Usuari:Coentor/25
La Diada del 25 d'abril, dita Diada de Dol Nacional, commemora al País Valencià la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià. Tot i que en 1977 i 1978 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i el Plenari de Parlamentaris reconegueren el 9 d'octubre com a Diada Nacional del País Valencià,[1][2][3] la Diada del 25 d'abril és considerada també com a Diada Nacional oficiosa per part de sectors vinculats al Fusteranisme.[4] Oficialment, en aquest dia se celebra el dia de les Corts Valencianes.[5]
Història del 25 d'abril[modifica]
La Guerra de Successió Espanyola i la instauració de l'Absolutisme borbònic[modifica]
Dins el marc de la Guerra de Successió a la corona espanyola, la desfeta d'Almansa va significar la fi de la derrota del bàndol austriacista, entre ells els maulets i això comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest va perdre tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta.[6]
Durant la Guerra de Successió on els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d'aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, el 25 d'Abril també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils valencianes.
La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a la història. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xàtiva i posterior canvi de nom pel de San Felip, van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d'Aragó dels Borbons i dels seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.
Vindicació del model constitucional abolit el 1707[modifica]
La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representación (1760); el document contenia una denúncia de diversos crítiques a la política borbònica, sobretot al monopoli del poder pel Consell de Castella i els castellans a la Corona d'Aragó, i la impossibilitat dels súbdits d'aquesta d'accedir als càrrecs de Castella. Per això feien una defensa i exaltació dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta i de la seva justícia, i reclamaven la igualtat de representació entre els regnes, contra la discriminació de la Corona d'Aragó.
Història[modifica]
La consideració del 25 d'abril, anomenada Diada de Dol Nacional pel valencianisme de principis del segle XX,[5][7] naix d'una campanya del partit Acció Nacionalista Valenciana en 1934.[8] Antoni Senent Micó, president d'ANV, va presentar aquell any una instància a l'Ajuntament de València perquè es considerara aquella data com a Dia de Dol, i en conseqüència, fera onejar la bandera valenciana a mitja asta a tots els edificis municipals.[9] La instància va ser ben rebuda per l'Ajuntament, que va posar la senyera als edificis on encara no onejava, i va fer onejar-les a mitja asta el dia indicat.[9] Aquella iniciativa va ser un èxit,[7] quallant entre totes les entitats valencianistes que a l'any vinent ja es van sumar a la commemoració.[10] Entre les activitats que ANV va realitzar pel 25 d'abril, hi trobem misses i recitals poètics.[11] D'altra banda, el Centre Valencianista de Xàtiva, d’orientació esquerrana, va celebrar la data en memòria de la destrucció de la ciutat el 1707, en nom de les llibertats valencianes.[12]
És a partir dels anys de la transició quan el mite de Xàtiva i la resistència dels maulets durant la guerra de Successió va quedar vinculat a la iconografia del nacionalisme d'inspiració fusteriana, consolidant-se la data dl 25 d'abril, data de la batalla d’Almansa, com a diada alternativa al 9 d’octubre.[13]
La diada del 25 d'Abril va popularitzar-se entre les forces valencianistes i d'esquerres del País Valencià durant la transició democràtica, influenciats per les cançons del grup de música tradicional valenciana Al Tall i un cert mimetisme amb la Diada de l'11 de setembre.[13] A finals de la dècada de 1970 el 25 d'abril assoleix seua màxima dimensió de masses,[5] sobretot a partir de la inauguració de la Pedra dels Maulets a Xàtiva el 1978.[14] De fet, la imatge més comuna de la destrucció de Xàtiva, va ser la icona del nacionalisme valencià d'arrel fusteriana, que associa la rebel·lia heroica de la ciutat amb la «desfeta» d’Almansa i amb l’abolició dels furs.[13]
A partir de 1978 i durant els primers anys de la dècada dels 80, i organitzats per Acció Cultural del País Valencià,[5] la Diada del 25 d'Abril se celebrà en forma d'aplecs i multitudinaris actes d'afirmació nacionalista en places de bous destacant entre ells els d'Alacant (1980), Xàtiva (1981), Castelló (1982) i Gandia (1983), celebrant-se posteriorment també a València. La participació de gent va ser notable i algunes d’aquestes trobades arribaran a reunir més de 25.000 persones.[5]
Aquestes trobades tenien una doble component, festiva de matí amb actuacions musicals i actes culturals, i reivindicativa de vesprada amb una manifestació unitària.[5] Especialment significatiu és l’aplec de 1982 a Castelló en commemoració del cinquantenari de les Normes de Castelló,[5] convertint-se aquests en un lloc habitual de confluència del valencianisme cultural i polític.[5] En 1984 ACPV descentralitza la seua commemoració, celebrant-se diferents actes a diferents municipis.[5]
Des d'aleshores, la diada del 25 d'abril s'ha commemorat de manera ininterrompuda siga en forma d'aplecs o de manifestacions de caràcter reivindicatiu, consolidant-se les manifestacions d'Acció Cultural del País Valencià celebrades anualment a la Ciutat de València. Cal destacar la Diada del 25 d'abril de 2007 per coincidir amb el 300 aniversari de la commemoració de la derrota en la batalla d'Almansa.
Referències[modifica]
- ↑ Diari EL PAÍS, 15/09/1976: "El 9 de octubre, Jornada de Afirmación del País Valenciano"
- ↑ Diari EL PAÍS, 23/09/1976: "Convocado el «Día Nacional del País Valenciano"
- ↑ Butlletí Oficial del Consell del País Valencià, núm. 4, 1 de novembre de 1978. Consultar text (PDF).
- ↑ Pitarch, 1993, p. 165.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Martínez, 2015, p. 920.
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 7,0 7,1 Colomer, 2007, p. 41.
- ↑ Colomer, 2007, p. 28-29.
- ↑ 9,0 9,1 Colomer, 2007, p. 29.
- ↑ Colomer, 2007, p. 41-42.
- ↑ Colomer, 2007, p. 42.
- ↑ Segarra, 2006, p. 207.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Segarra, 2006, p. 208-209.
- ↑ Xàtiva 1707. Suplement especial del Levante-EMV. p. 22. (30 juny 2007)
Bibliografia[modifica]
- Agustí Colomer Ferràndiz Temps d'acció, Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936). Editorial Denes, 2007.
- Vicent Pitarch i Almela Aventura valenciana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
- Francesc Tomàs Martinez La revista Saó (1976-1987). Universitat de València, 2013.
- Josep Ramón Segarra Estarelles El discurs històric en la construcció de la identitat valenciana contemporània: Xàtiva com a mite. UPF, 2006.
Vegeu també[modifica]