Usuari:Flamenc/proves2
El pugó del cotoner (Aphis gossypii) és una de les més de quatre cents espècies del gènere de pugons (àfids) hemípters.[3] A més del cotoner que li va donar el nom, és una plaga polífaga de cucurbitàcies, rutàcies i malvàcies[4] i una espècie invasora de Catalunya.[5] A més dels estralls directes que provoca, és un important vèctor del virus de la malaltia de la «tristesa dels citrics».[6]
Descripció[modifica]
La femella àptera té un cos ovoide d'uns dos mil·límetres de longitud en diferents tonalitats de verd. Les potes són grogues, així com les antenes que tenen una longitud de tres quarts de la longitud del cos. Els àpexs del fèmur, tèbia i tarsos són negres. Els sifons són cilíndrics i negres amples a la base i d'una longitud d'un cinquè de la del cos aproximadament. Les femelles amb ales tenen el cos fusiforme. El seu cap i tòrax són negres, l'abdomen verd groguenc amb taques negres en els laterals i les antenes són més llargues que les de les femelles àpteres.1 El color de les nimfes és variable, de diferents tipus de verd, marró o gris. Sovint tenen el cap fosc, el tòrax, la inserció de les ales i la porció distal de l'abdomen són normalment verd fosques. El cos no té gaire lluentor, ja que sol estar cobert amb secrecions de cera. Els ous són ovalats, de color groc al moment de la posada però aviat passen al negre brillant.[7] Passen l'hivern en forma d'ou i apareixen al principi de la rebrotada.[8]
Distribució[modifica]
No es sap exactament d'on és oriünd, però per ara és molt present en regions tropicals i temperades, excepte a l'extrem nord a ambdues hemísferes. A Europa meridional viu a l'exterior, però més al nord, només sobreviu sota hivernacles.[9][10]
Control[modifica]
El pugó ràpidament va desenvolupar resistència a molts insecticides. Només s'han d'utilitzar en casos extrems, i de preferència en un sistema de control integrat amb l'èmfasi al control biològic. Com enemics naturals eficients sobretot en cultures sota hivernacles, hi ha les vespes Aphidius colemanior, Lysiphlebus testaceipes, Aphelinus gossypii, els ceratopogònids com Aphidoletes aphidimyza, els pugons antocòrids com Anthocòrids (espècie), les marietes predatoris i el fong Neozygites fresenii.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Systema Naturae 1758, 10a edició
- ↑ Roques, Alain. «Aphis gossypii» (pdf). Daisie, 2006.
- ↑ «Aphid Research». Urbana-Champaign: Institute of Natural Resource Sustainabilit.
- ↑ Schirmer, Stefanie; Sengonca, Cetin «Influence of abiotic factors on some biological and ecological characteristics of the aphid parasitoid Aphelinus asychis (Hymenoptera: Aphelinidae) parasitizing Aphis gossypii (Sternorrhyncha: Aphididae)». European Journal of Entomology, 105, 2008, pàg. 121–129. DOI: 10.14411/eje.2008.017.
- ↑ «Aphis gossypii». Exocat: Sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2015].
- ↑ «Programa d’eradicació de la “tristesa dels citrics”» (pdf). Revista d'informació tècnica. Comunitat valenciana agrària, 26, 2004, pàg. 9-12.
- ↑ «Melon aphid or cotton aphid, Aphis gossypii Glover (Insecta: Hemiptera: Aphididae)». Entomology & Nematology. Universitat de Florida.
- ↑ Franquet i Bernis, Josep Maria. «Pugons». A: {{{títol}}}, 1998, p. 50-52. ISBN 9788489249134.
- ↑ Berim, M.N; Udalov, S.G. «Aphis gossypii Glov. - Cotton Aphid». Interactive Agricultural Ecological Atlas of Russia and Neighboring Countries: Economic Plants and their Diseases, Pests and weeds.
- ↑ 10,0 10,1 Roques, 2006.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flamenc/proves2
