Usuari:Finapf/Mort d'Edgar Allan Poe
La mort d'Edgar Allan Poe es va produir el dia 7 d'octubre de 1849, quan l'escriptor comptava amb 40 anys d'edat. Ha estat sempre envoltada de misteri, i encara es discuteix la seva causa exacta. Quatre dies abans de la seva mort, el 3 d'octubre, Poe va ser trobat als carrers de Baltimore, Maryland, en un estat delirant. Segons Joseph W. Walker, la persona que ho va trobar, l'escriptor estava «molt angoixat, i (...) necessitat d'ajuda immediata». Va ser portat a l'hospital universitari de Washington (Washington College Hospital), on va morir a les 5 a. m. (UTC-5) del diumenge 7 d'octubre. A cap moment va tenir la lucidesa necessària per explicar de forma coherent com havia arribat a aquest estat.
Gran part de la informació existent sobre els últims dies en la vida de Poe prové del doctor John Joseph Habiten, el metge que ho va tractar a l'hospital. Després d'un petit funeral, Poe va ser enterrat en el cementiri de Westminster, però, molts anys més tard, en 1875, les seves restes van ser traslladades a un monument major. Aquest últim marca també el lloc d'enterrament de la seva esposa, Virginia, i el de la seva sogra, Maria Clemm.
Les teories sobre les causes de la mort de Poe inclouen el suïcidi, l'assassinat, còlera, ràbia, sífilis i fins i tot haver estat captat per agents electorals que ho van induir a beure per fer-ho votar i després, ja en estat d'embriaguesa, ho van abandonar a la seva sort. No obstant això, l'evidència respecte a la influència de l'alcohol és molt discutida.
L'endemà passat de la mort de Poe, va aparèixer un obituario signat per un tal "Ludwig", que després es va revelar era realment el crític i antologista Rufus Wilmot Griswold. Griswold, qui més tard es va convertir en el marmessor literari efectiu de les obres de Poe, va anar realment un dels seus rivals literaris, i qui posteriorment va publicar la seva primera biografia completa, retratant-ho com un depravat, un borratxo i un boig torbat per les drogues, i arribant fins i tot a falsificar cartes del poeta com a evidència d'això. Es creu que gran part de l'evidència utilitzada per construir aquesta imatge va ser forjada per Griswold, i a pesar que molts amics de Poe ho van denunciar, aquesta va ser la interpretació que va tenir un impacte més durador.
Context previ[modifica]
Després de la fallida de la seva publicació, el Broadway Journal en 1846, Poe es va refugiar de l'assetjament públic, al costat de la seva esposa Virginia, en un xalet (el famós cottage) situat en la secció Fordham del Bronx, Nova York, a la recerca d'aire pur per a la moribunda. Allí, el 30 de gener de 1847, va morir finalment Virginia d'una tuberculosi que arrossegava feia cinc anys. Els seus biògrafs i crítics sovint suggereixen que el freqüent tòpic, en l'obra de Poe, de la "mort d'una bella dona" prové de la repetida pèrdua de les seves dones al llarg de la seva vida, incloent a la seva esposa.
Inestable després de la mort de la seva esposa, Poe va intentar cortejar a la poetisa Sarah Helen Whitman, que havia quedat vídua recentment i vivia en Providence, Rhode Island. Mentre que d'altra banda coneix a Annie Richmond, un altre objecte del seu amor. Poe va tornar per un temps a Richmond, i va anar allí on es va retrobar amb una núvia de la seva joventut, Sarah Elmira Royster, que també havia enviduat poc temps enrere. Atret per Whitman, va tornar al nord, on li va proposar matrimoni, i mentre esperava la resposta es va refugiar a la casa de Annie Richmond. Va ser en deixar Richmond quan va cometre un suposat intent de suïcidi amb láudano, que va acabar vomitant abans que li fes efecte. Una vegada arribat a casa d'Helen, ella li va donar el seu consentiment per a les noces, sota expressa promesa que Edgar abandonés tota droga o estimulants, després de la qual cosa Poe va tornar a Fordham a visitar a Maria Clemm. En la vespra de les noces, Helen es va assabentar de les seves visites a Annie Richmond i de tots els rumors que hi havia sobre ells, a més d'una suposada sortida amb amics en la qual havia begut, sense arribar a emborratxar-se. Això suposadament va significar la fi del compromís, no obstant això, hi ha proves contundents que demostren que la mare de Whitman va intervenir per separar-los.
