Usuari:ChandraHelsinky/Macabi Hatzair Mèxic

ChandraHelsinky/Macabi Hatzair Mèxic

Lloc web	http://www.cdi.org.mx/

Macabi Hatzair Mèxic (en hebreu: המכבי הצעיר מקסיקו ) és un moviment juvenil sionista (tnuot noar), esportiu, social, cultural, jueu i apartidari d'educació no formal. Els que forman part de Macabi són anomenats macabeus. Macabi funciona en el marc institucional del Centre Esportiu Israelita de la Ciutat de Mèxic, i és part fonamental d'aquesta institució. Macabi, forma part de la Unió Mundial Macabi - Macabi Olamí (en hebreu: מכבי עולמי).

Macabi Mèxic pertany a la Confederació Macabi d'Amèrica Llatina) i també forma part de la federació de moviments juvenils jueus de Mèxic, que és anomenda Moetzet HaTnuot. El moviment es divideix en nivells i alhora en kvutzot (grup de nens de la mateixa edat). Les kvutzot a Macabi Hatzair Mèxic estan dividides pel grau escolar que cursa el infant.

Macabi Hatzair Mèxic, a més de ser un moviment juvenil, és un sistema educatiu pels infants i un estil de vida per als joves. Es cerca educar als seus integrants i oferir una educació amb certs valors i continguts perquè puguin ser persones íntegres, crítiques, cultes, fortes, i que tinguin una identitat jueva. Per aconseguir els objectius anteriors, el jove necessita una planificació estructurada, clara i flexible, ben enfocada i evolutiva, que permeti el seu millor procés educatiu.

No es pot precisar una data de fundació del moviment, ja que existeixen diversos documents, que parlen de diferents dates, no obstant això, formalment el moviment va ser fundat en 1963. Macabi Hatzair Mèxic considera l'esport i el joc no només com un mitjà de recreació o d'enfortiment dels músculs, sinó també, com una excel·lent eina educativa. Es considera als elements anteriors un vehicle d'aprenentatge que dóna excel·lents resultats.

Macabi Hatzair Mèxic, defensa uns valors humans bàsics com: l'honestedat, la rectitud, la iniciativa, la sociabilitat, la capacitat de prendre decisions, la creativitat, l'amistat, la capacitat de sorpresa, el respecte, la disciplina, la compassió, l'empatia, entre d'altres valors.

El moviment macabeu a Mèxic, creu que el sionisme i el judaisme, poden adquirir-se a través dels mètodes recreatius i esportius que s'imparteixen en el moviment. Macabi Hatzair, promou la recreació i l'esport, però també hi ha una preocupació constant, per part del moviment, per oferir una educació integral a nens i joves, per tal de generar persones de bé, membres actius de la societat, i agents del canvi social, en el conjunt de la societat mexicana, en la comunitat jueva, i en el món.

Missió del moviment

Fer possible el desenvolupament integral dels nens i els joves jueus mexicans, perquè creixin amb una identitat i uns valors macabeus, jueus i sionistes, dins del marc que ofereix el Centre Esportiu Israelita de Mèxic.

Credo del Moviment

El credo del moviment, presentat a continuació, parla principalment de les tasques amb les quals el moviment està compromès davant de la comunitat. A continuació és exposat:

La primera responsabilitat del moviment macabeu és davant els bogrim, els janijim, i les seves famílies, i amb tots els altres que es veuen influenciats pel treball de la tnuà.

Cal fer un esforçar constantment per mantenir un alt nivell educatiu, a fi de mantenir els nens i joves, amb una responsabilitat comunitària i social, lluitant contra la indiferència.

Les necessitats dels nens i joves, han de ser ateses amb agilitat i exactitud.

La tnuà és responsable dels bogrim, tots ells han de ser considerats en el personal, cal respectar la seva dignitat, i reconèixer els seus mèrits.

Les condicions de treball han de basar-se en un ambient de respecte mutu i harmonia.

Cal tenir present, com fer costat als bogrim, perquè compleixin amb les seves responsabilitats comunitàries.

Els bogrim han de sentir que tenen la llibertat de fer suggeriments, i donar a conèixer les seves inquietuds.

Deu haver-hi una igualtat d'oportunitats per al desenvolupament, adequant-se a les habilitats particulars de cada un.

Cal oferir, una administració competent basada en l'ètica i la moral. La tnuà és responsables del seu treball davant de la comunitat, en la qual viu, i davant de la comunitat jueva mundial. La tnuà cerca la continuïtat del poble jueu, evitant l'assimilació.

Cal ser bons ciutadans, ajudar a les causes justes, i fer obres de caritat.

La tnuà creu en l'Estat d'Israel com a centre del poble jueu, i li ofereix el seu suport incondicional.

Finalment, el moviment té una responsabilitat davant del Centre Esportiu Israelita, el treball de la tnuà, ha de donar com a fruit, els resultats esperats. Cal tanmateix, experimentar amb idees noves, actualitzar la tnuà constantment, i reconèixer els errors.

Cal mantenir en bon estat, les instal·lacions de la tnuà, que els seus membres tenen el dret d'usar.

Quan la tnuà treballa segons aquests principis, tots els seus membres es veuran afavorits.

Programa Educatiu/Tojnit Jinuj

El principal objectiu del tojnit jinuj és establir una línia educativa en la tnuá, deixant clar certs coneixements que tot janij ha d'aprendre en el seu trajecte per Macabi Hatzair México, cuidant sempre valors judeo-mexicans, macabeos i sionistes. També, com a funció primària el tojnit jinuj té la meta d'establir un paràmetre que marqui una clara línia entre la recreació i l'educació no formal per així aconseguir que els madrijim transmetin el millor contingut als janijim que integren les seves respectives kvutzot.

Macabi Hatzair México creu fermament que el tojnit permet incrementar el nivell de qualitat de les peulot. Amb un seguiment constant i l'atenta supervisió de la hanagá, el madrij podrà, amb el pas del temps, perfeccionar els seus peulot i aprofundir en diferents àrees del coneixement que ell, i en conseqüència la tnuá, desitgin transmetre als janijim.

El tojnit jinuj en general té cinc principals temes. Cada educador en cap dins de la tnuà pot triar com aconseguir aprofundir cadascun d'aquests temes, que són "Mèxic", "Israel", "la comunitat jueva mexicana, judaisme, sionisme i Macabi/Macabiut. Gairebé sempre sota aquests temes es seleccionen diversos temes que poden ser convenients per desenvolupar aquests camps d'educació, fomentant sempre les intel·ligències múltiples en tots els nivells. Sempre se'ls dóna als madrijim una introducció a cadascun dels temes específics dels rubros del tojnit jinuj per garantir que ells estiguin capacitats per aconseguir transmetre als seus janijim informació correcta, imparcial i assertiva dels temes a tractar, doncs la tnuá creu fermament que és important impartir visions diferents dels diferents temes perquè cada janij pugui, en última instància, formar un criteri propi. cal esmentar que els madrijim tenen sempre prohibit expressar la seva visió personal en qualsevol assumpte a tractar-se en les peulot, és imperatiu que sempre es parli de manera imparcial i equànime per no influenciar de cap manera la manera de pensar de cada janij.

Cada dissabte, almenys una de les dues peulot a realitzar-se aquesta estrictament lligada al tojnit jinuj. En les juntes de madirjim, que es duen a terme abans de cada dissabte (per a poder planificar-los abans), els caps de cadascuna de les shjavot han de tocar el tema del tojnit que es donarà durant la setmana para d'apropar més als madrijim al tema. Gairebé sempre, aquests temes són oberts a discussió i s'escolten diferents opinions sobre aquest tema (entre els madrijim), això amb la finalitat de fer un ánalisis del tema i aconseguir transmetre les idees de una manera òptima als janijim.

La vigència del tojnit jinuj no ha de depassar un semestre (sis mesos), ha d'estar en constant canvi i minuciosa revisió, parant esment a les necessitats de la tnuà, al bon funcionament d'aquest i a la reparació d'errors en les versions prèvies del tojnit jinuj. El principal boger que es responsabilitza d'això ha de ser qui exerceixi el càrrec de rosh jinuj.

El madrij haurà de ser el que més ús li donarà al tojnit jinuj, és una eina que li serveix per a cadascuna de les seves peulot, no solament per a les incloses en est i que ha de realitzar de manera obligatòria sinó per tenir un enfocament educatiu a tot moment dins i fora del marc de les peulot. És responsabilitat de cadascun dels bogrim conèixer els temes del tojnit i estar familiaritzats de manera profunda amb aquests així com és responsabilitat de la hanagá corroborar que l'anterior succeeixi.

L'educació del janij a Macabi Hatzair Mèxic està dividida en quatre etapes principals d'aprenentatge, cada etapa defineix la manera en el qual s'han d'impartir les peulot. Aquestes etapes són:

1.Etapa d'introducció (Shijva Jonathan)

2.Etapa de desenvolupament (Shijva Yehuda)

3.Etapa d'aprofundiment (Shijva Shimón)

4.Etapa de consolidació (Seminari de Madrijim)

Lemes

La tnuà té tres lemes que són:

• Ment sana
• Cos sà
• Llest, sempre llest.

Lleis dels macabeus

Les lleis dels macabeus són aquelles a les quals s'aspira que tota persona pugui arribar a seguir. Tenen més un sentit idealista. Són un exemple a seguir per tot macabeo i addicionalment són interpretades de diferents maneres pels bogrim de la tnuá buscant poder aplicar-les a tots els aspectes de la seva vida diària.

