Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura

Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 2

Elizabeth Scheu Close

Elizabeth Scheu Close (Viena, 4 de juny de 1912 - Minneapolis, 29 de novembre de 2011), va ser una arquitecta austríac-americana, possiblement la primera dona amb llicència per exercir l'arquitectura a Minnesota, i a més va ser la primera dona a rebre el la Medalla d'Or al Mèrit de la American Institute of Architects de Minnesota, l'any 2002, per la seva trajectòria professional.

Biografia

Elizabeth Scheu es crià a Viena, Àustria, i va créixer a la casa familiar dels seus pares (Gustav Scheu, advocat i regidor, promotor del moviment de les Ciutats Jardí i actiu impulsor noves reformes per a l'habitatge; la seva mare, Helene Scheu-Riesz, escriptora, editora i publicista de llibres per a nens), que havia estat dissenyada per Adolf Loos. Aquesta casa és un dels exemples de l'arquitectura de Loos, formant part els anals de la història de l'arquitectura, i va exercir un paper important en la desig de Lisl, com així era coneguda Elizabeth, de dedicar-se a l'arquitectura.

Va iniciar la seva educació arquitectònica en la Technische Hochschule de Viena, però amb l'augment de les tensions polítiques i l'ascens al poder dels nazis, Lisl va abandonar Àustria en 1932. Gràcies a Edward Filene, magnat americà amic de la família i visitant freqüent de la Casa Scheu, es trasllada a Estats Units i es matricula en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) on va obtenir el seu “Bachelor in Architecture “ en 1934 i el seu “Master in Architecture” en 1935. Va ser l'única dona a la seva classe de l'escola de postgrau, on va conèixer a Winston A. Close (nascut en Appleton, Minnesota), conegut com "Win", que es convertiria primer en el seu soci arquitectònic i més tard en el seu marit.

En acabar en el MIT, Win Close, va ser contractat per la signatura Minneapolis Magney i Tusler; mentre que Lisl va descobrir que les empreses d'arquitectura no tenien cap interès a contractar a dones com a arquitectes. Al final va aconseguir un contracte amb Richard Neutra. Però al poc temps, en 1935, Oskar Stonorov la va contractar per treballar en Westfield Acres, un projecte d'habitatge públic PWA en Camden, Nova Jersey. En 1936 Winston Close li va informar de l'oportunitat d'unir-se a la signatura de Magney i Tusler a Minneapolis i treballar en Sumner Field, un projecte WPA, treball que va aconseguir i es va reunir amb ell.

En 1938 Lisl i Win van obrir la signatura Scheu & Close (més tard Close Associates) a Minneapolis i dos mesos més tard, es van casar.

La seva signatura va destacar en els dissenys d'habitatges, tant públiques com a privades, complexos mèdics i el Gray Freshwater Biological Institute en Lake Minnetonka, que va obtenir el Premi d'Honor de la Societat d'Arquitectes de Minnesota. Els seus projectes es caracteritzaven per plantes lliures i funcionals, dobles altures i amplis finestrals tant horitzontals com a verticals; que proporcionaven una gran  il·luminació interna dels espais, que a més moltes vegades s'accentuava per llum directa a través de lluernes, o llum diàfana provinent de terrasses i corredors amb teulada; la mescla de materials com el maó de fang, la  fusta i els blocs de concret, era utilitzada indistintament tant en interiors com en exteriors, sempre amb elegància i sense ornaments. També es van introduir al món del disseny de mobiliari, especialment destinat als habitatges que projectaven. A més, realitzaven els seus treballs amb pressupostos accessibles. Cal destacar entre els seus projectes la coneguda com a Casa Duff que va guanyar el Twenty Five-Year Award del American Institute of Architects, seccional Minnesota.

Durant la Segona Guerra Mundial, en haver de servir Win en la Marina dels Estats Units, la signatura d'arquitectes de Close va parar temporalment. Lisl Close va ser contractada per la companyia amb seu a Minnesota Page & Hill, que es dedicava a dissenyar habitatges prefabricats. L'empresa va buscar a Lisl en assabentar-se que la fabricació i distribució de cases prefabricades va ser el tema de la seva tesi de pregrau en el MIT. Lisl va dissenyar almenys vint-i-cinc models de cases, Per Page & Hill, cadascun d'ells dissenyat per ser empacat i enviat en un sol camió. Després del conflicte bèl·lic, Win va iniciar una nova etapa com a professor d'arquitectura a la Universitat de Minnesota i aquest càrrec ho compaginava amb el d'arquitecte assessor del campus entre 1950 i 1971, mentre que Lisl va assumir la majoria de les responsabilitats de disseny de Close Associates; la qual cosa compaginava amb la docència a l'Escola d'Art de Minneapolis, ara el Col·legi de Minneapolis d'Art i Disseny, on feia classes de disseny d'interiors.

Tant Win com Lisl Close van ser triats Fellows de la AIA en 1969 i són considerats el primer equip de marit i dona tan honrat. En 2002, als 90 anys, Lisl va rebre la Medalla d'Or de AIA Minnesota, un premi per la trajectòria de tota una vida.

Llegat

Lisl va morir el 29 de novembre de 2011 a l'edat de 99 anys; l'any 2012, per commemorar el centenari del seu naixement, el 4 de juny, va tenir lloc una reunió per celebrar la seva vida, la creativitat i els assoliments.

Amb Winston Close (mort en 1997), espòs i soci durant gairebé 60 anys, va dissenyar més de 300 estructures residencials personalitzades, àmplies i funcionals; de sostre pla, de fusta, blocs de ciment, i maó amb una abundància de vidre; i a més eren assequibles. En un veïnat de Saint Paul van dissenyar en un barri, The Grove, 14 residències, incloent la seva pròpia, per la Unversidad de Minnesota que tenia un dels seus dos campus a la ciutat de Saint Paul.

A més de l'arquitectura residencial, Lisl i Win van dissenyar projectes d'habitatges públics i privades, instal·lacions mèdiques i l'Institut Biològic d'Aigua Dolça Grisa en el Llac Minnetonka, a Navarra, Minnesota.

Com a matrimoni, Lisl i Win van tenir tres fills: Ann, que es va convertir en professora d'alemany en el Col·legi Carleton; Roy que és escriptor i crític de teatre i dansa; i Bob, el fundador de Close Landscape Architecture, que ara treballa amb AECOM Technology Corp. després de dirigir la seva pròpia signatura durant 35 anys.

A més de la seva passió per l'arquitectura, Lisl i Win van compartir la seva afició i amor per la música, tocant ella el violoncel i ell la viola.