Unió Interparlamentària

Unió Interparlamentària
	; Seu de l'IPU a Ginebra (2010) (2010)
Lema	For Democracy. For everyone.
Dades
Tipus	organització intergovernamental
Indústria	Activities of extraterritorial organizations and bodies (en)
Història
Creació	1889, París
Fundador	Frédéric Passy i William Randal Cremer
Activitat
Membre de	IFLA
Governança corporativa
Seu	Grand-Saconnex (Suïssa);
Seu (1921–)	Ginebra (Suïssa);
Lloc web	ipu.org

La Unió Interparlamentària és una organització internacional creada el 1889 per Frédéric Passy (França) i William Randal Cremer (Regne Unit). Fou el primer fòrum permanent de negociacions polítiques multilaterals. Inicialment, l'organització era per a parlamentaris a títol individual, però de llavors ençà s'ha anat transformat a una organització internacional dels parlaments d'estats sobirans. Els parlaments nacionals de 163 països són membres de l'IPU, i 10 assemblees parlamentàries regionals en són membres associats.^[1] L'IPU té l'estatus d'observador permanent a les Nacions Unides i és un òrgan consultiu del Consell Econòmic i Social.

Membres[modifica]

Estats membres[modifica]

La UIP està conformada per la representació dels parlaments dels seus 178 estats membres. Des del 2001, tot Parlament constituït de conformitat amb les lleis d'un Estat sobirà, la població del qual representa i al territori del qual funciona, pot sol·licitar ser membre de la Unió Interparlamentària. Un Grup Nacional que representa un Parlament d'aquest tipus i que està afiliat podrà optar per romandre com a membre de la UIP. Qualsevol Parlament constituït de conformitat amb la llei fonamental d'una entitat territorial la vocació estatal de la qual és reconeguda per les Nacions Unides i que gaudeix de l'estatus d'observador permanent davant de les Nacions Unides, amb drets i privilegis addicionals importants, també pot ser Membre de la Unió Interparlamentària. En els Estats federals, només el Parlament federal pot sol·licitar ser membre a la Unió Interparlamentària. Tot membre de la UIP s'haurà d'adherir als principis de la UIP i complir-ne els estatuts. Les assemblees parlamentàries internacionals, constituïdes en virtut d'un acord internacional per Estats representats a la UIP, poden, si així ho sol·liciten i després de consultar amb els membres interessats de la UIP, seran admeses pel Consell Directiu en qualitat de Membres Associats. Els parlaments d'alguns estats com Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Estats Units, Granada, Illes Salomó, Jamaica, Libèria, Puerto Rico, San Cristóbal i Nieves, entre d'altres, no són membres de la Unió Interparlamentària Mundial per decisió pròpia. Així mateix, la Unió Interparlamentària Mundial ha estès la invitació als parlaments d'estats amb reconeixement limitat, zones en disputa o autogoverns com Azad Cachemira, Aksai Chin i/o Sahara Occidental, però aquests parlaments no han accedit a integrar-se a l'organisme per conflictes interns.^[2]UIP^[3]^[4]

Parlaments regionals[modifica]

Actualment hi ha dotze parlaments regionals associats a la UIP, que són els següents:^[3]

Assemblea Interparlamentària de la Comunitat d'Estats Independents
Assemblea Legislativa d'Àfrica Oriental (EALA)
Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE)
Assemblea Parlamentària de la Cooperació Econòmica del Mar Negre (PABSEC)
Comitè Interparlamentari de la Unió Econòmica i Monetària d'Àfrica Occidental (UEMOA)
Parlament Andí
Parlament Àrab
Parlament Centroamericà (PARLACEN)
Parlament de la Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central (CEMAC)
Parlament de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO)
Parlament Europeu (PE)
Parlament Llatinoamericà i del Carib (PARLATINO)^[2]^[3]^[4]

Conferències[modifica]

L'Assemblea d'IPU (anteriorment anomenada Inter-Conferència Parlamentària) és el cos estatutari principal que expressa les vistes del Inter-Unió Parlamentària en assumptes polítics.^[5]