Totes elles porten el prefix: "El jove macabeu..."

• És veraç i la seva paraula fidel.

• És fidel al seu poble, pàtria i llengua.

• És útil a la societat i ajuda al proïsme.

• És germà de tot macabeu i amic de tota persona.

• És amable i educat.

• Aprecia allò viu, allò que creix, i ho defensa.

• Posseeix ordre, disciplina i puntualitat.

• És estalviador, més no avar.

• És alegre, valent, i no decau en el seu esperit.

• Aspira a renovar i crear, estima el treball, i aprecia el fruit de l'esforç aliè.

Orígens del moviment macabeu

El moviment macabeu va tenir el seu origen a Europa de l'Est a finals del segle xix. No es pot precisar un país d'origen, ja que va començar simultàniament a diversos països. Al principi, va sorgir formant gimnasos jueus aïllats, però després va prendre un enfocament més global i no únicament esportiu. Els objectius del moviment macabeu són des de llavors: crear jueus orgullosos de ser-ho i, amb l'esport com a mitjà, lluitar contra l'assimilació. La principal característica del moviment és que està pensat per a tots els jueus de qualsevol part del món, i de qualsevol ideologia política. És important subratllar que aquests no són tan sols els objectius de Macabi Tzair, sinó que també són els de la Unió Mundial Macabi, motiu pel qual han estat adoptats per la tnuà.

El nom Macabi es va triar pensant en l'estil de vida dels Macabeus. Tot cercant una nova concepció del món, una nova forma de vida, nacional i armoniosa, a través del desenvolupament del cos i la ment.

Cronologia

A finals del segle xix, el Dr. Max Nordau va impulsar la idea del judaisme muscular, que consistia en fomentar l'esport com agent educatiu. En aquella època es van establir diverses associacions gimnàstiques a tot Europa. Amb el pas dels anys, Macabi HaTzair, va esdevenir el planter educatiu del moviment macabeu, preparant una generació de futurs dirigents.

1895 - Es va fundar el primer club esportiu macabeu a Istanbul, Turquia.

1903 - Es van unir diferents societats esportives jueves, i van crear l'organització gimnàstica jueva.

1921 - L'organització gimnàstica jueva, va canviar el seu nom per Unió Mundial Macabi.

1926 - Es va fundar en Alemanya, un moviment juvenil sionista anomenat Macabi Hatzair.

1933 - Es decideix establir una secció del moviment Macabi HaTzair en el Mandat Britànic de Palestina.

1950 - Es va fundar el Centre Esportiu Israelita (Centro Deportivo Israelita) (C.D.I.) a Mèxic.

1962 - Incorporació del Centre Esportiu Israelita, a la Unió Mundial Macabi.

1963 - Creació de Macabi HaTzair a Mèxic.

Unió Mundial Macabi

El nom de la Unió Mundial Macabi, representa a la institució esportiva amb la seva missió de renovar la força física del poble jueu com a base en la seva fortalesa espiritual i amb el seu suport fidel aconseguir amb consciència nacional i sentit d'unió de tot el poble jueu, estiguin on estiguin.

La Unió Mundial Macabi va ser la primera institució, que va estimular el despertar de l'interès cap a la cultura física en la qual es va veure un instrument adequat per recrear la personalitat del jueu que retornava a Israel per mitjà de l'esport. D'aquí que neix l'activitat esportiva central de la Unió Mundial Macabi: “Les Macabiades o Jocs Macabeus”, amb seu permanent a Israel, mateixa activitat que augmenta el seu nombre de participants amb el transcurs dels anys. Pel mateix sorgeix la necessitat de l'existència d'un lloc apropiat per a l'entrenament i preparació física i és quan neix en 1953 el que ara és “Kfar Namacabia” situada prop del parc nacional i de l'estadi municipal de Ramat Gan comptant amb més de 80.000 metres quadrats d'edificis i instal·lacions esportives. L'escut que presenta a la Unió Mundial Macabi són quatre lletres en hebreu (mem, jaf, bet i yod) formant la paraula “Macabi”, en forma d'un Maguén David.

El moviment macabeu és un moviment sionista, en haver acceptat els cinc punts del “Programa de Jerusalem”, adoptats en el 28è Congrés Sionista, que fou celebrat a Jerusalem en 1968, com a objectius del sionisme.

Aquests punts són:

1. - La unitat del poble jueu i la centralitat d'Israel en la vida jueva.

2. - La concentració del poble jueu en la seva pàtria històrica, la Terra d'Israel, per mitjà de l'Aliyyà dels jueus de tots els països del Món.

3. - L'enfortiment de l'Estat d'Israel, que està basat en la visió profètica de justícia i pau.

4. - La preservació d'identitat del poble jueu, fomentant l'educació jueva i hebrea, així com els valors culturals i espirituals jueus.

5. - La protecció dels drets humans.

Macabi HaTzair

És el braç educatiu de la Unió Mundial Macabi. És un moviment jueu, juvenil, sionista, educatiu, esportiu, sociocultural, escoltista i apartidari, amb certs objectius i valors basats en la ideologia macabea. Aquest moviment forma part íntegra de la Unió Mundial Macabi, i s'identifica amb el seu escut, que representa les lletres “mem” (מ) i “tzadik” (צ) entrellaçades formant una Estrella de David (Maguen David).

El Moviment macabeu considera l'esport, no només com un mitjà de recreació o enfortiment dels músculs, sinó també, com una excel·lent eina educativa. Macabi Hatzair creu que els valors bàsics humans tals com l'honestedat, la rectitud, l'iniciativa, la sociabilitat, i la capacitat de prendre determinacions, entre d'altres, es poden assolir també per mitjà de l'esport. Sens dubte es reconeix a Macabi Hatzair per la seva peculiar obstinació posada en l'esport, però també és un moviment, que es preocupa constantment per oferir una educació integral formant persones de bé.

Història de Hanukà

En l'any 331 Abans de Crist, la terra de Judea va caure sota domini de l'imperi d'Alexandre el Gran. El governant que manava a la regió era Antíoc Epífanes, qui els oprimia cruelment. Aquest monarca va publicar un decret en el qual prohibia que els jueus practiquessin la seva religió sota pena de mort. Va haver-hi alguns jueus que tenien por i per això van fugir, uns altres es van sotmetre a l'exigència dels hel·lènics, però va haver-hi els qui es van rebel·lar. En el poble de Modiin, als afores de Jerusalem, Mataties ben Johanan, juntament amb els seus cinc fills de la família dels Asmoneus van iniciar la lluita armada en contra de l'exèrcit hel·lènic. Al cap d'un any, Mataties mor i el seu fill Yehuda queda al comandament de la rebel·lió. Després de dos anys, la lluita dels anomenats Macabeus, va aconseguir la independència del territori jueu. La lluita dels macabeus va ser la primera vegada en la història dels jueus que es va dur a terme una lluita amb ideals de llibertat nacional a més de religiosa. És durant aquesta guerra que van néixer els dos crits de Macabi: “Hazak Veematz” i “Mi Kamocha BaElim Adonai.” Que signifiquen “Fort i valent” i “Qui és com tu entre els Déus?” respectivament.

Els cinc germans Macabeus

• Yohanan
• Shimon
• Yehuda
• Eleazar
• Jonathan

Els tres significats de Macabi

Makebet

Demostra la unió dels germans macabeus amb la Terra d'Israel. Significa martell en hebreu. Era el sobrenom de Yehuda en la rebel·lió.

Mataties Ben Yohanan HaKohen

Representa la unió dels macabeus amb el poble jueu. Era el nom complet de Mataties, pare dels germans macabeus, i l'iniciador de la revolta de Modiin. Les seves inicials en hebreu formen el nom Macabi.

Mi Kamocha BaElim Adonai

"Mi Kamocha" representa la unió amb L'Etern. "Qui és com tu entre els déus?", aquest és el crit amb el qual Mataties i els seus fills van començar la revolta. Les inicials de cada paraula en hebreu formen el nom Macabi.

La salutació

La salutació es fa amb els tres dits del centre de la mà dreta estesos i el dit polze sobre el dit menovell. El janij fa la seva salutació amb la mà sobre el pit a l'alçada del cor. El madrij fa la seva salutació amb la mà aixecada, a l'alçada del cor i amb el seu colze formant un angle recte. Els tres dits del mig signifiquen Déu, Poble, i Terra, mentre que els altres dos signifiquen que el fort protegeix al feble. La salutació es fa en cantar l'himne, o per saludar a la bandera de Macabi. Tan sols pot fer la salutació qui ha participat en el ritual de la promesa de Macabi.

Anivà

La anivà representa la unió de tots els macabeus del món. És de color blanc i blau, colors que representen la bandera d'Israel. Les seves cinc vores representen a Mataties i els cinc germans macabeus.

Posteriorment a la lectura del llibre d'or, en el comiat d'un macabeu, se li lliura una anivà, amb els colors invertits (popularment coneguda com anivà blanca). El color blanc d'aquesta anivà simbolitza la saviesa.

Promesa

La promesa es recita en passar l'examen d'anivà abans de rebre-la; mentre es recita la promesa, els presents en el mifkad saluden. Generalment, aquesta cerimònia solament es fa davant d'una foguera (mifkadesh). El janij o madrij que rep la anivà ha de repetir després del Rosh Macabi:

“Pel meu honor prometo, fer tot el que estigui dins de les meves possibilitats per complir amb el meu deure, amb el meu poble, i el meu país, ajudar al proïsme en tot moment, ser lleial al Club Esportiu Israelita (C.D.I.) i complir fidelment les lleis de Macabi Hatzair."

