Usuari:Dante8919/proves

• Mosca dels Lamberti
  Mosca dels Lamberti (Florència, finals del segle XII - Reggio - Emilia, 1243) fou un polític i condottiero italià. Tot i la notorietat i immortalitat que li va donar Dante a la Divina Comèdia i la multitud dels seus comentaristes, la informació històrica certa i documentable al voltant de Mosca dels Lamberti és molt minsa i fragmentària. Els esdeveniments de la seva vida són força nebulosos, començant pels relacionats amb el seu naixement. Biografia Pertanyent a la important família gibel·lina dels Lamberti, aliats dels Uberti de Farinata, va néixer a Florència en una data desconeguda, raonablement situada entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XII. De fet, l’octubre del 1202, juntament amb el seu pare, era un dels enviats per fer una gestió senyorial de part del  municipi de Florència, per tant, és presumible que a principis del segle XIII ja tingués uns vint anys. La família dels Lamberti era sens dubte una de les més antigues de Florència, les hipòtesis menys llegendàries suposen que es van establir definitivament a la ciutat en els anys de la primera expansió del municipi florentí cap al camp, en alguns llocs posseïen terres i castells i exercitaven la jurisdicció senyorial. Un cop a ciutat, la família Lamberti va triar la residència, a prop de l’antic mercat, comprant cases, palaus i equipats amb torres que els van valer l’acusació d’orgull que va fer Dante per la boca de Cacciaguida (Paradiso, XVI, 110). Un dels episodis més significatius de la vida de Mosca dels Lamberti és l'assassinat de Buondelmonte Buondelmonti (10 d'abril de 1216, dia de Pasqua). Entre els organitzadors i executors materials del mateix hi havia els exponents més destacats de les que durant algunes dècades haurien estat les famílies gibel·lines més influents: Schiatta dels Uberti, Lambertuccio dels Amidei, Oderigo Fifanti, un dels comtes de Gangalandi i Mosca dels Lamberti. L'episodi no va tenir conseqüències judicials, tanmateix, l’incident va excavar una bretxa definitiva i insuperable entre les faccions de la ciutat, consolidant la seva hostilitat i a aquest fet sembla que es remunta convencionalment el naixement i l’enfrontament de les dues faccions ciutadanes que més tard van prendre el nom de Güelfs i Ghibel·lins. Mosca dels Lamberti va ser podestà  o primer magistrat de Viterbo el 1220. En aquest càrrec, va guanyar cert mèrit per les seves notables habilitats a estabilitzar, almenys temporalment, les discòrdies polítiques i privades que van provocar les famílies més poderoses de Viterbo. També en aquest càrrec va mostrar una decisió notable, adoptant el desterrament polític contra els seus rivals, una mesura que només molts anys després s'hauria utilitzat amb freqüència en altres ciutats, inclosa Florència. El 1227 va ser nomenat podestà de Todi. Després d’aquest càrrec va tornar a Florència, participant activament en la vida política de la ciutat. Les seves reconegudes habilitats militars van fer que sovint fos designat entre els caps de l’exèrcit florentí; això també va passar el 1230, durant una de les crisis endèmiques entre Florència i Siena (1229-1235).  A finals de 1242, Mosca de Lamberti va ser cridat a ocupar el càrrec de podestà de Reggio, i en aquesta ciutat va morir mentre encara exercia les seves funcions, el 27 de gener de 1243. L’apreciació dels reggians per la seva figura i el seu treball es testimonia indirectament pel fet que li van donar un enterrament adequat al convent dominicà local.
  
  El Personatge a la Divina Comèdia Dante Alighieri el va citar a l’infern de la Divina Comèdia a l’episodi de Ciacco
  “«Farinata i Tegghiaio, homes tan dignes, Iacopo Rusticucci, Arrigo i Mosca, i altres que pretenien obrar bé, digues-me on són i on els podré trobar: que tinc desig de saber si ara tasten la mel del cel o el verí de l’infern.» I ell: «Són amb les ànimes més negres;»”

  (Infern Cant VI, vv.:79-85)

  
  Amb certa sorpresa Dante descobrirà que ha de trobar aquests personatges en els cercles més inferiors i, per tant, corresponents a pecats més greus.
  Al Mosca està dedicat un episodi de la Comèdia en el Cant XXVIII (no tan rellevant com el de Farinata dels Uberti o el dels tres florentins Tegghiaio Aldobrandi i els altres) al fossat on són condemnats els sembradors de discòrdia  on Dante el descobreix horriblement mutilat de les mans, com a càstig del seu consell "Cosa fatta capo ha" (“Si està fet, està fet”) que va convèncer els Amidei per matar Buondelmonte dels Buondelmonti.
  “I un que portava les mans amputades, alçant els dos monyons per l’aire fosc, tant que la sang li va embrutar la cara, cridà: «També has de recordar Mosca,
  que digué ai las!: «Si està fet, està fet», mots de mala llavor per als toscans.»” Vaig afegir: «I de mort per als teus»,”

  (Infern XXVIII, vv. 103-109)

• Bibliografia[ ·        Mira, Joan Francesc. Cant XXVII. Infern de la Divina Comèdia. Dante Alighieri. Versió de Joan F. Mira. Primera Ed. Proa 2000; 02- 2010. Edicions 62. Barcelona. Català. "pp. 335- 345". Col·lecció labutxaca. ISBN 978-84-9930-058-0. Tota repetició en català de les paraules del cant han estat preses d'aquesta versió (en lletra cursiva o entre cometes).
  • Sermonti, Vittorio. Canto Ventisettesimo. Supervisione de Gianfranco Contini. L'Inferno di Dante. Rizzoli 2001. 2a ed. 07- 2015. Rizzoli Milano. Italià, "pp. 535-552". BUR classici. ISBN 978-88-17-07584-8.
  • LAMBERTI, Mosca di Renzo Nelli - Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 63 (2004): https://www.treccani.it/enciclopedia/mosca-lamberti_%28Dizionario-Biografico%29/