Usuari:Albertcajidos/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Jordi Vilaprinyó Del Perugia (Barcelona, 1953) és un pianista, professor i compositor, un dels intèrprets i pedagogs catalans més importants del segle XXI i amb nombroses obres de renom dins del gènere musical de l'instrument. Ha fet múltiples concerts tant a Catalunya com a l'estranger, i ha tocat en llocs tan emblemàtics del país com ara al Palau de la Música Catalana[1] al Saló del Tinell[2] o a la Biblioteca Nacional de Catalunya[3]. L'any 2019 es jubilà després d'una extensa activitat com a professor de piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona[4], al Conservatori Municipal de Cervera i a l'Escola Superior de Música de Catalunya[5]. Ha gravat diversos discos per les cases Copland, Etnos, Ars Harmónica i Roland. Ha estat solista de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona,[6] l'Orquestra Simfònica del Vallès, la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, la Banda Simfònica de la Lira Ampostina i ha col·laborat amb els cantautors Jaume Sisa[7] Lluís Llach[8]i Joan Baptista Humet. Les seves obres han estat publicades per editorials com Boileau,[9] Clivis[10], Dinsic[11], Zimmermann i Norsk Musikforlag.[12]

Biografia[modifica]

Jordi Vilaprinyó neix el 6 d’octubre de 1953 a la ciutat de Barcelona. Des de ben petit va mostrar un enorme talent musical, el qual fou apreciat d’hora gràcies al fet d’haver nascut en el sí d’una família de músics. Mostrà especial interès per la música vocal i tingué una forta exposició a obres de poetes i literats catalans; una admiració que mantingué durant tota la seva carrera i que més endavant el duria a musicar moltes obres de grans autors del nostre país.[13]

Va cursar els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on obtingué les màximes qualificacions i es graduà amb menció d’honor amb tan sols 21 anys d’edat. Els seus mestres van ser Teresa Balcells i Sofia Puche, ampliant els seus coneixements més tard amb Monique Deschaussées, Albert Attenelle, Rosa Sabater, Ramon Coll, Luiz de Moura i Josep Colom. Més tard es relacionà i rebé formació per part de mestres tals com Xavier Boliart, Narcís Bonet, Alicia de Larrocha, Josep Lluís Guzmán, Xavier Montsalvatge i Frederic Mompou.[14][15][16][17][18]

L’any 1970, durant la seva època de juventut, fundà el mític grup de rock progressiu Gòtic, qui esdevingué una icona social del catalanisme durant els anys de repressió de la dictadura del General Francisco Franco. Tot i escriure obres íntegrament en català, el grup esdevingué conegut arreu de la península ibèrica, així com dins de l’escena del rock progressiu mediterrani europeu dels anys 70; aconseguint un èxit aclaparador a esdeveniments claus de la nostra terra, com per exemple el Canet Rock Festival (essent retransmès fins i tot a la televisió pública espanyola[19]). En aquesta mateixa època, va fer arranjaments i gravar discos amb cantants de moda del moment, com ara Chema Purón, Elisa Serna, Aire y Compás, Paco Muñoz, i també vaig dirigir l’Orquestra de la Cançó del Mediterrani. Amb alguns d’ells va fer actuacions arreu de la geografia espanyola. També va col·laborar intensament amb cantautors de la nova cançó com ara Lluís Llach, Francesc Pi de la Serra i Valero, Raimon, Joan Isaac, Coses, Jaume Sisa, Lluís Miquel i 4Z, etc, fent arranjaments i gravant molts dels seus discos. Avui dia, els Gòtic encara realitzen projectes musicals (l’últim, data del 2016), com a mostra de la constància per la defensa de la identitat catalana al llarg de tota una vida.

L’any 1986 esdevingué professor titular de piano per oposició al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB), on exercí la seva activitat docent també com a Cap de Departament, amb un rècord històric de continuÏtat de servei (trajectòria més llarga amb el mínim nombre de baixes en arxiu). També exercí com a professor titular de piano al Conservatori Municipal de Música de Cervera i ajudà a fundar, l’any 1980, el Curs Internacional de Música de Cervera, a través de la Càtedra Emili Pujol; curs que en la actualitat es troba en la seva 39à edició i el qual ha fet de les Terres Ilerdenques, un referent mundial d’estudi per a músics d’arreu (dotant aquest paisatge que tant ho necessitava de riquesa i atractiu turístic). És important destacar que en Jordi Vilaprinyó és gairebé l’únic membre de la plantilla original que es creà ara fa 40 anys, i la seva continuïtat impecable d’assistència encara es preveu per als anys propers. D’altra banda, també ha estat professor repertorista de l’Escola Superior de Músics de Catalunya des de la seva fundació, ara fa més de 10 anys.[20]