En finalitzar la recitació de la promesa, el cap de macabi (rosh macabi) diu les paraules: MACABIM JAZAK, i el secretari general (rosh hanagà), els madrijim i els janijim responen: JAZAK VEEMATZ. Posteriorment el rosh macabi torna a dir: MI KAMOCHA, i la congregació respon: BAELIM ADONAI. El rosh macabi després crida: BAELIM ADONAI, i la congregació respon: MI KAMOCHA. Posteriorment, es mana a la formació (mifkad) col·locar-se en la posició de ferms.

Després de la lectura del llibre d'or (el llibre que llegeix un macabeu en acomiadar-se de la tnuà), en lliurar la anivà blanca, a qui s'acomiada de Macabi, es recita el següent, mentre es saluda:

“Pel meu honor prometo, seguir fent tot el que estigui dins de les meves possibilitats, per a complir amb el meu deure, amb el meu poble, i amb el meu país, seguir ajudant al proïsme en tot moment, seguir sent lleial al Centre Esportiu Israelita (CDI), i seguir complint fidelment les lleis de Macabi Hatzair."

En finalitzar la recitació de la promesa, el rosh macabi diu les paraules: MACABIM JAZAK, aleshores el secretari, els madrijim i els janijim responen: JAZAK VEEMATZ. Posteriorment el rosh macabi torna a dir: MI KAMOCHA, i la congregació respon: BAELIM ADONAI. El rosh macabi després crida: BAELIM ADONAI, i la congregació respon: MI KAMOCHA. Posteriorment, es mana a la formació de la tnuà (el mifkad) posar-se en posició de ferms.

L'uniforme de Macabi HaTzair

El tilboshet (uniforme) és de color caqui, en honor a les Forces de Defensa d'Israel. Ha de ser usat en tots els mifkadim, així com en totes les activitats i quan el madrij així ho consideri pertinent.

Escuts

S'anomena en la terminologia de la tnuà escuts, als estampats que es cusen al uniforme (tilboshet). Cadascun dels escuts té un significat especial.

Distribució dels escuts en l'uniforme

Costat dret: Escut de promesa.

Costat esquerre: Escut de Macabi Hatzair.

Màniga esquerra superior: Escut Macabi Mèxic.

Màniga esquerra inferior: Escut de Kvutzà.

Borsa dreta: Escut de Shijvà.

Màniga dreta superior: Escut del Centre Esportiu Israelita (C.D.I.)

Màniga dreta inferior: Escuts d'escoltisme.

Escut de Macabi Hatzair Mèxic

Aquest escut representa a Macabi Hatzair, Mèxic. Té, els colors de la bandera mexicana, i l'escut de Macabi Mundial. Als costats té fulles d'olivera que representen l'escut d'Israel, així com el nostre constant contacte amb la naturalesa. El rep tot membre de Macabi que tingui el seu uniforme.

Escut de Macabi Hatzair

Aquest escut representa a tot Macabi Hatzair al món. Ho rep tot membre de Macabi que tingui el seu uniforme.

Escut de la promesa

Aquest escut representa la promesa de Macabi. La rep qui passa promesa en fer-se creditor al seu anivá després de passar l'examen pertiente.

Escut del Centre Esportiu Israelita (C.D.I.)

Aquest escut representa al C.D.I. que és la nostra casa i pertany a la Unió Mundial Macabi. Macabi Hatzair és part íntegra del C.D.I. Aquest escut ho rep tot membre que tingui el seu uniforme.

Escut de la torxa de Modiin

Aquest escut representa la revolta dels Macabeus. La reben tan sols els qui formen part de la junta directiva de Macabi Hatzair.

Escut ecològic

Aquest escut el rep la gent que té el valor de cuidar de la natura.

Escut del madrij

Aquest escut el porten els madrijim de Macabi Hatzair Mèxic.

Banderes

Bandera de Macabi Hatzair Mèxic

La bandera de Macabi, representa a tot el moviment macabeu, en el centre de la bandera, hi ha la torxa de Modiin, que representa la revolta dels macabeus. La bandera de Macabi, es col·loca sobre el pal al matí, quan comença el dia.

Bandera de shijvà

La bandera de shijvà, està formada per la torxa de Modiín, sobre un fons blanc, representant la pertinença de la shijvà a la tnuà macabea. En les banderes de Macabi, hi ha una rosa que representa l'amor per Macabi.

Bandera dels madrijim

Està conformada pels escuts de macabi Mèxic, macabi mundial, la torxa de Modiín, l'uniforme macabeu, la promesa, i la anivà, i representa al grup dels madrijim.

Bandera del chodesh hatnuà

Aquesta bandera pertany a la kvutzà més destacada durant el mes de la tnuà.

Bandera de kvutzà

En general no es habitual el fet que les kvutzot tinguin una bandera pròpia, encara que els hi està permès tenir-la. Habitualment quan una kvutzà arriba a tenir una bandera es demana als janijim, que ressaltin alguna de les qualitats de la tnuà. Gairebé sempre el disseny de la bandera està estrictament relacionat amb el significat del nom de la kvutzà, sigui de manera literal, sigui de manera interpretativa, amb base en el criteri dels madrijim que decideixin crear una bandera de kvutzà. En general acaben tenint formes molt senzilles, i estan fetes amb materials barats.

Himnes

Himne de Macabi

L'himne de Macabi s'entona cada dissabte en el mifkad vespertí general; tot seguit es baixa la bandera de Macabi. Per poder entonar l'himne de Macabi ha d'estar-se fent la salutació. Aquest és l'himne de Macabi escrit en fonètica de l'hebreu.

HA MACABIM HEN PO KULANU

ZE AGDUD SAGI MICBAR

PO NILJAMNU PO NITZAJNU

PO COJEINU OD IGBAR

AMUD HAESH YELEJ LEFANEINU

VEU'DEREJ JOSHEJ YAIR, YAZIR AMUD ANAAN MEAJOREINU

PANU DEREJ MACABIM AMUD ANAN MEAJOREINU PANU DEREJ MACABIM

" TAN TAN TAN" En finalitzar la recitació de l'himne el Rosh Macabi crida les paraules: MACABIM JAZAK! al que la hanagá, els madrijim i els janijim responen: JAZAK VEU ́I MATZ!

. Posteriorment el Rosh Macabi torna a cridar: MI KAMOJA al que la congregació respon: BAELIM ADONAI! El Rosh Macabi després crida "BAELIM ADONAI!" i la congregació respon  MI KAMOJA!, i en agut dos o tres pallassos criden mi kamoja Posteriorment, es mana al mifkad en posició de ferms.

No sempre es va cridar com ho explica el passatge anterior després de l'himne. Anteriorment solament es feia servir la primera seqüència de crits. (El Rosh Macabi crida les paraules: MACABIM JAZAK! al que la hanagá, els madrijim i els janijim responen: JAZAK VEU ́I MATZ!) No se sap amb exactitud en què moment es va agregar la segona seqüència.

Himne en Hebreu

המכבים הן פה כולנו,

זה הגדוד שגיא מכבר,

פה נלחמנו, פה ניצחנו,

פה כוחנו עוד יגבר

פה נלחמנו, פה ניצחנו

פה כוחנו עוד יגבר

עמוד האש ילך לפנינו,

בדרך חושך יאיר יזהיר

עמוד ענן מאחורינו

פנו דרך מכבים

עמוד ענן מאחורינו

פנו דרך מכבים. המכבים.

מכבים חזק

חזק ואמץ

Traducció de l'Himne

Som tots Macabeus
(HA MACABIM HEN PO KULANU)
Batalló sempre poderós
(ZE AGDUD SAGI MICBAR)
Aquí lluitem, aquí vam vèncer
(PO NILJAMNU PO NITZAJNU)
Aquí la nostra força encara creixerà
(PO COJEINU OD IGBAR)
La columna de foc ens precedeix
(MUD HAESH YELEJ LEFANEINU)
Il·luminat el fosc camí
(VEU'DEREJ JOSHEJ YAIR, YAZIR)
La columna de núvol ens segueix
(AMUD ANAAN MEAJOREINU)
Ens venim en el camí dels Macabeus
(PANU DEREJ MACABIM)
La columna de núvol ens segueix
(AMUD ANAAN MEAJOREINU)
Ens venim en el camí dels Macabeus
(PANU DEREJ MACABIM)
Macabeus Forts!
(MACABIM JAZAK) Forts i Valents! (JAZAK VEU'EMAATZ) Qui és com Vós? (MI KAMOJA) Entre tots els déus. (BAELIM ADONAI).

Himne de Yehuda

Aquest himne és entonat en els mifkadim de la shijva Yehuda. Mentre s'entona s'ha de fer la salutació però addicionalment els janijim, madrijim i roshim que compten amb l'escut de la shijva han d'aixecar el puny dret a l'altura del crani formant un angle de 90°.

Ja fa molts anys que el poble d'Israel dominat pels grecs es va revoltar,
i prenent les armes que van usar per llaurar, van prosseguir el camí per aconseguir la seva llibertat.
Anant al capdavant Judes Macabeu, qui seguint l'exemple del seu pare, va donar el seu fill perquè lluités per a la pau i per la llibertat.
Homes forts el van seguir, i al seu pas les cadenes van trencar.
Germans en la guerra van caure, però l'esperança no van perdre.
I així macabeu lluitaràs, i cap al front sempre miraràs,
seguint l'exemple del teu germà, que per tu la seva vida va donar.

