Usuària:TutPui/proves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sistema sexe-gènere[modifica]

El sistema sexe-gènere és el sistema social que organitza la societat majoritàriament en dos tipus de persones, dones i homes.[1] És un sistema binari heteronormatiu patriarcal de relacions de poder.

Tal i com va plantejar Gayle Rubin el 1975, el model clàssic del sistema sexe-gènere explica que hi ha dues diferències essencials que defineixen les dones i els homes: el sexe i el gènere. Segons aquest sistema, el sexe fa referència a la biologia, oferint dues possibilitats de corporalitat: femelles i mascles. El gènere fa referència als aspectes de comportament social, oferint també només dues possibilitats d’identitat: dones i homes.[1]

Aquest sistema diem que és normatiu perquè pressuposa que el normal, natural i saludable és que hi hagi una correlació entre sexe femella i gènere femení, i sexe mascle i gènere masculí. Alhora és heteronormatiu perquè també pressuposa una orientació sexual concreta i que aquesta correlació a néixer femella i ser dona s’amplia a sentir atracció sexual exclusivament cap als homes; i néixer mascle, ser home i sentir atracció sexual exclusivament cap a les dones[2]. En els darrers anys s’han introduït altres paràmetres al sistema sexe gènere, tals com l’expressió de gènere. L’expressió de gènere és un concepte descriptiu que ens parla de l’expressió externa i superficial d’una persona, per tant ens parla de com s’interpreta el seu comportament segons les normes socials[3]. L’expressió de gènere ens parla de les pràctiques, no de la forma simbòlica. Per tant l’expressió de gènere dins el sistema normatiu sexe-gènere hauria de correspondre en sexe femella, gènere dona i expressió de gènere femenina, mentre que el sexe mascle hauria de correspondre un gènere home i expressió de gènere masculí. Donat que és un sistema social patriarcal, comparteix amb aquest la jerarquia social de les societats patriarcals, per això diem que és un sistema de relacions de poder, on tot allò assignat al masculí té més valor social que tot allò assignat al femení.[4]

SISTEMA HETERONORMATIU PATRIARCAL SEXE-GÈNERE
SEXE IDENTITAT DE GÈNERE EXPRESSIÓ DE GÈNERE ORIENTACIÓ SEXUAL ORDRE SOCIAL
NORMA

PRESSUPOSADA


Femelles i mascles Dones i homes (Cis) Femení i masculí Heterosexualitat Patriarcat
TRANSGRESSIÓ I

DISCRIMINACIONS

Intersexuals Trans* Diversitat d'expressions de gènere

(androgin, butch, femme, transgènere, ...)

Lesbianes, gais, bisexuals,

pansexuals, asexuals, ...

Feminisme

Problematitzant el sistema sexe biològic[modifica]

El sexe entès com a les característiques biològiques que classifica a les persones en dones i homes entra en curtcircuit amb les persones intersexuals. Les persones que al néixer no se'ls pot assignar un sexe determinat escapen d'aquest esquema, donat que per les seves característiques, diverses, no podem dir si són femelles o mascles, perquè comparteixen característiques biològiques d'ambdues opcions. Les operacions quirúrgiques a les quals són sotmeses les persones intersexuals serveixen per mantenir la divisió de gèneres, per controlar els cossos que surten de la norma.[5] En la nostra societat encara es presenta com una opció impossible d'ésser, impossible de ser viscuda.

I no només les persones intersexuals o trans* pateixen aquests límits normatius dels seus cossos, sinó que totes les persones. Un exemple que exposa Miquel Missé al seu llibre A la conquista del cuerpo equivocado mostra com ningú s'escapa d'aquesta normativitat: qualsevol dona a Espanya pot anar a fer-se un augment de pit a una clínica privada, però si el que volem és treure'ns el pit no ho podem fer si no tenim abans diagnosticat un trastorn d'identitat de gènere. Una dona pot feminitzar lliurement el seu cos, però no està permès en una dona masculinitzar-lo[3]. És evident que hi ha infinitats de cossos femella, amb més o menys pit, inclús sense pit, de la mateixa manera que hi ha infinitats de cossos mascle amb més o menys pit; hi ha molts homes que tenen molts més pits que la majoria de dones. Homes i dones tenim pits. Inclús s'han donat casos d'homes que han produït llet. Mentre els pits de les dones estan sexualitats, els dels homes no.[6]