Entorn a la seva faceta com a intèrpret, ha actuat com a solista de piano amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la Banda Municipal de Barcelona, amb la Banda Simfònica La Lira Ampostina, l’Orquestra de la Càtedra Internacional de Música Emili Pujol, l’Orquestra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i l’Orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya. També amb l’Orquestra Mozart de Catalunya, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota les batutes d'Albert Argudo, Franz-Paul Decker, Antoni Ros-Marbà, Joan Lluís Moraleda, Alfons Reverté, José Pascual Vilaplana, Jordi Montoliu, Manel Valdivieso, Octavi Ruiz i Salvador Brotons.

Dintre de la seva activitat concertística com a solista cal destacar l'estrena del Concert per a piano i orquestra "Auguris" de Francesc Taverna-Bech, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i la seva participació als Festivals de Cadaqués, Torroella de Montgrí, Calonge, Girona, Cervera, Solsona, Tortosa, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova, Navarra, El Vendrell, Lleida, Grec 86, Grec 89, i Música als Castells de Lleida, en col·laboració amb l’Esbart de Sant Cugat. Cal esmentar que al llarg de la seva carrera, ha actuat en llocs tan emblemàtics de la cultura catalana com ara El Palau de la Música Catalana, El Saló del Tinell o la Biblioteca Nacional de Catalunya. L’any 2018, l’Escola Superior de Músics de Catalunya (ESMUC) realitzà un concert homenatge a la seva persona amb motiu de la seva jubilació.[21]

En el camp de la música de cambra, ha actuat amb artistes tan importants com el flautista Jean-Pierre Rampal, la soprano Enriqueta Tarrés, el percussionista Xavier Joaquin, la pianista Josefina Rigolfas o el viola Paul Cortese, amb qui va gravar les sonates de viola i piano de Paul Hindemith, pel segell ASV de Londres. També amb el Trio Livschitz i amb els solistes de la orquestra St. John’s Smith Square de Londres. Ha actuat acompanyant al tenora Jordi Figaró a Sant Petersburg, amb qui també ha gravat un disc titulat “Passió per la tenora”, amb obres originals per a tenora i piano; divulgant internacionalment aquest instrument català, encara desconegut a l’estranger.[22][23]

Ha enregistrat un disc amb la primera gravació de les sonates inèdites del compositor Carles Baguer (1768-1808), editat per la casa Etnos de Madrid. Així mateix, ha portat a terme la gravació integral dels 6 volums del Mikrokosmos de Béla Bartók, en format digital, per encàrrec de l'empresa Roland. Ha publicat una col.lecció de 4 CDs de música americana per a piano, titulats "Gershwin & Co.", "Gershwin Plus", "Copland Presenta" i "Gershwin 80è aniversari" editats per les discogràfiques Ars Harmònica-La Mà de Guido i Edicions Albert Moraleda, l'últim dels quals commemorant el 80è aniversari de la mort de George Gershwin.[24]

Com a compositor ha estat una de les figures més prolífiques de Catalunya, escrivint més de cent obres per a diversos instruments i formacions de cambra; amb especial èmfasi en obres per a piano, violí, veu, flauta, i les seves obres han estat editades per les editorials Boileau, Clivis, Dinsic, Zimmermann i Norsk Musikforlag. Ha musicat poemes de grans poetes catalans com ara Joan Maragall, Salvador Albert, Joan Salvat Papasseit i Agustí Bartra, fent una impagable contribució a la divulgació de la cultura catalana, i ha fet incomptables arranjaments sobre obres de mestres que van des de Johann Sebastian Bach fins a Salvador Brotons, Albert Guinovart o Eduard Toldrà. Les seves múltiples obres per a cobla afegeixen, al seu torn, una gran riquesa al món sardanístic i d’esbart català; tornant encara avui dia el protagonisme al tible, la tenora, el fiscorn o el flabiol, icones musicals de la nostra cultura.[25][26][27][28]

En Jordi Vilaprinyó té previst seguir composant obres que contribueixin a la identitat catalana durant la seva jubilació, i compta amb l’expectació i l’escolta atenta de companys, antics alumnes i auditoris d’arreu.[29][30]

Obres selectes[31][32][33][modifica]

Composicions per a piano sol[modifica]

  • El ressò de les campanes
  • Petits Mons
  • Homenatge a Taverna-Bech
  • Onze retrats
  • Nocturn & Blues
  • Diumenge
  • Amb B de Bach
  • Rondó Fantasia

