Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Capdella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'execució de les obres[modifica]

Antic quadre de control a la sala de maquines de la central

La colònia de treballadors la integraven homes majoritàriament andalusos i murcians, així com també portuguesos, italians i turcs i un petit contingent d'habitants del Pallars. Primera fase: 1912-1914 Després del desglaç, l'abril de 1912 iniciaren les obres per represar l'Tort, així com els estanys Mar i Colomina. També es construïren els desaigües (just per sota dels fonaments de les preses), dirigint tota l’aigua cap l’estany Gento, que també fou represat. Finalment, també es treballà en la canalització soterrada cap a la cambra d'aigües de Cap del Port, els 2 funiculars, les canonades a pressió, la central hidroelèctrica de Capdella i la línia de transport fins a la ciutat de Barcelona.

Per traslladar els materials necessaris es va construir un funicular que des del campament general instal·lat al pla (on ara hi ha la central de Capdella) salvava els 800 metres de desnivell fins al Cap de la Serra (on hi ha la cambra d'aigües). Des d'allí es va instal·lar una via que arribava a l'estany Gento, amb un pendent del 5% i per la que circulaven unes vagonetes estirades per un cavall, portant els materials fins el peu de l'estany Gento.[1]

A partir de Gento, els materials que anaven cap a l'estany Tort ho feien a mitjançant un cable aeri que arribava al cap de l'estany Tort, havent-se de transbordar el material a unes vagonetes que el duien a destí, accionades a força de braços. Pels que eren transportats cap l'estany Fosser un altre cable aeri sortia de l'estany Tort. I per últim, els materials que es destinaven a la zona de l'estany de Colomina eren transportats per un tercer cable aeri, que a l'hivern va ser substituït per unes vies per fer-hi circular vagonetes sobre la superfície gelada de l'estany Gento.

Els hiverns de 1912 i 1913 es treballà sense interrupció a tota la zona dels llacs, tenint en compte que generalment la zona quedava coberta per una capa de neu entre els vuitanta i els cent centímetres. S'aprofitaven aquest mesos per fer els treballs de perforació i acabament de túnels i galeries, així com per instal·lar els mecanismes pel control de les aigües embassades. L’any 1913 van començar les obres per comunicar per sota els estanys amb el sistema anomenat cale. El sistema cale s’aconsegueix mitjançant l’operació de calar els diferents llacs, és a dir, d’establir-hi una galeria subterrània i provocar a través d’una potent càrrega explosiva l’obertura del fons del llac. [2]

La instal·lació de les canonades forçades s’acabà els últims dies de novembre de 1913.

Segona fase: 1914- 1921 Un cop posada en marxa la central hidroelèctrica, es van dirigir els esforços a connectar els estany de la vall de Rus cap estany Gento via l’estany Fosser i la galeria de Tor

Tercera fase: 1922-1934

  1. Izquierdo, Ramon. «L'aprofitament elèctric a la Vall Fosca» (pdf) pàgina 3. Mountain Wilderness de Catalunya, tardor 2003. [Consulta: 24 novembre 2019].
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades estudi