Urani-233

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urani-233
FLiBe-Solid.gif

Una ampul·la que conté peces solidificades d'una barreja de
FLiBe i de tetrafluorur d'urani-233.

General
Nom, símbol Urani-233,233U
Neutrons 141
Protons 92
Dades dels núclids
Semivida 159.200 anys
Isòtops pare 237Pu (α)


233Np (β+)
233Pa (β)

Productes de desintegració 229Th

L'urani-233 és un isòtop de l'urani físsil que prové del tori-232 com a part del cicle de combustible nuclear de tori. L'urani-233 fou investigat per utilitzar-lo en armes nuclears i com a combustible nuclear; tanmateix, mai fou usat en armes nuclears ni comercialitzat com a combustible nuclear.[1] Sí que ha estat utilitzat amb èxit, però, en reactors nuclears. Té una semivida de 159.200 anys.

L'urani-233 és produït per la irradiació neutrònica de tori-232. Quan el tori-232 absorbeix un neutró, esdevé tori-233, que té una semivida de tan sols 22 minuts. El tori-233 es desintegra en protoactini233 mitjançant la desintegració beta. El protoactini-233 té una semivida de 27 dies i pateix desintegració beta per donar urani-233.

233U sol fissionar-se en absorció neutrònica però de vegades reté el neutró i esdevé urani-234. La proporció captura-fissió és menor que en els altres dos combustibles físsils principals, l'urani-235 i el plutoni-239; també és menor que la del plutoni-241, però és derrotat pel difícil de produir neptuni-236.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. W. Forsburg and L. C. Lewis. «Uses For Uranium-233: What Should Be Kept for Future Needs?» (en anglès). ORNL-6952. Oak Ridge National Laboratory, 1999-09-24.