Untriuni
Untriuni | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
131Utu
| ||||||
| ||||||
Aspecte | ||||||
desconegut | ||||||
Propietats generals | ||||||
Nom, símbol, nombre | Untriuni, Utu, 131 | |||||
Grup, període, bloc | 1, 8, g | |||||
Pes atòmic estàndard | desconeguda | |||||
Configuració electrònica | - - Configuració electrònica de Untriuni | |||||
Propietats físiques | ||||||
Propietats atòmiques |
L'Untriuni o untriunium (símbol Utu) és el nom sistemàtic donat per la IUPAC a l’hipotètic element químic amb Nombre atòmic 131.
Aquest element del 8è període de la taula periòdica pertanyeria a la família dels superactínids i formaria part dels elements del bloc g. La seva configuració electrònica seria, per aplicació de la regla de Klechkowski, [Og] 8s² 5g11, però es va calcular, tenint en compte les correccions induïdes per la cromodinàmica quàntica i la distribució relativista de Breit-Wigner (en),[1] en particular en la forma [Og] 8s² 8p² 6f³ 5g⁶, o [Og] 8s² 8p² 6f² 5g7 pel mètode Dirac-Fock-Slater.[2]
A mesura que s’allunya de l'illa d’estabilitat (no superior a Z ≈ 127), els àtoms sintetitzats haurien de ser extremadament inestables, fins al punt que Z ≈ 130 se cita amb freqüència com a límit "experimental". A l'existència pràctica d'aquests elements;[3] per tant, no és segur que l'element 131 es pugui detectar algun dia amb eficàcia.
Referències
[modifica]- ↑ Koichiro Umemoto et Susumu Saito «Electronic Configurations of Superheavy Elements» (en anglès). Journal of the Physical Society of Japan, 65, 1996, pàg. 3175-3179. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2021. DOI: 10.1143/JPSJ.65.3175 [Consulta: 5 juliol 2011].
- ↑ (anglès) Burkhard Fricke i Gerhard Soff, Dirac-Fock-Slater calculations for the elements Z = 100, fermium, to Z = 173. Atomic Data and Nuclear Data Tables, volume 19, numéro 1, 1977-01, gener 1977. DOI 10.1016/0092-640X(77)90010-9, Bibcode 1977ADNDT..19...83F
- ↑ Encyclopaedia Britannica : article « Transuranium Element», del qual la secció breu « End of Periodic Table » al final de l'article situa entre 170 i 210 el nombre límit de protons que es poden contenir al mateix nucli, però al voltant del 130 el límit efectiu més enllà del qual els àtoms deixarien de ser observables.
Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Elements del grup 8 de la taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
119 | 120 | ||||||||||||||||||||||||||||||
121 | 122 | 123 | 124 | 125 | 126 | 127 | 128 | 129 | 130 | 131 | 132 | 133 | 134 | 135 | 136 | 137 | 138 | 139 | 140 | 141 | 142 |