En finalitzar la recitació de l'himne el rosh de la shijva crida les paraules: TAMID YEHUDA! al que els madrijim i els janijim responen: YEHUDA HAMACABI!. Posteriorment el rosh de la shijva pregunta: SOM TOTS ELS QUE ESTEM? al que la congregació respon: ESTEM TOTS ELS QUE SOM! Posteriorment, es mana al mifkad en posició de ferms.

Himne de Madrijim

Aquest himne s'entona exclusivament en els mifkadim de madrijim sense la presència dels janijim. Se saluda per entonar aquest himne. Amb fe per Macabi lluitar Al mal combatre sense temor Triomfar sobre la por invencible En peus suportar el dolor Madrij germà Macabeo Gavina que vola al lluny Paladín del silenci parlat Constructor de l'imaginat Aquest és el meu ideal Al nen educar No importa cuán lluny Es pot trobar Lluitar pel bé Sense dubtar ni témer I jo sé que si va aconseguir ser fidel a Macabi Hatzair Aquest ideal, sempre m'ha de seguir I no s'ha d'extingir I serà un Macabi millor Germà de sang i d'honor Compartir amb els braços oberts Iniciar un Macabi millor.

En finalitzar la recitació de l'himne el Rosh Macabi crida les paraules: MACABIM JAZAK! al que la hanagá i els madrijim responen: JAZAK VE EMATZ!. Posteriorment el Rosh Macabi torna a cridar: MI KAMOJA al que la congregació respon: BAELIM ADONAI! El Rosh Macabi després crida "BAELIM ADONAI!" i la congregació respon MI KAMOJA! Posteriorment, es mana al mifkad a posició de ferms.

Aquest passatge s'inspira en la novel·la de Miguel de Cervantes, El Quixot de la Manxa; específicament en els versos del Somni Impossible.

Grans Jueus parlen de Macabi

Albert Einstein

"Beneït sigui el treball de Macabi, intentant portar un contra-efecte a la sobre-espiritualitat unilateral del poble jueu. És especialment digne de lloança, perquè encara estem molt lluny d'aquest altre costat."

Haim Najman Bialik

"De totes les reunions que he tingut amb els intel·lectuals en Lodz, em vaig alegrar més, i em vaig impressionar amb els exercicis gimnàstics que vaig veure a l'auditori de Macabi"

David Ben-Gurión

Macabi és, sens dubte, la branca més important del moviment sionista. La seva importància està a infondre vida a la talla del poble jueu, afeblit per tants anys d'exili. Els jueus que tornen a la seva terra i els que van néixer aquí, han d'obtenir força espiritual i intel·lectual. Però la nostra existència a la terra dels nostres pares igualment requereix força física."

Haim Weizmann

"50 anys d'ardu treball en el camp d'esports i sionisme són dignes de lloança en aquesta data del seu aniversari. Vostès, Macabeos, han portat un nou esperit al poble, defensant el seu honor i la seva existència. Les seves branques per tota la diàspora s'han convertit en llocs de reunió per als cercadors de cultura."

Meir Dizengoff

Primer alcalde de Tel Aviv. "És un fenomen de molt valor que la nova generació del poble d'Israel es trobi des de tots els racons del món per al seu entrenament físic i esportiu, la qual cosa marca la unitat de totes les branques del nostre poble; totes aspirant una meta."

Major Aarón

Comandant de la "Companyia Macabi" de l'Exèrcit Britànic durant la Segona Guerra Mundial. (1942) "El somni s'ha convertit en realitat, en un nou símbol de redempció. Com un sol home, la joventut jueva ha sortit per reviure a la seva gent i començar de nou."

Moviments Clandestins en un Estat en Preparació

Sens dubte el Moviment “Macabi Tzair” en Eretz Israel va complir un rol transcendental en l'establiment de l'Estat. Els seus membres van formar part de tots els moviments clandestins (Hagana, Etzel i Haleji). “Macabi Tzair” va tenir 6 garinim en el Palmaj, els quals van combatre en la Guerra d'Alliberament/Independència. (1948) És obvi que amb el transcurs dels anys van sorgir canvis tant en el Moviment com en els seus fonaments, amb l'excepció de la utilització de l'esport com a instrument per a l'educació. En el marc de “Macabi Tzair” el moviment va combinar i va respondre a totes les exigències de Macabi i a les demandes judeo-sionistes de l'Estat.

Freddy Hirsch

Des de molt jove Freddy va ser líder de Macabi Hatzair a Alemanya. El nom de Fredy Hirsch està necessàriament associat amb l'educació de nens i joventut en el Ghetto de Terezin (Theresienstadt) i més tard amb el "Campament Familiar" de Birkenau. Aquest "Campament", establert gràcies a la iniciativa de Hirsch en la Secció BIIbd del camp de Birkenau, el "Bloc de Nens" en particular va ser una prova extraordinària per crear un "oasi" enmig d'un campament d'extermini. L'objectiu principal del Bloc era crear un ambient una mica més tolerable per als presoners més petits de Birkenau, on podrien escapar-se, si volguessin, per una estona, de la tràgica realitat dels seus voltants.

Rutina

El primer que succeeix en cada dia de MHM és el mifkad general matutino on participa tota la tnuá. S'acostuma a escoltar els càntics de porras de cadascuna de les kvutzot de manera simultània i gairebé desordenada, activitat que tendeix a ser molt divertida pels janijim. Addicionalment, també existeixen porras per cada shijva i la tnuá completa. El cant de porras és part d'una competència implícita entre shjavot i kvutzot. I sol ser un vehicle d'energia i agent de diversió entre tots els membres de la tnuá.

Generalment, en un dissabte comú, es duen a terme 2 peulot. Durant aquestes dues peulot s'exposa el tojnit preparat pel Rosh Jinuj. En alguns casos, els madrijim són lliures de triar si fer una activitat de tojnit i una altra de tema lliure. Entre ambdues peulot se serveix de menjar a tots els janijim i se'ls donen uns moments de temps lliure perquè puguin gaudir de la companyia d'altres janijim o realitzar les activitats de la seva elecció, en aquest temps sol donar-se la convivència entre tots els membres de la tnuá sense importar la seva edat o kvutza.

Posterior a la segona peulá, es realitza un mifkad de shijva i el mifkad vespertí general, on novament es congrega tota la tnuá, es canta l'himne de Macabi i es rendeixen honors a la bandera de la tnuá.

Llibre d'Or

S'anomena Llibre d'Or a un llibre on cada macabeu, escriu de trens màgics als quals es van pujar en Jonathan i es van baixar de Roshim. que acaba el seu cicle en la tnuà escriu les seves memòries, anècdotes i sentiments cap a la tnuá abans del seu retir definitiu. L'últim acte de tot Macabeo que passa a ser inactiu, que és boger de la tnuá, és la lectura del llibre d'or; mateixa que sol ser molt emotiva i té lloc durant el mifkadesh (últim mifkad d'un semestre, on es tanquen cicles i es fan reconeixements als qui ho mereixen. Té lloc en el majané.). El macabeo que ha acabat el seu cicle llegeix en veu alta el text que va escriure pels altres i en finalitzar la lectura se'l considera "acomiadat de Macabi" i se li lliura una anivá blanca amb l'objectiu de presentar-li cert honor. Les persones que "comiats" integren el consell Macabeu.

És una tradició que la persona que s'acomiada regali la seva anivá a un altre macabeo que va marcar la seva trajectòria en el moviment i addicionalment que fa un bon treball. També, amb els anys, i en algunes ocasions, els diferents macabeos han atorgat objectes de significat que no precisament són anivot (per exemple, escuts de promesa). Aquest sol ser l'honor més gran per qualsevol boger en la tnuá.

Actualment existeixen 3 toms del llibre d'or. D'altra banda existeix un llibre d'or de Hajshará i 1 de Shimón. (Els llibres d'or de Hajshará i Shimón tenen el mateix concepte que l'original. El d'Ajshará és utilitzat per a aquells que es retiren temporalment de la tnuá per realitzar la seva Shnat Hajshará i el de Shimón és utilitzat pels janijim i bogrim que abandonen aquesta shijva. En tots dos llibres s'escriu per grup, no de manera individual com en l'original.) En els seus començaments, en el llibre d'or simplement escrivien aquells Macabeos que havien pertangut a la tnuá des de primer de Jonathan fins a culminar amb el seu cicle en la Roshiut; en l'actualitat, tot boger que acaba el seu cicle en la tnuá (amb aprovació de la Hanagá) té dret a escriure el seu llibre d'or. Així mateix, als inicis d'aquesta tradició simplement s'escrivien en el llibre d'or un o dues línies, avui dia en general els Macabim que deixen la tnuá escriuen algunes pàgines sobre la seva trajectòria en el moviment i gairebé sempre amb un to commovedor i al·ludint a la narrativa literària. Els qui han deixat les seves paraules en el Llibre d'Or, són anomenats cavallers daurats.

