Urraca de Portugal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1148  Coïmbra (Portugal) | ||
| Mort | 16 octubre 1188 (39/40 anys) Wamba | ||
| Sepultura | Santa María de Wamba | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monja | ||
| Altres | |||
| Títol | Llista de consorts de Lleó Infanta de Portugal Reina consort | ||
| Família | Dinastia Borgonya | ||
| Cònjuge | Ferran II de Lleó (1165 (Gregorià), 1165 (Gregorià)–1175 (Gregorià)), nul·litat matrimonial | ||
| Fills | Alfons IX de Lleó | ||
| Pares | Alfons I de Portugal i Mafalda de Savoia | ||
| Germans | Sanç I de Portugal Alfons de Portugal Teresa de Portugal Mafalda de Portugal i de Savoia Sança Alfons Pere Alfons de Portugal Enric de Portugal Urraca Afonso de Portugal | ||
 | |||
Urraca de Portugal (Coïmbra, 1148 - Wamba, 16 d'octubre de 1188), també anomenada Urraca Alfons,[1] va ser infanta de Portugal i reina consort de Lleó de 1165 a 1175, pel seu matrimoni amb Ferran II de Lleó.
Va néixer vers 1151. Era la més gran de les filles d'Alfons I, primer rei de Portugal, i de la seva esposa Mafalda de Savoia.[2][3] Va ser elegida com a esposa de Ferran II de Lleó, un intent de resoldre les tensions frontereres entre els dos regnes, ja abordats a la Pau de Lérez, si bé després del casament van continuar les hostilitats, per exemple quan Ferran va capturar el rei Alfons a Badajoz el 1168.[1] Es desconeix la data exacta del matrimoni, Salazar la situa entre el maig i el juny de 1165.[2] Urraca i Ferran eren cosins segons, com a nets de les germanes Urraca i Teresa, filles d'Alfons VI, pel que estaven emparentats en tercer grau de consanguinitat, pel que la unió estava prohibida segons el Dret Canònic.[1]
Es coneixen poques dades d'Urraca com a reina. L'únic fill que va tenir va ser el futur Alfons IX de Lleó, nascut el 1171.[3] No es coneixen altres fills del matrimoni. El casament va ser anul·lat per ordre papal el 1175, després de descobrir-se que no s'havia obtingut una dispensa.[1] Malgrat tot, Urraca va romandre al regne de Lleó, i va ser recollida per l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i va seguir la vida del seu fill fins a la seva mort a inicis de segle XIII.[3] Segons Flórez, la reina es va fer religiosa d'aquest orde i després de la mort de Ferran II (1188), va tornar a la cort.[1] Tanmateix, segons Salazar, la reina va morir a Wamba el 16 d'octubre de 1188 i va ser enterrada al monestir de San Juan Bautista d'aquesta localitat.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 319-326.
- 1 2 3 Salazar y Acha, Jaime. «Urraca de Portugal» (en castellà). Historia Hispánica. Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 3 Lopes, Maria Antónia; Raviola, Blythe Alice. Portugal e o Piemonte: a casa real portuguesa e os Sabóias (en castellà). Coïmbra: Universidade de Coimbra, 2012, p. 35-36.