#	Estat	Any
1st	Paris, France	1889
2nd	Londres, United Kingdom	1890
3rd	Rome, Italy	1891
4th	Bern, Switzerland	1892
5th	The Hague, Netherlands	1894
6th	Brussels, Belgium	1895
7th	Budapest, Hungary	1896
8th	Brussels, Belgium	1897
9th	Christiania, Norway	1899
10th	Paris, France	1900
11th	Vienna, Austria	1903
12th	St. Louis, United States	1904
13th	Brussels, Belgium	1905
14th	London, United Kingdom	1906
15th	Berlin, Germany	1908
16th	Brussels, Belgium	1910
17th	Geneva, Switzerland	1912
18th	The Hague, Netherlands	1913
19th	Stockholm, Sweden	1921
20th	Vienna, Austria	1922
21st	Copenhagen, Denmark	1923
22nd	Bern, Switzerland	1924
23rd	Washington, D.C., United States Ottawa, Canada	1925
24th	Paris, France	1927
25th	Berlin, Germany	1928
26th	London, United Kingdom	1930
27th	Bucharest, Romania	1931
28th	Geneva, Switzerland	1932
29th	Madrid, Spain	1933
30th	Istanbul, Turkey	1934
31st	Brussels, Belgium	1935
32nd	Budapest, Hungary	1936
33rd	Paris, France	1937
34th	The Hague, Netherlands	1938
35th	Oslo, Norway	1939
36th	Cairo, Egypt	1947
37th	Rome, Italy	1948
38th	Stockholm, Sweden	1949
39th	Dublin, Ireland	1950
40th	Istanbul, Turkey	1951
41st	Bern, Switzerland	1952
42nd	Washington, D.C., United States	1953
43rd	Vienna, Austria	1954
44th	Helsinki, Finland	1955
45th	Bangkok, Thailand	1956
46th	London, United Kingdom	1957
47th	Rio de Janeiro, Brazil	1958
48th	Warsaw, Poland	1959
49th	Tokyo, Japan	1960
50th	Brussels, Belgium	1961
51st	Brasilia, Brazil	1962
52nd	Belgrade, Yugoslavia	1963
53rd	Copenhagen, Denmark	1964
54th	Ottawa, Canada	1965
55th	Tehran, Iran	1966
56th	Lima, Peru	1968
57th	New Delhi, India	1969
58th	The Hague, Netherlands	1970
59th	Paris, France	1971
60th	Rome, Italy	1972
61st	Tokyo, Japan	1974
62nd	London, United Kingdom	1975
63rd	Madrid, Spain	1976
64th	Sofia, Bulgaria	1977
65th	Bonn, Germany	1978
66th	Caracas, Venezuela	1979
67th	Berlin, East Germany	1980
68th	Havana, Cuba	1981
69th	Rome, Italy	1982
70th	Seoul, South Korea	1983
71st	Geneva, Switzerland	1984
72nd	Geneva, Switzerland	1984
73rd	Lomé, Togo	1985
74th	Ottawa, Canada	1985
75th	Mexico city, Mexico	1986
76th	Buenos Aires, Argentina	1986
77th	Managua, Nicaragua	1987
78th	Bangkok, Thailand	1987
79th	Guatemala City, Guatemala	1988
80th	Sofia, Bulgaria	1988
81st	Budapest, Hungary	1989
82nd	London, United Kingdom	1989
83rd	Nicosia, CyprusCyprus	1990
84th	Punta del Este, Uruguay	1990
85th	Pyongyang, North Korea	1991
86th	Santiago, Chile	1991
87th	Yaoundé, Cameroon	1992
88th	Stockholm, Sweden	1992
89th	New Delhi, India	1993
90th	Canberra, Australia	1993
91st	Paris, France	1994
92nd	Copenhagen, Denmark	1994
93rd	Madrid, Spain	1995
94th	Bucharest, Romania	1995
95th	Istanbul, Turkey	1996
96th	Beijing, China	1996
97th	Seoul, South Korea	1997
98th	Cairo, Egypt	1997
99th	Windhoek, Namibia	1998
100th	Moscow, Russia	1998
101st	Brussels, Belgium	1999
102nd	Berlin, Germany	1999
103rd	Amman, Jordan	2000
104th	Jakarta, Indonesia	2000
105th	Havana, Cuba	2001
106th	Ouagadougou, Burkina Faso	2001
107th	Marrakesh, Morocco	2002
108th	Santiago, Chile	2003
109th	Geneva, Switzerland	2003
110th	Mexico, Mexico	2004
111th	Geneva, Switzerland	2004
112th	Manila, Philippines	2005
113th	Geneva, Switzerland	2005
114th	Nairobi, Kenya	2006
115th	Geneva, Switzerland	2006
116th	Nusa Dua, Bali, Indonesia	2007
117th	Geneva, Switzerland	2007
118th	Cape Town, South Africa	2008
119th	Geneva, Switzerland	2008
120th	Addis Ababa, Ethiopia	2009
121st	Geneva, Switzerland	2009
122nd	Bangkok, Thailand	2010
123rd	Geneva, Switzerland	2010
124th	Panama city, Panama	2011
125th	Bern, Switzerland	2011
126th	Kampala, Uganda	2012
127th	Quebec, Canada	21–26 octubre 2012
128th	Quito, Ecuador	22–27 març 2013
129th	Geneva, Switzerland	7–9 octubre 2013
130th	Geneva, Switzerland	16–20 Març 2014
131st	Geneva, Switzerland ^[6]	12–16 octubre 2014
132nd	Hanoi, Vietnam	29 març–1 abril 2015