Seminari (Curs) de Madrijim

A diferència de les altres tnuot a Mèxic, MHM té un seminari de madrijim propi, de molt més i millors continguts d'acord al criteri del moviment, en el quin els janijim tenen un any de capacitació per convertir-se en madrijim. La capacitació és impartida per membres de la Hanagá els qui preparen a aquests janijim per convertir-se no solament en madrijim, sinó en madrijim de Macabi. Aquesta capacitació té lloc en juntes els dies dimarts a la nit i addicionalment en pràctiques els dies dissabte. A més d'aquesta capacitació els integrants del seminari realitzen diferents labors de suport pràctic i logístic a la tnuá per introduir-los de manera gradual a la responsabilitat de ser madrijim. També, existeixen diverses tradicions enfocades a aconseguir que els janijim que passen pel seminari coneguin alguns secrets de la tnuá que solament poden conèixer-se de manera especial.

Campaments/Majanot

Al llarg de l'any es duen a terme diferents campaments que avui dia ja són tradició de la tnuá. Cadascun dels campaments realitzats té característiques especials i addicionalment una sèrie d'activitats que es realitzen any rere any amb algunes variacions d'acord a qui estigui a càrrec de l'organització dels diferents campaments. Als campaments dins de la tnuá se'ls crida majanot que és el plural de la paraula hebrea majané.

Teva

Campament de supervivència exclusiu de la Shijva Shimón i Seminari de Madrijim on els Janijim i madrijim d'ambdues shjavot es divideixen en 3 equips (falcons, llangardaixos i panteres) i creen el seu propi refugi, amb tan sols alguns bordons (bigues de forma cilíndrica de fusta d'aproximadament dos metres de longitud), pals d'escombra, mecate i escàs plàstic. Els janijim i madrijim han de mostrar les seves habilitats Scouticas a tot moment. És responsabilitat de cada equip, a més de superar els diferents reptes imposats a ells, també encendre la seva fogata per cuinar i encarregar-se d'un altre tipus de coses que any amb any varien. Es practiquen diverses competències d'ens Scoutico al llarg del campament. Al final hi ha un equip vencedor i guanya un escut pel seu tilboshet. Es duu a terme en les instal·lacions del CDI en Tepotzotlan, Edo. de Mèxic. Aquest esdeveniment és organitzat per la baddá Scoutismo de la tnuá; mateixa que s'encarrega de totes les activitats Scouticas dins de Macabi.

En les primeres edicions d'aquest campament van deixar un suèter tirat.

Macabiah

Campament on participa tot Macabi. Cada any es tria un tema diferent per a aquest campament. (Ex. Any 2011: Formes d'entreteniment. Van participar un equip amb el tema de teatre, un altre amb el tema de cinema, un altre amb el tema de concert musical i un altre amb el tema de circ.) Es divideixen a Janijim, Madrijim i Hanagá en diferents equips que s'identifiquen per un color en específic igual que una temàtica similar a la dels altres equips. Cada any el tema de la Macabiah varia, algunes de les activitats que es duen a terme són:

• Decoració del "Shetaj" de cada color per la vanaguardia (Madrijim que arriben abans al campament per a la preparació).
• Cacera de Madrijim
• Majanaim (Joc molt similar a cremats o "DodgeBall" que es coneix en algunes tnuot.)
• Amplàries
• Matiteada
• Concurs de menjar
• Elaboració d'un sketch

En aquest campament es fomenta l'esport i es duu a terme en les instal·lacions del CDI en Tepotzotlán. Al final, es tria un equip guanyador.

Campament Final o simplement Majané

Consta d'un campament que es duu a terme al final de cada semestre. Es dorm en cases de campanya, i dins d'aquest campament s'apliquen els diferents exàmens com el d'Anivá i Scoutismo (1.er i 2n nivell), al centre del campament es troba una "escultura" feta de diversos materials a la qual se li crida "Toren" i serveix com fins a de banderes que gent d'altres Tnuot i Ex-Macabeos s'encarreguen de "robar" en els anomenats "atacs" on la tnua crea una barrera de persones per no deixar sortir als "atacants". Aquesta és una tradició que es duu a terme entre les diferents tnuot.

En aquest campament els Macabeos s'acomiaden en el Mifkad-Esh on es pren un monument d'estopa representant l'esperit Macabeo. Es duu a terme en diferents llocs de Mèxic. Generalment, es realitzen dos per any, un a l'estiu i un altre a l'hivern. És en esdeveniments com el Mifkad-Esh on s'anuncien canvis importants en la tnuá tals com una nova roshiut, quan canvia la mateixa.

Hartzeinu

Campament dedicat a la història d'Israel. Es va realitzar en dues ocasions però a causa de qüestions logístiques va ser canviat per un campament nou que és part del Jodesh Hatnuá. Es va realitzar en les instal·lacions del CDI en Tepotzotlán.

Sababa o Sabra

Aquest campament es realitza al final del Jodesh Hatnuá i és en ell on es tria i anuncia a la kvutza d'aquest. S'ha fet poques vegades, però s'hi ha canviat la dinàmica d'aquest. Alguns anys s'ha provat fer equips de kvutzot, per exemple. La dinàmica del campament és relativament senzilla; el seu objectiu principal és realitzar competències que agreguin o restin punts al marcador del Jodesh Hatnuá per determinar un guanyador. Es realitza en les instal·lacions del CDI en Tepotzotlán.

Campaments de Shijvá

Campaments als quals solament acudeix una shijvá. Són organitzats per la hanagá responsable de la shijvá i es realitzen amb diferents propòsits. En ells poden realitzar-se diferents activitats.

Campament de Seminari

Al final de l'any del curs de madrijim els janijim que ho han cursat han de realitzar per si mateixos un campament al qual assistiran els madrijim i hanagá actuals de la tnuá. En aquest campament s'inspecciona si realment el Seminari ha donat resultat i es verifica que tenen la capacitat de formar part dels bogrim de la tnuá. Al llarg de la planeación i execució del campament els membres de la Hanagá que han donat el curs de madrijim brinden el seu suport als janijim organitzadors. Cadascun dels seminaris és lliure de fer el que sigui del seu gust en aquest campament. Al final, els madrijim i roshim assistents proporcionen una sessió de retroalimentació als janijim de seminari. En general, es duu a terme en les instal·lacions del CDI en Tepotzotlán.

Camp de Camps

Poc se sap d'aquest majané a part que és exclusivament per bogrim i que en ell es realitzen peulot que solen ser sorpresa, no se sap amb quina freqüència es realitza, ni amb precisió per qui és organitzat. Part del misteri que engloba a aquest majané, que pugues mai succeir durant l'etapa de bogrut d'alguns Macabeos, és el poc que es coneix sobre aquest tema a excepció clar, dels qui han assistit. Part d'aquesta bogeria es deu al fet que ho va fer Món Charabati. Probablement ho penso mentre estava "pacheco" encara que és difícil de saber.

Disc commemoratiu dels 40 anys

En complir 40 anys com a moviment, MHM va produir, va gravar i va distribuir un CD commemorant aquests 40 anys. El CD aquesta disponible en aquesta lliga.

Macabi Hatzair durant la Xoà

Encara que durant la segona guerra mundial no existia Macabi Hatzair México, Macabi Hatzair va tenir una participació activa entre els jueus al llarg d'aquesta etapa. En relació a Macabi, durant la shoá (l'holocaust) un dels successos més rellevants succeït en vespres d'una de les deportacions als camps de concentració i extermini, va ser la partició de la bandera de la tnuá. Alguns dels joves pertanyents a la tnuá van participar en una cerimònia (mifkad) clandestina en la qual la bandera del moviment en Ludwigsfelde (Alemanya) va ser tallada en dotze parts que van ser repartides entre els líders de Macabi en això llavors mentre es va entonar l'himne de la tnuá. Amb la promesa de defensar el seu tros de bandera igual que la seva vida i de mantenir l'esperança fins a l'últim moment cadascun va emprendre diferents camins amb l'objectiu de poder escapar de la guerra; van prometre també trobar-se algun dia novament en Eretz Israel. Únicament tres d'aquests últims van sobreviure l'Holocaust, i d'ells només Anneliese Borinski va aconseguir portar amb si a Israel el seu fragment de la bandera, mateix que actualment es troba en Yad Vashem com a part de l'exposició.

Molt abans de la partició de la bandera, després de l'ascens dels Nazis al poder, els moviments juvenils sionistes, especialment Macabi Hatzair i Hashomer Hatzair, van acréixer les seves activitats amb el propòsit d'accelerar l'emigració de joves jueus a la Terra d'Israel. Per poder preparar a aquests joves per a la vida del kibutz, van ser establertes granges agrícoles d'entrenament. Una d'aquestes, pertanyent al moviment, estava situada prop del poble d'Ahrensdorf, no lluny de Berlín. Joves de 10 a 20 anys (janijim i bogrim) vivien en aquesta granja. L'entrenament pel kibutz comprenia tasques agrícoles en hores del matí, i a la tarda lliçons sobre temes relacionats amb el sionisme i el judaisme, com a història jueva, torá i hebreu, igual que peulot impartides pels bogirm en variades ocasions. Durant la nit es realitzaven debats i activitats culturals. En arribar als 18 anys els joves tractaven de trobar la manera d'emigrar a la Terra d'Israel o de ser possible a qualsevol lloc lluny de la guerra, d'igual manera, sempre va haver-hi espai pels qui van necessitar quedar-se amb els Macabim. Malgrat les condicions de vida espartanas i el menjar senzill, els joves estaven satisfets d'entusiasme i orgull, com la majoria dels membres dels moviments juvenils jueus d'aquesta època a Europa, s'identificaven completament amb els ideals sionistes igual que amb els valors de lluita i acció en contra de l'opressió Nazi; tot això, dins del marc educatiu de la tnuá. L'estil de vida cooperatiu creava llaços estrets entre els janijim i bogrim, i la separació de la família convertia als madrijim i roshim en pares substituts i en models a imitar.

