Usuari:Best53/Palazzo dei Principi Natoli
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 | |||
|---|---|---|---|
| Localització geogràfica | |||
| Localització | Torre Archirafi | ||
Patrimoni de la Humanitat  | |||
| Tipus | Cultural → ? | ||
| Data | , Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v) | ||
| Identificador | 1741 | ||
El Palau dos Prínceps Natoli (en italià: Palazzo dei Principi Natoli) també conegut erròniament com a Palazzo Vigo és un palau Barroc, que data de 1741, residència oficial del Príncep d'Sperlinga Giovanni II a Torre Archirafi, Itàlia,[1], d'origen francès descendent de la línia de milites mil anys.
Arquitectura i història del Palau dei Principi Natoli[modifica]
Príncep Francesco Natoli al voltant de 1720 comprar terres a Torre Archirafi, i va ordenar la construcció d'un palau com la seva residència principesca. Giovanni Natoli II Ruffo Sperlinga, 24 de maig de 1741 va ser nomenat Duc d'Archirafi per S.M. Rei de Nàpols i Sicília Carles III d'Espanya. Possessió acaba de prendre del poble de Archirafi va construir l'església del corrent del segle XVII i attiuguo palau, però la majoria ho hagi restaurat en 1762, la famosa i antiga torre del segle XI, per protegir millor de la costa de Mascali per pirates sarraïns, que dóna nom al poble i ara ja no existeix, potser destruïda per un terratrèmol o una tempesta.
La Torre dei Principi[modifica]
Una memòria, en la part superior de la torre Príncep Natoli havia gravat en una pedra blanca la següent inscripció Bourbon: "DOM Ferdinando Utriusque Sic. Rege Pio, Felici, Invicte. Joannes Natolius Rufus de Alifia Princeps Sperlinga , Dux Archiraphis Reg. a Cons.Urbic. Legion. Messanae Praefectus Antiquissimam Turrim Archiraphim Aetate ac Maris ímpetu collapsam, Ne pagament Aucto Colonis frequentato Ducatus honori nobili, Quae dederat nomen deficeret, In meliorem tutioremque locum Readificandam curavit. 1762 ",[2] que va ser destruït per un tsunami mira cap a 1853.
L'Església Natoli[modifica]
Adjacent al palau príncep volen una petita església, es diu que aquesta va ser la petició dels seus avantpassats, dedicant-lo a Maria, patrona de Messinesi. Molts dels descendents de la família Natoli, homes, porten en els seus noms de memòria, fins i tot el nom de Maria. El 14 de mai 1741 es va acabarà la construcció de l'església i el príncep Natoli si afecta a la següent inscripció: "Casa optimae maximae pepetuae mamertinorum tutelari saeculo XVIII acceptae Epistolae surgent aedem hanc quam hocrure ducatus títol insignito Franciscus Natoli De Alifia Sperlingae princips priusquam fato cederet erigendam curavit menti patris adhaerens Ioannes Filius erexit perfecit dotavit ". L'església va ser consagrada només en 1743 i en 1840 la capella va ser ampliada. El 1922 l'Església de Torre Archirafi es converteix en parròquia i està dedicada a la Mare de Déu del Roser.
Vostè no sap l'any exacte en què va desaparèixer la torre, ens trobem encara esmentem en 1815-1853.
El duc de Archirafi sembla que va morir a Messina, el 1769. El Palau més tard va passar a ser propietat de Francesco Moncada Natoli i familiars Vanni.
Avui dia l'edifici està restaurat i convertit en un museu, constituint una àrea arquitectònica i turística d'interès històric.
Referències[modifica]
- ↑ 6-agost-summer-art-ripostotorre-Archirafi / la Voce dell'Isola, Palazzo dei Principi Natoli (Palazzo Vigo) 30 de julho de 2016
- ↑ "Rinvenuta l'epigrafe borbonica situata nell'antichissima Torre d'Archirafi (CT)", Comitato Storico Sicilià, el 31 de març, 2009, Palazzo dei Principi Natoli (Palazzo Vigo)]
Bibliografia[modifica]
- Vito Maria Amico, Lexicon Siculum, 1757
- Salvatore Mazzarella, Renato Zanca, Il libro delle Torri, le torri costiere di Sicilia nei secoli XVI-XX , Palermo, Sellerio, 1985. ISBN 9788838900891
- V. Di Maggio Torri della Contea di Mascali , Acireale 1976.
- La Sicilia disegnata. La carta di Samuel von Schmettau (1720 – 1721), a cura di L. Dufour Ed. Società Storia Patria di Palermo. Palermo 1995. ISBN 8874010664; ISBN 9788874010660
- Salvatore Trovato, Studi linguistici in memoria di Giovanni Tropea, 2009
- Leo S. Olschki, Archivio storico italiano, 1963
- Francesco Maria Emanuele Gaetani, Della Sicilia Nobile, I and II, stamperia de'Santi Apostoli, Palermo 1754
- Francesco San Martino De Spucches, Mario Gregorio, La Storia dei feudi e dei titoli nobiliari di Sicilia
- Maria Giuffrè, Città nuove di Sicilia, XV-XIX secolo, 1979
- Vito Maria Amico: Dizionario topografico della Sicilia, Bd. 2, 1856, S. 542.
- Giovanni Paternó-Castello, Nicosia, Sperlinga, Cerami, Troina, Adernò, Ist. Ital. d'arti graf., 1907, kept in "University of California", United States
- Vincenzo Palizzolo Gravina, Il blasone in Sicilia ossia Raccolta araldica, 1871
- Si ha la Storia del Baronaggio di questo regno di Sicilia, distinto ne' Principi, duchi, Marchesi, Conti, e Baroni (etc.), Bentivenga, 1754