Usuari:Coltell/proves

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'onze de setembre[modifica]

L'assalt borbònic[modifica]

Representació de l'entrada massiva de les tropes franco-espanyoles a la ciutat l'11 de Setembre de 1714.

A les 4:30 del matí de l'Onze de Setembre de 1714 l'Exèrcit de les Dues Corones llençà l'assalt definitiu sobre Barcelona. La senyal per iniciar l'assalt foren tres descàrregues de totes les peces d'artilleria dels assetjants[1]. Les tropes borbòniques avançaren simultàniament al llarg del front que s'estenia entre el Baluard del Portal Nou i el Reducte de Santa Eulàlia, en l'únic punt on no es llençaren a l'assalt fou a la bretxa reial, per por a les mines dels defensors.

Esquerra dels defensors[modifica]

Les tropes espanyoles del Mariscal del Castillo no aconseguiren conquerir el Baluard del Portal Nou, tot i els repetits assalts. El general Bellver aconseguir rebutjar les tropes que avançaven pel carrer del Portal Nou i s'aixecaren barricades per defensar la zona de Sant Agustí. Les Dues Corones no aconseguiren ocupar el baluard fins que els francesos avançaren per la bretxa reial i atacaren els defensors per la rereguarda, els quals abandonaren el baluard. Forces catalanes ocuparen el convent de Sant Pere de les Puelles. La unió de les tropes franceses, provinents de la bretxa reial, i de les espanyoles, provinents del baluard del Portal Nou, forçà als defensors a abandonar el baluard de Sant Pere. Els assetjats aconseguiren aturar l'avenç franco-espanyol cap al baluard de Jonqueres encarant dos canons i obrint foc amb pots de metralla contra els atacants. Un cop rebutjats els assaltants els defensors contraatacaren i ocuparen el Baluard de Sant Pere, però no el pogueren conservar i les Dues Corones tornaren a atacar el baluard de Jonqueres. Per segon cop els defensors contraatacaren i arribaren a Sant Pere, però també hagueren de retrocedir.[2]

Centre dels defensors[modifica]

La caiguda de la bretxa del Carnalatge dificultà la defensa del Baluard de Santa Clara i els defensors hagueren de retrocedir. Les unitats franceses que atacaren la bretxa de Sant Daniel aprofitaren la pressió sobre el baluard per trencar les defenses i penetrar a la ciutat.[2] Berwick decidí no atacar la bretxa reial i es limità a temptejar-la per por de les mines catalanes. Balincourt, provinent de la bretxa de Sant Daniel, ocupà l'extrem de la Travessera. Els homes del coronel Thoar, que s'havien de defensar del foc provinent del terraplè de la muralla i del seu flanc dret, es retiraren cap als caps de carrer del Born i el Convent de Sant Agustí. Arribats a aquest punt els borbònics s'adonaren que la pólvora de la mina de la bretxa reial havia estat afectada per les pluges del dia anterior i Berwick decidí enviar les seves tropes per la bretxa.[3]

Dreta dels defensors[modifica]

Chateaufourt, amb els seus dragons desmuntats i la cavalleria, atacà el reducte de Santa Eulàlia. Després de resistir els primers atacs, la guarnició es retirà ordenadament al Baluard de Llevant.[1]. Els baluards de Santa Clara i Llevant aguantaren les envestides borbòniques fins que cediren les bretxes de Molins i del Carnalatge. Els defensors dels baluards es veieren copats i s'hagueren d'obrir pas carregant a la baioneta, la majoria dels defensors de Santa Clara es refugiaren al convent homònim, mentre que gran part dels defensors del baluard de Llevant moriren. Els supervivents de les bretxes i el baluard es retiraren cap a l'edifici del Carnalatge, els defensors no pogueren mantenir-se a la travessera, des d'on hostilitzaren la columna de Chateaufort que avançà pel terraplè de la muralla.[1] La columna de Chateaufort hagué d'abandonar la muralla al rebre, frontalment, foc d'artilleria des del Baluard del Migdia, i foc de fuselleria des de les cases i caps de carrers de la Ribera. Els borbònics es refugiaren a l'edifici de la Caserna on patiren moltes baixes a causa del foc de l'artilleria del Baluard del Migdia. El Marquès de Vilana reforçà el sector amb les reserves situades a les Drassanes i elements civils. A la banda de Santa Clara la companyia de Notaris Públics atacà el monestir i fou exterminada.[1] L'atac dels Notaris permeté a Villaroel, que es reincorporà en sentir l'artilleria, concentrar tropes al Pla d'en Llull i demanar al Consell de Cent un contraatac amb la Bandera de Santa Eulàlia.[2]