Michel Foucault, Sílvia Federicci entre d'altres han explicat com el pas del feudalisme al capitalisme va requerir una nova conceptualització dels cossos[7] [8]. Aquests discursos han anat configurant el nostre pensament i adaptant les identitats de les persones a la norma social imposada i naturalitzada, a partir de discursos mèdics i científics, sumats als religiosos i patriarcals previs.[9]

Per tant l'actual concepció rígida del cos que tenim actualment no sempre ha estat així, i també pot variar d'una cultura a una altra. Al llarg de la nostra vida modelem els nostres cossos per adaptar-los als patrons normatius, en la majoria d'actes que fem al llarg del dia, des d'infants i durant tota la vida. El procés adaptatiu és continu, i requereix gran esforç per part de les persones.[10]

La doctora en filosofia i professora de biologia i estudis de gènere a la Universitat Brown dels Estats Units, Anne Fausto-Sterling, descriu el sexe de les persones, no com un binomi estàtic, blanc o negre, sinó com una escala gradual que va d'un extrem a l'altre.[5]

Problematitzant el concepte gènere[modifica]

Des de la sociologia i les ciències socials, definim gènere com la forma en què totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen l'home i la dona. El gènere l'elabora la societat i ens ensenya a ser dones i homes, i quines funcions, actituds, valors i relacions s'han d'establir entre nenes i nens, dones i homes. El gènere és una definició de les dones i els homes, construït socialment i amb clares repercussions polítiques. El gènere de les persones no té un origen biològic, innat, sinó que l'elabora la societat. [11] [12]

En funció de si se'ns ha assignat al néixer que som femelles o mascles, el gènere ens ensenya a com hem de ser, què ens ha d'agradar, com ens hem de comportar, parlar, quin to usar, com riure, com asseure'ns, quina posició corporal prendre, com relacionar-nos amb les altres persones, com apropar-nos o no als altres, quin contacte hem de tenir amb els altres, com mirar, quins gustos tenir, quins esports tenir preferència a practicar, com vestir-nos, quina talla tenir, com modelar el nostre cos, tenir o no pel facial, pèl a les cames, o altres parts del cos, la talla dels pits, quins espais podem ocupar, com els podem ocupar, per quines activitats hem de tenir preferència, quines estem més capacitades per desenvolupar, estudiar, treballar..., en definitiva, condiciona les nostres identitats en tots els sentits.[13]

El gènere s'aprèn, i molt més aviat del que ens pensem. Hi ha nombrosos estudis que mostren com fins i tot des del ventre de la mare ja fem una socialització diferencial de gènere en funció de si és un nadó reconegut com a mascle o femella a través de les ecografies. I la maquinària del gènere durant els primers anys de vida modela les criatures en funció del que la societat espera de les nenes i els nens.[14] [15] [16]

El que significa ser dona o home varia en funció del moment històric i geogràfic. No és el mateix ser dona o home a Barcelona avui dia, que fa dos segles, o fa mil anys, ni tampoc té el mateix significat ser dona o home al nostre entorn cultural o a altres entorns socioculturals del món actual.[17]

Des de l'antropologia i etnologia hi ha nombrosos treballs que mostren altres societats on es permeten o permetien més gèneres, i altres maneres de ser dona o home. Ja des de la primera meitat del segle XX, en una època en què l'Antropologia donava aquesta correspondència com a suposada, l'antropòloga Margaret Mead alertava que no existeix correspondència natural estricta entre sexe i gènere[18]. I molts han sigut els treballs posteriors des d'una visió amb perspectiva de gènere de l'Antropologia, les que han permès posar sobre la taula el biaix androcèntric dels estudis antropològics, i donar llum a aquells on es qüestionava el gènere com a essencialisme de les dones i els homes.[19] [20] [21] [4]

El gènere i els models de conducta que pressuposa, són apresos inconscientment en edats molt primerenques, i estan automatitzats inconscientment. Però l'ésser humà és capaç d'una àmplia gama de conductes, molt més enllà de les limitades pel gènere.[22] [15]

Socialització diferencial de gènere[modifica]

La socialització diferencial de gènere són aquells processos de socialització mitjançant els quals es transmet el que se suposa que és propi de cada sexe. Si volem educar en igualtat real, hem de prendre consciència d’aquesta socialització diferencial de gènere i identificar on es produeix.[14] [15] [23]

