Usuari:Franciscasilvaalcalde/proves

The black response

The black response és el nom amb el que es va coneixer la resposta d'un grup de científics socials afroamericans a alguns articles determinsites publicats als anys 60 i 70, que negaven l'efectivitat de l'escola per a produir canvis socials. Aquest article refuta amb evidències les afirmacions de Jencks i Coleman que deien que l'èxit acadèmic depenia de l'origen ètnic de cada nen i nena.

Context històric

Durant els anys 60 i en el marc de la Guerra Freda entre Estats Units i la Unió Soviètica, es donen a EUA una sèrie de manifestacions i moviments socials de part de les persones negres, entre elles Martin Luther King, que reivindicaven els seus drets. Davant d'aquestes reivindicacions hi va haver una oposició de certs grups de poder de persones blanques en contra d'aquesta demanda.

Ruby Bridges sortint de l'escola amb dos guardaespatlles.

Aquests conflictes es van veure més tard reflectits en el camp de l'educació, ja que la discriminació afectava greument les aules; un exemple podria ser la separació racial dins d'aquestes, o el fet que hi havia escoles destinades a persones negres i escoles per a persones blanques. En aquests anys es va donar el cas de Ruby Bridges, una nena afroamericana que va tenir accés a una escola de blancs. Va ser la primera que va poder assistir-hi, però ho havia de fer amb escolta per a poder evitar les agresions de grups blancs que estaven en contra d'aquest fet. Com ella mateixa va dir en un antrevista: " 'Afuera la gente gritaba diciendo 'la vamos a ahorcar, la vamos a envenenar'. Recuerdo sentir mucho miedo esos días. Pero estaba confusa, no entendía por qué lo hacían." Encara que aquest exemple mostri un cas enblemàtic que més tard evolucionarà cap a una integració racial a les escoles, la manera en la que Ruby havia d'anar-hi demostra el grau de violència i de discriminació present a les escoles i a la societat.

A les escoles on assistien les persones negres hi havia un nombre molt major de fracàs escolar. Aquest fet va ser el que va motivar les investigacions de Jencks i Coleman que buscaven trobar la relació entre ètnia i fracàs escolar.

En aquesta dècada hi va haver molts moments decisius que canviarien la història dels Estats Units i del món. L'any 1963 es va produïr l'atemptat contra John F. Kennedy, que en aquell moment era president dels EUA; també es va produïr la cursa espacial i, com a conseqüència, l'arribada de l'home a la Lluna; es va construir el mur de Berlín i també va ser l'època hippie, cosa que destaca que va ser l'era dels moviments socials.

Informe Coleman i la publicació de Jencks

L'any 1966, impulsat pel Ministeri d'Educació, es va publicar als Estatus Units un informe sota el nom Equality of Educational Opportunity Study , més conegut com el informe Coleman, ja que ell, juntament amb John Hopkins van estar a càrrec de la investigació, van participar tres autors més; Thomas F. Pettigrew, William H. Sewell, Thomas W. Pullum. En aquest, es buscava evaluar les oportunitats educatives d'estudiants d'acord a diferents variables com la nacionalitat, l'origen ètnic i la religió. S'estudien les diferències de sis grups étnics, negres, indis americans, americans orientals, puertorriquenys erradicats als Estats Units continentals, mexicans americans i blancs. Els quatre temes principals que apareixen a l'article son:

• Quins grups ètnics són segregats a les escoles.
• Si les diferents escoles ofereixen la mateixa qualitat d'educació d'acord amb certs criteris.
• Quant aprenen els estudiants depenent de la seva ètnia, utilizant com a mesura una prova estandaritzada.
• Si existeix relació entre el resultat dels estudiants i el tipus d'escoles a les que atenen.

L'informe conclou que l'escola té un efecte menor o gairebé nul en la superació de desigualtats. Segons Coleman, el llibre de Jencks argumenta que una igualació de les oportunitats no donarà com a resultat una igualació dels ingressos. El problema del seu estudi es troba en que es compara l’efecte del nivell educatiu en relació amb l’ingrés, i l’efecte inexplicable de la variació dels ingressos, es a dir, Jencks fa un estudi sobre una base a nivell individual i no social, aquest es el principal error de la seva investigació segons Coleman. De fet, pensa que si la investigació de Jencks es realitzés a nivell social i no individual, conclouria amb un argument contrari al del seu llibre; la relació entre igualtat educativa i la igualtat dels ingressos és molt intensa.

James Coleman

Coleman pensa que la gran errada d’aquesta investigació va ser degut a un conflicte d’idees, és a dir, que els autors del llibre no es van posar d’acord amb l’objectiu de la recerca, ja que si s’hagués fet bé, la investigació hauria anat cap a altre lloc. Inicialment, s’haurien examinat alguns factors que afecten a la distribució de l’ingrés i, seguidament, es faria uns anàlisis regionals dels Estats Units.

James Coleman conclou ambla idea de que si aquest llibre hagués tingut uns altres objectius, no hi hauria manera de veure l’error dels seus anàlisis, ja que Jencks es veu obligat a dir que casi no existeix la desigualtat d’oportunitats.

Potser l’error més gran no es tracta de difondre malament el missatge, sinó d’omissió. Thomas F. Pettigrew coincideix amb Coleman amb el fet de realitzar l’estudi a nivell grupal i social, ja que Jencks centra tota l’atenció en la desigualtat individual i parla de la raça, per exemple, com trets físics de cada persona, i no el que comporten aquestes característiques.

.William H. Sewell explica que falten dades psicològiques socials que alterarien els resultats de la recerca encara que l’èxit econòmic encara està per determinar-se.