El contraatac català[modifica]

Entorn a les set del matí els defensors havien contingut l'assalt borbònic, i tot i haver perdut el control de la muralla entre Sant Pere i Llevant encara ocupaven una posició forta. L'alt comandament dels defensors, conscient que a cada minut els assaltants consolidaven la seva posició, decidí contraatacar abans que fos massa tard. Redoblant esforços i debilitant les guarnicions de les posicions menys amenaçades Villaroel ordenà el contraatac general.

Esquerra dels defensors[modifica]

Fitxer:Barcelona a la Guerra de Successió.jpg
Representació del contraatac d'infanteria de Rafael Casanova pel terraplè de la muralla al sector de Jonqueres.

En aquest sector es produïren els combats més durs. Agrupats entorn de la Bandera de Santa Eulàlia, portada pel Conseller en Cap en persona, soldats de la Coronela, nobles i civils es llençaren a l'atac pel terraplè de la muralla de des del Baluard de Jonqueres cap al de Sant Pere. El contraatac dels defensors obligà als borbònics a refugiar-se dins dels baluard de Sant Pere i hagueren d'enviar una gran quantitat de tropes de reforç per defensar el baluard de Jonqueres. La bandera i la seva comitiva hagué de retrocedir fins al baluard de Sant Pere, el qual ocupà, i tornà a carregar contra el baluard del Portal Nou. El combat entorn al baluard fou ferotge i només la gran superioritat numèrica dels defensors n'impedí la captura.[4] En aquest atac fou ferit el Conseller en Cap el qual hagué de ser evacuat.

Centre dels defensors[modifica]

El coronel Thoar contraatacà i aconseguí recuperar el convent de Sant Agustí. Els borbònics es retiraren a la Travessera on aconseguiren resistir.

Dreta dels defensors[modifica]

Representació de Villarroel que liderava l'altre contraatac de cavalleria pel passeig del Born i l'antic pla de Llull.

La columna de Chateaufort fou delmada pel foc d'artilleria del baluard del Migdia, no pogué mantenir la posició i, pressionat pel marquès de Villana, hagué de retirar-se al baluard de Llevant. L'avenç de Villana havia d'anar en paral·lel al de les forces de Villarroel situades al seu flanc esquerra. Villarroel reuní un destacament de cavalleria i carregà contra les tropes franceses al Pla d'en Llull. Els borbònics, ben parapetats, desbarataren la càrrega i feriren Villarroel en una cama, el qual fou retirat de la línia de foc, l'intent de recuperar la plaça i el convent de Santa Clara no reeixí.

El contraatac borbònic[modifica]

A les 8:30 del matí els borbònics tornaren a prendre la iniciativa un cop els defensors havien esgotats bona part de les seves forces i recursos. Tot i que els assetjants encara podien aportar tropes de refresc començaren a mostrar símptomes d'esgotaments. La moral del camp borbònic també es veié afectada per la dura resistència i per la visió que tenien les tropes de refresc en el camí al front, en el qual es creuaren amb les columnes de ferits i les piles de cadàvers dels combats anteriors.

Esquerra dels defensors[modifica]

En aquests sectors els combats foren més durs, especialment al voltant del convent de Sant Pere. L'imponent edifici permetia assegurar la possessió de la muralla i era la clau de volta del nord del barri de la Ribera. Onze vegades l'edifici canvià de mans abans que els defensors el demolissin parcialment i s'hi fessin forts.

Centre dels defensors[modifica]

A diferència dels flancs, el coronel Thoar aconseguí fer retrocedir els francesos fins a la bretxa reial.

Dreta dels defensors[modifica]

Els francesos aconseguiren desallotjar els defensors de la Travessera petita i dels edificis de la Peixateria i del Carnalatge, però no pogueren superar la barricada del Pla de Palau.