrectoría de Extensión - División de Extensión Cultural (2006). Universidad de Antioquia: Culturas y Caminos. Impreso por L.Vieco e Hijas Ltda, Medellín.
    • Suramericana de Seguros (1988). Historia de Antioquia. Editorial Presencia Ltda. (edición especial no tiene ISBN), Medellín.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat d'Antioquia