Usuari:5455HHHHHHHHH88
RESUM DEL LLIBRE "ULLDEVELLUT"
El llibre d’Ulldevellut parla d’una àvia, l’Hermínia, que li explica la seva vida a la Queralt (la seva besnéta).
Tracta d’una família de pagesos que viuen en un poble de muntanya anomenat Casserres. Ells es van quedar sense pastor i no en trobaven cap. La filla, que era l’Hermínia, se’n volia encarregar, però els seus pares no ho acceptaven. Al final ho va aconseguir, tot i que la seva mare encara no n’estava gaire convençuda, perquè no feia massa temps havien sentit dir d’un ós salvatge que es passejava per les contrades.
El dia que va anar amb les ovelles a la muntanya, el seu pare també la va acompanyar i li va dir que li portaria menjar dos dies a la setmana.
Al principi tot anava molt bé: les ovelles menjaven tranquil·lament i ella s’estirava a l’herba i mirava al cel. Però les coses van canviar quan va saber que l’ós havia tornat per allà.
Un dia a la nit va sentir bordar el gos, en Valent, i va pensar que no era normal. El Valent es va escapar i quan ella va atrapar-lo va notar que estava xop de sang.
L’Hermínia va portar el gos al veterinari de Berga, tenia dos costelles trencades. L’Hermínia patia per les ovelles perquè feia un dia i una nit que no menjaven. Va anar a donar-les-hi menjar i quan tornava enrere va relliscar per un rierol de sang, on hi va trobar una ovella morta. Llavors va pujar un altre cop i es va tancar a la cabana.
Cap al migdia la va despertar el seu pare i portava en Valent amb un collar de punxes perquè no l’ataquessin. Mentre tenien una conversa sobre l’ós van sentir un tret. I el so del tret s’anava escoltant contínuament.
El pare patint per la filla, li va proposar l’opció de fer de minyona però ella s’hi va negar, va dir que no volia acabar com la noia de la Torre de la Minyona, van tornar a sentir un tret, el pare de l’Hermínia va sortir de casa, disparà un tret i va tocar l’ós. Els caçadors li van tirar un tret més al cap i la van acabar de matar. Devia ser una mare óssa.
El pare va tornar al poble però abans li va donar una escopeta a la filla. Els caçadors van posar paranys pel bosc i la noia va trobar un ós per les herbes.
Mentrestant el pare estava a casa dels Senyors i va veure que la catifa tenia unes marques igual que les someres. Va pensar que les esgarrapades eren d’un animal més perillós que un ós.
Al camp, l’Hermínia estava amb l’ós i es van fer amics, li va dir de nom Ulldevellut, perquè tenia una marca negra que li rodejava un ull. Al cap d’una estona la noia va veure l’ós dormint damunt del lloc on havien matat la seva mare.
Una nit, mentre l’Hermínia estava entre les ovelles, va aparèixer un llop, i quan el llop l’estava a punt de matar-la, l’ós li va plantar cara i el va guanyar. Per la sang, el gos va poder reconèixer que aquell era l’animal que l’havia atacat aquella nit.
Al poble tothom mirava l’Hermínia malament i fins i tot la seva mare es va desmaiar en veure que l’acompanyava un ós. A la nit el Pep de les Cabres, un caçador, va llençar un tret al cadell d’ós però no el va tocar.
Els pares de l’Hermínia van pensar que l’ós feia pànic a tothom i van decidir que el donarien als veïns francesos. Ells van prometre que el cuidarien molt bé.
El temps va anar passant i l’Hermínia es va casar amb en Jaume i van tenir fills. Els fills van anar a viure a la ciutat.
Ara la seva besnéta li escriu una carta informant-la que els francesos van complir la promesa perquè fent una excursió a França van veure un cadell d’ós que era descendent de l’Ulldevellut.