Poe es va recloure de gener a juny de 1849 en Fordham al costat de la seva tia/sogra. Allí va intentar distanciar-se dels rumors que ho tenien asqueado, tractant de publicar i editar. Al juliol i sense que se sàpiga la raó, Poe va abandonar Nova York i va tornar a Richmond, on va reprendre la seva relació amb Elmira. Es van comprometre al setembre i van pactar les seves noces per al mes següent, i va anar en aquest punt en què Poe decideix tornar al nord a la recerca de Maria Clemm perquè assistís a les noces. És en aquest moment quan se li perd la pista, fins a la seva sobtada aparició a Baltimore.
Últimes cartes i obres[modifica]
Quant al seu treball literari de 1849, en els seus últims poemes el sentiment dominant és una intensa malenconia, de vegades visionària: To my mother, Annabel Lee, The Bells, i els seus relats semblen, uns fruit de la desesperació i el derrotisme mundans (Hop-Frog), i uns altres simplement de l'aspiració de pau i bellesa definitives: El cottage de Landor (l'últim).
Dins de l'obra epistolar de Poe, intensa durant tota la seva vida, és particularment colpidora la lectura d'aquella referida als seus últims mesos. En aquestes cartes el poeta donava contínues proves del seu deplorable estat de salut i mental.
| « | Llegué aquí con dos dólares, de los cuales te mando uno. ¡Oh, Dios, madre mía! ¿Nos veremos otra vez? ¡Oh, VEN si puedes! Mis ropas están en un estado tan horrible y me siento tan mal... | » |
— A Maria Clemm, apenas llegado a Richmond.Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>
| ||
El pressentiment del seu imminent final apareix en una carta a la seva núvia Annie Richmond (abril o maig de 1849).
| « | Tales consideraciones meramente mundanas carecen del poder de deprimirme... No, mi tristeza es inexplicable, y esto me entristece más aún. Estoy repleto de tenebrosos presentimientos. Nada me anima, nada me consuela. Mi vida parece echada a perder; el futuro me parece un erial pavoroso, pero pienso seguir luchando por tener "esperanza contra toda esperanza".[1] | » |
En una de les seves últimes cartes a Maria Clemm, Poe expressa directament el seu desig de morir, demanant fins i tot a la seva tia, l'únic ésser viu amb el qual li unia una tendra afectivitat, que morís al seu costat:
| « | No nos queda sino morir juntos. Ahora ya de nada sirve razonar conmigo; no puedo más, tengo que morir. Desde que publiqué Eureka, no tengo deseos de seguir con vida. No puedo terminar nada más. Por tu amor era dulce la vida, pero hemos de morir juntos (...) Desde que me encuentro aquí he estado una vez en prisión por embriaguez, pero aquella vez no estaba borracho. Fue por Virginia. | » |
| — A Maria Clemm, 07/07/1849[2] | ||
En l'última, no obstant això, escrita tres setmanes abans de la seva defunció:
| « | Los periódicos me han elogiado hasta ponerme en los cuernos de la luna; en todas partes se me recibe con entusiasmo.[3] | » |
Cronologia[modifica]
El 27 de setembre de 1849, Poe va partir de Richmond, Virginia, per dirigir-se a la seva casa a Nova York. No existeixen proves fiables sobre el seu parador fins que, una setmana després, el 3 d'octubre, va ser oposat delirant als carrers de Baltimore, enfront de la Ryan's Tavern ("Taverna de Ryan"), també cridada Gunner's Hall ("Saló del artillero"). Un impressor anomenat Joseph W. Walker va enviar una carta demanant ajuda a un conegut de Poe, el Dr. Joseph I. Snodgrass. La seva carta diu:
| « | Estimado señor - Hay un caballero, más bien mal vestido, en el 4º distrito de Ryan, que se hace llamar Edgar A. Poe, y que aparenta estar muy angustiado, dice ser conocido de usted, y le aseguro, está necesitado de ayuda inmediata. Suyo, apresuradamente, Jos. W. Walker<ref name=Carta-Walker > | » |
Després de llegir la carta, Snodgrass es va apressar a arribar a la taverna, creuant la ciutat sota la pluja tardorenca d'octubre. Posteriorment va declarar que la carta deia que Poe es trobava «en un estat d'intoxicació bestial», però no és cert ja que l'original diu merament «afligit».
A la seva declaració, Snodgrass va descriure l'estat de Poe com a «repulsiu», amb el seu pèl despentinat, demacrat, la seva cara sense rentar i ulls «buits i sense lluentor». La seva roba consistia en una camisa bruta sense armilla i sabates sense lustrar, estava gastada, i no era de la seva talla. Posteriorment, Snodgrass va decidir portar-ho a l'hospital de la Universitat Washington, on va ser atès i tractat pel metge de guàrdia, el Dr. John Joseph Habiten.