Uqba ibn Nafi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaUqba ibn Nafi
Statue de Okba ibn Nafi al Fihri en Algérie.jpg
Nom original عقبة بن نافع الفهري‎
Dades biogràfiques
Naixement 622 (Gregorià)
la Meca
Mort 683 (Gregorià) (60/61 anys)
Sidi Okba Tradueix
Religió Islam
Activitat professional
Ocupació Cap militar
Obra
Obres destacades Gran Mesquita de Kairuan
Modifica dades a Wikidata

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi —en àrab عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī— (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord. És considerat un company de Mahoma.[1]

Era nebot per part de mare d'Amr ibn al-As, el conqueridor d'Egipte. El 642 va participar en l'expedició del seu oncle a Cirenaica, arribant a la ciutat de Barca, sent enviat cap al Fezzan fins a Zawila, on va restar un cert temps. El 646 i 648 va participar en la campanya contra el bizantí Gregori d'Àfrica que va dirigir Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh.

Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot el comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus berbers del sud de Trípoli de Líbia i va ocupar Jarma, capital del Garamants, i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir Kuwar, a mig camí entre Fezzan i el llac Txad. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a Ghadames, Gafsa i Kastiliya, llocs que va conquerir; les fonts bizantines parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a Kastiliya, a la província bizantina de la Bizacena, que prengué el nom d'al-Qayrawan (Kairuan), renunciant al que havia construït el governador d'Ifriquiya Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà.

El 673 o 674 fou cessat com a governador d'Ifriquiya pel califa Muawiya I i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, Maslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat Abu-l-Muhàjir Dinar (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a Tlemcen i buscant l'aliança dels berbers contra els afàriqa o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar al cap berber dels awraba Kusayla (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió a l'islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a Abu-l-Muhàjir Dinar i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de Kairuan precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant als berbers i bizantins al Zab i a Tahart, va seguir cap a l'oest i va arribar a Tànger que li va entregar un cap berber local anomenat Ilyan (el comte Olban o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la península Ibèrica i llavors va girar cap al sud cap al massís Zarhun entrant a Volúbilis (Walila), creuant l'Atles Mitjà i marxant pre la regió del Draa fins al Sus i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels berbers masmuda de l'Atles i Anti Atles fins a Tarudant. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als bizantins, va començar a organitzar la resistència berber. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; en arribar a Tubna (Thubunae) al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'Aurès (Awras); a Tahudha (Thabudeos) al sud-est de Biskra, el seu exèrcit reduït fou atacat i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba.

Referències[modifica]