Una de les líders en Ludwigsfelde era Anneliese Borinski. Nascuda el 1919 en el si d'una família poc vinculada al judaisme i al sionisme, l'allunyament forçat dels jueus de les institucions d'educació alemanyes la va empènyer a marcs de referència jueus. Després de finalitzar els seus estudis en el seminari jueu de Berlín, va arribar a Ahrensdorf com a líder juvenil (rosh de Macabi Hatzair) a l'edat de 23 anys. Malgrat no haver tingut anteriorment inclinacions sionistes, va aprendre sobre la Terra d'Israel i va acabar sentint-se completament identificada amb els ideals de la hajshará i la aliah respectivament. Amb l'esclat de la guerra el 1939, les condicions en Ludwigsfelde es van fer cada vegada més difícils, fins a tal punt que la Gestapo va prendre control efectiu de la granja, evidentment en contra de la voluntat dels membres de la tnuá. Malgrat això, els joves van seguir vivint en una espècie de bombolla, conservant l'adreça de la granja i prosseguint amb les seves activitats regulars. Les hajsharot van ser clausurades el 1941 i els líders i els joves a càrrec seu van ser traslladats al camp de Neuendorf, on havien estat concentrats grups variats de jueus i obligats a realitzar treballs forçats sota la supervisió de la Gestapo. Malgrat la situació els membres de la tnuá van continuar exigint de si mateixos la disciplina que havien mantingut en Ahrensdorf. Encara que en finalitzar la guerra va ser una minoria dels janijim i bogrim la que va salvar la seva vida, el moviment mai es va extingir i va poder reconstruir-se a diversos països i a Israel per convertir-se avui dia en un dels moviments més forts i influents al món de les tnuot i el judaisme.

D'altra banda, no hi ha prova que demostri la participació de Freddy Hirsch en aquests successos, no obstant això, es creu que existeix una gran possibilitat que hagi participat activament dins del moviment, especialment en Birkenau, en cooperació amb els membres del moviment que anteriorment residien en Ahrensdorf i Ludwigsfelde.

La bandera de Ludwigsfelde

Després de l'assassinat d'Alfred Selbiger (Novembre de 1942), el rosh de Maccabi Hatzair a Alemanya, al voltant de 1942, una gran malenconia va fer presa a tots, i la sensació que quelcom encara desconegut i malévolo estava per separar als líders dels joves (als bogrim dels janijim) es va fer cada vegada més present, a causa de les circumstàncies la possibilitat de mantenir l'esperança era molt poca. Van començar a arribar a la granja llestes de membres de Macabi destinats a la deportació, aquests de totes les edats i jerarquies dins de la tnuá. Finalment, després de diversos mesos de gradualment deportar a membres de la tnuá als camps de concentració i extermini va arribar una llista amb els noms dels últims membres de la tnuá que encara es trobaven en la granja. L'última nit, de manera clandestina, es va realitzar una cerimònia (mikad) en Ludwigsfelde en la qual la bandera va ser repartida entre els líders (bogrim) de grup restants. La idea era que el grup es reuniria a la Terra d'Israel i reconstruiria la bandera i juntament amb ella es reconstruiria la tnua.

El testimoniatge d'Anneliese Borinski, present en el mifkad de la partició de la bandera:

7 d'abril de 1943

Fora estan els guàrdies de la Gestapo. Se'ns prohibeix sortir al pati, comencem la nostra reunió final, l'últim mifkad de Macabi. Una vegada més, cadascun està vestit de blava i blanc. Cantem els himnes. Porten les banderes. A una li falta el centre, va ser tallada anteriorment i aquest es troba ja en Eretz Israel. Herbert pren la “bandera del cor trencat” i la curta en dotze retazos. Els distribueix entre companyes i companys que seran responsables per cada shijva, un per al company que serà responsable pels de “sang mixta” que quedaran a Alemanya. En aquesta oportunitat prometem l'u a l'un altre que cuidarem dels retazos, i que quan tornem a reunir-nos a la Terra d'Israel els armarem per formar novament la bandera i amb ella el nostre moviment.

Data posterior, desconeguda.

Aquest esquinçament de la bandera que em va ser lliurat, ho va portar amb mi fins avui. Va romandre amb mi durant totes les cerques corporals i les seleccions en Auschwitz. Haig de seguir portant-ho amb mi perquè ho he promès, i aquesta promesa m'empeny...

A mitjan 1943 els joves restants i els líders van ser deportats a una presó a Berlín i d'allí enviats a Auschwitz. Més tard es van assabentar que la seva deportació havia estat part d'una massiva operació contra els jueus alemanys duta a terme “en honor” a l'aniversari de Hitler. A Auschwitz els nois van ser separats en grups diferents, però gràcies a la determinació dels líders van aconseguir romandre en contacte i passar informació entre ells. Anneliese, que va assumir la responsabilitat per les seves educandos (janijim) amb la major serietat, va tractar d'ocupar-se d'ells i fins i tot de fer-los petits regals per als seus aniversaris.

Sabíem que era important romandre units – el grup de Maccabi Hatzair-, amb els nostres ideals i la nostra meta d'arribar algun dia a la Terra d'Israel portant els retazos de la bandera amb nosaltres. En la nostra innocència crèiem que això era el més important. En els primers dies en Auschwitz no sabíem que era qüestió de vida o mort, i potser va ser millor que no ho vam entendre. El primer dia sofrim una tortura després d'una altra en Birkenau que crec que ens haurien trencat si no haguéssim estat ocupats en aquests ideals en els quals crèiem, i que ens donaven forces... estàvem tan centrats en ells, que gens ens semblava important – malgrat tot el que ens estava ocorrent.

Durant tota l'època de presó en Auschwitz Anneliese va conservar el tros de bandera, malgrat la dificultat a amagar objectes personals i els constants registres.

...Els únics objectes personals que ens permetien guardar eren les sabates. Això era molt important, perquè jo, per exemple, dins de les sabates, sota la sola – em vaig adonar de seguida, quan vam haver de desvestir-nos – vaig posar el meu tros de bandera, que era molt important per a mi conservar en un lloc segur. I allí va quedar bastant temps, i de vegades hi havia el que es deia “visites”, o sigui un registre corporal minuciós – i llavors ho amagava en altres llocs, perquè els SS sabien per descomptat que era possible amagar tot tipus d'objectes en les sabates.

Els joves membres de Maccabi Hatzair van estar presos en Auschwitz prop de dos anys. Com altres presoners van ser destinats a treballs forçats, i van sofrir com tots la tortura de la gana, el fred i la humiliació. Molts van sucumbir a les terribles condicions. Anneliese Borinski va abandonar Auschwitz en una “marxa de la mort” al gener de 1945 juntament amb la seva kvutza. Van escapar de la columna a la zona de Leipzig i van arribar a la zona d'ocupació americana. Anneliese va emigrar en 1945 i es va establir en el kibutz Maayan Tzvi, i des del seu matrimoni es va dir Ora Aloni. Fins a la seva defunció va treballar en educació. En un intent de recapitular la seva salvació, va dir:

Si avui volgués explicar-ho, o algú m'ho pregunta, i per descomptat que va haver-hi qui ho va fer, com van aconseguir sortir amb vida del camp, el camp de concentració, camp de mort, com van aconseguir sortir d'allí, puc dir això: crec que això està basat en tres factors essencials – el primer, penso que és el més fort, és el suport mutu que rebem de cadascun, i malgrat estar separats, d'alguna manera sempre vam estar en el si dels nostres companys. Sempre estàvem l'un per als altres i sentíem que els altres estaven para un. Jo sempre vaig estar pels meus janijim. Tot i que no estàvem tots junts, ens sentíem sempre units i mai completament sols. Almenys tres, quatre o cinc estaven junts. Això ajudava molt, de forma pràctica així com emocional. Ens donava molta força i per a mi, també estava el sentit de responsabilitat, la sensació de que havia de fer tot el possible per arribar a algun lloc en el qual podria veure qui estava encara amb vida i tractar de reunir a tots novament, i de ser possible arribar a la Terra d'Israel juntament amb la meva kvutza.

El segon factor va ser definitivament l'esperança i l'expectativa incólumes, que algun dia les coses van a millorar, i arribaríem a la Terra d'Israel, i que havíem d'estar allí. Això es manifestava en cada petita celebració, en cada Oneg Shabat, en Yom Kipur, no sé, en les promeses que vam fer i expressem en símbols que cuidem amb tanta obstinació, en la bandera, el retazo de bandera que no vaig deixar de seguir portant amb mi.

El tercer factor, potser més complex, diria: certa força de la personalitat que pertany a això, i la capacitat d'adaptar-se, ràpidament, eren absolutament necessàries, i també sort.

El retazo d'Anneliese és l'únic dels quals van ser distribuïts entre els líders que va arribar a Israel. Va estar preservat en el kibutz Maayan Tzvi fins que el fill d'Ora Aloni ho va lliurar a Yad Vashem el 2007. Els supervivents del moviment que es van reunir a Israel van confeccionar una rèplica de la bandera i van brodar sobre aquesta les marques que van dividir en dotze parts a l'original. Aquesta rèplica també es conserva en Yad Vashem.

Organigrama

Macabi Hatzair México és un moviment on l'autoritat és marcada per jerarquies.