Estereotips de gènere[modifica]

Estereotips de gènere són el conjunt de qualitats i característiques psicològiques i físiques que s’assignen de manera diferenciada a homes i dones. Els estereotips de gènere no són inamovibles, i es modifiquen i evolucionen a la vegada que la societat evoluciona i canvia. [15]


A més, influïts per la jerarquia de gènere, els estereotips masculins tenen una valoració positiva en la societat, vers el femenins que solen estar socialment devaluats.[19]

Rols de gènere[modifica]

Els rols de gènere són aquells comportaments de dones i homes influïts per la vigència dels estereotips.[15]

Problematitzant el sistema sexe-gènere[modifica]

Veiem doncs, com el sistema sexe-gènere és una construcció social, i com a tal, no és un sistema imposat per la natura o la biologia, ni innat de les persones, ans el contrari, hi ha moltes persones que per diverses raons escapen d’aquest sistema normatiu, donat que les correspondències que pressuposa no són una essència de les persones, sinó que estan construïdes socio-culturalment, i varien d’una societat a una altra, d’un moment històric i/o geogràfic a un altre. I com hem vist, no només són construccions socials les correspondències que pressuposa, sinó les pròpies categories de sexe i gènere també ho són.[11]

Per altra banda, la jerarquia social que imposa el patriarcat a través del sistema sexe-gènere ha estat fonament de lluita pel moviment feminista històricament. Encara avui en dia aquesta injusta jerarquia impregna i travessa les nostres identitats i la nostra societat.[24]

Problematitzant la correlació sexe-gènere[modifica]

Hi ha molts estudis que mostren que la correlació entre femella i ser dona, femenina, o entre mascle i ser home, masculí, no és una essència natural, biològica, donada per naixement.[12] [14] [15] A més, les persones trans* problematitzen aquest sistema, l'esbomben, donat que qüestionen aquesta correlació.[3] Hi ha persones que al néixer són reconegudes com a femelles i per tant, dones, però que s'identifiquen com a homes, i alhora hi ha persones que en néixer són reconegudes com a mascles i assignats home, però s'identifiquen amb les dones. De fet la gran majoria de persones senten incomoditats respecte a la identitat de gènere en algun moment de la seva vida, amb més o menys intensitat. No totes les dones són 100% femenines ni tots els homes 100% masculins, tant unes com els altres podem desenvolupar ambdues característiques en la nostra identitat.

Hi ha una socialització diferencial de gènere des de la primera infància, aquest procés inicia inclús abans de néixer.[12] [14] [15] La socialització diferencial de gènere reforça la idea que dones i homes som naturalment diferents, ens agraden naturalment coses diferents, tenim capacitats radicalment oposades, etc. Com es dirigeixen a nosaltres en funció de si ens reconeixen com a nenes o nens, com ens miren, com ens anomenen, en quin to ens parlen, com ens vesteixen, en quins rols ens projecten, quines joguines ens compren, quins colors ens permeten triar, quines expectatives tenen dipositades en cadascú de nosaltres..., i cada acció diària, té una connotació en la identitat de gènere. Tot això forma part del procés de socialització diferencial de gènere, on nenes i nens són educats i emmotllats al sexe i gènere assignat en néixer. Aquest procés és iniciat una etapa de la nostra vida on no som conscients de com ho aprenem, i aquests coneixements van a parar a una part del nostre cervell, inconscient, que després és molt difícil accedir per modificar les conductes o adonar-nos de com els hem adquirit. Hi ha gran quantitat d'estudis que mostren com fem una socialització diferencial de gènere sense ni adonar-nos, d'una manera absolutament inconscient.[22] [15]

Problematitzant la correlació amb orientació sexual[modifica]

Donat que el sistema sexe-gènere suposa que dones i homes som radicalment diferents, amb característiques físiques complementàries i alhora oposades, però no només en l'àmbit corporal o biològic, sinó també psíquiques, emocionals, de gustos, capacitats, rols, etc. que som un la contra de l'altre, també suposa que haurem d'encaixar com un puzle, complementar-nos a la perfecció, naturalment, a tots els nivells, també sexualment. Ens construïm per encaixar a la perfecció. I aquí no estem parlant de capacitat de reproducció, sinó de desig i pràctica sexual. D'heteronotmativitat, és a dir, heterosexualitat obligatòria[2].

