Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
Modifica dades a Wikidata
El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat.

La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava. Té el seu origen a la Carta de Privilegis i Franqueses (1249) després de la conquesta catalanoaragonesa de Jaume I el Conqueridor, des del principi es va articular sota un sistema de règim municipal, quan aleshores l'illa estava constituïda per un únic municipi.

A principis del segle XIV, la realitat social, econòmica, política i institucional de l'illa havia esdevingut més complexa, això va portar les institucions universals a adaptar-se a noves necessitats però sense contradir disposicions anteriors, especialment va adquirir un caràcter supramunicipal garantint la representació de les viles i es va establir la interlocució directa amb el rei, negociant els subsidis i l'acció legislativa, a vegades només amb el concurs delegat del lloctinent reial o figura equivalent.

Aquest règim presentava algunes característiques com la inexistència de corts o la dicotomia entre Ciutat i Part Forana. La primera qüestió va intentar ser solucionada per Jaume II però la manca de consolidació de la dinastia mallorquina ho va impedir. Per altra part l'embolcall jurídic a la separació entre la ciutat i les viles foranes no va arribar fins a 1315 amb Sanç I.

La base del sistema eren els prohoms que actuaven com a municipi obert i tenien la missió de garantir les llibertats que recollia la Carta. Ben prest varen aparèixer els estaments per raó de treball i dividits ciutadans, cavallers i menestrals. El 1398 la ciutat es divideix en cinc parròquies on s'inscriuen els prohoms i assumeixen la responsabilitat de governar un cop cada cinc anys, el 1439 es va establir el requisit de ser majors de 25 anys.

Les institucions més importants de la universitat mallorquina foren la Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, que era l'òrgan executiu i el Gran i General Consell que era l'òrgan representatiu territorial i estamental. Un cas especial és el del Sindicat Forà que agrupava les institucions d'una universitat separada no subordinada, les viles de Mallorca, però que tenia com principal funció la defensa dels seus interessos tant al Consell com a la Juraria, però no únicament atès que també ho feia en defensa dels seus interessos exclusius davant el rei, amb la qual cosa el seu encaix sota la universitat mallorquina és discutible.

No es trobaven sota la jurisdicció de la Universitat:

  • Els membres actius de l'administració reial i els familiars de la casa del rei.
  • El clergat, si bé podia tenir alguna obligació tributària, i a vegades cooperava en actes universals.
  • Els jueus, que depenien directament del rei i tenien la seva pròpia universitat, l'aljama.

Tampoc existia cap tipus de relació jeràrquica respecte de les universitats de Menorca ni d'Eivissa; tot i això, la major capacitat d'interlocució de la mallorquina amb el rei i els seus funcionaris, feu que els acords legislatius aconseguits pels mallorquins fossin la principal font del dret de les altres illes mitjançant la petició expressa de la transposició de les normes, adaptades si calia. Això feu que la legislació territorial del conjunt de les illes mantingués una alta homogeneïtat. Per contra quan existien disposicions reials que afectaven al conjunt de les illes però tenien mecanismes de supervisió universal, per exemple l'encunyació de la moneda mallorquina, aquesta supervisió sempre era exercida per les institucions de la universitat mallorquina.

Aquest sistema com tot el dret mallorquí va desaparèixer amb els Decrets de Nova Planta (1715).

Institucions principals[modifica | modifica el codi]