Usuari:Albasellares/proves/Pedagogia culturalment rellevant

La Pedagogia culturalment rellevant fa referència, segons la pedagoga Geneva Gay, al "Paradigma pedagògic diferent i necessari per millorar l'assoliment dels estudiants de baix rendiment de diversos grups ètnics -un que ensenya a i a través de les seves fortaleses personals i culturals, les seves capacitats intel·lectuals, així com els seus èxits anteriors" i parteix de la pedagogia pròpiament dita.

La Pedagogia culturalment rellevant, també anomenada PCR, pretén anar més enllà dels objectius de l'ensenyança tradicional. Per aquesta raó, la PCR intenta centrar-se en els continguts acadèmics més rellevants pels estudiants seguint l'àmbit cultural més proper als estudiants per així aconseguir una ensenyança més rellevant i íntima per ells. Per a poder dur a terme aquesta pedagogia és necessari que abans ja s'hagi introduït la cultura a l'educació i remarca que les institucions educatives acceptin i entenguin les diversitats culturals dels diferents grups per tal de millorar els resultats de l'aprenentatge. La PCR tracta de canviar la perspectiva sobre el coneixement pedagògic com a ciència de l'educació.

Fonaments

El rendiment escolar és un dels principals objectius de la pedagogia culturalment rellevant. Segons Gloria Ladson-Billings, l'enfocament del rendiment escolar en la pedagogia culturalment rellevant no es limita a inculcar informació als nens. Aquesta ajuda als nens a desenvolupar una anàlisi crítica del que estan aprenent, fent preguntes com "Però per què és així?" Ensenya als nens a prendre les regnes del seu propi aprenentatge, a seguir el tipus de coses que consideren importants. Ladson-Billings es queixa de que no podem justificar que es pagui a una persona mentre aquesta no fa la feina per la qual ha estat pagada, en aquesta cas ensenyar. I això és el que passa en moltes escoles en una part substancial. Els alumnes no aprenen el que haurien d'aprendre i els professors reben el salari de totes formes. És per això que el rendiment escolar és el que s'intenta aconseguir a través d'aquesta pedagogia. Es busca que els alumnes siguin millors acadèmicament i s'assoleix posant en pràctica la PCR.

D'altra banda trobem la competència cultural. Aquest concepte fa referència a la capacitat dels nens per entendre qui són, d'on vénen i per què aquestes coses són importants per ajudar-los a aprendre. També en formen part els coneixements, actituds, conductes i polítiques que els capacitaran futurament per treballar en diferents contexts interculturals. No es tracta d¡un procés lineal. El desig cultural és important per afrontar els reptes interculturals. És el conjunt de coneixements, actituds, conductes, i, si escau polítiques i programes, que conflueixen en una persona i que li capaciten per treballar amb eficàcia en contexts interculturals.

Per últim trobem la consciència sociopolítica. La noció de consciència sociopolítica fa que poguem entendre per què cada persona és com és. Serveix per fer entendre a l'alumnat que els estudis que fan a l'escola i allò que aprenen allà tenen un propòsit social superior. A més és el que fa que els nens no és fixin únicament amb el seu rendiment sinó que també amb els demés.

Educació multicultural

Definicions

A continuació es mostren algunes definicions extretes de diferents autors:

Una de les defincions més coneguda és de James Banks que afirma: “ La educación multicultural es al menos tres coses: una idea o un concepto, un movimiento de reforma educativa, y un proceso. Incorpora la idea de que todos los estudiantes –independientemente de su genero, classe social, y las características étnicas, raciales o culturales, deben tener la misma oportunidad de aprender en la escuela”.

Sleeter i Grant afirmen: "varias formas de diferencia que también definen las posiciones desiguales de poder [...] incluyendo raza, idioma, clase social, género, discapacidad y orientación sexual" i "la Educación que es Multicultural y Reconstruccionista Social trata más directamente [...] con la opresión y la desigualdad social estructural" (Sleeter y Grant, Making Choices 195-196).

Bennett defineix l'educació multicultural en base a 4 principis: “(a) la teoría del pluralismo cultural; (b) los ideales de justicia social y fin del racismo, el sexismo y otras formas de prejuicio y discriminación; (c) la afirmación de la cultura en el proceso de enseñanza y aprendizaje;y (d) las visiones de la equidad educativa y la excelencia que conducen a altos niveles de aprendizaje académico para todos los niños y jóvenes" (173).

Principis

Hi ha principis que ajuden als estudiants menys privilegiats a tindre un èxit acadèmic per a que siguin membres actius i reflexius en la societat. Aquests principis expliquen la postura ètica que han d’assumir els docents per transformar l'ensenyament tradicional cap a una més cultural i socialment rellevant.

• Segons Geneva Gay hi ha quatre principis generals:

1. La cura (caring)
2. La comunicació
3. El currículum
4. L'ensenyament (instrucction)

• ·Segons Ladson-Billings, hi ha 3 principis essencials que caracteritzen la PCE:

1. El repte acadèmic: Tindre unes expectatives acadèmiques altes i mostrar suport als alumnes amb estratègies educatives com pot ser l'scaffolding, teoria creada per David Wood i Jerome Bruner a partir de la ZDP (Zona de desenvolupament proper) de Vygotski.
2. La competència cultural: Reorganització del currículum basat en els coneixemtns previs dels alumnes.
3. La consciència sociopolítica:

• Ana María Villegas i Tamara Lucas fan èmfasi en el principi de l'adopció d'una perspectiva constructivista on expliquen la seva proposta de formació del docent amb sensibilitat cultural basada en els principis de justícia social.