Les dones s'han de sentir atretes pels homes i viceversa. Educar i crear identitats per esdevenir heterosexuals és una de les finalitats del sistema sexe-gènere. L'heterosexualitat normativa i obligatòria, com el que és natural i normal. Pràcticament tot el que ens envolta en l'àmbit cultural i simbòlic se'ns presenta des de l'heterosexualitat.[25] L'heterosexualitat és la norma i fins no fa tant, el 1983, l'homosexualitat a Espanya estava penada per la llei, i encara avui dia en molts països continua estan penada, inclús la pena capital[26]. Però l'heterosexualitat també està en qüestió, perquè l'heterosexualitat en si és també una construcció social.[27]

Lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, pansexuals, asexuals..., totes aquestes persones mostren com no hi ha cap correlació naturalment obligatòria entre sexe-gènere-orientació sexual. Mostren la diversitat del comportament sexual humà.

Problematitzant la correlació amb expressió de gènere[modifica]

El sistema pressuposa que les persones reconegudes al néixer femella, s'identificaran com a dones i per tant naturalment tindran una expressió de gènere femenina. I a la inversa si ets reconegut mascle en néixer. Però com bé explica Miquel Missé, l'expressió de gènere de qualsevol persona pot ser femenina, masculina, andrògina o la que es vulgui. Una persona, independentment del sexe assignat, pot identificar-se com a dona i tenir una expressió de gènere masculina i a la inversa. Per tant l'expressió de gènere ens parla de com ens interpreta la societat d'acord amb paràmetres establerts, no ens parla de la nostra identitat sinó de com ens mostrem i ens interpreten. Hi ha persones que s'identifiquen com a dones i tenen una expressió de gènere femenina, altres masculines, altres canvien segons el moment o al llarg de la vida, altres andrògines, i un ventall molt ampli d'expressions de gènere.[3]

Educar per l'expressió diversa del gènere és un dels reptes actuals. Com diuen Miquel Missé i Teo Pardo, cal permetre la creativitat de gènere en la infància: deixar que els infants explorin les infinites possibles combinacions d'expressió de gènere, tal com fan naturalment si no els condicionem, durant els primers anys de vida. Sense prejudicis ni judicis. La infància, si creix sense estereotips de gènere i deixant anar la seva creativitat, mostra com no hi ha res de natural i biològic en el sistema sexe-gènere, el sistema marc en el qual avui dia ens seguim construint les nostres identitats.[13] [28]

És possible viure sense gènere?[modifica]

Entendre com funciona el sistema sexe-gènere, i afirmar que ens construïm com a dones o homes, no significa que no existien dones i homes. És evident que ens continuem construint d'aquesta manera, aquestes categories que fan referència al sexe, al gènere, l'orientació sexual, l'expressió de gènere, són absolutament vigents, i ens continuen servint per entendre com som, quines relacions establim entre uns i altres. i per entendre com funciona el sexisme i masclisme, les contínues discriminacions que pateixen les dones i la violència masclista. I les haurem de continuar emprant fins a erradicar totes les violències. Ara mateix és impossible viure sense aquestes categories. Però l'aposta pel futur seria construir-nos com a persones, independentment de les categories sexe i gènere, per esdevenir diversos en tant les nostres pròpies característiques. Un futur llunyà, incert, i... abastable?