La persona amb major autoritat i líder del moviment és qui ocupa el lloc de Rosh Macabi. (La paraula Rosh en hebreu significa cap; en donar-li a algú el títol de Rosh se'l nomena un dels “caps” del moviment.) Juntament amb el Rosh Macabi, hi ha dues persones que manegen la tnuá. Aquestes són el Rosh Jinuj (Encarregat del contingut educatiu de la tnuá) i el Sgan Rosh (Encarregat de l'administració de la tnuá.

) El Rosh Macabi, Rosh Jinuj i el Sgan Rosh integren a allò que se li denomina “Roshiut”.

La Roshiut és el comitè que té el comandament absolut de la tnuá i són els tres líders del moviment. Als Roshim (membres de la Roshiut) pot identificar-se'ls per portar la torxa de Modín en la seva tilboshet.

Quant a jerarquies, sota la Roshiut es troba la Hanagá. La Hanagá està integrada pels Roshim Shijvá, és a dir, aquells que són els líders de les diferents shjavot (grups d'edats) de la tnuá, aquells que integren la Hanagá són els supervisors directes dels madrijim.

En diverses ocasions, els membres de la Hanagá tenen diferents tafkidim (tasques) a part de la supervisió de les seves shjavot, generalment, els membres de la Hanagá també són els líders de les diferents vaadot en la tnuá (grups de treball amb una missió específica dins del moviment).

La següent jerarquia està integrada pels madrijim, els qui en diverses ocasions han estat reconeguts com el “motor” de la tnuá, els qui al mateix temps es divideixen– no per una jerarquia establerta, sinó reconeguda– en madrijim nois i grans, òssia nous o amb un any o més d'experiència. Els madrijim generalment tenen el tafkid d'encarregar-se d'una kvutza amb tot el que això comporta; no obstant això, els madrijim també participen en les activitats de les diferents vaadot activament o complir amb qualsevol de les tasques que la tnuá requereixi.

La jerarquia que es troba sota els madrijim està constituïda pels integrants del seminari de madrijim, els qui en variades ocasions són utilitzats per complir amb diferents tasques que són necessàries per al bon funcionament del moviment. Una de les més importants funcions del seminari de madrijim és brindar tot el suport que sigui necessari a madrijim i roshim.

Finalment, l'última jerarquia de la tnuá són els janijim, els qui no tenen obligacions dins del moviment excepte per les imposades per les seves madrijim i roshim.

Macabi i el CDI

Per ser part del Centre Esportiu Israelita, Macabi Hatzair México, té les obligacions, drets i estructura de qualsevol comitè d'aquesta organització. El “president del comitè” (representant de Macabi davant el comitè executiu del CDI) és qui ocupa el lloc de Rosh Macabi.

Addicionalment, es té un empleat (un dels tres pagats en la tnuá, els altres dos són els qui exerceixen la labor de secretària i cellerer) que compleix amb la funció de “director del comitè”. El director de Macabi és emprat de la Roshiut i té com a funció brindar recolzo en la part administrativa de la tnuá en tot el que concerneix el CDI. A partir d'octubre de 2014 i fins a desembre del mateix any, dins de la tnuá es comptarà amb un sheliaj que realitzarà la seva labor en conjunt amb el director, esquema que canviarà posteriorment amb l'objectiu de transicionar al model postulat per la shlijut i prescindir del director.

Escoltisme

Dins de la tnuá es realitzen diverses activitats scouticas on els janijim i bogrim aprenen i posen en pràctica una convivència activa amb la naturalesa, on sense danyar-se l'home a la naturalesa o viceversa, es genera un aprenentatge important de conscienciació del medi ambient i de supervivència en general. L'escoltisme forma part de la formació integral que Macabi busca atorgar-li a tots els membres del moviment i no només això sinó que és aplicat en la tnuá en els seus variats majanot (campaments) i peulot (activitats), així que no solament s'ensenya però també es practica.

Quan un nivell escoltista és dominat, com reconeixement el janij/boger rep un escut que ha de portar en el seu tilboshet, específicament en l'avantbraç dret.

Conciènciament Ecològic (Escut Ecològic)

És el nivell més simple de Scoutismo que es viu en la tnuá. Consta d'iniciar la generació d'una consciència ecològica en el janij, mateixa que es duu a terme en els janijim més petits (shijvá Jonathan). Sent aquest el nivell més bàsic del Scoutismo en la tnuá té com a principal objectiu que els janijim iniciïn el seu horitzó de comprensió i aprenentatge del que és la naturalesa i de com aquesta afecta les nostres vides, encara que en realitat és perquè els madrijim no hagin de recollir totes les escombraries del campament. Principalment en aquest nivell de Scoutismo se li ensenya al janij a través de converses i executant tasques simples com la recol·lecció d'escombraries en els campaments.

Es considera superat aquest nivell, culminant en el lliurament del seu respectiu escut quan:

• El janij/boger demostra tenir consciència ecològica i un domini bàsic del que és l'ecologia i de la importància de respectar la naturalesa.
• El janij/boger va realitzar activitats tals com la recol·lecció d'escombraries deurante algun majané.
• El janij/boger demostra un interès actiu per aprendre de la naturalesa i de com brindar-li cuidats.
• El janij recull el campament creient que està contribuint a la natrualeza, no obstant això el que en realitat fa és estalviar temps i esforç dels bogerims. Dícese que mai ningú ha reprovat estigui escut més que el janune.

Primer Nivell de Escoltisme

També denominat primer de Scoutismo. És l'etapa inicial de la preparació Scoutica de qualsevol janij/boger. Per participar en aquest nivell és necessari tenir l'edat mínima de la shijvá Yehuda.

Principalment, aquest nivell busca una iniciació molt més formal dels janijim/bogrim a l'àrea del scoutismo. Aquest nivell involucra un examen de coneixement teòric i pràctic que se li realitza al janij/boger per lliurar-li l'escut que reconeix que té el coneixement que forma part d'aquest nivell de Scoutismo. L'objectiu de primer de scoutismo és que el janij/boger aprengui les coses més bàsiques d'aquesta ciència i que sigui possible aplicar els coneixements scouticos en la vida diària.

Es considera superat aquest nivell, culminant en el lliurament del seu respectiu escut quan:

• El janij/boger aprova l'examen de primer de scoutismo.
• El janij/boger demostra tenir consciència ecològica i un domini bàsic del que és el scoutismo i de la importància de respectar la naturalesa.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic de la quantitat disposada de nusos scouticos.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic de les tècniques d'orientació disposades.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic de la utilització de navalles i ganivets.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic de les característiques d'un campament i de com ha de realitzar-se aquest.

Segon Nivell de Escoltisme

També denominat segon de Scoutismo. En aquesta segona etapa, en la quin solament poden participar janijim/bogrim de la shijvá Shimón o majors, s'inicia un aprenentatge molt més profund de les tècniques scouticas, tant en el teòric, com en el pràctic, és un nivell summament rigorós i que requereix molt treball del janij/boger que és part d'ell.

Aquest nivell, té com a principal objectiu la introducció a les més senzilles tècniques de supervivència (contemplant dins d'aquestes la utilització de fogates i refugis), la utilització d'amarris, la utilització de la lampara estil Coleman, la utilització d'ancoratges i la utilització de la destral i el bec.

Es considera superat aquest nivell, culminant en el lliurament del seu respectiu escut quan:

• El janij/boger aprova l'examen de segon de scoutismo; mateix que es divideix en un part teòrica (individual), en la qual cada janij/boger és profundament qüestionat sobre les tècniques Scouticas del segon nivell de Scoutismo; i una segona part, pràctica (en equip), en la quin cada janij/boger participa en la construcció Scoutica d'alguna estructura o objecte que disposi la Vaada Scoutismo.
• El janij/boger participa de manera activa en la part pràctica (d'equip) en el segon examen de scoutismo.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic del que implica la utilització de la lampara de gas/gasolina per a campament estil Coleman.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic del que implica la utilització de la destral de llenyataire, el destral de mà i el bec.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic del que implica la realització d'amarris i de com aquests són diferents dels nusos, així com la teoria i pràctica dels ancoratges Scouticos.
• El janij/boger té un domini teòric i pràctic del que impliquen les principals tècniques de supervivència, sent ésts la realització de fogates, refugis i refrigeradors Scouticos.

Tercer Nivell de Escoltisme

També denominat tercer de Scoutismo. En aquesta tercera etapa, caracteritzada per la seva rigorosa avaluació i alt grau de dificultat, solament poden participar janijim/bogrim de la shijvá Eleazar (seminari de madrijim) o majors, s'inicia un aprenentatge molt més profund, especialitzat i aplicable de les tècniques scóuticas, tant en el teòric, com en el pràctic, és un nivell d'extrema dificultat, al grau que solament pocs bogrim passen aquesta prova, addicionalment requereix molt treball del boger que desitja guanyar l'escut. Per poder realitzar tercer de Scoutismo (que es fa únicament una vegada a l'any en diferents ubicacions) es realitza un campament de tres dies coordinat i preparat per la respectiva Vaada (Roshiut) Scoutismo.

Aquest nivell, té com a principal objectiu l'aplicació de tècniques de supervivència elaborades així com la corroboració que el boger que intenta aconseguir l'escut té tots els coneixements scouticos que són necessaris en una situació real. En aquesta prova, són avaluats coneixements de tot nivell scoutico quant al teòric i el pràctic, tot el temps amb una estricta avaluació que tolera poc els errors dels participants.