Composicions per a 2 pianos[modifica]

  • 215 Birds (2017)

Composicions per a piano i violí[modifica]

  • Scherzino (2012)
  • Arranjament: Vistes al Mar d'Eduard Toldrà (2015)
  • Tema amb Variacions (2016)

Composicions per a violí sol[modifica]

  • Simfonia per a violí sol (2005)
  • Tres decennis (2017)

Composicions per a piano i veu[modifica]

  • La Fada de Roses, per a soprano i piano
  • Revetlla, per a soprano i piano
  • Amo l’aroma, per a soprano i piano
  • 2 Poemes
  • L'evangeli del Vent (sobre poemes d'Agustí Bartra)

Composicions per a piano i altres instruments[modifica]

  • Fent equilibris (2014), per a flabiol solista i cobla, obra d'encàrrec per al Memorial Joaquim Serra [34]
  • Peça per quartes. Peça per quintes
  • Recitatiu, encanteri i swing
  • Diàleg, per acordió i piano (2009)[35]
  • Divertimento en swing, per a tible i piano (2004)[35]
  • Per a la Queralt, per a clarinet i piano (2002)[35]
  • Sardana per a vosaltres, per clarinet, corno di basetto i piano
  • Quasitango, per violoncel i contrabaix
  • Apunts, per fiscorn i piano
  • Bolero, per violoncel i piano
  • Salsa, per violoncel i piano
  • Imprompt - 1 (5:53), al disc Escènes, per al grup Gòtic
  • Jocs d'ocells (3:33), al disc Escènes, per al grup Gòtic
  • Dança, d'estiu (3:30), al disc Escènes, per al grup Gòtic

Referències[modifica]

  1. Palau de la Música Catalana, [1]
  2. La Vanguardia, 28 de desembre de 1985, VI Festival de Música Romàntica
  3. «Biblioteca Nacional de Catalunya: Jordi Vilaprinyó».
  4. Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Concert del professor Jordi Vilaprinyó
  5. «ESMUC: Concert a Jordi Vilaprinyó».
  6. L'Auditori, La Banda Municipal enceta el 2010 amb una estrena de Taverna-Bech
  7. El País, ENTREVISTA: Jaume Sisa Cantante y compositor: "Sigo tan perplejo como hace 30 años"
  8. «Grup Gòtic: Autors catalans».
  9. [enllaç sense format] http://www.boileau-music.com/libro.asp?codart=EI0302%20%20%20%20&idioma=1
  10. «Editorial Clivis: Perfil de Jordi Vilaprinyó».
  11. «Editorial Dínsic: Jordi Vilaprinyó».
  12. [enllaç sense format] http://www.norsk-percussion.no/pdf/musicforpercussion07.pdf
  13. «Biblioteca de Catalunya». 2018.
  14. «Gran Enciclopèdia de la Música Catalana: Jordi Vilaprinyó».
  15. «Editorial Boileau: Formació Jordi Vilaprinyó».
  16. «Editorial Clivis: Jordi Vilaprinyó, la crítica.».
  17. «Crítica a El Punt de Jordi Maluquer». 2007.
  18. «El cercle de Sofia Puche».
  19. «Arxiu de TVE a Catalunya». 1978, 1978.
  20. «ESMUC: Concert homenatge a Jordi Vilaprinyó». 2018.
  21. «Concert homenatge a Jordi Vilaprinyó (Esmuc)». 2018.
  22. «ESMUC: Perfil de Jordi Figaró».
  23. «Jordi Vilaprinyó i els instruments catalans (Editorial Dinsic)». .
  24. «Jordi Vilaprinyó a la revista Time Out International». 2018.
  25. «Ajuntament de Barcelona: Flabiol i Cobla de Jordi Vilaprinyó». 2014.
  26. «Música d'identitat catalana al Born». 2015.
  27. «RTVE: Jordi Vilaprinyó y sus orquestaciones para cobla».
  28. «Biblioteca de Catalunya».
  29. «Compositors d'interès (Ajuntament de Terrassa)». 2018.
  30. «L'Editorial Clivis en suport dels seus autors». 2012.
  31. «Clivis: Principals obres de Jordi Vilaprinyó».
  32. «Boileau: Obres per a piano».
  33. «Audenis: Obres de Vilaprinyó, Jordi».
  34. «El Memorial Joaquim Serra 2014 estrena una obra de Jordi VIlaprinyó del Perugia». Revista Musical Catalana, 22-10-2014 [Consulta: 15 febrer 2016].
  35. 35,0 35,1 35,2 Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Vilaprinyó & Co.

Enllaços externs[modifica]