Urbici de Nocito

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Urbici de Nocito
100.Ermita de Sant Úrbez.jpg
Ermita de San Urbez, al congost de Vellos
Dades biogràfiques
Naixement Urbitius, Urbex, Urbez (aragonès)
ca. 703
Bordeus (Aquitània, actual França)
Mort 802
Prop de Nocito (Nueno, Serra de Guara, Foia d'Osca, Aragó)
Sepultura Santuari de San Urbez de Nocito (restes desaparegudes en la seva majoria en 1936); relíquies a Santa Maria de Serrateix
anacoreta
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge San Urbez de Nocito, ermita de San Urbez (Valle de Añisclo); Santa Maria de Serrateix
Festivitat 15 de desembre; a Serrateix: 6 d'agost
Modifica dades a Wikidata

Urbici, conegut a Osca com a Urbez (Bordeus, ca. 703 - Nocito, Serra de Guara, Osca, 802) fou un eremita. És venerat com a sant a les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu nom pot significar en basc o gascó antic "camí de perfecció" (ur/or, perfecció; bide, camí). Urbici va néixer, segons la tradició, a Bordeus, de mare cristiana, Astèria, i pare pagà. Aviat va quedar orfe, cap als tretze anys, quan el seu pare va morir en 731 en una batalla contra els musulmans que havien conquistat el ducat franc d'Aquitània. En la campanya, els àrabs van prendre presoners Urbici i Astèria, que foren portats a al-Andalus.

Visqueren captius a Galícia, on Astèria va morir i Urbici feia de servent a una família, que finalment l'alliberà. El jove atribuí l'alliberament a la intercessió dels sants màrtirs Just i Pastor, i va voler-ne visitar el santuari a Alcalá de Henares. En veure-hi l'abandó del santuari dels nens màrtirs, es va proposar de rescatar els cossos dels sants i va traslladar-los al nord, volent portar-los a Bordeus. En arribar a Osca, però, hi va deixar part de les relíquies.

Després va tornar a les terres pirinenques d'Osca, vivint com a anacoreta en coves i treballant de pastor, primer a la rodalia del Mont Perdut (una cova de Congosto d'as Cambras o congost del Vellos, a la vall de Vió); a Ribera de Fiscal, a l'actual Sobrarb després i, finalment, a la Serra de Guara, on l'abat de San Martín d'Assan el va ordenar prevere. Es va retirar a viure a Nocito, al vessant nord de la Serra de Guara (comarca del Serrablo), a la muntanya Airal, fent-hi vida eremítica i pasturant ramats.

Hi morí en llaor de santedat, ja gran i, segons la tradició, als cent anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos fou sebollit i, dos segles després, s'hi construí el santuari de San Úrbez de Serrablo, prop de Nocito. Venerat a la comarca i tret en processó en èpoques de sequera, el cos fou destruït en l'incendi que arrassà l'església en 1936, conservant-se'n unes poques restes.

Al monestir de Santa Maria de Serrateix es veneren, des de la seva fundació en 941, relíquies de Sant Urbici, que va donar nom al monestir, de Santa Maria i Sant Urbici. Val a dir que el monestir benedictí fou una fundació de monjos de Nocito, que hi portarien el culte i algunes relíquies del sant eremita aragonès. La festivitat del sant a Serrateix, el 6 d'agost, vincula el sant venerat amb els sants Just i Pastor, la festivitat dels quals és aquest dia, la qual cosa confirma la identitat amb el sant aragonès, principal promotor de la devoció als sants nens.

No obstant això, l'oblit dels orígens va fer que s'assimilessin les restes de Serrateix a altres persones: el bisbe Urbici d'Urgell, un bisbe de Bordeus o, com a desdoblament, un hipotètic màrtir local, que hauria nascut i hauria estat mort a la rodalia del monestir, on la tradició assenyala el Roc de Sant Urbici com a lloc del seu martiri.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]