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gayle, Rubin «El tràfic de dones: Notes sobre l'«economia política» del sexe». El tràfic de dones: Notes sobre l'«economia política» del sexe, 1975.
  2. 2,0 2,1 Rich, Adrienne «Heterosexualidad obligatoria y existencia lesbiana». http://www.mpisano.cl/psn/wp-content/uploads/2014/08/Heterosexualidad-obligatoria-y-existencia-lesbiana-Adrienne-Rich-1980.pdf, 1980.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Missé, Miquel. A la conquista del cuerpo equivocado. Barcelona: EGALES, SL, 2018. ISBN 978-84-17319-36-6. 
  4. 4,0 4,1 Lerner, Gerda, 1920-2013. La creación del patriarcado. 1ª ed. Iruñea - Pamplona: Katakrak, 2017. ISBN 978-84-16946-08-2. 
  5. 5,0 5,1 Fausto-Sterling, Anne, 1944-. Cuerpos sexuados : la política de género y la construcción de la sexualidad. 1 ed. Barcelona: Melusina, 2006. ISBN 84-96614-03-4. 
  6. «¿Por qué molestan las mujeres en tetas?» (en castellà). [Consulta: 30 març 2020].
  7. Foucault, Michel, 1926-1984.. Historia de la sexualidad. 18a. ed. México: Siglo Veintiuno, ©1977, 1991. ISBN 968-23-0118-1. 
  8. Federici, Silvia,. Caliban i la bruixa : dones, cos i acumulació primitiva. Primera edició en català. ISBN 978-84-92559-85-5. 
  9. Fernández-Martorell, Mercedes.. Capitalismo y cuerpo. Madrid: Difusora Larousse - Ediciones Cátedra, 2018. ISBN 978-84-376-3848-5. 
  10. Esteban Galarza, M. Luz. Antropología del cuerpo : género, itinerarios corporales, identidad y cambio. 2ª ed. Barcelona: Bellaterra, 2013. ISBN 978-84-7290-611-2. 
  11. 11,0 11,1 Butler, Judith. El género en disputa : el feminismo y la subversión de la identidad. Madrid: PAIDOS IBERICA. ISBN 978-84-493-2030-9. 
  12. 12,0 12,1 12,2 LAURIE LAUFER, FLORENCE ROCHEFORT (dir). ¿Qué es el género?. 1ª ed. Barcelona: Icaria, 2016. ISBN 978-84-9888-728-0. 
  13. 13,0 13,1 Henkel, Kristina. Dale a tu criatura 100 posibilidades en lugar de 2 : las trampas y los problemas de género en la vida cotidiana. ISBN 978-84-946391-3-5. 
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Solsona i Pairó, Núria.. Ni princeses ni pirates : per educar nenes i nens en llibertat. Vic: Eumo, 2016. ISBN 978-84-9766-575-9. 
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Subirats, Marina,. Coeducación, apuesta por la libertad. ISBN 978-84-9921-950-9. 
  16. Subirats, Marina,. Balones fuera : reconstruir los espacios desde la coeducación. Primera edición. ISBN 978-84-9921-073-5. 
  17. Mujer y educación : educar para la igualdad, educar desde la diferencia. 1a. ed. Barcelona: Graó, 2002. ISBN 84-7827-268-2. 
  18. Mead, Margaret, 1901-1978.. Sexo y temperamento en tres sociedades primitivas. 1a ed. Barcelona: Paidós, 2006. ISBN 84-493-1931-5. 
  19. 19,0 19,1 Héritier, Françoise.. Masculino/femenino : el pensamiento de la diferencia. 1a ed. Barcelona: Ariel, 1996. ISBN 84-344-1157-1. 
  20. Cohen, Claudine. La mujer de los orígenes : imágenes de la mujer en la Prehistoria occidental. 1ª ed. Madrid: Cátedra [etc.], 2011. ISBN 978-84-376-2896-7. 
  21. Martín Casares, Aurelia.. Antropología del género : culturas, mitos y estereotipos sexuales. 1a ed. Madrid: Ediciones Cátedra, 2006. ISBN 84-376-2318-9. 
  22. 22,0 22,1 Moreno, Montserrat.. Cómo se enseña a ser niña : el sexismo en la escuela. 1a ed. Barcelona: ICARIA, 1986. ISBN 84-7426-126-0. 
  23. Desfer la teranyina del gènere des de l'educació. Primera edició. ISBN 978-84-9766-598-8. 
  24. Nash, Mary. Mujeres en el mundo : historia, retos y movimientos. Nueva edición actualizada, 2012. ISBN 978-84-206-0916-4. 
  25. Wittig, Monique.. El pensamiento heterosexual y otros ensayos. Barcelona: Egales, 2006. ISBN 84-95346-97-4. 
  26. «Anexo:Cronología de la despenalización de la homosexualidad por país» (en castellà). Anexo:Cronología de la despenalización de la homosexualidad por país, 22-03-2020.
  27. Blank, Hanne.. Straight : the surprisingly short history of heterosexuality. Boston: Beacon Press, 2012. ISBN 978-0-8070-4443-8. 
  28. Buscando el final del arcoíris : una exploración de las prácticas de crianza desde la fluidez de género. Barcelona: Bellaterra, D.L. 2015. ISBN 978-84-7290-712-6.