Ussèl (municipi de Corresa)

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaUssèl
Blason Ville fr Ussel (Corrèze).svg
UsselChateaudelaBorde.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map commune FR insee code 19275.png Modifica el valor a Wikidata
 45° 32′ 53″ N, 2° 18′ 33″ E / 45.5481°N,2.3092°E / 45.5481; 2.3092Coord.: 45° 32′ 53″ N, 2° 18′ 33″ E / 45.5481°N,2.3092°E / 45.5481; 2.3092
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentCorresa
DistricteDistricte d'Ussel
CantóCantó d'Ussel Est Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total9.358 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat185,79 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Ussel Modifica el valor a Wikidata
Superfície50,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud588 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal19200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webussel19.fr Modifica el valor a Wikidata

Ussel (francès) o Ussèl (occità) és un municipi francès al departament de la Corresa, a la regió de la Nova Aquitània.

Història[modifica]

Rellotge de sol de paret al centre d'Ussel

L'origen d'Ussel es remunta a l'època gal·la (Edat del Ferro), quan el lloc de la Corresa formava part integrant de les civitates (ciutat o territori) dels lemovices.[1] A més, el seu nom, com els seus homònims situats als departaments de Cantal, Lot i Allier, probablement prové del gal ∗uxello-, o ∗uxo-, que significa "alt" o "elevat",[2] adjectiu que qualifica aquest lloc elevat situat entre Diège i Sarsonne o qualificant una divinitat celta coneguda sota el teònim d'Uxisama (vegeu Oisseau-le-Petit).[3][2] Aleshores el lloc va ser defensat per l’oppidum de Charlat també anomenat Camp du César[4][1] · .[5]

L'any 1371 Duguesclin visità Ussel.[6]

Des del segle XVII fins al XVIII Ussel va ser una població dedicada a la carnisseria i les seves activitats derivades, entre les quals l'adoberia, que va donar el sobrenom de “pelauds” als seus habitants.[7]

L'any 1944, en el moment del desembarcament de Normandia, la ciutat va viure la massacre d'Ussel. Una companyia del primer regiment de França estava estacionada a l'escola primària superior i una guarnició alemanya de 180 homes pertanyents al 95è regiment de seguretat[8] a l'escola Jean-Jaurès. Aquesta guarnició estava formada principalment per joves reclutes de Reichenberg. Els alemanys, sentint-se amenaçats, es van posar sota la protecció del 1r Regiment de França.

Demografia[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 007 3 036 2 930 3 472 3 963 4 135 4 168 4 263 4 306
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 022 3 874 4 029 3 830 4 231 4 534 5 252 4 832 4 843
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4 693 4 748 4 979 5 520 6 120 6 235 6 275 7 050 7 088
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
7 655 8 218 10 664 11 765 11 448 10 753 - - -
2016 2018 - - - - - - -
- - - - - - - - -


Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
-1884 Louis Laumond
1934-1965 François Var SFIO
1965-2001 Henri Belcour RPR
2001-2008 Laurent Chastagnol UMP
2008-2014 Martine Leclerc PS
2014-2020 Christophe Arfeuillere UMP

Agermanaments[modifica]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ussèl
  1. 1,0 1,1 Aylwin Cotton, M.; Frere, Sheppard «Enceintes de l'Âge du Fer au pays des Lémovices.» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 19, fascicule 1, 1961, p. 34 - 42. DOI: 10.3406/galia.1961.2314..
  2. 2,0 2,1 Roger, Brunet. «Se situer». A: Trésor du terroir. Les noms de lieux de la France (en francès). CNRS Editions, 2016, p. 99 - 100. .
  3. Nègre, Ernest. «Noms de peuples gaulois 2421-2546». A: Toponymie générale de la France (en francès). Librairie Droz, 1 de gener del 1990, p. 162. 
  4. Oppidum dit du Camp de César au Charlat
  5. Desbordes, Jean-Michel «Les fortifications du Second Âge du Fer en Limousin. caractères et fonctions» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 43, fascicule 1, 1985, p. 31 - 42. DOI: 10.3406/galia.1985.2820.
  6. Antignac, Jean-Louis «Saint-Yrieix-Le-Dejalat (Corrèze). Motte de Montamar» (en francès). Archéologie médiévale, 11, 1981, p. 307.
  7. Le site Itinéraire bis.
  8. Serge. Les indomptables. Edmond et Marie Michelet (en francès). Paris: Éditions Nouvelle Cité, 2020, p. 65. ISBN 978-2-37582-108-4.