Usuari:Davidpar/Llei Alan Turing

El perdó de 2013 a Alan Turing va impulsar les demandes per a un perdó complet a qualsevol persona condemnada.

Una llei Alan Turing és el terme informal per a un projecte de llei al Regne Unit, que serviria com una llei d'amnistia per a demanar perdó de forma retroactiva als homes que havien estat amonestats o condemnats en virtut de la legislació històrica que prohibia actes homosexuals. La proposta du el nom d'Alan Turing, pioner de la informàtica, que va ser condemnat per indecència greu el 1952.

S'han presentat diverses propostes per una llei Alan Turing i des de 2015 la introducció una llei d'aquest tipus està en la política del govern. Per posar en pràctica el perdó, el govern britànic va anunciar el 20 d'octubre de 2016 que donaria suport a una esmena a la propera Llei policial i penal per proporcionar el perdó pòstum pels morts, i també un perdó oficial automàtic per a les persones vives que havien tingut aquest tipus de delictes retirats del seu expedient. Es va obstruir un projecte de llei rival per implementar la llei Alan Turing en segona lectura, en el moment de l'anunci del govern. La llei només perdonarà els homes condemnats per actes que ja no es consideren ofenses, mentre no es perdonaran els condemnats per les mateixes lleis de delictes que ara es classifiquen com a cottaging (activitat sexual en un bany públic), sexe sota l'edat de consentiment o violació.

Context

Els actes homosexuals entre homes eren il·legals fins que es va aprovar la Llei de delictes sexuals de 1967 a Anglaterra i Gal·les, la Llei de justícia penal de 1980 a Escòcia, i l'Ordre de delictes homosexuals de 1982 a Irlanda del Nord. Com que les tres regions tenen diferents jurisdiccions, i molts elements del dret penal són assumptes transferits, el govern britànic només té la facultat de legislar el perdó per Anglaterra i Gal·les.

Alan Turing, de qui pren el nom la proposta de llei, va ser un pioner matemàtic i informàtic que va morir el 1954 en circumstàncies sospitoses, després de ser condemnat per indecència greu el 1952. El diputat John Leech va organitzar una campanya per indultar Turing i va afirmar que era "absolutament repugnant i en última instància vergonyós" que la condemna es mantingués durant tant de temps. El mateix Turing va ser indultat després de la seva mort a través d'una prerrogativa reial de misericòrdia sota el mandat de David Cameron el 2013; però el seu perdó no va ser seguit immediatament per indults a qualsevol altra persona condemnada, contràriament al que demanaven el mateix Leech, l'astrònom reial Martin Rees o l'activista i periodista Peter Tatchell. Leech va presentar diverses mocions i va fer campanya durant quatre anys com a diputat del Parlament per a un perdó més general i va continuar fent-ho després de perdre el seu escó en les elecció generals de 2015.

Propostes

La Llei de protecció de les llibertats de 2012 presentada per David Cameron va introduir el procés de desconsideració, pel qual els homes amb un delicte d'"ultratge contra la moral entre els homes" en els seus antecedents penals podrien demanar que aquests delictes fossin ignorats durant la verificació d'antecedents penals dels tribunals i dels treballadors, però no arribava a ser un perdó real.

A l'oposició, el Partit Laborista d'Ed Miliband va anunciar que introduiria una llei Alan Turing en cas de guanyar les eleccions generals de 2015. El Partit Conservador de Cameron va anunciar després la mateixa política. Quan Theresa May es va convertir en primera ministra després de la dimissió de David Cameron, també va anunciar que el seu govern donaria suport a la llei Alan Turing.

Implementació i obstrucció d'una llei rival

El juny de 2016 el diputat John Nicolson va presentar a nivell personal un projecte de llei de delictes sexuals (indults, etc.), destinat a posar en pràctica la proposta. L'octubre de 2016 el govern conservador va anunciar que, en lloc de donar suport a la proposta original del diputat per a un perdó general per a tothom, promulgaria els canvis proposats a través d'una esmena a la propera Llei policial i penal. Aquesta esmena proporcionaria un perdó pòstum pels morts, faria sigui més fàcil que les persones vives puguin netejar els seus noms, i també proporcionaria un perdó oficial automàtic per a les persones que se'ls havia retirat del seu expedient aquest tipus de delictes a través del procés de desconsideració.

Quan es va debatre la llei de Nicolson al el Parlament el 21 d'octubre de 2016, va ser obstruïda amb èxit pel diputat conservador Sam Gyimah i no va poder continuar. L'esmena a la Llei policial i penal segueix sent actual. Els dos projectes difereixen en el procés per fer front als casos en què la condemna va ser per un acte que encara seria considerat un delicte sota la llei actual. Tots dos intenten excloure'ls, però la llei de Nicolson proporciona un perdó automàtic, mentre que el projecte del govern exigeix ​​que l'afectat passi primer per un "procés de desconsideració". Això vol dir que el ministeri de l'Interior investigarà cada cas que involucra les persones vives per assegurar que el fet que pel qual el peticionari va ser condemnat ja no es considera un acte criminal, amb l'objectiu d'evitar perdonar homes condemnats per sexe amb menors d'edat o per violació. A més, tampoc perdonarà els homes que van ser detinguts en banys públics, ja que serien avui culpables del delicte de "[activitat sexual en un bany públic". El govern va afirmar que, sense aquesta comprovació, els homes condemnats per un delicte d'aquesta naturalesa serien capaços d'assegurar que havien estat indultats. Nicolson no va hi estava d'acord i, recolzat per l'entitat LGTB Stonewall, va dir que el govern estava intentant de "segrestar" la llei anunciant l'esmena just abans de la segona lectura del seu projecte de llei, i va afirmar que la seva llei ja excloïa els casos en què el delicte encara ho era. El projecte de llei de Nicolson no hauria estat capaç d'esborrar els antecedents penals dels homes que encara estaven condemnats, cosa que encara s'hauria de fer a través del procés de desconsideració. Això podria donar lloc a casos en què no quedaria clar el perdó s'ha concedit o no.

Reacció

L'anunci va ser ben rebut en termes generals, però alguns sectors va dir que no anava prou lluny. L'activista George Montague va dir que es negaria a ser perdonat, ja que un perdó suggeria que havia estat culpable d'un delicte, i en el seu lloc va demanar una disculpa del govern.

Matt Houlbrook, professor d'història cultural de la Universitat de Birmingham, va dir que l'anunci tenia una "importància simbòlica i pràctica" per als homes homosexuals que segueixen vivint amb delictes en els seus antecedents penals, però va assenyalar que l'ús d'Alan Turing com a representant li donava retroactivament una identitat de "màrtir gai" que ell mai va buscar en vida. James Chalmers, professor de dret de la Universitat de Glasgow, va assenyalar que el procés de desconsideració ja havia proporcionat un perdó eficaç. Chalmers també va afirmar que l'aplicació de la llei Alan Turing tampoc seria capaç de perdonar les persones que havien comès actes que, tot i que tècnicament encara són penal, no solen ser processats, com ara el sexe entre un noi de 16 anys i un de 15, o sexe en certs llocs públics.

Com que la llei, i el procés de la desconsideració, només s'apliquen a Anglaterra i Gal·les, alguns grups a Irlanda del Nord i Escòcia han fet campanya per lleis similars en la seva jurisdicció.