Thomas W. Pullum considera que si és cert que una de les motivacions més grans són els diners, però també és cert que tothom te les seves pròpies motivacions i les seves preferències, variables que si poden ser mesurables s’haurien d’incloure a l’estudi.

Tots els autors que han participat en l'informe de Coleman coincideixen en que les variables utilitzades en els anàlisis de Jencks son molt pobres i que no reflecteixen la vida real, és un estudi molt dèbil i lluny de la realitat.

Més tard, es realitzen unes altres investigacions, orientades a comprendre el rol de l'escola en el rendiment acadèmic dels seus alumnes. Un exemple d'ells va ser relitzat per Jenks el 1973.

Aquests estudis conclouen que les escoles no generen canvis socials considerables d'una generació a una altra, d'acord amb les diverses ètnies, i per això els recursos que s'inverteixen o les reformes que es facin no tenen utilitat. (Banc y Jenks, 1972).

Aquestes conclusions porten com a conseqüència que en les polítiques oúbliques es debilitaran els programes de recolzament als grups més desafavorits, ja que s'havia posat en dubte la seva efectivitat. Així, les expectatives que es tenen sobre aquests grups es veuen confirmades. Una altra conseqüència derivada d'aquests estudis es que li treu valor a l'educació com superador d'obstacles.

A partir d'això, un grup de cientifics socials publica a la revista "Educational Review", l'any 1973, un article titulat "A black Response to Christopher Jenk`s inequality and certain other issues" (cita), amb la finalitat de rebatre les idees propostes en aquests estudies reproduccionistes. En aquest esticle s'expliques els motius polítics que van motivar els estudis. També denuncia el fet que sempre hi ha reformes socials orientades a la superació de les diferencies socials de la raça negra, apareixen esudis que questionen la seva utilitat.

Black Response

En 1972, deu científics i educadors socials decideixen juntar-se a Nova York després d'haver llegit les obres de Jencks i Coleman. Es va acordar que aquests estaven equivocats en algunes conclusions dels informes. Tenien com a objectiu interrompre l'etnocentrisme que hi havia en les ciencies socials. Hardvard els reuneix i els proposa crear un monogràfic. Aquest monogràfic es va publicar a la primera de 1973 a la Hardvard Educational Review on es recullen alguns articles que més han utilitzar per a elaborar la respota crítica i les errades de Jencks i els seus colaboradors.

Jencks al seu article es centra en les diferències individuals eren molt més grans que les diferencies col·lectives, entre grups. Throw, explica que els dos tipus d'investigació parteixen d'una base diferent i que, amb accions educatives es podrien combatir les diferències entre grups.

A la Black response es va argumentar que aquests articles donaven suport als opositors de la reforma social. Aquesta reforma social té com a objectiu disminuir el presupost a les reformes socials i educatives. Aquestes van començar a fer-se a partir dels anys seixanta. Aquestes reformes van entrar a un ampli debat després de la publicació d'aquests articles; deien que els esforços que s'estaven fent amb l'objectiu que els negres i a les classes socials baixes milloressin les seves vides eren inútils.

Els autors de la Black respnonse expliquen que, volent o no, els articles de Jencks i els seus companys feien que es dificultés l'avanç de les reformes socials i educatives que busquen la igualtat. De fet es queix que sempre que s'aproven algunes ajudes per afavorir a un col·lectiu en situació de risc com podrien ser, en aquest cas, els negres, surten investigacions i estudis que a l'àmbit de les ciències socials (però sense cap rigurositat cientifica que ho avali) que fan dubtar sobre la viabilitat d'aquest avanç.

Es parla que, la conclusió de Jencks està lligada a la seva ignorància respecte a la educació patològica que és l'educació compensatoria. Aquest tipus d'educació consisteix en un conjunt d'activitats i programació individualitzada amb objectius i materials específica per a alumnat en situació de risc o desaventatge. En aquest cas, l'educació compensatioria no funciona perquè l'escola no s'encarrega d'ensenyar als alumnes de la manera en la que els va bé aprendre; l'escola únicament està adaptada, explica, per a nens rics i blancs.

Per aquest motiu, desmonta les conclusions de l'Informe Coleman explicant que el que es necessita és educació variada, adaptada per a cada alumne o col·lectiu acceptant i responent a les cultures de cadascú.

Un dels principals problemes són les proves i els examens. Al no estar adaptats a les necessitats de cada alumnat, al seu vocabulari o a la seva cultura es creen expectatives i resultats diferents. Hi ha quatre àrees de dificultat potencial que són:

• El contingut de les preguntes de la prova i de les respostes esperades.
• L'estil verbal que es demana per a la prova.
• Els factors no lingüistics essencials de la prova.
• Els aspectes lingüistics de la prova.

Rectificació de Jencks

Jenks rectifica les seves conclusions en el mateix article on es va publicar la Black Response. Contràriament a les seves idees originals, va a señalar que la manera més eficient per trencar el cercle viciós de la desigualtat es l'educació. Ell va a sugerir tres accions per això. En primer lloc, els nens i les nenes en risc social haurien d'assistir a les mateixes que els nens i les nenes de classe mitjana; després programes compensatoris i en tercer lloc augmentar la participació de les famílies a les escoles. Finalment al llibre Who gets ahead? Jencks canvia encara més les seves conlcusions donant-li major importància a l'educació en la superació de les desigualtats.

Conseqüències de l'informe a Espanya

Aquests articles arriben a Espanya l'any 1982 i seguidament es publica un article titulat La escuela no es responsable de las desigualdades sociales y no las cambia, sostenint el model reproduccionista de l'educació tot i que a Estats Units aquesta idea ja era obsoleta i el mateix Jencks havia rectificat.