El procés per obtenir el tercer escut de scoutismo consta en diverses parts: 1.

El boger ha d'assistir a tota junta informativa i de preparació que es convoqui. 2.

S'avalua una part de l'examen en equip. 3.

S'avalua una part de l'examen de manera individual. 4.

El boger ha de lliurar un pre-reporti i post-reporti detallat del seu examen, amb característiques que se li especifiquen. 5.

El boger ha de demostrar tenir un nivell de scoutismo (teòric i pràctic summament alt)

Han de complir-se tots els requisits marcats posteriorment per poder obtenir el tercer escut de scoutismo. Qualsevol participant que no ostenti el compliment de tots els requisits íntegrament no podrà obtenir l'escut sense importar les seves circumstàncies: 1.

Tots els requisits esmentats en el manual de tercer escut són igualment vàlids que tots els posteriorment indicats. 2.

Qualsevol aspirant a obtenir el tercer escut de scoutismo ha de tenir el primer i segon escut de scoutismo. En cas contrari, no es té dret a participar en l'examen. 3.

Perquè un participant accedeixi al dret d'obtenir l'escut haurà d'acreditar un mínim de punts sobre els possibles establerts detalladament en una rúbrica que la Roshiut Scoutismo utilitza per qualificar l'examen. 4.

Perquè el participant tingui dret a l'escut ha de ser aprovat pels membres de la vaada. Ells determinaran l'aprovació dels participants a través d'una votació en la qual el participant haurà d'obtenir una majoria dels vots dels membres de la vaada per considerar-se aprovat. 5.

És indispensable lliurar l'informe requerit en el manual de tercer escut per poder ser mereixedor de l'escut. Qualsevol participant que es reservi el dret de lliurar el reporti no tindrà possibilitat de ser creditor al tercer escut de scoutismo. 6.

L'incompliment de les regles establertes en el manual de tercer escut de scoutismo és motiu suficient per negar l'escut a qualsevol dels participants sense importar la puntuació que obtinguin dins dels paràmetres d'avaluació establerts. 7.

El participant haurà d'haver passat la segona nit sencera a la seva zona de campament individual. De no romandre allí per voluntat pròpia, se li negués l'escut a aquest participant.

Parts del Tercer Examen de Escoltisme 

Preinforme (Preinforme Previ)

• Ha de realitzar-se un reporti previ a l'examen, en aquest document el participant ha d'incloure:
• Descripció d'un refugi ideal detallada, on se de a entendre amb claredat el perquè del disseny del refugi i s'exposin arguments en favor d'aquest tipus de refugi.
• Diagrama del refugi ideal.
• Descripció d'un refugi possible detallada, on se de a entendre amb claredat el perquè del disseny del refugi i s'exposin arguments en favor d'aquest tipus de refugi.
• Diagrama del refugi possible.
• Descripció del menú a realitzar-se durant la part individual l'examen que inclogui entrada, plat fort i postres. Haurà de ser menjar cuinat.

Examen

Es considera tot el succeït en l'examen (tot el campament) i aquest es divideix en 2 parts. Una que considera tot l'esdevingut previ i post al moment de supervivència individual en l'examen i una altra que estarà compresa per tot el succeït durant el moment descrit anteriorment.

Primera part (Grupal)

• Es considera l'actitud i la cooperació durant la realització de tota activitat, ja sigui orientada a l'avaluació dels participants o no, o a l'aportació d'aquests, al fet que la realització logística del campament sigui idònia.
• S'avalua el comptar amb els materials requerits pel manual, i que aquests es trobin en òptimes condicions per ser utilitzats.
• S'aixeca un campament i s'assignen diferents tasques als participants, ja sigui la preparació de la foguera, l'aixecament de la tenda de campanya, o la construcció de la torre.
• S'efectua la realització de la construcció escoltista, perquè sigui designada durant l'examen.
• S'avaluen de diferents maneres, els coneixements generals del primer i el segon nivell d'escoltisme, així com els coneixements de primers auxilis, en tots els àmbits, així com la seva aplicació.

Segona part (Individual)

És en aquesta part de l'examen on el boger que decideix realitzar-ho ha de passar una nit solament en un ambient completament natural i en una situació fictícia que s'assembla al que seria una situació real de supervivència. Al llarg de la nit el boger és visitat per la roshiut scoutismo 2 o 3 vegades, en les quals pugues o no succeir una interacció entre el boger avaluat i la roshiut scoutismo.

El boger indica la posició del seu refugi a tot moment amb un cialum de color verd o blau, amb això pot ser trobat amb facilitat a qualsevol moment.

El boger té amb si un cialum de color vermell o taronja que ha d'encendre solament en cas d'emergència.

El boger té amb si també un xiulet amb el quin pot comunicar-se amb la vaada scoutismo en cas de qualsevol eventualitat. Si esdevé quelcom que ha de comunicar però no és una emergència el boger té la indicació de tocar SOS (...---...) en clau morse amb el seu xiulet i en un termini no major a 5 minuts un membre de la vaada estarà presenta per assistir-li. En cas que succeeixi una emergència, el boger té la instrucció de tocar el seu xiulet de manera agitada i sense detenir-se, encendre el cialum vermell o taronja i agitar-ho de ser possible. En un termini no major a 2 minuts es troben amb ell els membres de la vaada scoutismo per traslladar-ho al campament basi.

• Es construeix un refugi.
• Es realitza una foguera.
• Es prepara un sopar cuinat.
• El boguer que hi participa, és avaluat en funció del seu coneixement, i pràctica del codi morse.

Informe

El boguer que realitza l'examen, ha de presentar un informe, en cas contrari, no podrà obtenir el tercer nivell de escoltisme.

El informe ha d'incloure:

• La portada.
• L'índex.
• La introducció.
• L'informació geogràfica d'on es va realitzar l'examen.
• L'explicació de la part grupal de l'examen.
• L'explicació de la part individual de l'examen.
• Un informe de tot el que va passar durant l'examen.
• Un missatge codificat i descodificat en codi morse.
• Un menú que ha estat realitzat durant la part individual de l'examen i la seva descripció.
• Una galeria d'imatges fotogràfiques.
• Si el participant vol, pot incloure anècdotes que van succeir durant l'examen.

Glossari/Terminologia

A continuació s'exposen alguns dels termes utilitzats en la tnuà; totes aquestes són paraules hebrees.

• Tnuà (en plural: Tnuot): Moviment juvenil sionista.
• Tojnit (en plural: Tojniot): És un programa educatiu.
• Kvutzà (en plural:Kvutzot): És un grup de joves.
• Madrij/à (en plural: Madrijim/ot): El que mostra el camí, jove coordinador d'un grup.
• Janíj/à (en plural: Janijim/ot): Els menors que componen cada grup.
• Boguer/et (en plural: Bogrim): Un jove generalment un madrij o amb una responsabilitat dins de la tnuà que té veu i vot en les assemblees, que decideixen el futur del moviment.
• Asefà (en plural: Asefot): Assemblea de tots els bogrim, a on es prenen les decisions fonamentals pel moviment. (congrés de madrijim).
• Majané (en plural: majanot): És un campament.
• Mazkir: És el secretari general d'un moviment juvenil sionista
• Jultzà/tilboshet: És l'uniforme utilitzat pels membres de la tnuà. Les seves característiques poden variar depenent de la secció de la tnuà, a la qual pertany la persona que l'utilitza, així com del seu càrrec, o la seva responsabilitat dins de la tnuà.
• Semel: El semel és el símbol de la tnuà.
• Rosh/merrakez: És el coordinador dels madrijim.
• Ken/mercaz/maoz/snif: Encara que no signifiquen tots el mateix, volen dir seu del moviment.
• Tzevet/Vaada (en plural: tzvatim/vaadot): Comissió de treball (Ej: Tzevet Iruim vol dir Comissió d'esdeveniments).
• Kvutza (en plural: kvutzot): Literalment grup, generalment aplicat a un grup.
• Shijvà (en plural: shijvot): És una paraula aplicada a un conjunt de kvutzot que per proximitat poden treballar conjuntament.
• Sojnut (Sojnut HaYehudit le-Eretz Israel): L'Agència Jueva per la Terra d'Israel. Organisme que entre les seves moltes funcions es dedica a ajudar a les tnuot.
• Aliyyà (en plural: aliyot): Es sol dir que un jueu ha fet Aliyyà, quan aquesta persona emigra a Israel.
• Olé (en plural: Olím): L'olim és un nou emigrant, un jueu que ha fet Aliyyà. Un olé hadash, és una persona que recentment ha emigrat a Israel.
• Haver/à: (en plural: haverim) És una paraula que vol dir company Aquest nom s'aplica als membres del mateix moviment o d'un mateix quibuts, per antonomàsia a tots els haverim de tots els moviments juvenils o de tots els quibutsim.
• Hadrajà: És la pràctica de l'educació no formal.
• Mifkad: Reunió que es fa en iniciar i en acabar les sessions els Dissabtes i en campaments.
• Toren: Estructura de gran altura que es col·loca en el lloc designat de campament (shetaj) generalment utilitzat per col·locar la bandera de la tnuà, la il·luminació, i la indicació del lloc a on s'ha alçat el campament.
• Shetaj: Zona del campament delimitada per la col·locació de tendes de campanya (oalim).
• Oel (plural: Oalim): Tenda de campanya.
• Tafkid (plural: Tafkidim): Tasca que ha de realitzar un membre de la tnuà.

Enllaços externs

• Macabi Hatzair Mexico (castellà)